Exlibris dissenyat per l'artista txeca Katerina Vitecková

D'aquest exlibris dissenyat en els anys 90 per l'artista txeca Katerina Vitecková (1931) m'agrada tot: la claredat formal, el dibuix simple, però de simbologia tan significativa, els colors pastel amb què es presenta aquesta litografia. Trobo en un apunt aquesta definició de l'obra de Katerina Vitecková: "La simplificació de la forma, el treball perfecte amb els colors i el dibuix simple en el pla són característics de l'autora". L'exposició neta de les imatges permet gaudir de la contemplació serena d'aquest exlibris la iconografia del qual podria interpretar-se com un símbol de pau. 

Exlibris obra de l'ucraïnès Genady Pugachevsky

 

L'estudiós Luc Van den Briele signa un article al número 15 de l'Enciclopaedia bio-biographical of the art of the contemporary ex-libris, publicat l'any 1994, en el qual parla de l'obra gràfica de l'artista ucraïnès Arkady Pugachevsky, nascut el 1937, i del seu fill Genady, nascut l'any 1966, que va iniciar-se en l'art de l'exlibris l'any 1990. Ignoro si he escrit bé els noms en grafia catalana, ja que els he extret del text publicat en francès. Miro més referències i en aquest moment (1994) pare i fill vivien a Kiív. No puc deixar de pensar en la seva sort com a artistes i com a persones arran d'aquesta tragèdia humanitària que és la guerra de Rússia contra Ucraïna que aviat farà un any que va començar. Van den Briele elogia especialment la traça del jove Genady, una obra del qual reprodueixo en la imatge.

Exlibris abstracte de l'austríaca Karoline Riha

 

Un exlibris abstracte surt del marc conceptual del que és un exlibris. Això no obstant, per què no dissenyar un exlibris que no vulgui dir res, que simplement sigui una imatge com aquest exlibris obra de l'austríaca Karoline Riha? L'autora se l'ha fet per a ella mateixa. Per tant, és una manera de dir: jo m'expresso així i aquesta és la marca per als meus llibres. Una altra cosa seria un encàrrec en el qual hi hauria d'haver algun element que distingís el propietari de l'exlibris.

Exlibris de Li Ping

Hi ha imatges que valen per elles mateixes i no necessiten gaires o cap explicació. És el cas de la màscara que il·lustra aquest exlibris a nom de Li Ping per a ell mateix. La força de la taca vermella és colossal. L'artista xinès la va realitzar l'any 1979, ara fa, doncs, 43 anys. La seva modernitat-intemporalitat és extraordinària. A mi m'agrada especialment per la seva suprema essencialitat. En els crèdits no s'especifica la tècnica, podria ser una xilografia, però per mi que es tracta de paper retallat, una tècnica ben tradicional a la Xina que aquí es visualitza en una manifestació ben moderna.

Conxa Ibáñez exlibrista

 

Abans d'ahir, 22 de desembre, ens va deixar a Barcelona la dibuixant, gravadora i pintora Conxa Ibáñez, nascuda a Canet de Mar l'any 1926. Treballadora entusiasta i incansable, en un moment determinat de la seva àmplia carrera artística va entrar al món de l'exlibrisme. Aquesta faceta és força desconeguda pel gran públic, si bé ja l'any 2006, al número 32 de la revista EX-LIBRIS, M.D. Muntané signava un article on recollia opinions de Conxa Ibáñez respecte del gravat i s'hi reproduïen vuit exlibris de la seva autoria. És interessant per al lector conèixer algunes de les opinions que sobre el gravat expressa Conxa Ibáñez: "La màgia del gravat és el seu misteri, perquè la seva complexa tècnica i els seus resultats, no sempre previsibles, es converteixen en un repte màgic". I també: "Potser la pintura és a la prosa allò que el gravat és a la poesia, perquè el gravat és també més intimista. I trobo que el gravat i la poesia fan i poden fer molt camí junts". Aquí no resisteixo exposar la col·laboració entre Conxa Ibáñez i jo en l'elaboració del meu llibre de poemes Treball de camp, que l'any 1999 va publicar l'editorial vilanovina El Cep i la Nansa. Jo hi vaig posar els poemes, Conxa Ibáñez els gravats que l'il·lustren, com el de la imatge. Gràcies, Conxa, per tot l'art que ens has donat.  

