Ex-libris de l'Aran

Van sortint, com coloms d'un barret de copa, ex-libris de les carpetes. L'ordre en què van apareixent en aquest blog és volgudament arbitrari. L'ordre real només es pot establir a partir del número d'opus, en aquest cas el 265, i l'any d'execució, l'any 1990. Aquest és una còpia fotogràfica de l'ex-libris original a nom de l'Aran, una joveneta a la qual agradaven la natura, els gossos i la música. De l'any 1990 fins aquest 2014 que som a punt de finalitzar han passat vint-i-quatre anys! L'Aran és, doncs, una dona feta i dreta. L'ex-libris em va ser encarregat per la mare o per una àvia seva? No ho recordo... Em va cridar l'atenció el nom: Aran. No és gaire corrent. 

L'últim ex-libris de l'any: ex-libris de Xavier Amores

Aquest ex-libris a nom de Xavier Amores és l'ultim ex-libris dissenyat aquest any 2014, un any d'importants esdeveniments col.lectius a casa nostra, d'intenses vivències i d'esperançes compartides que s'estén a les portes de l'any que som a punt d'estrenar, el 2015, que us desitjo ple de llum i energia.

També ha estat un any important per a la nostra Associació Catalana d'Exlibristes, que el gener va complir vint-i-cinc anys de la seva fundació i a l'abril va organitzar una de les fites més importants per a tota associació: el XXXV Congrés Internacional d'Exlibristes, celebrat a Tarragona, amb una gran assistència de col.leccionistes i artistes de tot el món. 

PF, pour féliciter

Quan vaig entrar en contacte amb el món exlibrístic després de l’assistència al Congrés Internacional d’Exlibristes a la ciutat holandesa d’Utrecht, vaig dissenyar alguns PF per felicitar als meus corresponsals les festes que celebrem aquests dies.

Però, què és un PF? Aquesta abreviatura respon a l’expressió francesa pour féliciter, que, no obstant això s’empra, i molt, en llocs de parla anglesa com els EUA, Regne Unit, Canadà, etc., així com a molts indrets d’Europa.

El PF, o targeta fer felicitar el Cap d’Any, és una versió secular de la targeta de Nadal. S’utilitza entre persones no religioses que no celebren el Nadal ni volen utilitzar símbols cristians. Simplement es feliciten l’Any Nou amb els millors desitjos.

He de dir que jo no en sabia res, de tot això. Obrir-se al món comporta aprendre tantes coses. I així, quan arribaven les festes de Nadal, davant del dubte de si el corresponsal era creient o no, li enviava un PF amb estima i cordialitat. Jo també en rebia, és clar. Davant del dubte, sí, les maneres corteses mai no sobren. 

El que aquí està reproduït respon al Nadal de 1989 i Cap d’Any 1990. Té una mica de trampa... que he utilitzat tot sovint en altres PF. I és que aquí també un creient cristià pot identificar en la figura de Jesús aquest Ésser Nou que pot néixer, si li fem lloc, dins nostre. Els símbols són universals.

Sigui com sigui, us desitjo tot allò que vosaltres també desitgeu!

Ex-libris Josefa Segovia

No sé per quin camins, i em sap greu ara no recordar-ho, l’any 1992 em va ser encarregat un ex-libris de commemoració del centenari de naixement de la Venerable María Josefa Segovia, el nom complet de la qual és María Josefa Segovia Morón (Jaén, 1891 - Madrid, 1957). Va ser la primera directora general de la Institució Teresiana. Va estudiar magisteri a Madrid, graduant-se el 1913. Va tornar a Jaén, on Pedro Poveda, ara sant, que volia obrir una de les seves acadèmies, li va oferir la direcció a Josefa, que va acceptar el càrrec i es va lliurar de bona gana a treballar per a la Institució Teresiana. L’any 1924 en va obtenir del papa Pius XI l’aprovació canònica. De Josefa Segovia jo aleshores no en sabia res (ara m'he ajudat de la Viquipèdia per escriure aquesta nota!). Les dades imprescindibles me les van donar en un full. En la data de naixement figurava l’any 1892... Va ser un temps després, i això sí que ho vaig saber, que es va poder comprovar la data exacta del seu naixement, cal suposar que en el moment de fer els tràmits de cara a la seva beatificació.

   

Ex-libris Mn. Pere Bellvert Morente

L'any 1995 vaig dissenyar aquest ex-libris a nom de mossèn Pere Bellvert Morente. Crec recordar que va ser Joan Callejón qui em va encarregar l'ex-libris. L'amic Joan havia estudiat per capellà, i de ben segur que tenia bona amistat amb mossèn Pere Bellvert, actualment canonge vinculat al bisbat de Girona. Tal vegada havien estat companys al seminari. No fa gaire, potser un parell d'anys, vaig llegir que mossèn Bellvert havia fet donació al museu religiós de Calella la seva col.lecció privada de vestits litúrgics i llibres teològics.

Ex-libris G. Mirabella

L'any 1989 vaig dissenyar un ex-libris a nom de Giuseppe Mirabella, reconegut artista gravador i director de la ja veterana Rivista Internazionale Ex-libris. El disseny en tècnica mixta combina dibuix i collage.

