Acaba d’aparèixer el volum
número 24 de la publicació Contemporary
Internacional Ex-libris Artists, que amb tanta cura edita a Portugal Artur
Mário da Mota Miranda, amb l’ajuda d’Ana Maria Fernandes Amorim, col·laboradora
en aquesta aventura artística i cultural que es proposa donar visibilitat a
artistes contemporanis de l’ex-libris d’arreu del món.
En aquest volum són vint-i-cinc els autors
que acompanyats d’un text introductori d’un estudiós de la matèria i alhora coneixedor
de la trajectòria dels artistes, aquests mostren la seva obra en el camp de
l’ex-libris. Les propostes creatives d’aquests vint-i-cinc participants són de
qualitat molt remarcable. En la contemplació de les obres es fa palesa la
necessitat de l’art, també en el nostre món atribolat, o precisament per això. La poesia és indispensable, però no sé ben
bé per a què, deia Jean Cocteau. Just perquè la poesia i l’art no són
indispensables són indispensables.
En aquest volum corresponent a l’any 2017
hi abunden artistes de Turquia, que des de fa uns anys han entrat amb empenta
en aquest àmbit de la gràfica. Artistes russos, bielorussos, ucraïnesos, hongaresos,
polonesos i romanesos també hi tenen força presència al costat d’artistes de
països com França, Canadà, Espanya, Portugal i Brasil, amb una tradició consolidada
en el disseny d’ex-libris. Per aquest motiu, en el conjunt de la publicació destaquen
per la seva originalitat i vigor creatiu les personalitats artístiques de Wejdan
Najah Alshamary, una artista d’Irak, Iram Wani, una artista de Pakistan, i Obiora
Obieze, un artista plàstic nigerià. Amb tècniques de gravar ben apreses a
l’hora de realitzar els seus treballs, aquests tres artistes ofereixen unes
imatges molt atractives visualment. En la composició dels ex-libris incorporen
elements de l’imaginari propi de les seves cultures, i això amb un llenguatge
modern, trencador.
Així, a Contemporary
International Ex-libris Artists trobem art en el qual preval la imaginació creativa
que mai no cessa i que contradiu el pintor Mondrian: l’art desapareixerà tan bon
punt la vida sigui més equilibrada. Com que a pesar dels avenços, sobretot
científics i tècnics, la vida humana no s’equilibra, l’art, tan lligat al
profund de la vida humana, continua sent necessari.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 29 de març de 2018)
