dilluns, 28 d’octubre de 2019

Fòrum Internacional d'Exlibristes 2019


Dissabte 19 i diumenge 20 d'octubre de 2019 va tenir lloc a la ciutat de Tarragona el Fòrum Internacional d'Exlibristes 2019. El programa era ben atractiu, però jo només vaig poder assistir a l'assemblea de socis de l'Associació Catalana d'Exlibristes el diumenge al matí. A temps, però, per poder visitar l'exposició dels ex-libris guanyadors (Primer premi: Marius Martinescu, França; Segon premi: Hristo Kerin, Bulgària; Tercer premi: Josef Werner, Alemanya) i seleccionats de la IX Biennal Internacional d'Ex-libris Contratalla 2019 que s'exposaven en unes vitrines de la biblioteca de la Societat Arqueològica de Tarragona, el mateix lloc on es va fer l'assemblea. En la publicació de les obres premiades per la seva excel·lència (719 treballs presentats per 231 artistes d'arreu del món), mencions d'honor i seleccionades s'inclou la biografia i reproducció d'algunes obres del Premi d'Honor 2019 atorgat a Frank Ivo Van Damme. Aquest guardó premia la trajectòria d'un artista de l'ex-libris. Van Damme és un excel·lent gravador en diverses tècniques. Nascut l'any 1932 a Meksem, districte d'Anvers, sens dubte és mereixedor d'aquest reconeixement.



divendres, 25 d’octubre de 2019

Ex-libris Vall de Boí a nom de Cristina i Rubén

Opus 471: ex-libris Vall de Boí a nom de Cristina i Rubén, que hi viuen. El disseny es basa en una reinterpretació d'un fragment de Santa Maria de Taüll. Com en un vitrall, el disseny combina un fragment de la imatge real amb la incorporació de dues masses de color que evoquen els colors de l'orla que envolta el fragment de la pintura romànica. 
No és la primera vegada que dedico un ex-libris a un lloc: ho vaig fer l'any 1991, quan vaig dedicar un ex-libris al·legòric a cada comarca de Catalunya, treball que l'Institut Català de la Dona (avui Institut Català de les Dones) va publicar l'abril de 1992. Els dibuixos anaven acompanyats d'un poema o d'un text en prosa d'una escriptora nascuda o vinculada a la comarca.

dimecres, 2 d’octubre de 2019

Ex-libris Carla

Aquest ex-libris està dedicat a la meva néta Carla (Oromí Pubill). És el present personal que li vaig fer el dia 30 de setembre de 2019 en complir 8 anys. L'avinentesa ha coincidit amb el canvi de domicili: ara viu al Masnou. La iconografia de l'ex-libris reflecteix aquesta circumstància. Però les imatges van més enllà si fem una lectura simbòlica de la casa i del mar.

dimarts, 3 de setembre de 2019

Ex-libris del Dr. Josep M. Vilarrasa Coch

La Nora Vela ha tingut l'amabilitat d'enviar-me aquest ex-libris del Dr. Josep M. Vilarrasa Coch, que es va repartir ahir, dia 2 de setembre de 2019, juntament al seu recordatori de defunció. No sé que s'hagi fet alguna altra vegada, de manera que ho he trobat ben particular. No sabem qui és l'autor del dibuix. Tal vegada algun lector o lectora d'aquest blog ens pugui orientar.
Addenda. Ja sabem qui és l'autor de l'ex-libris: Joan Abelló. En ser-li preguntat, la filla del Dr. Vilarrasa li ha dit a la Nora Vela.

dilluns, 29 de juliol de 2019

Ex-libris en l'exposició La bibliofília a Catalunya


Els ex-libris no podien faltar en una exposició com La bibliofília a Catalunya. Des del 31 de maig i fins al 31 de juliol l'hem poguda visitar a la Biblioteca de Catalunya. Les comissàries de la mostra, Roser Pintó, directora de la Unitat Gràfica, i Núria Altarriba, de la Unitat Bibliogràfica, en el seu relat expositiu assenyalen que 'un dels principals tresors de les biblioteques són els llibres de bibliòfil'. Aquests llibres de bibliòfil, col·leccionats curosament, acostumen a acompanyar-se de l'ex-libris del propietari, com aquest de la fotografia a nom de Manuel Perdigó Cortés, obra de l'excel·lent gravadora Josepa Colom. Un ex-libris amb valor artístic, sens dubte, i d'ús convencional. Perquè en aquesta mostra, que desplega tants aspectes de la bibliofília, des de la més tradicional a la més experimental, en l'apartat que significativament ja duu el lema Experimentació, també es troben exemplars d'ex-libris objecte, és a dir, fora de la convenció, com aquest de la fotografia: una pintura de Modest Cuixart a nom de Walter Benjamin. Si encara no heu visitat aquesta exposició singular tan ben pensada com ben dissenyada, afanyeu-vos, encara hi sou a temps. 

dimecres, 3 de juliol de 2019

El número 65 d'EX-LIBRIS dedicat a François Maréchal

Acaba d'arribar a les mans dels socis de l'Associació Catalana d'Exlibristes el número 65 de la revista EX-LIBRIS. Es tracta d'un monogràfic amb un llarg text escrit per Marià Casas dedicat a la figura del gravador François Maréchal, nascut a l'any 1938 a Evreux, Normandia, i mort el 2018 a Madrid, on vivia des del 1963, casat amb una madrilenya. Va practicar en grau d'excel·lència totes les tècniques del gravat amb preferència per la calcografia i la xilografia. El seu art, inspirat i executat amb una tècnica impecable, li va valdre exposar a la Biblioteca Nacional de Madrid i a Calcografia Nacional. El 1991 va ser nomenat acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes San Fernando de Madrid. Va ser soci de l'ACE des de la seva fundació, l'any 1989.
Un apunt personal: l'última vegada que el vaig veure va ser l'any 2014 amb motiu del XXXI Congrés Internacional d'Exlibristes de la FISAE, que va tenir lloc a Tarragona. Hi va exposar, amb èxit, una mostra selecta de les seves realitzacions. L'havia conegut molts anys enrere en ocasió del Congrés celebrat a la ciutat holandesa d'Utrech (1988). De la mateixa manera que realitzava els seus ex-libris, amb traç tan segur com apassionat, em va dir no pas per tirar-me una floreta intranscendent, sinó per descriure el que ell en deia descripció psicològica, que la meva mirada era la d'una àguila. Deixo als lectors que treguin les seves pròpies conclusions. Jo no vaig interpretar la seva afirmació de manera immediata, però algunes vegades hi pensava. Més tard he comprès a què es referia. Havíem tingut una conversa que podríem qualificar de fondària. Era un home de vida interior intensa.

dimarts, 2 de juliol de 2019

Mercè Insenser, in memoriam


     
Flors blanques, moltes flors blanques acompanyaven avui tarda (1 de juliol de 2019) el taüt de fusta clara. Molta gent, una gernació dins i fora de la sala de comiats del tanatori, hem acompanyat la cerimònia de comiat de Mercè Insenser Farré, nascuda a Vilafranca del Penedès l’any 1954. Després d’una llarga malaltia ens va deixar el passat dia 28 de juny de 2019 a Vilanova i la Geltrú, on la Mercè ha estat esposa, mare, àvia, amiga. Aquest dia el mar, que ella estimava tant, estava serè com el seu ànim. Ens ho ha deixat escrit en una carta dirigida a la família i els amics impresa en una esquela preparada amb tota cura: Potser ha arribat el moment de dir adéu! Estic tranquil·la, serena... ara tinc ganes de volar. Bella imatge d’un esperit que s’eleva.    
     
La Mercè, de caràcter expansiu, va ser una artista del gravat. La seva obra reflecteix, així, en present, perquè mai no deixarà de reflectir-la, la seva personalitat lluminosa i gens adotzenada. Respectuosa amb la tècnica mil·lenària del gravat, tenia les seves pròpies idees. Al seu web podem llegir les seves reflexions al respecte: Com que vinc del món de la pintura, els meus gravats són molt pictòrics. M’agrada molt fer monotips o gravats únics i jugar molt amb la tinta i els papers. El gravat ha estat per a mi un mitjà d’expansió i d’alliberament en el sentit que, en principi, tota l’ortodòxia del gravat em semblava asfixiant. Ben aviat vaig anar experimentat l’alquímia del gravat i ràpidament vaig quedar-ne fascinada. He fet estudis de procediments pictòrics a l’escola de Llotja a Barcelona i a l’Escola d’Art de Tarragona. També sóc tècnica superior de gravat i sistemes d’estampació a l’Escola d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú. He realitzat diferents cursos de perfeccionament de gravat al Centre de Gravat d’Encamp a Andorra. Actualment sóc secretària de l’Associació Catalana d’Exlibristes.
     
Sí, durant un temps ben fructífer Mercè Insenser va ser secretària de l’Associació Catalana d’Exlibristes que vaig col·laborar a fundar l’any 1989, i que continua activa i dinàmica sota la presidència de Marià Casas. Els ex-libris, doncs, van ser el nexe d’unió d’una avinentesa que s’ha mantingut en el temps fornint una amistat. Vam riure molt, amb la Mercè, quina joia poder dir-ho. La gent que riu fa feliç. Ens ha quedat pendent la realització d’un llibre d’artista amb textos on la mar –sempre la mar- hi és present. Ella havia de fer els gravats que havien d’establir un diàleg entre el text i la il·lustració amb el seu inconfusible estil, com amb el seu estil tan personal va fer el meu ex-libris que vaig descriure a Un regal de Mercè Insenser, un article publicat al Diari de Vilanova (11 de maig de 2007) i posteriorment inclòs al llibre Dona i art o la dansa de Lilâ (Cossetània edicions, 2010).
     
Vivim amb les absències dels altres, m’agradaria estar més amb vosaltres... si més no en el vostre cor... Hi seràs, Mercè, a la memòria del cor cada vegada que contempli l’ex-libris que, emmarcat, tinc al peu de les escales de casa, i les pujo tantes vegades al dia, les escales. Gràcies pel teu regal.

(article publicat a l'Eix Diari, 2 de juliol de 2019. A la fotografia: Mercè Insenser, Marc-Ignasi Corral i jo mateixa en una assemblea exlibrista)