Ex-libris Joan Callejón

En Joan Callejón, molt amic de l'Oriol, va ser la primera persona que vaig conèixer a la meva arribada a Vilanova i la Geltrú, precisament el dia de Sant Joan del 1993. Dos anys després, l'any 1995, vaig dibuixar a la ploma, quan encara podia fer-ho, quan la vista encara m'ho permetia, el seu ex-libris. En Joan Callejón, excel.lent professor de llatí quan encara s'ensenyava llatí!, és també un home erudit que ha publicat llibres i articles, i té una vocació amagada: la poesia. Cada any per aquestes festes ens arribava el seu poema de Nadal, que ja esperàvem. Farà un parell o tres d'anys que no el rebem, en Joan* diu que ja no té prou humor per escriure'ls. Joan: enyoro les teves Nadales!
*En Joan Callejón, juntament amb la Rosana Lluch, la millor llibretera de Vilanova i la Geltrú!, van ser els padrins del nostre casament.

Ex-libris Cristina - Rubén

Aquest és un ex-libris dissenyat fa molt poc i abans que acabi aquest any 2014, amb tantes connotacions que atenyen tant el passat, el present com el futur. És a nom de la meva filla Cristina i de la seva parella, el Rubén. La iconografia, plena de simbolisme, és ben expressiva.

Exposició d'ex-libris a Castras, Occitània

El 16 de desembre del 1994, ara farà vint anys!, vaig inaugurar una exposició d'ex-libris a l'Ostal d'Occitània Azalaïs, la seu de l'Institut d'Estudis Occitans a la ciutat de Castras. Hi vaig donar una conferència sobre els lligams entre escriptura i arts plàstiques en català. El públic la va entendre força bé, ja que molts occitans saben també el català, com l'amic Joan Thomas, estretament vinculat a l'Institut d'Estudis Occitans. En Joan Thomas va ser qui em va convidar a visitar-los a la seva seu i a exposar-hi la meva obra.

Ex-libris Mario de Filippis (4)

Aquest és el quart ex-libris de la sèrie de 4 ex-libris a nom de Mario de Filippis, realitzats l'any 2000. La il.lustració és un mandala amb línies molt simplificades i amb un espai buit al centre per explicar un dels conceptes del budisme: la vacuïtat. Els mandales són propis del budisme, la religió de Tailàndia i de tants altres llocs d'Orient. El budisme va néixer a l'Índia i va expandir-se per la Xina, el Japó, etc. A Sol ponent, sol ixent, el relat dedicat a Tailàndia, es titula Si li heng, expressió tai que vol dir color groc. El color groc es veu molt, a Tailàndia, i no només en les vestimentes i en els daurats dels temples sinó també en l'aire.

Ex-libris Mario de Filippis (3)

Aquest és el tercer ex-libris de la sèrie de 4 a nom del col.leccionista Mario de Filippis. El motiu d'inspiració respon a un disseny propi de les cultures índies d'Amèrica del Nord. Ells són els americans d'origen, i, no obstant això, viuen en reserves. Estats Units té moltes qüestions pendents. En parlo al conte La nostra mare és la terra, publicat dins Sol ponent, sol ixent, i també en alguns dels poemes publicats a Noviluni a Washington (Editorial Moll, 2000). Els nadius americans són el noviluni, la lluna oculta, la lluna que no es veu, a Washington, la capital de l'imperi. Els habitants d'aquesta gran ciutat horitzontal són gent blanca i negra (sobretot a la perifèria). Els indis hi són pràcticament absents.

Ex-libris Mario de Filippis (2)

Aquest és el segon ex-libris, realitzat l'any 2000, d'una sèrie de 4 ex-libris a nom de Mario de Filippis. En aquest, el motiu de la il.lustració s'inspira en dos dels signes característics d'una de les religions afrocubanes desenvolupada a l'illa de Cuba pels negres congos, i que ells anomenen Regla de Palo Monte, o també Mayombe. Al llibre Sol ponent, sol ixent, la idiosincràsia de Cuba, tan diversa, està representada en el relat Roda de contes. D'aquesta diversitat cultural en parlo també al llibre Estampes de Cuba (Proa, 2001).

Ex-libris Mario de Filippis (1)

L'any 2000 vaig dissenyar una sèrie de 4 ex-libris a nom de l'amic i gran col.leccionista d'ex-libris, Mario de Filippis. Aquest és el primer de la sèrie. L'estil del motiu de la il.lustració està inspirat en un disseny popular propi de l'Índia, aquest gran subcontinent. La idea va sorgir després d'haver enllestit l'escriptura del llibre Sol ponent, sol ixent, que vaig publicar l'any 2004 a l'Editorial Comte d'Aure. El llibre recull quatre relats. Llibre de les meravelles és el que correspon a l'Índia. El llibre no surt del no-res, si no que és una resposta a l'impacte dels viatges a Tailàndia, Índia, Cuba i Washington, fets en diferents èpoques i a l'Est i a l'Oest del planeta... 

Ex-libris Alice Dessimone

Aquest és l'ex-libris a nom d'Alice Dessimone. Ja n'era conscient. Però en el disseny d'ex-libris, i sense perdre el fil d'una determinada visió, que acostuma a ser de la claredat expositiva, observo que vaig passant per diverses etapes que són d'exploració de possibilitats estètiques, com crec.

Ex-libris Marco Barlocci

Agraeixo l'invent de l'escàner, em facilita l'elaboració de les entrades d'aquest blog. Hi ha molts ex-libris dels quals no en conec el destí, és a dir, no sé si mai han estat impresos o no... En aquesta operació ordenadora que estic fent, estan sortint els dibuixos de les carpetes -reproduccions dels dibuixos en fotolits, etc.-, i aquí els teniu. No poden ser objecte de col.lecció, però sí que poden ser donats a conèixer. L'any 1987 em van encarregar dos ex-libris a nom de dues persones les quals estimaven i practicaven les arts marcials... Avui publico la imatge dissenyada a nom de Marco Barlocci. Demà publicaré la imatge a nom d'Alice Dessimone.

