dissabte, 4 de maig del 2024

Revista EX-LIBRIS número 78

 

Quan arriba per correu l'exemplar de la Revista EX-LIBRIS sempre és un goig. Aquest número 78 és un monogràfic dedicat als aiguaforts elaborat per Marià Casas Hierro. El president de l'ACE és un enamorat del gravat calcogràfic per diversos motius que convergeixen en la bellesa dels gravats en una planxa de metall, una tècnica que es va iniciar al segle XV, i que ha tingut figures tan rellevants com Piranese, Doré, Rembrandt, Durer, Goya... i en proximitat Alexandre de Riquer o Ismael Smith, i els més moderns Picasso o Tàpies. 

En el seu estudi, en el qual Marià Casas Hierro inclou una bona explicació de l'art de gravar, fa un repàs de les firmes que han destacat en aquest art, sobretot en el camp de l'exlibrisme, ja que els col·leccionistes d'exlibris aprecien per damunt de totes les tècniques les del gravat calcogràfic. Al final del seu treball, que s'il·lustra amb una molt variada reproducció d'exlibris, inclou exlibris de la seva autoria: aiguaforts en els quals hi reconeixem el seu estil inconfusible.

divendres, 29 de març del 2024

Exlibris per la Pau - Palma 2024

 

En el marc del XL Congrés de la FISAE, que tindrà lloc a Palma de Mallorca entre els dies 1 i 6 d'octubre de 2024, l'Associació Catalana d'Exlibristes, organitzadora d'aquest congrés internacional, ha convocat un concurs internacional d'exlibris amb el lema Exlibris per la Pau. La tècnica és lliure, la qual cosa em permet partcipar-hi, ja que en els concursos d'aquesta índole sovint es limita als gravats. 

dissabte, 24 de febrer del 2024

Exlibris Antoni Munné-Jordà


Ahir, dia 23 de febrer de 2024, va ser presentada la convocatòria de la II Beca d'Estudis Literaris Fons Antoni Munné-Jordà de ciència-ficció de Vilanova i la Geltrú. Que un cartell porti com a il·lustració l'exlibris d'Antoni Munné-Jordà és una bona notícia encara que l'obra no sigui una obra d'art, si bé compleix la seva funció: marcar els llibres de l'extensa biblioteca de l'autor, en aquest cas, sobre ciència-ficció, on és un referent en aquest camp. El dibuix on una ploma fa de vela, és obra de l'il·lustrador Joma. Aquesta beca està propiciada per l'editorial El Cep i la Nansa, el mecenatge "Imma i Josep" i l'escriptor Antoni Munné-Jordà amb la voluntat de posar de relleu, estudiant-la, la literatura escrita en català dels gèneres anomenats fantàstics, especulatius o mimètics.

dilluns, 12 de febrer del 2024

Exlibris manuscrit de Juliana Morell

 

Al monestir de Pedralbes des del dia 13 de desembre de 2023 i fins al 14 d'abril de 2024, té lloc l'exposició El llegat retrobat de Juliana Morell, nascuda a Barcelona l'any 1594 i morta a Avinyó, França, l'any 1653. Juliana Morell va ser una humanista polifacètica, monja dominica i escriptora espiritual de gran nivell. La seva vida i obra constitueixen una descoberta. Per la seva intel·ligència, erudició i misticisme, ha fet que, tot i que s'ignora més del que caldria, sigui l'unica dona citada, juntament a Teresa d'Àvila, al paraninf de la Universitat de Barcelona on es conserven alguns llibres de la seva biblioteca. A la imatge es reprodueix un exlibris manuscrit de Juliana Morell en un Diccionari hebreu. Cal recordar que Juliana Morell, figura rellevant de la Contrareforma, tenia orígens jueus, com la mateixa Teresa d'Àvila.

Exlibris de Joan Alcaraz


Un dinar dona per a molt, entre altres coses que en un correu posterior t'enviïn un exlibris: el periodista i escriptor Joan Alcaraz, autor de llibres d'entrevistes com A foc lent, i una munió d'articles d'opinió en diversos mitjants digitals, entre d'altres, Gaudir la cultura, m'ha enviat una imatge del seu exlibris dibuixat per l'artista polonès Boguslav Rytzco. La imatge de l'exlibris, que té un estil futurista, porta incorporat un lema, l'autor del qual és l'escriptor Jordi Sarsanedas, que justament aquest any fa cent anys del seu naixement: Ja sé que sóc indiscret, però m'agrada barrejar-me amb el que és bonic.

dilluns, 22 de gener del 2024

P. Oriol M. Diví, el monjo de Montserrat exlibrista


Aquest passat 2023 va fer deu anys de la mort del P. Oriol M. Diví, el monjo de Montserrat exlibrista que vam conèixer i vam admirar tant pel seu art com per la seva persona. A cura de Pere Maragall Mira i Josep Lluís Albajar i Rovira, soci de l'ACE, les Publicacions de l'Abadia de Montserrat ha publicat El P. Oriol Diví. Monjo de Montserrat (1924-2013), un treball sobre la seva vida i obra molt acurat i respectuós, ja que els autors incorporen sempre les mateixes paraules del P. Oriol i de qui el van conèixer i tractar. Aquest llibre, del qual parlo en aquest article: 
https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/110091/oriol-m-divi-monjo-artista-i-mestre-espiritual.html, 
no pot faltar a les nostres biblioteques.

dijous, 28 de desembre del 2023

Exlibris de Luisa García-Muro

 

Acaba de sortir de l’obrador el darrer número 77 de la revista EXLIBRIS, publicació d’història, teoria, col·leccionisme i tècnica de l’exlibris. Aquesta revista de la qual se’n publiquen dos números a l’any, ja fa trenta-cinc anys que es publica d’ençà la fundació, l’any 1989, de l’Associació Catalana d’Exlibristes (ACE). La revista EXLIBRIS és portaveu de l’ACE.

Aquest número 77 és monogràfic i està dedicat a l’artista Luisa García-Muro, que ha fet vuitanta anys. Quina millor manera d’homenatjar una de les sòcies de l’ACE que reunir en la revista EXLIBRIS el seu treball exlibrístic que està reproduït en aquest número especial. Cal celebrar el nombre d’exlibris realitzats: 240, com cal admirar la seva tècnica: el gravat calcogràfic, el seu estil inconfusible i la seva personal iconografia.

Amb el títol Luisa García-Muro, artista i exlibrista, s’obre aquesta publicació que dona fe de l’obra realitzada en el camp de l’exlibrisme per part de l’artista. La reproducció dels exlibris estan acompanyats de textos dedicats al treball de l’autora signats pel crític Josep M. Cadena (en signa dos), Marià Casas (president de l’ACE), qui escriu aquest article, (exlibrista i fundadora de l’ACE), el crític Ramon Casalé i el crític Arnau Puig. Tots  coincidim a destacar els trets sobresortints de l’estètica de Luisa García-Muro: la seva lluminositat i harmonia compositiva, la sensació de calidesa i intimitat que desprèn la seva iconografia composta d’elements senzills, quotidians, com jo mateixa escric en el text: «Llicenciada en belles arts en les especialitats de pintura i gravat, docent en aquests àmbits i artista de llarga trajectòria en el nostre entorn cultural, Luisa García-Muro ha desenvolupat una sòbria, sensible i original obra plàstica en què l’estudi on treballa i tot el que s’hi mou s’erigeix protagonista. En aquest escenari insòlit de l’espai interior del seu taller, García-Muro hi organitza els seus bodegons, sovint construïts  amb els propis estris i materials de treball: teles, llibres d’estudi o consulta, pots de pintura, pinzells, tinters, llapis i burins».

«L’originalitat de Luisa García-Muro [en les seves pintures, en els seus gravats, en els seus exlibris] es troba en la senzillesa dels seus plantejaments temàtics», afirma Josep M. Cadena, i no es pot dir millor.

(l'exlibris de la coberta a nom de Luisa García-Muro és obra de Leonid Nicolaievich Schetnev)