Exlibris de Josep Guinovart a nom de Joaquim Molas

Encara que no anés signat, possiblement molts de vosaltres reconeixeríeu l'autor d'aquest exlibris a nom de l'escriptor, historiador de la literatura i professor universitari Joaquim Molas (Barcelona, 1930-2015): el dibuixant, pintor i gravador Josep Guinovart. D'estil inconfusible, aquest exlibris de factura tan diàfana s'explica gràficament per ell mateix.

Exlibris de Joan Estiarte a nom de Pau Casals

 

Rafael Masó i Subirana (1926-2004), president de l'Asociación de Exlibristas de Barcelona (associació fundada l'any 1951), va encarregar al sotspresident de l'AEB, l'artista Joan Estiarte Samsó (1901-1986), un exlibris per al músic Pau Casals, que el va agrair en una carta signada a Puerto Rico el dia 5 d'octubre de l'any 1968. D'aquesta efemèride se'n va fer memòria quaranta anys després, l'any 2008, a la revista EX-LIBRIS número 39.

Un exlibris dedicat al xilògraf E.C. Ricart per part del xilògraf A.I. Kalashnikov

Els qui ens dediquem a alguna forma de creació, dediquem més temps, tot el temps!, a fer obres que no pas a posar en ordre tot el material que aquesta activitat genera, com és natural. Però ve un dia que ho has d'anar fent per allò de que si no ho fas tu algú ho farà per tu sense els teus referents, o no ho farà ningú, que encara és pitjor... Amb aquest propòsit vaig començar aquest blog i ara, a poc a poc, a posar ordre a l'arxiu, i és així com van apareixent meravelles una darrera l'altra. En aquest cas, la meravella no ha sorgit pròpiament del meu arxiu, sinó de l'arxiu d'Oriol Pi de Cabanyes. 

Amb motiu de l'edició del número 4/5 d'EX-LIBRIS. Quaderns d'Investigació Exlibrística, revista dirigida per Joan-Lluís de Yebra, un dels fundadors de l'Associació Catalana d'Exlibristes (ACE), estava dedicada a la personalitat artística del xilògraf Enric-Cristòfol Ricart. A la pàgina 27 de la revista hi ha aquest exlibris dedicat a E.C. Ricart alhora que a la revista. L'autor és el reconegudíssim xilògraf Anatoly Ivanovich Kalashnikov, autor de més de mil exlibris, el primer dels quals data de l'any 1953. Nascut a Moscou l'any 1930, va morir a la mateixa capital de Rússia l'any 2007. Els seus exlibris són peces molt cobejades pels col·leccionistes amants d'aquestes obres de petit format. L'exlibris de la imatge respon a la típica estètica de Kalashnikov, el seu personal estil tan reconegut i apreciat a Occident, si bé durant el règim soviètic va ser titllat de "massa modern", encara que, en realitat, l'autor poc s'aparta d'un cert cubisme i constructivisme abstracte, que també va aplicar als segells de correus que va dissenyar.

Exlibris d'André Breton dissenyat per Salvador Dalí

Segons l'estudiosa Germaine Meyer-Noirel*, en aquest petit gravat calcogràfic (4,5 x 6 cm.) realitzat al voltant de l'any 1930, Salvador Dalí hi va representar l'animal fetitxe de l'escriptor surrealista André Breton. La imatge figura que és un ós formiguer, tal com es llegeix a l'interior de la corda: "André Breton, le Tamanoir". A cop d'ull, però, la imatge recorda molt "el gran cap de la pintura daliniana El gran masturbador", com va escriure el professor Francesc Orenes en un article sobre aquest exlibris en el número 30 de la revista EX-LIBRIS (Gener/Juny 2004). Aquest exlibris, del qual se sap que realment va ser usat per Breton per marcar els seus llibres, té interès per la relació entre Dalí i Breton en aquesta època. He escrit en altres ocasions que a través de l'exlibrisme no només es pot resseguir la història de l'art sinó també la història cultural que ens ha afaiçonat a través dels segles.

