Exlibris de Luisa García-Muro

 

Acaba de sortir de l’obrador el darrer número 77 de la revista EXLIBRIS, publicació d’història, teoria, col·leccionisme i tècnica de l’exlibris. Aquesta revista de la qual se’n publiquen dos números a l’any, ja fa trenta-cinc anys que es publica d’ençà la fundació, l’any 1989, de l’Associació Catalana d’Exlibristes (ACE). La revista EXLIBRIS és portaveu de l’ACE.

Aquest número 77 és monogràfic i està dedicat a l’artista Luisa García-Muro, que ha fet vuitanta anys. Quina millor manera d’homenatjar una de les sòcies de l’ACE que reunir en la revista EXLIBRIS el seu treball exlibrístic que està reproduït en aquest número especial. Cal celebrar el nombre d’exlibris realitzats: 240, com cal admirar la seva tècnica: el gravat calcogràfic, el seu estil inconfusible i la seva personal iconografia.

Amb el títol Luisa García-Muro, artista i exlibrista, s’obre aquesta publicació que dona fe de l’obra realitzada en el camp de l’exlibrisme per part de l’artista. La reproducció dels exlibris estan acompanyats de textos dedicats al treball de l’autora signats pel crític Josep M. Cadena (en signa dos), Marià Casas (president de l’ACE), qui escriu aquest article, (exlibrista i fundadora de l’ACE), el crític Ramon Casalé i el crític Arnau Puig. Tots  coincidim a destacar els trets sobresortints de l’estètica de Luisa García-Muro: la seva lluminositat i harmonia compositiva, la sensació de calidesa i intimitat que desprèn la seva iconografia composta d’elements senzills, quotidians, com jo mateixa escric en el text: «Llicenciada en belles arts en les especialitats de pintura i gravat, docent en aquests àmbits i artista de llarga trajectòria en el nostre entorn cultural, Luisa García-Muro ha desenvolupat una sòbria, sensible i original obra plàstica en què l’estudi on treballa i tot el que s’hi mou s’erigeix protagonista. En aquest escenari insòlit de l’espai interior del seu taller, García-Muro hi organitza els seus bodegons, sovint construïts  amb els propis estris i materials de treball: teles, llibres d’estudi o consulta, pots de pintura, pinzells, tinters, llapis i burins».

«L’originalitat de Luisa García-Muro [en les seves pintures, en els seus gravats, en els seus exlibris] es troba en la senzillesa dels seus plantejaments temàtics», afirma Josep M. Cadena, i no es pot dir millor.

(l'exlibris de la coberta a nom de Luisa García-Muro és obra de Leonid Nicolaievich Schetnev) 

Encara falten uns dies, però la Biblioteca Joan Oliva, de Vilanova i la Geltrú, ja ha anunciat la presentació d'Elogi de l'exlibris (Voliana Edicions). Serà el proper dia 25 d'octubre a les 6 de la tarda. Presentarà el llibre el periodista Bernat Deltell. Als qui pugueu acompanyar-nos m'agradarà molt poder-vos saludar. 

Revista EX-LIBRIS número 76

Aquest darrer número de la revista EX-LIBRIS, que acaba d'aparèixer, em guardava una sorpresa a l'entrada de la publicació: l'article Memòries i reflexions d'una exlibrista, que signa Marià Casas Hierro, president de l'Associació Catalana d'Exlibristes i director de la revista EX-LIBRIS, en el qual comenta el meu llibre Elogi de l'exlibris. Memòries i reflexions, publicat per Voliana Edicions. El meu agraïment per les seves paraules que expressen el sentit profund d'aquest llibre testimonial de l'idil·li de tants de nosaltres amb els exlibris.

En segon lloc, en el llarg i ben documentat article L'art de la litografia, Marià Casas introdueix els lectors en aquesta disciplina artística que és present també en el món de l'exlibris: obra gràfica original de tiratge limitat que té les seves pròpies peculiaritats de realització: dibuix sobre pedra amb uns resultats de gran delicadesa visual. L'article s'acompanya d'una sèrie de magnífiques imatges per il·lustrar-lo.

En l'extens i ben il·lustrat article Els exlibris d'Eduard Toda: bibliòfil i mecenes cultural, que signen Pedro Rueda Ramírez i Dolors Saumell Calaf, es fa un repàs exhaustiu dels exlibris a nom d'Eduard Toda. Al final de l'article s'inclou una bibliografia per qui hi vulgui aprofundir.

A continuació es troba l'article Mathilde Ade, exlibrista i il·lustradora, que signa Joana Vela Turu, i Els exlibris de Mathilde Ade, sensibilitat i bon humor, que signa Marià Casas. En el primer article es fa un retrat de l'artista i s'informa de la fèrtil trajectòria creativa d'aquesta dona pionera en la realització d'exlibris en tant que gravadora, dissenyadora gràfica i il·lustradora. En el segon article trobem reproduïts i referenciats un bon nombre dels exlibris de Mathilde Ade, nascuda a Hongria l'any 1877 i morta a Munic l'any 1953.

Clou el número 76 de la revista EX-LIBRIS el catàleg de la XI Biennal Internacional d'Exlibris que convoca Contratalla. Les peces guanyadores, mencionades i seleccionades injecten optimisme en el camp de l'exlibrisme, ja que mostren una gran diversitat de tècniques i estils, des dels més clàssics fins als més contemporanis. 

 

 

Exlibris de Concha Espina

 

L'amic Joaquim Brustenga m'envia tresors: aquesta vegada m'ha fet arribar l'exlibris de l'escriptora i articulista Concha Espina (Santander, 1869 - Madrid, 1955), imprès a la contracoberta del llibre Retaguardia. Entre la generació del 98 i la generació del 27, Concha Espina va ser una escriptora prolífica i moderna, i la primera dona a obtenir, l'any 1910, el Premi Fastenrath, que atorgava l'Academia de la Lengua Española, per un dels seus llibres més reconeguts, La esfinge maragata.

Targeta impresa ( i el seu revers) d'un gravat d'E.-C. Ricart amb motiu del Congrés Europeu d'Exlibristes celebrat a Barcelona l'any 1958

De calaixos i carpetes van sortint meravelles gràfiques com aquest gravat d'Enric-Cristòfol Ricart imprès en una targeta editada per l'Asociación de Exlibristas de Barcelona, l'entitat organitzadora, l'any 1958, del que aleshores s'anomenava Congrés Europeu d'Exlibristes. Les nostres associacions d'exlibristes han estat molt actives sempre, ja que l'Associació Catalana d'Exlibristes va organitzar el Congrés Internacional d'Exlibristes l'any 2014 a Tarragona amb un gran èxit. I ara -anoteu-vos-ho a l'agenda!-, el 2024 celebrarem el Congrés Internacional d'Exlibristes a Palma, Mallorca. En totes les ocasions s'han imprès obres gràfiques que fan bo de guardar.

Exlibris Congrés Internacional d'Exlibristes a Palma, Mallorca, 2024

 

L'octubre de l'any vinent, el 2024, a Palma, Mallorca, tindrà lloc un esdeveniment important en el món de l'exlibrisme: el Congrés Internacional d'Exlibristes que l'Associació Catalana d'Exlibristes està preparant amb cura i diligència. S'hi estan implicant molt els socis mallorquins sota la batuta del president de l'ACE, Marià Casas, en aquest moment també president de la FISAE, la federació internacional. El projecte del programa fa un goig que enamora. Quan estigui enllestit el definitiu us en faré cinc cèntims i no cal dir que exlibristes i no exlibristes sou convidats a assistir al congrés o a qualsevol de les seves activitats. En aquest apunt avanço l'exlibris que he dissenyat per a l'ocasió: en la imatge es veu el perfil esquematitzat de la cúpula de la catedral de Mallorca. 

Exlibris de V. Osetrov trobat en un diccionari de rus de Vimala Devi

Aquest exlibris em va arribar de la mà de Joaquim Brustenga, que el va trobar en el diccionari de llengua russa en la biblioteca de Vimala Devi, pintora i escriptora viuda de l'escriptor i traductor Manuel de Seabra, que va morir el 22 de maig de 2017. És un disseny de factura senzilla, pero molt vigorosa i atractiva de color. L'exlibris és a nom de V. Osetrov, de Kíïv. L'any 1970 Ucrània encara era part de la federació russa. 