Conferència: Els ex-libris, col.leccionisme i realització gràfica mitjançant el simbolisme

El dia 12 de febrer de l'any 1986, va tenir lloc la conferència-col.loqui: Els ex-libris, col.leccionisme i realització gràfica mitjançant el simbolisme. Els ponents van ser Rafael Masó Subirana i jo mateixa. Aquesta conferència-col.loqui estava emmarcada en l'exposició d'ex-libris meus que en aquell moment es podia visitar a la Sala Gaudí, de la Caixa de Barcelona. Com a exemples del llenguatge simbòlic emprat en el disseny dels ex-libris hi havia aquest a nom del pare de la psicoanàlisi, Sigmund Freud. La imatge representa el jove Èdip davant l'enigmàtica Esfinx...

Exposició d'ex-libris a la sala d'Art Pas Poc

Poc temps després d'haver conegut Rafael Masó Subirana, darrer president de l'Asociación de Exlibristas de Barcelona, vaig fer una exposició d'ex-libris a la petita sala d'Art que Masó tenia en un establiment a la seva casa de Cardedeu, i que regentava la seva esposa Nina. L'exposició va tenir lloc del 9 al 24 de novembre de 1985, ara fa... 29 anys! Pas poc, si se'm permet l'acudit. Per a l'avinentesa de la mostra vaig editar un tríptic, la primera cara del qual reprodueixo aquí. No ho he dit en altres ocasions, però molts dels trípics, cartells i invitacions de les meves exposicions, si no estan fets des de l'entitat organitzadora, estan dissenyats per mi. Aquesta vegada el disseny és meu, en el qual s'inclou la targeta de Pas Poc.

Record de Rafael Masó Subirana

El 7 de febrer de l'any 2004 vaig publicar al setmanari L'Eco de Sitges, un article que duia per títol MYRURGIA, i que ara reprodueixo en record de Rafael Masó Subirana. L'ex-libris amb què l'encapçalo és d'Estiarte.

Amb la llum diamantina d’aquests dies de gener, el dia 4 moria Rafael Masó Subirana, un gentelman dels que ja no en queden. Era un home culte i sensible que havia estat l’últim president de l’Asociación de Exlibristas de Barcelona, entitat fundada l’any 1951, i pràcticament extingida cap els anys setanta.

Amb motiu d’una de les meves exposicions d’ex-libris, ja en els primers vuitanta, Rafael Masó hi va acudir de manera espontània, ja que jo no el coneixia. Duia per a mi un sobre d’ex-libris al seu nom, que molt amablement em va fer a mans. Era un gran col.leccionista d’aquestes petites peces, i havent llegit la convocatòria d’exposició a la premsa, es va donar a conèixer com a tal. Des de llavors, i durant els anys que encara vaig viure al carrer Provença, pels volts de Nadal sempre m’arribava un obsequi de part d'ell: era un flascó de perfum de la casa Myrurgia. Rafael Masó Subirana hi feia de relacions públiques, així com de conservador de les peces de museu (nombrosos dissenys d’anuncis, de flascons, de propostes tipogràfiques, etc.), que en més d’una ocasió m’havia mostrat, sempre amb la mateixa veneració. Era parent d’Esteve Monegal i Prat (1888-1970), que havia renunciat a la seva carrera com a escultor noucentista (Eugeni d’Ors n’havia parlat amb admiració) per posar tota la seva creativitat al servei de l’empresa familiar.

Només passar la porta de l’impressionant edifici de la Myrurgia, tot ell inspirat per dins i per fora de l’atmosfera i estètica de l’art déco, semblava que entraves en una dimensió fora del temps. Les obres que esdevenen clàssiques destil.len bellesa per més anys que passin. La fàbrica de perfums Myrurgia, un clàssic de les essències, va tenir la seva època d’esplendor entre el 1916 i el 1936. Després de la guerra fratricida va sobreviure, però perdent bona part de la projecció internacional que havia guanyat. Fins al punt d’haver estat guardonada, l’any 1925, a l’exposició d’arts decoratives de París.

Aquesta època d’or de la Myrurgia quedava reflectida en l’originalitat i seducció d’aquells glamurosos envasos de vidre guardats en vitrines, així com en els dissenys de capses de pòlvores (qui no recorda Maderas de Oriente?), que, amb un punt de lluentor als ulls, Rafael Masó em mostrava tantes vegades com li vaig demanar. Ara, i fins a mitjans de febrer, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es poden veure 200 d’aquestes obres sota el lema de Myrurgia 1916-1936. Bellesa i glamour.

Les peces, d’una modernitat exponent de les dues primeres dècades del segle passat, però no exemptes d’aquest classicisme que les fa perennes, provenen del fons artístic de la fàbrica Myrurgia, de col.leccions particulars, però també del propi MNAC, gràcies a la generositat de Rafael Masó Subirana, que va fer una donació personal al Museu.

En la selecció de la mostra que s’exposa per primera vegada en públic (on també s’inclouen algunes escultures de Monegal), hi apareixen obres del dissenyador Eduard Jener i el seu fill, E. Jener González, dels artistes Josep Obiols i Rafael Solanic, i dels fotògrafs Josep Sala, Pere Català Pic, Ramon Batlles i Josep Massana entre altres, que van treballar al voltant de l’espiritós Esteve Monegal (un admirador de Wagner i lector dels clàssics grecs que esculpia, pintava, dibuixava, escrivia poemes i fins i tot era intèrpret de violí) amb l’objectiu de dotar els perfums Myrurgia d’una imatge de qualitat: l’estil del disseny, inconfusible, que l’ha feta famosa.