*Germaine Meyer-Noirel (1919-2008) va ser presidenta de l'Association française pour la connaissance de l'ex-libris. 

Exlibris a nom del poeta Salvat Papaseit

 

Estic posant en ordre el meu material exlibrístic. Al número 4 de la revista EX-LIBRIS (Gener/Juny 1991) hi ha un article extens sobre la col·lecció d'exlibris Riquer-Triadó del Museu de les arts gràfiques a càrrec de les aleshores doctorandes Roser Masip i Roser Piñol. Entre les il·lustracions he trobat l'exlibris (un dibuix a la ploma realitzat l'any 1920) a nom de J. Salvat Papaseit*, d'autor desconegut, tal vegada Xavier Nogués, com s'apunta? Com sigui, una petita joia que m'emociona consignar aquí, en aquest blog que anomeno Elogi de l'exlibris.

*sembla que el nom correcte és: Salvat Papasseit

Ex-libris d'Ismael Smith a nom de Juan Riaño y Gayangos

 

El Juny/Desembre de 1989, la recent nascuda Associació Catalana d'Exlibristes, de la qual com ja he escrit en altres posts vaig ser membre fundador, va publicar el número 1 de la revista EX-LIBRIS. En aquest número, el president de l'ACE, Francesc Orenes i Navarro (que ens va deixar aquest passat abril de 2022), va publicar l'article: D'on venim, on som i cap a on volem anar o una visió panoràmica de l'exlibrisme modern català. Un article fundacional. Per il·lustrar aquest escrit històric que fa un repàs de les tres associacions d'exlibristes que ens han precedit i els artistes que en cada època hi han tingut un paper, s'hi reprodueixen exlibris de diferents artistes destacats, com ara aquest exlibris a nom de Juan Riaño y Gayangos, l'autor del qual és Ismael Smith. Darrerament, i amb justícia poètica, ja que l'escriptor Sebastià Portell a Les altures hi novel·la la seva trajectòria vital, s'ha fet la descoberta d'aquest artista de vida trasbalsada arran de l'oportuna exposició que va tenir lloc al MNAC (Juny-Setembre 2017). A propòsit dels seus exlibris, vaig publicar un article a l'Eix Diari: 

https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/72218/els-ex-libris-dismael-smith.html 

Exlibris Any Guillem Viladot

 

El proper dia 15 de desembre, Pagès editors ens ha convidat, a tots els autors i autores de la casa, a la seva festa de Nadal i acomiadament de l'any 2022 amb una vetllada dedicada a l'escriptor Guillem Viladot. 

Guillem Viladot ha tingut el seu Any de commemoració del seu naixement, que ha ajudat a fer més visible la seva pròdiga i enlluernadora creativitat tant en el camp de la literatura com de la plàstica. Entre els articles i conferències que he dedicat a l'amic, ara l'acompanyo d'un exlibris. 

L'ex-libris grec de Manuel de Seabra

 

L'amic Joaquim Brustenga em fa arribar de l'extensa biblioteca de Manuel de Seabra una marca, un segell d'inspiració en la cultura grega que podem considerar un ex-libris. Dins d'un cercle ornamentat amb una greca i les lletres que imiten l'alfabet grec, s'hi veu una figura de l'Esfinx, una il·lustració que també es troba en l'ex-libris de Sigmund Freud.

Ex-libris a nom de Bartomeu Oliver

Vet aquí un ex-libris funcional, estampat i destinat a marcar els llibres de la biblioteca del mestre i pedagog Bartomeu Oliver i Orell, nascut a Binissalem, Mallorca, l'any1894, i  mort a Caracas, Veneçuela, l'any 1972, on es va exiliar per causa de la Guerra Civil. Llicenciat en Lletres, l'any 1925 va fundar amb la seva esposa Dolors Jordana l'Institut Tècnic Eulàlia assessorat pels millors pedagogs del moment, entre ells Maria Montessori. La seva vocació per l'ensenyament modern el va portar a fundar, ja l'any 1940, l'Instituto Escuela de Caracas. A Caracas va ser professor universitari, va publicar llibres per a l'educació dels joves i va dur a terme nombroses iniciatives culturals en tots els cercles de catalans exiliats. Aquest llibret de Joan Alcover, Art i literatura, el va publicar la Biblioteca Popular de "l'Avenç" l'any 1904. Algunes pàgines interiors també estan marcades amb aquest ex-libris.

L'ex-libris 'rus' de Manuel de Seabra

 

L'amic escriptor Joaquim Brustenga i Etxauri m'ha fet un obsequi, que agraeixo: en la biblioteca de l'escriptor, traductor i periodista Manuel de Seabra (1932, Lisboa, Portugal - Barcelona, 2017), que va escriure en portuguès, català i esperanto, ha trobat aquest ex-libris, datat l'any 1979, que marca la col·lecció dels llibres russos. Hi ha un rètol que no sabem llegir. La iconografia apunta a una època bel·licosa, tal vegada es refereix a Àtila, el rei dels huns, i del qual es diu que per allà on passava aquest cabdill i les seves hosts l'herba no hi creixia més.   

Un ex-libris amb iconografia jueva (aclariment)

 

David Jiménez Cot

Bon dia Teresa. La paraula hebrea de sota (מספרי) significa "Llibres", en plural. Els lleons són el símbol de la tribu de Judà, a la qual es fa referència al llibre del Gènesi, i es creia que eren els descendents de David, en el judaisme. I l'arbre significa el Poble Jueu. L'estrella de David és un símbol pagà medieval que utilitzaven els alquimistes per fer fora els mals esperits i que significava la connexió entre el cel i la terra. Molta gent es pensa que és un símbol que acompanya la cultura hebrea des dels seus inicis; però no és així. Els jueus van incorporar el símbol més tard a Praga, i al segle XIX ja es va establir com un dels símbols més emblemàtics de la representació de la comunitat jueva. Una abraçada!

He incorporat a l'apunt aquest aclariment de la imatge gràcies a David Jiménez Cot, que me l'ha ofert a través del facebook. Que poc sabem de res i, això no obstant, volem saber per comprendre. Gràcies!

Un ex-libris amb iconografia jueva

 

Entremig de la meva tasca literària, aquests dies, que ja van començar a l'estiu, estic retrobant-me, per organitzar-lo, amb el material exlibrístic que he anat aplegant durant dècades. Aleshores apareixen joies com aquesta: un ex-libris amb iconografia jueva la qual només puc interpretar en part, ja que hi reconec l'estrella de David i tal vegada la simbologia de l'arbre. Potser algú amb més coneixements podrà afegir a aquest comentari el significat dels lleons i podrà llegir la paraula escrita en hebreu.

Revista EX-LIBRIS número 72

 

Acaba d'arribar per correu el número 72 de la revista EX-LIBRIS, publicació d'història, teoria, col·leccionisme i tècnica de l'ex-libris. 

Amb el títol Recordança de Francesc Orenes, primer president de l'ACE, qui signa aquest escrit, Teresa Costa-Gramunt, es fa ressò de la mort de Francesc Orenes i Navarro, mort el passat 27 d'abril de 2022. L'article fa un recordatori de la brillant trajectòria del professor Orenes, que a més de ser un dels fundadors i el primer president de l'ACE, tant va fer per impulsar el coneixement i el disseny d'ex-libris entre els seus alumnes de Belles Arts, essent autor ell mateix d'un bon nombre d'ex-libris. Autor de la tesi dels ex-libris Renart, cal també fer esment que Francesc Orenes va ser el primer director de la revista EX-LIBRIS, així com l'autor d'un llibre de referència en aquest camp a casa nostra: Ex-libris. De la propietat dels llibres. Memòria i reconeixement al mestre i amic.

