dilluns, 28 de juliol del 2014

diumenge, 27 de juliol del 2014

Ex-libris a nom de Núria

Aquest ex-libris, realitzat l'any 1988 a nom de Núria, respon a la meva època experimental 'art déco'.

dimarts, 22 de juliol del 2014

Ex-libris Laia (Baucells Móra)

Quan vaig dissenyar l'ex-libris per a la Laia, filla de l'amiga Mercè Móra, era una adolescent a qui agradava el teatre i la música. A finals d'agost de 1990, amb la Mercè i el seu germà Josep vam viatjar en cotxe fins a la ciutat alemanya de Mönchengladbach per assistir al Internationaler Exlibris Congres.

dilluns, 21 de juliol del 2014

Ex-libris CIO Bibliothèque

L'any 1991 vaig realitzar aquest ex-libris responent a una convocatòria del Comitè Internacional Olímpic per a la biblioteca que en el seu moment va crear Samaranch. Crec recordar que la participació va ser elevada, de manera que aquesta biblioteca compta amb un bon nombre d'ex-libris amb les seves credencials, realitzats per exlibristes d'arreu del món.

divendres, 18 de juliol del 2014

Enric Cluselles i Albertí (1914-2014)

Ahir, 17 de juliol de 2014, va morir el dibuixant i gravador Enric Cluselles i Albertí. Amb 99 anys era a les portes de complir un segle de vida. Artista polifacètic, conegut amb el pseudònim "nyerra", va gravar el primer ex-libris l'any 1934. Ha treballat gairebé fins fa un any, segons sabem, i amb l'entusiasme que li era característic. L'any 2009 l'Associació Catalana d'Exlibristes li va fer un homenatge i li va dedicar un monogràfic de la revista EX-LIBRIS (número 41), on es fa un repas exhaustiu de la seva trajectòria.
(En la il.lustració, l'ex-libris gravat el 2006 a nom de Víctor Oliva Pascuet, membre fundador de l'Associació Catalana d'Exlibristes) 

dijous, 17 de juliol del 2014

Ex-libris Josep Navarro i Montaner (Barranquí)

Aquests dies es parla molt d'Europa, i més que se'n parlarà. L'any 1990 vaig dissenyar aquest ex-libris a nom de Josep Navarro i Montaner, de sobrenom Barranquí. La il.lustració es refereix al mite d'Europa, que va ser objecte d'un concurs internacional d'ex-libris organitzat conjuntament per tres museus, un danès i els altres dos alemanys: Frederikshavn Kunstmuseum, Stadtgeschivhiche Museen Nürnberg i Oberhausmusuem Passau. L'any 1991 es va editar un magnífic catàleg que reprodueix els ex-libris guanyadors i seleccionats. A la pàgina 91 hi ha aquest meu, de línies succintes, contingut, estilitzat.

dimarts, 15 de juliol del 2014

Ex-libris Anna Maria

Aquest ex-libris va ser realitzat l'any 1987 per a l'Anna Maria, que treballava a Autopistas (ara Abertis). I dic treballava perquè ja deu estar feliçment jubilada.
En aquesta època experimentava en l'estètica art déco, que sempre m'ha agradat molt.

dilluns, 14 de juliol del 2014

Exposició d'ex-libris a la Biblioteca Víctor Balaguer

El dia 27 de febrer de 1988, i fins al 13 de març (data del meu aniversari), vaig inaugurar una exposició d'ex-libris a la Biblioteca Víctor Balaguer, avui Biblioteca Joan Oliva, de Vilanova i la Geltrú. Aleshores no podia saber que vindria a viure a aquesta ciutat el 24 de juny de 1993... Aquesta exposició va ser l'últim acte organitzat per la senyora Teresa Basora abans de jubilar-se de bibliotecària, que ho era també, i amb mà ferma segons he sabut després, de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.
El dia 11 de març de 1988 va sortir al Diari de Vilanova (on ara col.laboro cada setmana amb un article d'opinió a la meva columna, Aires del segle!) un llarg article elaborat per una jove periodista, Elvira Vázquez. L'ex-libris que il.lustra la invitació és a nom de la senyora Hildegard Pungs, una col.leccionista d'ex-libris alemanya que vaig conèixer l'estiu de 1986 al Congrés Internacional d'Exlibristes celebrat a la ciutat holandesa d'Utrecht.  

diumenge, 13 de juliol del 2014

Ex-libris Centres Cívics

El juliol de 1990 va inaugurar-se al Centre Cívic Bon Pastor l'exposició Ex-libris a través del temps, de la qual vaig tenir cura, i que després va itinerar per diversos Centres Cívics de Barcelona: al setembre/octubre de 1990 va ser al Centre Cívic Trinitat Vella; al novembre de 1990 va ser al Centre Cívic La Bàscula; al desembre de 1990 va ser al Centre cívic Sant Martí de Provençals; i a l'abril de 1991 va ser al Centre Cívic Torre Llobeta. A petició de la direcció dels Centres Cívics, vaig dissenyar aquest ex-libris per a l'ocasió.