 

    

      

  

Ex-libris Univers Àgatha

Aquest és el darrer ex-libris de la meva llista (435), fet aquest any 2014. És a nom d'Univers Àgatha (http://www.universagatha.org), una entitat que dedica els seus esforços a donar a conèixer i a sensibilitzar la societat sobre l'autisme, un món desconegut i carregat de silencis, com diuen els promotors del Projecte Àgatha, el grup antecessor d'Univers Àgatha, i que el passat mes de març va publicar Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia (Viena Edicions). En aquest llibre s'hi recullen poemes de cent-cinquanta poetes per trencar el silenci envers el trastorn de l'autisme, i en el qual vaig participar amb aquest poema:

Ensenya'm

No sé si en sabré dir res

d’unes aigües per les quals no he navegat.

No sé si en sabré dir res

d’una música de la qual no en conec el so.

No sé si en sabré dir res

d’un instant de llum

de la qual encara no m’han arribat les clarícies.

En el fil musical sona Bach;

encomana una sensació d’aurora, d’inici,

de descobriment.

Davant per davant,

assegudes en una taula

on el sol d’octubre dibuixa tants enigmes,

ensenya’m, Àgatha,

la cançó d’una font desconeguda

que brilla com una llàgrima oculta

en el teu cel interior.

 

Pròleg A SIS VEUS, de Joan-Lluís de Yebra

L'any 1998, el professor Joan-Lluís de Yebra va signar el pròleg que acompanya els poemes/ex-libris de la carpeta A SIS VEUS, de la qual he anat donant notícia en les entrades anteriors. El reprodueixo a continuació, amb agraïment:

La claredat i la netedat amb què Teresa Costa-Gramunt es comunica amb els espectadors i/o lectors ha estat una de les característiques principals de la seva obra. Aquesta transparència comunicativa, tan formal com de contingut, en gran part arrenca del període en què es dedicà de ple a la producció d’ex-libris –de fet Teresa Costa-Gramunt és, juntament amb Oriol M. Diví, l’artista de Catalunya que ha produït més ex-libris-; i és que en els ex-libris artístics, com a marques d’identificació personal que són, no només és obligat indicar el nom del destinatari, sinó que també és quasi inevitable incorporar algun component iconogràfic que el singularitzi, la qual cosa exigeix la utilització de missatges i símbols relativament nítids des del punt de vista significatiu. Teresa Costa-Gramunt va desenvolupar, en aquest sentit, una “escriptura” simbòlica pròpia que té molt a veure amb els poemes que ara ens presenta.

A SIS VEUS, doncs, és un recull de poemes/ex-libris que, amb independència del mitjà expressiu a què recorre, iconogràfic o escriptural, es nodreix i explota una essència poètica personal tocada d’un component espiritual molt notable. Val a dir que aquesta simetria expressiva també és perceptible en altres estrats del recull, com l’origen de les figures homenatjades –tres russes i tres catalanes- o la forma circular de cadascun dels ex-libris, que en certa manera engloben i donen la clau de les idees capitals de cadascun dels poemes; és com si Teresa Costa-Gramunt, en fi, ens volgués suggerir els títols de cada peça en forma d’ex-libris.

Els poemes que tenim al davant actuen com a íntima resposta a les lectures de l’obra dels poetes enaltits, la qual cosa evidencia fins a quin punt l’autora s’ha endinsat en els sentiments de cadascun i del coratge que ha tingut per encetar una mena de diàleg a dues bandes que, independentment de la possibilitat de vida post mortem, també ens té a nosaltres, els lectors, com a destinataris. En cap d’aquestes converses, a excepció de la que estableix amb Palau i Fabre, no hi ha lloc a rèplica si no recorrem, com ha fet Teresa Costa-Gramunt, a la presència ideal a què acabo d’al.ludir, és per això que, en general, els pensaments que aboca avalen idees, subratllen creences, aporten informacions o consells, etc. Quasi sempre respectant la relació tu-jo i dirigint-se a tots ells, tret d’Agustí Bartra, en temps present: “Ara ja podem cantar” li diu a Anna Akhmàtova; “nosaltres podem veure les aigües”, a Josif Brodskij; “compareixes com una perla”, a Marina Tsvetaeva; “També tu eres fet de mort i de somni” a Agustí Bartra: “tu has volgut venir a mi”, a Màrius Torres o “Vés i guarda silenci” a Palau i Fabre.

Teresa Costa-Gramunt, deia, ha aplicat als seus escrits part d’aquells símbols concebuts al llarg dels anys per a les composicions il.lustrades; tot i que, com he apuntat, els elements que impregnen els seus dissenys fan el mateix paper que els mots que esquitxen els seus textos i, per tant, de sempre ha trepitjat el mateix terreny: el de la poesia. L’aigua (mar, oceà, peixos, perla…), l’univers (llum, alba, sol, nit, astres…), les flors (violetes, roses…), l’amor (foc, infants, dona…), la religiositat (esperit, paradís, oració…), etc. Són alguns exemples d’aquests signes emblemàtics que li han servit per a connectar els quatre poetes i les dues poetesses amb qui ha volgut departir. Imatges, metàfores, sinècdoques, metonímies, prosopopeies, hipèrboles, pleonasmes i fins i tot alguna exclamació s’entremesclen en un discurs dominat per un aparent pensament antitètic o adversatiu: prohibir-animar, mirar-ser mirat, foc-aigua, llum (brillant sol…)-foscor (nit), etc. Que ens remet a lectures puntuals que cada lector haurà d’anar descobrint, perquè Teresa Costa-Gramunt també voldria que llegíssim –ella potser diria “escoltéssim”-. Així, doncs, l’espiritualitat de Màrius Torres, compartida en gran part pels poetes russos, tots tres perseguits pel règim estalinista, és tan present en els poemes de Teresa Costa-Gramunt, com en els textos de Bartra, especialment Cant corporal i L’arbre de foc, i de Palau i Fabre, concretament Poemes de l’Alquimista i L’aprenent de poeta.

