Presentació del llibre Elogi de l'exlibris

 

Ahir tarda, dia 21 de març de 2023, va tenir lloc la presentació del llibre Elogi de l'exlibris. Memòries i reflexions*, que ha pres el nom d'aquest blog. Publicat per Voliana Edicions, el vam batejar a la llibreria Ona, de Gran de Gràcia. A la imatge, feta per Georgina de Yebra, estic amb el presentador, el professor Joan-Lluís de Yebra que, és clar, nombroses vegades es esmentat a les pàgines d'Elogi de l'exlibris. En un moment de la conversa -mediterrània, com n'ha dit De Yebra, és a dir, espontània, dinàmica, erudita però sense encarcarament-, l'amic em va fer ofrena d'aquest pin que es veu a la imatge. És un record ben antic: respon al VI Congrés europeu d'exlibris que va tenir lloc a Barcelona l'any 1958. Molt contenta per l'obsequi que va rubricar una trobada entre els amics que ens van acompanyar, tots amants d'aquestes petites obres que relliguen llibres i art. 

*Per a més informació del llibre, enllaçò la nota que va sortir publicada al diari digital, Eix Diari: https://www.eixdiari.cat/cultura/doc/105932/teresa-costa-gramunt-mostra-en-un-nou-llibre-el-seu-amor-pels-exlibris.html

Exlibris de la Neus Calpe

 

Aquest exlibris té moltes particularitats, fins i tot podria semblar estrafet. A la Neus Calpe la vaig conèixer en les classes de literatura catalana que donava el professor Ramon Cotrina. Em dol molt que ni l'un ni l'altra ja no siguin entre nosaltres, com ja no hi era el marit de la Neus en el temps que li vaig fer l'exlibris. La Neus era vídua i va voler que a l'exlibris hi poses la seva divisa: Sempre amor. La Neus tenia una floristeria i sabia guarnir molt bé els rams, però la flor que més li agradava era la mimosa, la flor que li regalava el seu marit tan bon punt floria al febrer. D'aquí ve la mà, que surt d'un núvol, en actitud d'ofrena d'un ramet de mimosa. Tot plegat composa una iconografia feta a l'estil pla del romànic, que no contempla perspectives, i quan vol destacar una cosa la incorpora lliurement al dibuix general, en aquest cas una mà. Així és com s'ha de llegir aquest exlibris que ja apareix numerat, encara que duu la meva signatura. Encara no havia ideat l'anagrama que vaig incorporar poc després als exlibris.

 

Exlibris de la biblioteca del Conde Perelada i exlibris de Miguel Mateu

Fa una bona colla d'anys, entre el 1998 i el 1999, ja que el llibre Castells habitats, d'Oriol Pi de Cabanyes, l'Editorial 62 el va publicar l'any 1999, vam visitar el castell de Perelada. La biblioteca, un veritable temple de llibres, em va impressionar molt per com sempre he cregut que una biblioteca ben nodrida és com una mena de cel a la terra. Hores d'ara sembla que el volum de llibres és de 100.000. Els llibres tenien el seu exlibris, dels quals me'n van donar aquests exemplars. No fa gaire temps, però, que em van escriure amb el prec d'informar a la direcció d'EXLIBRIS que la biblioteca del castell de Perelada es donava de baixa de la suscripció de la revista. Sap greu perquè, com en totes les associacions creades entre els anys 70 i 80, els socis s'estan fent grans, es moren i no hi ha relleu, i si biblioteques com la de Perelada es donen de baixa doncs... Sabeu quan costa, la suscripció anual que comprèn la recepció de dos números de la revista EXLIBRIS? 40 euros. Diria que per al castell de Perelada, als jardins del qual cada estiu té lloc el seu fastuós festival, això és com un cèntim que ni tan sols es plega de terra... L'excusa no és la despesa, però alguna cosa havien de dir. Em produeix tristesa pels valors materials que actualment prevalen per sobre dels valors culturals encara que en facin gala.  