dissabte, 12 de juliol del 2014

Ex-libris de Rosa Bisbe

L'any 1990 vaig dissenyar aquest ex-libris per a Rosa Bisbe. Aleshores encara tenia vista per fer el traç del dibuix a tinta ben definit! La Rosa Bisbe és una reconeguda dissenyadora de joies. Moltes de les seves col.leccions són solidàries amb projectes d'ajuda a l'Índia.

dijous, 10 de juliol del 2014

Exposició d'Ex-libris a Moià el setembre de 1986

Començada al Born de Barcelona, anem seguint la Ruta 1714. El diumenge 6 de juliol vam ser a Moià. Vam visitar la Casa Museu Rafael Casanova. En aquesta casa pairal del segle XVI va néixer el conseller en cap que va tenir un paper tan important durant el llarg setge de Barcelona que va acabar amb la rendició l'11 de setembre de 1714. Passejant pels carrers de Moià, tot i els canvis que s'hi han produït, recordo la meva estada en aquesta població. Va ser al setembre de 1986 amb motiu de l'exposició d'ex-libris que hi vaig fer. (A dalt, el fulletó que anuncia l'exposició)

dimarts, 8 de juliol del 2014

Ex-libris de Frederic Mauri al meu nom

Els ex–libris de Frederic Mauri, pintor i dibuixant excel.lent de les Terres de l’Ebre, presenten una simbologia subtil, poètica i molt suggestiva.    

Una de les característiques dels ex-libris moderns, és a dir, dels ex-libris sorgits després de la Revolució Francesa i que van substituir els ex–libris heràldics (amb unes pautes que deixaven poc marge a la imaginació creativa llevat dels ornaments), és el simbolisme que a vegades s’empra en la seva concepció.

De manera resumida podríem dir que el símbol és una expressió que es fa visible, en aquest cas, en la plàstica, d’una realitat interior i, per tant, immaterial. A vegades aquesta realitat immaterial es presenta molt clara i la dicció del seu símbol també ho és. Tant que molts símbols, expressions profundes de la naturalesa humana, ho són més enllà de la cultura que l’han generat: són símbols universals, compartits per tothom.

En analitzar els somnis, Carl Gustav Jung es va adonar de la recurrència d’algunes imatges: a aquestes imatges arquetípiques em refereixo quan parlo de símbols universals. Un símbol universal és, per exemple, un mandala, present en la iconografia de totes les religions. En la nostra tradició cristiana, els mandales es fan efectius realment i simbòlicament en les rosasses que, com un gran ull còsmic, il.luminen tantes esglésies i catedrals.

 Els símbols recurrents són reconeixibles perquè al llarg dels segles han anat acumulant un significat. Tot i que aquest significat s’ampliï fins a l’infinit, ja que la ment humana és dinàmica, creativa. La imatge d’un ull en una pintura o en un gravat, per exemple, diu tantes coses.

L’ex-libris, tot i el seu tamany reduït, o precisament per això mateix, és un format fantàstic per acollir imatges simbòliques que diguin molt en poc espai. A vegades una sola imatge ho diu tot. Una imatge que en una lectura apressada, poc aprofundida, fins i tot pot passar per una imatge simplement narrativa. No deixa de ser-ho, però la imatge, qualsevol imatge, sempre va més enllà en la seva interpretació. Igual que la vida, que pot viure’s en prosa o en vers, com deia Santiago Rusiñol, que de simbolisme en sabia un niu. Altra cosa no són els seus famosos quadres de jardins: quadres que han d’interpretar-se, que han de llegir-se simbòlicament més enllà de l’anècdota d’un jardí pintat.

 A rel d’un comentari meu a la premsa sobre la publicació dels primers cent ex–libris de Frederic Mauri (Centre Picasso d’Orta, 2002), amb la seva proverbial generositat l’artista em va enviar un ex–libris al meu nom. Després hi ha hagut una segona publicació, ampliada a 174 ex-libris (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009), on es reprodueix aquest disseny que porta el número 153.

 Al respecte, Manel Ollé, expert en els ex–libris de Frederic Mauri, fa aquest comentari, tot interprentant la iconografia que s’hi veu: “Una dona mira un llibre apaïsat col.locat damunt una taula on també hi ha ex-libris. La llum, modelant-ne la figura, li dóna volum i, a part dels tres eixos de l’estructura es crea un ambient interior que contrasta amb la foscor de la porta lateral esquerra oberta. Un tractament molt encertat de la llum creant intimitat. Teresa Costa-Gramunt és professora, escriptora i exlibrista.” Crec que no es pot descriure de millor manera aquest ex-libris.

