divendres, 3 de febrer de 2023

Exlibris de la biblioteca del Conde Perelada i exlibris de Miguel Mateu


Fa una bona colla d'anys, entre el 1998 i el 1999, ja que el llibre Castells habitats, d'Oriol Pi de Cabanyes, l'Editorial 62 el va publicar l'any 1999, vam visitar el castell de Perelada. La biblioteca, un veritable temple de llibres, em va impressionar molt per com sempre he cregut que una biblioteca ben nodrida és com una mena de cel a la terra. Hores d'ara sembla que el volum de llibres és de 100.000. Els llibres tenien el seu exlibris, dels quals me'n van donar aquests exemplars. No fa gaire temps, però, que em van escriure amb el prec d'informar a la direcció d'EXLIBRIS que la biblioteca del castell de Perelada es donava de baixa de la suscripció de la revista. Sap greu perquè, com en totes les associacions creades entre els anys 70 i 80, els socis s'estan fent grans, es moren i no hi ha relleu, i si biblioteques com la de Perelada es donen de baixa doncs... Sabeu quan costa, la suscripció anual que comprèn la recepció de dos números de la revista EXLIBRIS? 40 euros. Diria que per al castell de Perelada, als jardins del qual cada estiu té lloc el seu fastuós festival, això és com un cèntim que ni tan sols es plega de terra... L'excusa no és la despesa, però alguna cosa havien de dir. Em produeix tristesa pels valors materials que actualment prevalen per sobre dels valors culturals encara que en facin gala.  

dijous, 2 de febrer de 2023

Una exposició d'exlibris a Leningrad


Es pot organitzar una exposició d'exlibris a distància? I tant, que es pot. L'artista rus Eugueni Bliumkin ho va fer, i amb pocs mitjans. Per dur a terme aquesta exposició conjunta, a la qual vaig ser tan amablement invitada per l'Eugueni, vaig enviar-li per correu certificat els exlibris que potser ell mateix devia emmarcar, així com és l'autor d'aquest cartell del qual tinc l'original, ja que, un cop clausurada la mostra, me'l va enviar signat com a recordatori de l'esdeveniment. Així, doncs, ja ho sabeu: una representació escollida dels meus exlibris van exposar-se al costat d'una representació escollida dels exlibris d'Eugueni Bliumkin a Leningrad... És emotiu recordar episodis que tenen una mica de novel·lesc i de virtual, ja que puc ben dir que "he estat i no he estat a Leningrad".   

dissabte, 28 de gener de 2023

L'exlibris d'Stefan Zweig


L'any 1902 (en algun altre lloc figura la data de 1900) l'artista austrohongarès Efraim-Moses Lilien, del qual es diu que va ser el primer artista sionista (quan el sionisme no era el que és ara, sinó que era una utopia), va realitzar aquest exlibris d'aire modernista i simbolista per a Stefan Zweig, grandíssim novel·lista i escriptor no només de biografies com la de la reina Maria Antonieta sinó de personalitats no tan conegudes, si bé de vida igualment interessant, com la poeta romàntica Marceline Desbordes-Valmores. Stefan Zweig (Viena, Àustria,1881 - Petròpolis, Brasil, 1942) és un autor dels més estimats de la culta literatura centreeuropea que davant la possibilitat d'un futur dominat pel Tercer Reich, el seu nazisme i antisemitisme, va decidir suicidar-se. 

dimarts, 24 de gener de 2023

L'exlibris del Dr. Moisès Broggi


Aquest exlibris a nom del Dr. Moisès Broggi és una xilografia realitzada pel P. Oriol M. Diví a Tantur, Jerusalem, l'any 1975, segons ho va escriure el mateix P. Oriol. Moisès Broggi i Vallès, nascut el 1908, va morir el 2012. Tenia 104 anys i era pacifista i independentista. Va escriure les seves memòries, que fan de tan bon llegir: era un home reflexiu, savi en tantes ciències, i, sobretot, tan humà. A mi em va salvar la vida. Criatureta amb la cama trencada als tretze mesos, les males cures van fer que es gangrenés. El doctor Broggi va escatar la carn malmesa fins a l'os... Cantava mentre m'operava. Beneït sigui l'home bondadós que un cop per setmana operava gratuïtament a qui no ho podia pagar. 

dilluns, 23 de gener de 2023

Lligams i confluències


Tal com diu aquesta invitació, vaig exposar una tria dels meus exlibris en aquest Ostal d'Occitánia Azalais, a la ciutat de Castras. Com sabeu, Azalais és el nom d'una trobairitz de la qual he parlat en més d'una ocasió al llarg del meu camí com a escriptora per considerar-la una admirada creadora en la genealogia d'escriptores. La invitació diu que parlaré de la meva obra en conjunt: com a dissenyadora d'exlibris i com a escriptora. Així va ser gràcies a la invitació de l'amic Joan Thomàs, vinculat a l'Institut d'Estudis Occitans, que vaig conèixer de la mà de Josep Arasa. Així es van teixint belles i fèrtils complicitats. En aquesta ocasió vaig conèixer en un sopar organitzat per Joan Thomàs en una taula de quatre, al professor de la universitat de Tolosa, Joan Claret i Solé, el germà gran dels germans Claret i Serra: el periodista Andreu i els músics Lluís i Gerard. Joan Claret, defensor de la cultura catalana i president del Casal Català de Tolosa, defensava també l'occità.Vaig quedar fascinada pel capteniment d'un home que, nascut el 1932, va morir massa jove, l'any 2001. En la seva memòria, l'any 2007 es va donar el seu nom a l'Ostal d'Occitánia. Aquell vespre de desembre de 1994, a través d'una conversa que anava molt a fons dels temes que vam exposar durant la vetllada, de seguida vaig saber que els nostres pensaments confluïen en un riu d'aigües humanistes. El camí de l'art i l'escriptura a vegades procura la coneixença de grans persones que han treballat perquè el món sigui un lloc amb aquelles qualitats humanes que fa que no perdem l'esperança.

divendres, 20 de gener de 2023

Una foto 'històrica'

 

Si anem a mirar, totes les fotografies són històriques des del moment en què passen anys i esdeveniments que les fan entranyables, com aquesta imatge en què ens veiem tres persones que fa poc que s'han conegut i ja han començat a establir amistat. Al meu costat hi ha el gran col·leccionista d'ex-libris, Mario de Filippis, que vaig saber que ens va deixar l'estiu del 2018. Davant hi tinc l'artista Hans Hornhaver, que ens està fent una explicació molt interessant, es dedueix pel posat d'escolta atenta que fem els seus oïdors. La fotografia està presa un dels dies en què va tenir lloc, a la ciutat holandesa d'Utrecht, el Congrés Internacional d'Exlibristes 1988. Va ser el meu primer congrés, una experiència iniciàtica de la qual faig memòria al llibre Elogi de l'exlibris. Memòries i reflexions (Voliana Edicions), que ja és en premsa!

divendres, 13 de gener de 2023

Revista EX-LIBRIS número 73


Amb alegria rebo el número 73 de la revista EX-LIBRIS, portaveu de l'Associació Catalana d'Exlibristes. En aquest número s'hi poden llegir dos articles que tenen com a objectiu commemorar els 50 anys de la mort d'Ismael Smith i Marí (Barcelona, 1886 - Withe Plains, Nova York, 1972). L'historiador de l'art Xavier Soler Àvila signa un llarg i molt ben documentat article sobre aquest artista que per la seva personalitat complexa ha estat objecte d'inspiració de la novel·la Les altures, de Sebastià Portell. El que signo jo té com a objectiu focalitzar l'estil inconfusible dels exlibris amb què Smith es va prodigar a Nova York. A continuació es pot llegir l'interessantíssim l'article del president de l'ACE, Marià Casas, dedicat als exlibris de Josep Royo, que va col·laborar amb Joan Miró en la confecció dels seus tapissos. Els exlibris de Royo són d'una gran originalitat expressiva i amb ànim, com diu ell mateix, de modernitzar l'estètica d'aquestes petites obres. Resulta sorprenent l'article en el qual Marià Casas exposa una novetat en el camp de la xilografia: en l'article titulat El cor de la fusta, Casas informa d'una tècnica que revoluciona l'art de gravar... amb una talladora làser! No sé pas si això agradarà als col·leccionistes, amants, és clar, de les tècniques manuals, tradicionals. Veurem. En aquest volum també hi ha un article que referencia un personatge de l'exlibrisme valencià: Nicolau Primitiu Gómez Serrano (Sueca, 1877 - València, 1971), així com referencia la tasca de col·leccionista de Vicente Martínez Yuste. I encara podem trobar, al detall, una explicació de l'exlibris obra de Josep Triadó a nom de Frederich J. Miracle, en el qual s'il·lustra el moment històric en què s'està aixecant l'església de Nostra Senyora del Miracle de Tarragona. En el text de presentació d'aquest número 73 de la revista, Marià Casas anuncia un esdeveniment de gran envergadura: la nostra Associació Catalana d'Exlibristes ha estat escollida  per a organitzar el XL Congrés Internacional d'Exlibristes de la F.I.S.A.E. Es celebrarà a Palma de Mallorca l'octubre de 2024 amb la col·laboració dels nostres consocis més actius a l'illa: Alejandro Ysasi, Manuel Ripoll i Joan Bauçà. Comencem a fer guardiola, companys: hi hem d'anar tots!