Joan-Lluís de Yebra

 

Ex-libris Màrius Torres

Aquest ex-libris, el darrer de la sèrie A SIS VEUS, homenatja el poeta Màrius Torres. Crec poder afirmar que l'estela de Màrius Torres acompanya l'escriptura dels meus primers versos publicats a la plaquette, IN MEMORIAM, dedicada a Elisenda Oromí Masoliver, morta tan prematurament. Com el mateix Màrius Torres, que nascut Lleida l'any 1910, malalt de tuberculosi va morir l'any 1942 al sanatori de Puig d'Olena. Feia set anys que hi havia ingressat, i allà va escriure la seva obra poètica, una de les més metafísiques i espirituals de la poesia catalana de l'època, i potser de tots els temps. Enamorat de la també malalta Mercè Figueras, durant l'any 1937 va escriure la sèrie de poemes Cançons a Mahalta, d'un lirisme molt expressiu davant la impossibilitat de dur a terme aquell amor entre tots dos a causa de la malaltia. Aquest és el poema que vaig dedicar a Màrius Torres:

Màrius Torres

A l'abril

s'han acabat 

les violetes.

I tu has volgut

venir a mi 

en aquest dia de sol.

Darrere els vidres

de les escoles

els infants ens somriuen:

ens han salvat els versos.

I els astres.

I l'amor. 

Ex-libris Josep Palau i Fabre

Aquest és l'ex-libris dedicat a Josep Palau i Fabre, al qual visitàvem cada estiu al seu refugi de Llançà, i que ha estat dinant a casa nostra. Vaig apreciar molt aquest poeta que es tenia per 'alquimista' potser perquè admirava profundament Ramon Llull, i perquè la poesia és pura metamorfosi dels elements que l'inspiren. Només a Josep Palau i Fabre, nascut l'any 1917, vaig poder enviar la carpeta A SIS VEUS. Ell era aleshores l'únic poeta viu dels homenatjats. Va morir l'any 2008 havent complert un dels somnis de la seva vida: la creació de la Fundació Palau. Centre d'Art, a Caldes d'Estrac, on va poder hostatjar l'obra del seu pare i els 'picassos' que tenia. No hem d'oblidar que Palau i Fabre és un dels grans especialistes en l'obra de Picasso, a qui va conèixer i va admirar amb aquella passió que també caracteritza tota la seva polifacètica obra, que va des de la poesia, el conte, el teatre i l'assaig. Una colla d'amics de Palau i Fabre ens reunim cada any a Llançà, a finals d'agost, en recordatori de les visites que fèiem al mestre. En llegim l'obra i afectuosament en recordem anècdotes.

Josep Palau i Fabre

Has atiat la rosa

de l'amor

encenent el foc

que ni amb l'aigua

de tot l'univers

no pots apagar...

Vés i guarda silenci:

contempla la dona que dorm.

Ex-libris Agustí Bartra

Aquest ex-libris a nom d'Agustí Bartra pertany a la carpeta A SIS VEUS. És el primer ex-libris en homenatge als poetes catalans i, com en els anteriors, la il.lustració (en aquest cas, bastant simbòlica: un sol ixent amb ales) es desenvolupa dins d'un cercle. Arran de la Guerra Civil Espanyola, Agustí Bartra va escriure una part molt important de la seva obra a l'exili mexicà. Nascut a Barcelona l'any 1908, va morir a Terrassa l'any 1982, la ciutat on va viure quan va tornar de l'exili, l'any 1970. La seva obra en poesia (i també en prosa), de profunditats oceàniques a nivell mític i simbòlic, ha estat mal llegida (i encara ara); o com diu Miquel Desclot al pròleg del llibre Sobre la poesia, d'Agustí Bartra (Editorial Laia, 1980), 'ha estat llegit amb les ulleres de sol posades'. En aquest llibre sobre el fet poètic, en el qual Bartra hi dedica moltes pàgines de reflexió, ell mateix afirma: La poesia no és pot explicar, és. A continuació, el poema que li vaig dedicar:

Agustí Bartra

També tu eres fet

de mort i de somni

quan contemplaves

la brusa de safrà de l'aurora...

Però has fet sortir

el sol enmig de la nit

quan escrivies un psalm

mirant vers la llum,

mirant vers els àngels.  

Ex-libris Marina Tsvietàieva

Aquest ex-libris dedicat a Marina Tsvietàieva és el tercer de la carpeta A SIS VEUS. He escrit bastants articles sobre la figura de Marina Tsvietàieva, sempre corpresa per aquesta poeta i prosista immensa, al meu parer. Marina Tsvietàieva va ser especialment castigada per Stalin i el règim bolxevic, la seva biografia és un via crucis. Fins fa no gaire es deia que Marina Tsvietàieva (nascuda el 1892) s'havia llevat la vida l'any 1941, condemnada al pacte de la fam. Després que s'hagin anat destapant, una a una, les capses del KGB, sembla que hi ha raons fonamentades per creure que no es va matar sinó que la van matar. Sigui com sigui, tal com afirma l'estudiós Vitali Shentalinski, 'els escriptors constitueixen la consciència del poble rus'. 

Aquest és el poema que acompanya l'ex-libris, que no només fa referència al seu nom, Marina, sinó també al seu ric món interior, de sentiments contrastats. L'aigua, l'oceà, simbolitzem el món de les agües profundes de la personalitat, i la de Marina Tsvietàieva era excèntrica, genial, fora del comú.