Revista EX-LIBRIS número 75 - Monogràfic dedicat a Joan Catasús

Coincidint amb la festa de Sant Jordi, acaba de publicar-se el número 75 de la revista EX-LIBRIS, tota una fita de continuïtat en el temps (d'ençà la fundació de l'Associació Catalana d'Exlibristes l'any 1989) i en la voluntat per difondre l'exlibrisme des de tots els àmbits possibles, com en el cas d'aquest número dedicat a la particular personalitat del doctor Joan Catasús i Torralbas (1911-1971), nascut a Sitges, com recorda el seu fill Raül Catasús en l'escrit que encapçala la revista dedicada al seu pare. A continuació d'aquest text de presentació, els lectors podran endinsar-se en l'article, extens i ben documentat, de Marià Casas, president de l'ACE i director de la revista EX-LIBRIS. Marià Casas dona molta informació sobre la trajectòria humana i cultural de Joan Catasús. Entre d'altres crèdits en el món de l'exlibrisme, cal destacar que Joan Catasús va ser un dels fundadors de l'Asociación de Exlibristas de Barcelona (AEB), l'any 1951. Els seus coneixements sobre el tema el van dur a escriure llibres sobre temàtica exlibrista. Joan Catasús és un nom mític dins l'univers col·leccionista: hora és, doncs, que es faci visible el seu llegat que el seu fill voldria que es quedés a Sitges. Per cloure aquest volum dedicat al doctor Catasús, amb bon criteri editorial per la seva singularitat s'han inclòs els exlibris que la famosa dansarina Tórtola Valencia li va dedicar: l'artista que va revolucionar el ball clàssic també dibuixava. Per completar la informació, es pot llegir una petita biografia de (Carmen) Tórtola Valencia. A continuació es reprodueix una carta de la dansarina dirigida al doctor Joan Catasús, així com l'article "Tórtola Valencia en el ex-libris" signat per Jesús Cardeñosa (Asociación de exlibristas ibéricos - EX-LIBRIS-X-Madrid, 1957). 

Revista EX-LIBRIS número 74 - Homenatge a Concha Ibáñez

 

Per correu arriben meravelles, com aquest número 74 de la revista EX-LIBRIS dedicat a la memòria de la pintora, dibuixant i gravadora Concha Ibáñez, que ens va deixar el passat 22 de desembre de 2022. En la seva faceta de gravadora va dissenyar exlibris i va assistir a congressos internacionals d'exlibristes, com recorda Luisa García-Muro en el seu text dedicat a l'amiga. La revista s'obre amb un text de Josep M. Cadena, periodista i crític d'art, que fa una semblança de la vocació de pedra picada de Concha Ibáñez sota un lema expressat ja des de nena, "pintar i caminar" (que vol dir sobretot viatjar, com en donen testimoni els nombrosos viatges que va fer i que han quedat reflectits en la seva obra). Continua l'homenatge a la Concha amb el text de record i de referència al caràcter personal del seu art, i algunes exposicions compartides, que signo jo mateixa. Tot seguit es llegeix el record de la pintora i gravadora Luisa García-Muro. Es clou la revista d'homenatge a l'artista amb un text de Marià Casas, president de l'Associació Catalana d'Exlibristes, que dona puntual detall de la trajectòria artística de Concha Ibáñez. El gravat que il·lustra la coberta és obra de Marià Casas. Els amics de la Concha apreciem i ressaltem la seva actitud cordial i generosa, tant en l'art com en la vida, desplegada amb tanta saviesa humana. 

Presentació del llibre Elogi de l'exlibris

 

Ahir tarda, dia 21 de març de 2023, va tenir lloc la presentació del llibre Elogi de l'exlibris. Memòries i reflexions*, que ha pres el nom d'aquest blog. Publicat per Voliana Edicions, el vam batejar a la llibreria Ona, de Gran de Gràcia. A la imatge, feta per Georgina de Yebra, estic amb el presentador, el professor Joan-Lluís de Yebra que, és clar, nombroses vegades es esmentat a les pàgines d'Elogi de l'exlibris. En un moment de la conversa -mediterrània, com n'ha dit De Yebra, és a dir, espontània, dinàmica, erudita però sense encarcarament-, l'amic em va fer ofrena d'aquest pin que es veu a la imatge. És un record ben antic: respon al VI Congrés europeu d'exlibris que va tenir lloc a Barcelona l'any 1958. Molt contenta per l'obsequi que va rubricar una trobada entre els amics que ens van acompanyar, tots amants d'aquestes petites obres que relliguen llibres i art. 

*Per a més informació del llibre, enllaçò la nota que va sortir publicada al diari digital, Eix Diari: https://www.eixdiari.cat/cultura/doc/105932/teresa-costa-gramunt-mostra-en-un-nou-llibre-el-seu-amor-pels-exlibris.html

Exlibris de la Neus Calpe

 

Aquest exlibris té moltes particularitats, fins i tot podria semblar estrafet. A la Neus Calpe la vaig conèixer en les classes de literatura catalana que donava el professor Ramon Cotrina. Em dol molt que ni l'un ni l'altra ja no siguin entre nosaltres, com ja no hi era el marit de la Neus en el temps que li vaig fer l'exlibris. La Neus era vídua i va voler que a l'exlibris hi poses la seva divisa: Sempre amor. La Neus tenia una floristeria i sabia guarnir molt bé els rams, però la flor que més li agradava era la mimosa, la flor que li regalava el seu marit tan bon punt floria al febrer. D'aquí ve la mà, que surt d'un núvol, en actitud d'ofrena d'un ramet de mimosa. Tot plegat composa una iconografia feta a l'estil pla del romànic, que no contempla perspectives, i quan vol destacar una cosa la incorpora lliurement al dibuix general, en aquest cas una mà. Així és com s'ha de llegir aquest exlibris que ja apareix numerat, encara que duu la meva signatura. Encara no havia ideat l'anagrama que vaig incorporar poc després als exlibris.

 

Exlibris de la biblioteca del Conde Perelada i exlibris de Miguel Mateu

Fa una bona colla d'anys, entre el 1998 i el 1999, ja que el llibre Castells habitats, d'Oriol Pi de Cabanyes, l'Editorial 62 el va publicar l'any 1999, vam visitar el castell de Perelada. La biblioteca, un veritable temple de llibres, em va impressionar molt per com sempre he cregut que una biblioteca ben nodrida és com una mena de cel a la terra. Hores d'ara sembla que el volum de llibres és de 100.000. Els llibres tenien el seu exlibris, dels quals me'n van donar aquests exemplars. No fa gaire temps, però, que em van escriure amb el prec d'informar a la direcció d'EXLIBRIS que la biblioteca del castell de Perelada es donava de baixa de la suscripció de la revista. Sap greu perquè, com en totes les associacions creades entre els anys 70 i 80, els socis s'estan fent grans, es moren i no hi ha relleu, i si biblioteques com la de Perelada es donen de baixa doncs... Sabeu quan costa, la suscripció anual que comprèn la recepció de dos números de la revista EXLIBRIS? 40 euros. Diria que per al castell de Perelada, als jardins del qual cada estiu té lloc el seu fastuós festival, això és com un cèntim que ni tan sols es plega de terra... L'excusa no és la despesa, però alguna cosa havien de dir. Em produeix tristesa pels valors materials que actualment prevalen per sobre dels valors culturals encara que en facin gala.  

Una exposició d'exlibris a Leningrad

Es pot organitzar una exposició d'exlibris a distància? I tant, que es pot. L'artista rus Eugueni Bliumkin ho va fer, i amb pocs mitjans. Per dur a terme aquesta exposició conjunta, a la qual vaig ser tan amablement invitada per l'Eugueni, vaig enviar-li per correu certificat els exlibris que potser ell mateix devia emmarcar, així com és l'autor d'aquest cartell del qual tinc l'original, ja que, un cop clausurada la mostra, me'l va enviar signat com a recordatori de l'esdeveniment. Així, doncs, ja ho sabeu: una representació escollida dels meus exlibris van exposar-se al costat d'una representació escollida dels exlibris d'Eugueni Bliumkin a Leningrad... És emotiu recordar episodis que tenen una mica de novel·lesc i de virtual, ja que puc ben dir que "he estat i no he estat a Leningrad".   

L'exlibris d'Stefan Zweig

L'any 1902 (en algun altre lloc figura la data de 1900) l'artista austrohongarès Efraim-Moses Lilien, del qual es diu que va ser el primer artista sionista (quan el sionisme no era el que és ara, sinó que era una utopia), va realitzar aquest exlibris d'aire modernista i simbolista per a Stefan Zweig, grandíssim novel·lista i escriptor no només de biografies com la de la reina Maria Antonieta sinó de personalitats no tan conegudes, si bé de vida igualment interessant, com la poeta romàntica Marceline Desbordes-Valmores. Stefan Zweig (Viena, Àustria,1881 - Petròpolis, Brasil, 1942) és un autor dels més estimats de la culta literatura centreeuropea que davant la possibilitat d'un futur dominat pel Tercer Reich, el seu nazisme i antisemitisme, va decidir suicidar-se. 