Una exposició d'exlibris a Leningrad

Es pot organitzar una exposició d'exlibris a distància? I tant, que es pot. L'artista rus Eugueni Bliumkin ho va fer, i amb pocs mitjans. Per dur a terme aquesta exposició conjunta, a la qual vaig ser tan amablement invitada per l'Eugueni, vaig enviar-li per correu certificat els exlibris que potser ell mateix devia emmarcar, així com és l'autor d'aquest cartell del qual tinc l'original, ja que, un cop clausurada la mostra, me'l va enviar signat com a recordatori de l'esdeveniment. Així, doncs, ja ho sabeu: una representació escollida dels meus exlibris van exposar-se al costat d'una representació escollida dels exlibris d'Eugueni Bliumkin a Leningrad... És emotiu recordar episodis que tenen una mica de novel·lesc i de virtual, ja que puc ben dir que "he estat i no he estat a Leningrad".   

L'exlibris d'Stefan Zweig

L'any 1902 (en algun altre lloc figura la data de 1900) l'artista austrohongarès Efraim-Moses Lilien, del qual es diu que va ser el primer artista sionista (quan el sionisme no era el que és ara, sinó que era una utopia), va realitzar aquest exlibris d'aire modernista i simbolista per a Stefan Zweig, grandíssim novel·lista i escriptor no només de biografies com la de la reina Maria Antonieta sinó de personalitats no tan conegudes, si bé de vida igualment interessant, com la poeta romàntica Marceline Desbordes-Valmores. Stefan Zweig (Viena, Àustria,1881 - Petròpolis, Brasil, 1942) és un autor dels més estimats de la culta literatura centreeuropea que davant la possibilitat d'un futur dominat pel Tercer Reich, el seu nazisme i antisemitisme, va decidir suicidar-se. 

L'exlibris del Dr. Moisès Broggi

Aquest exlibris a nom del Dr. Moisès Broggi és una xilografia realitzada pel P. Oriol M. Diví a Tantur, Jerusalem, l'any 1975, segons ho va escriure el mateix P. Oriol. Moisès Broggi i Vallès, nascut el 1908, va morir el 2012. Tenia 104 anys i era pacifista i independentista. Va escriure les seves memòries, que fan de tan bon llegir: era un home reflexiu, savi en tantes ciències, i, sobretot, tan humà. A mi em va salvar la vida. Criatureta amb la cama trencada als tretze mesos, les males cures van fer que es gangrenés. El doctor Broggi va escatar la carn malmesa fins a l'os... Cantava mentre m'operava. Beneït sigui l'home bondadós que un cop per setmana operava gratuïtament a qui no ho podia pagar. 

Lligams i confluències

Tal com diu aquesta invitació, vaig exposar una tria dels meus exlibris en aquest Ostal d'Occitánia Azalais, a la ciutat de Castras. Com sabeu, Azalais és el nom d'una trobairitz de la qual he parlat en més d'una ocasió al llarg del meu camí com a escriptora per considerar-la una admirada creadora en la genealogia d'escriptores. La invitació diu que parlaré de la meva obra en conjunt: com a dissenyadora d'exlibris i com a escriptora. Així va ser gràcies a la invitació de l'amic Joan Thomàs, vinculat a l'Institut d'Estudis Occitans, que vaig conèixer de la mà de Josep Arasa. Així es van teixint belles i fèrtils complicitats. En aquesta ocasió vaig conèixer en un sopar organitzat per Joan Thomàs en una taula de quatre, al professor de la universitat de Tolosa, Joan Claret i Solé, el germà gran dels germans Claret i Serra: el periodista Andreu i els músics Lluís i Gerard. Joan Claret, defensor de la cultura catalana i president del Casal Català de Tolosa, defensava també l'occità.Vaig quedar fascinada pel capteniment d'un home que, nascut el 1932, va morir massa jove, l'any 2001. En la seva memòria, l'any 2007 es va donar el seu nom a l'Ostal d'Occitánia. Aquell vespre de desembre de 1994, a través d'una conversa que anava molt a fons dels temes que vam exposar durant la vetllada, de seguida vaig saber que els nostres pensaments confluïen en un riu d'aigües humanistes. El camí de l'art i l'escriptura a vegades procura la coneixença de grans persones que han treballat perquè el món sigui un lloc amb aquelles qualitats humanes que fa que no perdem l'esperança.