Marina Tsvietàieva

Beus del mar,
beus de l'aigua,
beus de l'alba
enmig de l'oceà...

I compareixes
com una perla,
en la nit,
amb el rostre amarat de peixos
d'escates brillants.
  

Ex-libris Joseph Brodsky

Aquest és l'ex-libris dedicat a Joseph Brodsky, en rus Ióssif Aleksàndrovitx Brodski. De família jueva, va néixer l'any 1940 a Leningrad, el nom que el règim soviètic va posar a la ciutat de Sant Petersburg. Va estar en un camp penitenciari a causa d'una acusació arbitrària qualsevol, com era habitual fer en aquell temps amb la gent que no es plegava al règim. Va morir prematurament a Nova York l'any 1996, tenia 56 anys. Va ser Premi Nobel de Literatura l'any 1987.

Joseph Brodsky

Oh, sí: un és allò que mira.

Però també és part

d'allò mirat.

Sí: les aigües reflecteixen

l'Esperit.

I nosaltres podem veure

les aigües.

 

Ex-libris Anna Akhmàtova

L'any 1998 es va celebrar el XXVII Congrés Internacional d'Exlibristes a la ciutat de Sant Petersburg. Jo no hi vaig anar, però vaig participar-hi amb l'edició artesana de la carpeta A SIS VEUS, una publicació que conté sis poemes/ex-libris que són homenatge a tres poetes russos i a tres poetes catalans. L'edició consta de 100 exemplars signats i numerats, dels quals només tinc el meu propi exemplar. Els poemes originals en català van ser traduïts al castellà per mi mateixa. La traducció a l'anglès va anar a càrrec de Montserrat Abelló. La traducció a l'alemany és obra de la meva filla, Cristina Oromí Costa. La traducció a l'italià és obra meva, però revisada per Francesco Ardolino. La traducció al francès va anar a càrrec de Montserrat Massó. L'edició s'acompanya d'un pròleg de Joan-Lluís de Yebra. L'ex-libris de la imatge respon a la poeta Anna Akhmàtova, així com el poema reproduït aquí sota. La gran Anna Akhmàtova no va ser ben vista pel règim estalinista. La seva és una història de terror. Tampoc no van ser vistos amb bons ulls els altres poetes homenatjats, als quals tinc en molta estima. Són la flor i nata de la millor poesia russa.

Anna Akhmàtova

 

No he estat pas jo

qui et prohibia resar.

Ans al contrari:

no gens lluny de tu

prou que t'hi animava...

 

Ara ja podem cantar

des de les arrels del paradís

que, a poc a poc,

anem recobrant.

 

Qui parla en aquest poema és una veu anònima, un rus anònim, tan maltractat com la pròpia Akhmàtova. Ara, des d'una altra època, li diu qua ja poden resar, i cantar, recobrar la veu.

Ex-libris de temes d'espiritualitat Oriol / Teresa

Aquest ex-libris realitzat l'any 2001, a nom de l'Oriol i meu, està destinat a marcar els llibres de temes d'espiritualitat. La il.lustració combina dos elements: un de simbologia general, el triangle, i un de concret, la grafia que respon a la paraula sànscrita, OM.

Ex-libris en record del viatge a Guadalajara, Mèxic, el novembre del 2000

No sóc gaire amant de presentar-me a concursos de res, d'ex-libris tampoc. Com a jurat que sóc d'alguns premis literaris sempre pateixo molt a l'hora d'escollir les obres perquè tenint present que el gust és molt subjectiu, sempre acostuma a imposar-se el més corrent, el més majoritari, poc procliu a les diferències, a l'excel.lència, a les aventures estètiques, a les sortides del cànon... En el cas dels ex-libris s'imposa la tècnica del gravat per damunt del disseny, la qual cosa escandalitza una mentalitat evolutiva. L'art és del seu temps, tot i que a vegades s'hi avanci! Cal esperar que les coses canviïn, també en aquest àmbit. Amb tot, alguna vegada m'he presentat a premis. El motiu sempre obeeix a un esperó personal, com en aquest cas, quan em vaig presentar a un concurs que es va convocar a Mèxic l'any 2001. Justament feia un any que hi havia estat, i em venia de gust fer un ex-libris en record de l'estada, tan plaent, a la famosa Feria Internacional del Libro de Guadalajara. El motiu del disseny de l'ex-libris és la figura estilitzada d'un colibrí, huitzílin en la llengua del lloc. El mètode d'execució és el paper retallat, tan del meu gust, sobretot des que he anat perdent visió i ja no puc fer aquells originals a la ploma, tan perfilats.

Exposició d'ex-libris a Leningrad

Heu llegit bé: Exposició d'ex-libris a Leningrad. A la imatge, el cartell de la mostra d'ex-libris meus i d'Evgueni Bliumkin, que va tenir lloc al Club Miniatura gràfica el març de 1991. Aleshores Leningrad encara no havia recuperat l'antic nom de la ciutat: Sant Petersburg. La política té aquestes coses. El mur de Berlín encara no havia caigut (aquest dia 9 de novembre hem celebrat l'esdeveniment que ha canviat el mapa d'Europa), tot i que estava ben amenaçat, i no pas per cap exèrcit, sinó pel corc de la corrupció, la deshonestedat, la tirania, la manca de llibertat d'expressió. Però la llibertat, com l'aigua, sempre troba el seu camí. I, mentrestant, allà, aquí, a tot arreu, l'art sura... I és que el conreu de l'art és una necessitat que va més enllà dels corrents històrics i estètics: respon a una necessitat espiritual, es vol un enaltiment de l'ànima humana. La mostra d'ex-libris conjunta va ser una idea de l'artista gravador Evgueni Bliumkin, amb el qual intercanviava ex-libris. El cartell va ser també obra seva. Com a obsequi em va enviar l'original, que guardo amb estima. Està en castellà. Aleshores Catalunya i el català no devia pas entrar en el seu imaginari, no em va pas preguntar en quina llengua havia de fer-lo, és clar. Ara segur que seria diferent, tot i que li he perdut la pista.