L'exlibris del Dr. Moisès Broggi

Aquest exlibris a nom del Dr. Moisès Broggi és una xilografia realitzada pel P. Oriol M. Diví a Tantur, Jerusalem, l'any 1975, segons ho va escriure el mateix P. Oriol. Moisès Broggi i Vallès, nascut el 1908, va morir el 2012. Tenia 104 anys i era pacifista i independentista. Va escriure les seves memòries, que fan de tan bon llegir: era un home reflexiu, savi en tantes ciències, i, sobretot, tan humà. A mi em va salvar la vida. Criatureta amb la cama trencada als tretze mesos, les males cures van fer que es gangrenés. El doctor Broggi va escatar la carn malmesa fins a l'os... Cantava mentre m'operava. Beneït sigui l'home bondadós que un cop per setmana operava gratuïtament a qui no ho podia pagar. 

Lligams i confluències

Tal com diu aquesta invitació, vaig exposar una tria dels meus exlibris en aquest Ostal d'Occitánia Azalais, a la ciutat de Castras. Com sabeu, Azalais és el nom d'una trobairitz de la qual he parlat en més d'una ocasió al llarg del meu camí com a escriptora per considerar-la una admirada creadora en la genealogia d'escriptores. La invitació diu que parlaré de la meva obra en conjunt: com a dissenyadora d'exlibris i com a escriptora. Així va ser gràcies a la invitació de l'amic Joan Thomàs, vinculat a l'Institut d'Estudis Occitans, que vaig conèixer de la mà de Josep Arasa. Així es van teixint belles i fèrtils complicitats. En aquesta ocasió vaig conèixer en un sopar organitzat per Joan Thomàs en una taula de quatre, al professor de la universitat de Tolosa, Joan Claret i Solé, el germà gran dels germans Claret i Serra: el periodista Andreu i els músics Lluís i Gerard. Joan Claret, defensor de la cultura catalana i president del Casal Català de Tolosa, defensava també l'occità.Vaig quedar fascinada pel capteniment d'un home que, nascut el 1932, va morir massa jove, l'any 2001. En la seva memòria, l'any 2007 es va donar el seu nom a l'Ostal d'Occitánia. Aquell vespre de desembre de 1994, a través d'una conversa que anava molt a fons dels temes que vam exposar durant la vetllada, de seguida vaig saber que els nostres pensaments confluïen en un riu d'aigües humanistes. El camí de l'art i l'escriptura a vegades procura la coneixença de grans persones que han treballat perquè el món sigui un lloc amb aquelles qualitats humanes que fa que no perdem l'esperança.

Una foto 'històrica'

 

Si anem a mirar, totes les fotografies són històriques des del moment en què passen anys i esdeveniments que les fan entranyables, com aquesta imatge en què ens veiem tres persones que fa poc que s'han conegut i ja han començat a establir amistat. Al meu costat hi ha el gran col·leccionista d'ex-libris, Mario de Filippis, que vaig saber que ens va deixar l'estiu del 2018. Davant hi tinc l'artista Hans Hornhaver, que ens està fent una explicació molt interessant, es dedueix pel posat d'escolta atenta que fem els seus oïdors. La fotografia està presa un dels dies en què va tenir lloc, a la ciutat holandesa d'Utrecht, el Congrés Internacional d'Exlibristes 1988. Va ser el meu primer congrés, una experiència iniciàtica de la qual faig memòria al llibre Elogi de l'exlibris. Memòries i reflexions (Voliana Edicions), que ja és en premsa!