El segon article publicat és Josep Triadó i Mayol (1870-1929): biografia artística i recorregut pel seu llegat a la Biblioteca de Catalunya. Signa aquest detallat i documentat treball sobre la figura de Josep Triadó, l'historiador de l'Art Xavier Soler Àvila, en el qual es recorda que fa dos anys es complien els 150 anys del naixement d'aquest artista modernista i de qui la Biblioteca de Catalunya custodia el gruix d'obres referenciades per Xavier Soler.

El número 72 de la revista EX-LIBRIS es clou amb l'article Lorenzo Goñi Suárez (Jaén, 1911- Lausana, 1992), signat per Marià Casas Hierro, president de l'ACE i director de la revista, qui fa un repàs exhaustiu de la trajectòria personal i artística d'aquest il·lustrador que va destacar en la segona meitat del segle XX. Dibuixant, pintor i gravador, que des de Jaén aviat es va establir a Barcelona, Goñi també va dedicar la seva creativitat al disseny d'ex-libris.  

 

Revista EX-LIBRIS número 71

Quan amb el correu arriba la revista EX-LIBRIS és un goig. Aquest portaveu de l'Associació Catalana d'Exlibristes (ACE) ja es troba a l'any XXXIV d'ençà aquell primer número publicat l'últim semestre de 1989. Si cal celebrar les iniciatives també cal celebrar la seva continuïtat.

Composat i maquetat per Núria Sancho Subirats, en aquest número 71 hi trobem l'article que signa Joan-Lluís de Yebra, que amb el crític d'art Alain Moreau va ser impulsor, l'any 1994, de les exposicions col·lectives Ex-libris en homenatge a Walter Benjamin. L'article en el qual Joan-Lluís de Yebra explica el projecte que va aplegar un centenar d'artistes als quals es va convidar a realitzar un ex-libris en homenatge a Walter Benjamin, va acompanyat de la reproducció d'aquests treballs a manera d'exposició visual en les pàgines de la revista EX-LIBRIS. Iniciada a Colera, la mostra va transitar per Andorra, Barcelona, Bilbao, Bremen, Lisboa, Lleida, Munic, Sort, Tremp, Varsòvia i Reus, la darrera estança abans que a mitjans de l'any 2018 aquest llegat artístic fos a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Signat per Josep-Lluís Albajar i Rovira, trobem l'article Willi Geiger a Espanya. Artista polifacètic, el bavarès Willi Geiger (1878-1971) va ser artífex de nombrosos ex-libris. A continuació es reprodueixen dos articles publicats a Blanco y negro (23-02-1907 i 1904) que donen constància dels ex-libris inspirats en l'estada de Willi Geiger a Espanya. Els articles s'il·lustren amb una selecció d'imatges dels gravats.

A continuació, el president de l'ACE, Marià Casas Hierro, signa dos articles que s'acompanyen de les sempre atractives il·lustracions d'ex-libris corresponents. En primer lloc, trobem l'article Los ex-libris calcográficos de José Hernández Muñoz (Tànger, 1944- Màlaga, 2013) i en segon lloc trobem l'article dedicat a l'artista modernista: Eulogio Varela Sartorio y el Modernismo (Puerto de Santa María, 1868 - Madrid, 1955).

En el conjunt d'aquests articles publicats una vegada més es dona fe del propòsit de la revista EX-LIBRIS: ser vehicle de publicacions d'història, teoria, col·leccionisme i tècnica de l'ex-libris. Hi destaquen, és clar, els creadors d'aquestes marques de propietat de llibres i biblioteques. 

Ex-libris Centre Català de Bons Aires

L'autor d'aquest ex-libris a nom del Centre Català de Bons Aires, que jo ja tenia referenciat, però que em va fer gràcia trobar en un grup argentí de Facebook, és el pintor, dibuixant i exlibrista Josep Triadó i Mayol (1870-1929). Triadó, que va formar-se a l'escola de Llotja on va donar classes des del 1902, va aprendre gravat amb Alexandre de Riquer, qui en va introduir en l'obra de William Morris, de qui va ser seguidor. La seva obra en el camp de les arts gràfiques i decoratives és ingent. A la Biblioteca Museu Víctor Balaguer hi una una pintura seva, Sortint del cementiri (1929).