Ex-libris in memoriam Pepita Pallé

Aquest ex-libris, realitzat a llapis a principis de l'any 1999, va ser dissenyat en memòria de la gran col.leccionista d'ex-libris, Pepita Pallé, que havia mort el 26 de desembre de 1998. A sota reprodueixo l'article que vaig publicar al setmanari L'Hora del Garraf el 15 de gener de 1999. El motiu iconogràfic és un àngel, o potser fóra millor dir, una àngela. 

PEPITA PALLÉ, IN MEMORIAM

Josefa Pallé i Vachier va morir a Barcelona el dia 26 de desembre de 1998: tenia vuitanta-set anys i va ser la responsable primera de la meva veneració per Enric-Cristòfol Ricart abans que m’hi unissin vincles familiars.

Quan l’any 1985 vaig conèixer Joan-Lluís de Yebra –especialista en el repertori dels ex-libris d’Alexandre de Riquer primer, i després en el repertori dels ex-libris de Josep Triadó- a través de la seva amistat em va venir l’amistat amb dues personalitats, importantíssimes, del món exlibrístic: el P. Oriol M. Diví, artista gravador d’ex libris, i Pepita Pallé, mecenes i mestressa d’una de les més valuoses col.leccions d’ex-libris en el que va de segle (XX).

Ja fa anys que Pepita Pallé va fer donació d’aquest tresor artístic a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. D’aquest llegat en va tenir cura Carme Illa, qui el va catalogar no només guiada per la seva provada professionalitat sinó que ho va fer amb la consciència de qui sap valorar allò invisible que és al cor de tota obra artística. Perquè la col.lecció d'ex-libris personals de Pepita Pallé era una col.lecció singular: passaven a bastament del centenar els ex-libris que havia encarregat a diversos artistes de tot el món amb un tema únic i característic: els àngels.

A la jove Pepita li agradaven els àngels de tal manera que no només se’ls feia dibuixar o gravar sinó que s’escampaven, volàtils, per tota la casa: la seva col.lecció d’àngels barrocs era impressionant. I els de porcellana, i els de terracota, i els de guix, i els de fustes nobles... I els mostrava als amics que la visitàvem, orgullosa.

Ella em va indicar les primeres passes vers el món de l'ex-libris a exterior, que jo encara desconeixia: de la seva mà em va venir la informació per poder assistir al primer Congrés Internacional d’exlibristes que es celebra cada dos anys: l’últim ha tingut lloc a la ciutat russa de Sant Petersburg. Pepita Pallé hi va anar durant molts anys. I tenia un magnífic àlbum ple de dedicatòries dels millors artistes del moment.

Quan va néixer l’Associació Catalana d’Exlibristes l’any 1989 i vam decidir d’editar una revista que recollís estudis, treballs i notícies que donessin continuïtat a la història exlibrística iniciada a començaments del segle, vam decidir, de mutu acord, il.lustrar la coberta amb un ex-libris dissenyat i gravat al boix per Enric-Cristòfol Ricart, amic que la nostra Pepita apreciava molt. Ricart la unia a aquella determinada sensibilitat mediterrània i noucentista que ella sentia des del seu tarannà aristocràtic de dama medieval.

    

La Història s’escriu amb la relació dels fets, dels noms i de les dades. Però dins de la Història hi batega el cor de les històries personals entreteixides per uns fils invisibles que van connectant la gent... Aquestes paraules les vaig llegir el dia 18 de setembre a la Biblioteca Joan Oliva i Milà amb motiu de la inauguració d’una exposició d’ex-libris organitzada per celebrar els cinquanta anys de la mort d’un vilanoví també il.lustre: Víctor Oliva i Sala.

En efecte: ens anem trobant tots aquells que d’una manera o altra, tenim interessos, sensibilitats comunes. Jo agraeixo a l’atzar haver conegut Pepita Pallé qui, envoltada d’àngels, em va donar a conèixer moltes notícies del món exlibrístic que llavors em fascinava. I molts dels artistes que el feien i l’havien fet possible com el nostre E.C. Ricart. Aquest record és un acte d’homenatge a tots aquells que ens han precedit en l’esforç per fer de l’art i de la cultura un aliment espiritual.

 

Ex-libris J.M. Parera i Romagosa

Aquest és el sisè ex-libris que clou la sèrie d'ex-libris dedicats als fragments de mosaics de Gaudí del Parc Güell. És a nom del pintor vilafranquí Josep Mª Parera Romagosa. L'oportunitat de publicar aquí aquesta sèrie ara és un homenatge a la seva persona i al seu art. Va morir l'any 1993. Massa aviat.

Ex-libris Teresa Costa i Gramunt

Aquest ex-libris és el cinquè de la sèrie de sis ex-libris dedicats als fragments dels mosaics de Gaudí al Parc Güell. És al meu nom, però aleshores encara no em posava el guionet entre els dos cognoms, aleshores encara no tenia el que se'n diu un 'nom de ploma', el nom que he anat consolidant a través de la meva carrera literària.