Revista EX-LIBRIS número 73

Amb alegria rebo el número 73 de la revista EX-LIBRIS, portaveu de l'Associació Catalana d'Exlibristes. En aquest número s'hi poden llegir dos articles que tenen com a objectiu commemorar els 50 anys de la mort d'Ismael Smith i Marí (Barcelona, 1886 - Withe Plains, Nova York, 1972). L'historiador de l'art Xavier Soler Àvila signa un llarg i molt ben documentat article sobre aquest artista que per la seva personalitat complexa ha estat objecte d'inspiració de la novel·la Les altures, de Sebastià Portell. El que signo jo té com a objectiu focalitzar l'estil inconfusible dels exlibris amb què Smith es va prodigar a Nova York. A continuació es pot llegir l'interessantíssim l'article del president de l'ACE, Marià Casas, dedicat als exlibris de Josep Royo, que va col·laborar amb Joan Miró en la confecció dels seus tapissos. Els exlibris de Royo són d'una gran originalitat expressiva i amb ànim, com diu ell mateix, de modernitzar l'estètica d'aquestes petites obres. Resulta sorprenent l'article en el qual Marià Casas exposa una novetat en el camp de la xilografia: en l'article titulat El cor de la fusta, Casas informa d'una tècnica que revoluciona l'art de gravar... amb una talladora làser! No sé pas si això agradarà als col·leccionistes, amants, és clar, de les tècniques manuals, tradicionals. Veurem. En aquest volum també hi ha un article que referencia un personatge de l'exlibrisme valencià: Nicolau Primitiu Gómez Serrano (Sueca, 1877 - València, 1971), així com referencia la tasca de col·leccionista de Vicente Martínez Yuste. I encara podem trobar, al detall, una explicació de l'exlibris obra de Josep Triadó a nom de Frederich J. Miracle, en el qual s'il·lustra el moment històric en què s'està aixecant l'església de Nostra Senyora del Miracle de Tarragona. En el text de presentació d'aquest número 73 de la revista, Marià Casas anuncia un esdeveniment de gran envergadura: la nostra Associació Catalana d'Exlibristes ha estat escollida  per a organitzar el XL Congrés Internacional d'Exlibristes de la F.I.S.A.E. Es celebrarà a Palma de Mallorca l'octubre de 2024 amb la col·laboració dels nostres consocis més actius a l'illa: Alejandro Ysasi, Manuel Ripoll i Joan Bauçà. Comencem a fer guardiola, companys: hi hem d'anar tots! 

 

Exlibris temàtic, obra de l'hongarès Lázló Fest Jr.

 

Els motius d'il·lustració d'un exlibris no sempre responen a trets personals de la persona a la qual va dirigit. Els motius visuals poden obeir a una temàtica determinada, com en aquest cas. En la imatge d'aquest exlibris obra de l'artista hongarès Lázló Fest Jr. destinat a Krajcsi Tiborné cal veure'hi una singular interpretació gràfica de l'episodi de la concepció de Jesús, moment inaugural que dona lloc al cicle de Nadal que es clou avui, amb els Mags d'Orient als peus de l'Infant diví.  

Projectes que s'han fet realitat

 

Vaig trobant meravelles, que són aquelles coses que un dia vaig guardar i que ara apareixen per donar testimoni de projectes que, com aquest, s'han fet realitat. Es tracta del plec dels fulls originals que integren la publicació Ex-libris al·legòrics a les 41 comarques de Catalunya, que van acompanyats de textos -en poesia o en prosa- d'escriptores nadiues de cada comarca. Aquest llibre el va publicar l'Institut Català de la Dona (ara Institut Català de les Dones) l'abril de l'any 1992 a la col·lecció Testimonis Dona i societat. S'acompanya d'un pròleg de Joaquima Alemany, aleshores presidenta de l'ICD. He rellegit les paraules que vaig escriure en el meu pròleg i no puc deixar d'anotar aquí els quatre versets lliures amb què el corono: Anihilant el drac/ de la por/ es badarà la rosa/ del bon juí. Era una proclama i un desig. Encara no s'ha manifestat en plenitud. Però hi continuo confiant. 

Exlibris de Llorenç Brunet a nom de Joseph Monsalvatje

Hi ha exlibris de tipus humorístic, satíric o de denuncia, amb intenció social i política com ara aquest de la imatge. Llorenç Brunet va dibuixar aquest exlibris l'any 1918 a nom del col·leccionista Joseph Monsatvatje i feia notar la força que calia fer per 'moure Catalunya': l'unió fa la força, va escriure en el lema. Fa més d'un segle i encara som aquí, no pas fent força plegats sinó que els interessos polítics d'una part de l'independentisme ha baixat del carro i s'ha apuntat a allò tan vell, i fracassat mil vegades, d'apuntalar Espanya per comptes de Catalunya. 

Una exposició d'exlibris que va tenir lloc l'octubre / novembre de 1986

 

Quan es posen en ordre papers i imatges generats tot al llarg i ample d'una activitat artística sorgeixen records gràfics com aquesta fotografia feta amb motiu d'una exposició d'exlibris en la modesta sala del Foment Martinenc. L'entitat, que tenia a dos carrers de casa meva i a la qual anava sovint, l'octubre de l'any 1986 complia 110 anys. El president del Foment Martinenc va convidar l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, a la celebració de l'efemèride. Algú va prendre aquesta fotografia en el moment de la visita a la mostra de la qual han passat... 37 anys!