Ho he dit en altres ocasions: els artistes són visionaris. Ho torno a afirmar aquí perquè en la concepció d’aquest ex-libris, Frederic Mauri va veure-hi més enllà de la informació que pogués tenir sobre mi, i que potser li va ser facilitada per l’amiga escriptora Teresa d’Arenys. Durant molts anys, Teresa d’Arenys va viure a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, on encara hi té una casa amb el també excel.lent pintor Enric Maass.

Com a escriptora m’he volgut significar preferentment com a poeta, però també m’he donat a l’escriptura d’això que l’acadèmia en diu la literatura del jo. És a dir, amb base autobiogràfica. Gràcies al contrast entre la llum i l’ombra, l’atmosfera que embolcalla la figura que mira el llibre expressa un moment de gran intimitat: expressa molt bé el moment de l’escriptura d’algú que treballa des del propi taller interior, mirant d’extreure de la pròpia mina, no sense l’esforç per donar-ho a llum, allò que ha de constituir-se en un llibre.

Aquest treball, pura alquímia vital, no és possible sense passar el dintell que va de la foscor a la llum, de travessar la porta de la ignorància fins a un cert desvetllament de la consciència, de passar de l’inconscient fins a fer-lo més o menys conscient. I sempre amb el treball perseverant de polir la pedra basta que som fins a escairar-la i fer-la útil per a la construcció d’una obra que alhora que és personal sigui universal. És a dir: apta perquè els lectors s’hi puguin identificar, ja que res del que és humà no ens pot ser aliè.

 Aquesta imatge pot ser estilitzada encara més i ser llegida en una sola imatge simbòlica, arquetípica: la d’algú -cadascú de nosaltres- en la tasca d’esforçar-se per aprendre del seu propi treball, sempre situat entre la llum i l’ombra de l’existència, sempre tenallat entre les pròpies contradiccions fins aconseguir de donar una unitat de sentit a la pròpia vida. En l’ex–libris de Frederic Mauri aquesta volguda unitat de sentit se simbolitza en la imatge del llibre obert que la figura contempla, perquè mai res no està explicat ni assolit del tot.

La imatge d’aquest ex–libris dedicat és serena, amable, la qual cosa agraeixo vivament perquè em sembla significativa. Vull llegir en aquesta imatge l’instint que m’empeny a trobar l’harmonia oculta de les coses sense mai aconseguir-ho de tot, és clar, els humans som amb tants límits. Però el fet que en aquest ex–libris, Frederic Mauri, tot veient-me amb el que em sembla una gran intuïció creativa, hagi volgut que hi respiri el meu desig per l’harmonia i la llum simbòliques que tot ho unifiquen, és un altre do que cal agrair. I així ho faig.

(aquest article va ser publicat a la revista EX-LIBRIS número 49)

dimecres, 2 de juliol del 2014

Ex-libris d'Oriol M. Diví al meu nom

El P. Oriol M. Diví va iniciar el seu camí cap a la llum el març de 2013. Aquest és l'ex-libris que anys enrere havia gravat al meu nom. A continuació reprodueixo el text que vaig escriure en memòria seva, i que va ser publicat a la revista EX-LIBRIS número 51:


El Pare Oriol M. Diví va morir a aquella hora màgica i fronterera entre dues llums. Era la nit del 19 al 20 de març del 2013, amb l’entrada de la primavera. M’agrada veure en aquesta circumstància temporal del seu traspàs el símbol de la primavera de llum i vigor pasqual, que ara viu la seva ànima sensible com l’aire fi i càlid dels primers dies de l’equinocci. 

El febrer passat havia complert 89 anys i en feia 55 que era monjo de Montserrat. Era un referent en el món de l’exlibrisme català. També ho era fronteres enllà, on la seva obra era igualment apreciada i celebrada.

Del seu art exquisit com a gravador d’ex-libris n’he parlat en tants escrits. És per aquest motiu que aquí voldria referir-me a la percepció que, durant els molts anys d’amistat, m’havia fet de l’espiritualitat del Pare Oriol: humil, temprada, elegant i lluminosa com la mateixa gràcia de Déu que ell sempre va reconèixer haver rebut.

Encara afegiré, però, un distintiu que el van fer mestre de vida plena en l’ànima de tanta gent: l’exercici d’una paternitat espiritual en els qui alguna vegada li vam sol.licitar consell. Consell que, juntament a una opinió recte i afinada, es manifestava amb el to matern i comprensiu de la Verge Bruna. En l’espiritualitat madura, serena, equilibrada i exemplar del Pare Oriol M. Diví sempre em va semblar que hi confluïa amb una gran harmonia Déu i la seva Presència, