dimecres, 28 de setembre de 2022

Un ex-libris amb iconografia jueva (aclariment)

 



David Jiménez Cot

Bon dia Teresa. La paraula hebrea de sota (מספרי) significa "Llibres", en plural. Els lleons són el símbol de la tribu de Judà, a la qual es fa referència al llibre del Gènesi, i es creia que eren els descendents de David, en el judaisme. I l'arbre significa el Poble Jueu. L'estrella de David és un símbol pagà medieval que utilitzaven els alquimistes per fer fora els mals esperits i que significava la connexió entre el cel i la terra. Molta gent es pensa que és un símbol que acompanya la cultura hebrea des dels seus inicis; però no és així. Els jueus van incorporar el símbol més tard a Praga, i al segle XIX ja es va establir com un dels símbols més emblemàtics de la representació de la comunitat jueva. Una abraçada!

He incorporat a l'apunt aquest aclariment de la imatge gràcies a David Jiménez Cot, que me l'ha ofert a través del facebook. Que poc sabem de res i, això no obstant, volem saber per comprendre. Gràcies!

Un ex-libris amb iconografia jueva

 

Entremig de la meva tasca literària, aquests dies, que ja van començar a l'estiu, estic retrobant-me, per organitzar-lo, amb el material exlibrístic que he anat aplegant durant dècades. Aleshores apareixen joies com aquesta: un ex-libris amb iconografia jueva la qual només puc interpretar en part, ja que hi reconec l'estrella de David i tal vegada la simbologia de l'arbre. Potser algú amb més coneixements podrà afegir a aquest comentari el significat dels lleons i podrà llegir la paraula escrita en hebreu.

dimecres, 6 de juliol de 2022

Revista EX-LIBRIS número 72

 


Acaba d'arribar per correu el número 72 de la revista EX-LIBRIS, publicació d'història, teoria, col·leccionisme i tècnica de l'ex-libris. 

Amb el títol Recordança de Francesc Orenes, primer president de l'ACE, qui signa aquest escrit, Teresa Costa-Gramunt, es fa ressò de la mort de Francesc Orenes i Navarro, mort el passat 27 d'abril de 2022. L'article fa un recordatori de la brillant trajectòria del professor Orenes, que a més de ser un dels fundadors i el primer president de l'ACE, tant va fer per impulsar el coneixement i el disseny d'ex-libris entre els seus alumnes de Belles Arts, essent autor ell mateix d'un bon nombre d'ex-libris. Autor de la tesi dels ex-libris Renart, cal també fer esment que Francesc Orenes va ser el primer director de la revista EX-LIBRIS, així com l'autor d'un llibre de referència en aquest camp a casa nostra: Ex-libris. De la propietat dels llibres. Memòria i reconeixement al mestre i amic.

El segon article publicat és Josep Triadó i Mayol (1870-1929): biografia artística i recorregut pel seu llegat a la Biblioteca de Catalunya. Signa aquest detallat i documentat treball sobre la figura de Josep Triadó, l'historiador de l'Art Xavier Soler Àvila, en el qual es recorda que fa dos anys es complien els 150 anys del naixement d'aquest artista modernista i de qui la Biblioteca de Catalunya custodia el gruix d'obres referenciades per Xavier Soler.

El número 72 de la revista EX-LIBRIS es clou amb l'article Lorenzo Goñi Suárez (Jaén, 1911- Lausana, 1992), signat per Marià Casas Hierro, president de l'ACE i director de la revista, qui fa un repàs exhaustiu de la trajectòria personal i artística d'aquest il·lustrador que va destacar en la segona meitat del segle XX. Dibuixant, pintor i gravador, que des de Jaén aviat es va establir a Barcelona, Goñi també va dedicar la seva creativitat al disseny d'ex-libris.  

 

divendres, 13 de maig de 2022

Revista EX-LIBRIS número 71


Quan amb el correu arriba la revista EX-LIBRIS és un goig. Aquest portaveu de l'Associació Catalana d'Exlibristes (ACE) ja es troba a l'any XXXIV d'ençà aquell primer número publicat l'últim semestre de 1989. Si cal celebrar les iniciatives també cal celebrar la seva continuïtat.

Composat i maquetat per Núria Sancho Subirats, en aquest número 71 hi trobem l'article que signa Joan-Lluís de Yebra, que amb el crític d'art Alain Moreau va ser impulsor, l'any 1994, de les exposicions col·lectives Ex-libris en homenatge a Walter Benjamin. L'article en el qual Joan-Lluís de Yebra explica el projecte que va aplegar un centenar d'artistes als quals es va convidar a realitzar un ex-libris en homenatge a Walter Benjamin, va acompanyat de la reproducció d'aquests treballs a manera d'exposició visual en les pàgines de la revista EX-LIBRIS. Iniciada a Colera, la mostra va transitar per Andorra, Barcelona, Bilbao, Bremen, Lisboa, Lleida, Munic, Sort, Tremp, Varsòvia i Reus, la darrera estança abans que a mitjans de l'any 2018 aquest llegat artístic fos a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Signat per Josep-Lluís Albajar i Rovira, trobem l'article Willi Geiger a Espanya. Artista polifacètic, el bavarès Willi Geiger (1878-1971) va ser artífex de nombrosos ex-libris. A continuació es reprodueixen dos articles publicats a Blanco y negro (23-02-1907 i 1904) que donen constància dels ex-libris inspirats en l'estada de Willi Geiger a Espanya. Els articles s'il·lustren amb una selecció d'imatges dels gravats.

A continuació, el president de l'ACE, Marià Casas Hierro, signa dos articles que s'acompanyen de les sempre atractives il·lustracions d'ex-libris corresponents. En primer lloc, trobem l'article Los ex-libris calcográficos de José Hernández Muñoz (Tànger, 1944- Màlaga, 2013) i en segon lloc trobem l'article dedicat a l'artista modernista: Eulogio Varela Sartorio y el Modernismo (Puerto de Santa María, 1868 - Madrid, 1955).

En el conjunt d'aquests articles publicats una vegada més es dona fe del propòsit de la revista EX-LIBRIS: ser vehicle de publicacions d'història, teoria, col·leccionisme i tècnica de l'ex-libris. Hi destaquen, és clar, els creadors d'aquestes marques de propietat de llibres i biblioteques. 



dimarts, 4 de gener de 2022

Ex-libris Centre Català de Bons Aires


L'autor d'aquest ex-libris a nom del Centre Català de Bons Aires, que jo ja tenia referenciat, però que em va fer gràcia trobar en un grup argentí de Facebook, és el pintor, dibuixant i exlibrista Josep Triadó i Mayol (1870-1929). Triadó, que va formar-se a l'escola de Llotja on va donar classes des del 1902, va aprendre gravat amb Alexandre de Riquer, qui en va introduir en l'obra de William Morris, de qui va ser seguidor. La seva obra en el camp de les arts gràfiques i decoratives és ingent. A la Biblioteca Museu Víctor Balaguer hi una una pintura seva, Sortint del cementiri (1929).

divendres, 17 de desembre de 2021

Revista EX-LIBRIS número 70

Puntualment m'ha arribat abans d'acabar l'any la Revista EX-LIBRIS, publicació de l'Associació Catalana d'Exlibristes, de la qual se'n publiquen dos números a l'any, una per semestre. 

Arribar al número 70 és una fita gens menyspreable: indica els valors de la continuïtat i la perseverança en el treball juntament a l'entusiasme inesgotable per aquestes petites obres que enamoren a tots aquells que hi estem lligats, ja sigui des del disseny, des del col·leccionisme o des de l'estudi.

Aquest número 70 està dedicat a la personalitat artística de Joan Estiarte i Samsó (Barcelona, 1901-1986) en la seva tasca com a exlibrista. El treball, a càrrec de Xavier Soler i Àvila, és complet amb les dades que es tenen fins ara. La biografia d'Estiarte, vinculada professionalment a l'empresa Myrurgia, és apassionant. L'article s'il·lustra amb una bona quantitat d'ex-libris i altres dissenys que donen fe del seu estil.

A continuació, i firmat per Marià Casas Hierro, president de l'ACE, podem llegir un article sobre la vinculació d'Estiarte amb en Rafael Masó Subirana, que va ser l'últim president de l'extingida Asociación de Exlibristas de Barcelona cap als anys 70. Rafael Masó era relacions públiques de Myrurgia i va establir una ferma amistat amb Joan Estiarte. La crònica es completa amb la relació que Tórtola València va tenir amb Myrurgia. El recorregut vital i artístic de Tórtola València, "un invent d'ella mateixa" com escriu Casas, val per a una novel·la. L'article s'il·lustra amb diversos dibuixos i ex-libris de la ballarina que va prestar la seva imatge a les sals de bany Maja, de Myrurgia.

La publicació es clou amb el catàleg dels ex-libris guanyadors i seleccionats de la X Biennal Contratalla (admiren uns treballs de tan bona qualitat), seguit del Premi d'Honor de Contratalla atorgat a un artista de relleu internacional i de llarg recorregut com és el búlgar Hristo Kerin, guardonat en sis ocasions amb algun dels premis concedits per les Biennals Contratalla.     

diumenge, 12 de setembre de 2021

Ex-libris Odin


Aquest ex-libris és a nom del meu net petit. N'hi haurà més, és clar, els infants creixen i no falten mai motius d'inspiració! Els motius d'aquest primer ex-libris estan resolts de manera sintètica: una silueta que recorda una nau navegant en els mars del Nord... Odin és el nom del déu principal de la cosmologia vikinga. Feia dies que el tenia pensat fins que al final ha pres forma.