Ex-libris Artur M. Da Mota Miranda

Aquest ex-libris és el quart de la sèrie de sis ex-libris dedicats als mosaics de Gaudí del Parc Güell. Tots estan realitzats l'any 1988. Aquest és a nom d'Artur Mário Da Mota Miranda, persona molt reconeguda i apreciada en el món de l'exlibrisme, com tots sabeu, i que vaig conèixer, com a tants dels amics exlibristes, al Congrés Internacional d'Exlibristes celebrat a la ciutat d'Utrecht. Aleshores el senyor Da Mota Miranda viatjava amb la senyora Luisa, la seva esposa, i de la qual guardo un dolç record.

Ex-libris Hannu Paalasmaa

Aquest és el tercer ex-libris de la sèrie dedicada als fragments dels mosaics de Gaudí del Parc Güell. Realitzat l'any 1988 és a nom de l'artista de l'ex-libris finlandès, Hannu Paalasmaa, que vaig conèixer al Congrés Internacional d'Exlibristes d'Utrecht, i que vaig reveure en congressos posteriors.

Ex-libris Eugen F. Strobel-Matza

Aquest ex-libris realitzat l'any 1988 a nom d'Eugen F. Strobel-Matza, artista de l'ex-libris, és el segon de la sèrie dedicada als mosaics de Gaudí del Parc Güell. Vaig conèixer l'artista alemany F. Strobel-Matza al Congrés Internacional d'Exlibristes celebrat a la ciutat holandesa d'Utrecht.   

Ex-libris Hans Hornhaver mosaic Gaudí Parc Güell

Aquest és el segon ex-libris que vaig dibuixar l'any 1988 per a l'artista Hans Hornhaver. És el primer d'una sèrie de 6 ex-libris que reprodueixen mosaics -amb una concepció estilitzada i geomètrica!- de Gaudí al Parc Güell. Són el fruit d'uns apunts que vaig fer una jornada que amb el pintor de Vilafranca del Penedès, Josep M. Parera Romagosa, vam visitar el Parc Güell. El Josep M. va morir l'any 1993.

Ex-libris Hans Hornhaver

És habitual que entre artistes de l'ex-libris es facin intercanvis. Aquest és el primer ex-libris que vaig dibuixar per a l'artista danès Hans Hornhaver, poc després de la recepció del seu al meu nom, l'any 1986. Amb en Hans ens vam conèixer al Congrés Internacional d'Exlibristes celebrat a la ciutat holandesa d'Utrecht. El motiu del seu era una típica construcció danesa, jo li vaig oferir un internacional motiu local...

Ex-libris Daniel Oromí - Biblioteca de misteri

L'any 1989 vaig dibuixar aquest ex-libris per al jove lector de llibres de misteri que aleshores era el meu fill. A les lleixes, ben atapeïdes, hi havia les aventures de Sherlock Holmes, per suposat, però també els llibres d'Agatha Christie i tutti i quanti...

Ex-libris Daniel Oromí

L'any 1988 vaig dibuixar aquest ex-libris per al meu fill Daniel. Tenia 11 anys i assajava en dos grups de teatre: el de l'escola i el del grup de joves del Foment Martinenc. Si dic que ho feia molt bé direu: és clar, ho diu la seva mare. Però la veritat és que ho feia molt bé.

Ex-libris Julián Hernández G.

L'any 1989 vaig dissenyar aquest ex-libris a nom de Julián Hernández G. 

De molts dels ex-libris que estic referenciant en aquest blog no en tinc les dades. És molt possible que les tingui en un quadern de notes, que ara com ara no trobo... Ai, les mudances! Confio que no s'hagi perdut aquest quadern. Aleshores completaré la informació.

Ex-libris Anna Costa Bueso

Aquest ex-libris pertany a la meva neboda, Anna Costa Bueso. Li vaig dibuixar l'any 1987, quan era una joveneta de 10 anys.

Ex-libris Xavier Costa Bueso

L'any 1987 vaig dissenyar aquest ex-libris per al meu nebot Xavier Costa Bueso, que aleshores tenia 8 anys i li agradaven els cotxes, i, com tants noiets de la seva edat, en feia col.lecció.

Ex-libris Mª Glòria Velàzquez i Dalmau

L'any 1987, i amb el número 161 de la meva llista d'obres, vaig realitzar aquest ex-libris a nom de Mª Glòria Velàzquez i Dalmau.

Ex-libris José Luis Gay - Rocío Cano

L'any 1988 vaig dibuixar aquest ex-libris a nom de José Luis Gay i Rocío Cano. Disseny i composició de l'ex-libris parlen per ells mateixos, quant a professió i interessos de la parella.

Ex-libris F.F. European Marketing Center S.A.

Aquest ex-libris, realitzat l'any 1991, és per a la biblioteca de F.F. European Marketing Center S.A. En la imatge hi ha les qualitats més valorades per aquesta empresa de marketing: ética, creativitat, estratègia, tècnica, agilitat, comunicació, resultats.

Ex-libris Andreu Arfelis

Aquest ex-libris a nom d'Andreu Arfelis va ser realitzat l'any 1987. En aquell moment, Andreu Arfelis treballava de voluntari a Justícia i Pau.

Ex-libris Jordi Mena

Aquest ex-libris va ser dissenyat l'any 1988 a nom de Jordi Mena. A part que a Jordi Mena li agradava escriure, crec recordar que treballava en tasques d'educador social.

Ex-libris Josep Ferrer

Acabo de rebre per correu (no podia ser d'una altra manera!), l'ex-libris imprès d'un original que he dissenyat aquest 2014 (número 431 de la meva llista) a nom de Josep Ferrer, president de la molt activa Penya Filatèlica de Vilanova i la Geltrú, i soci de l'Associació Catalana d'Exlibristes. Com en altres ocasions, la tècnica de realització de la idea, molt gràfica, és el paper retallat.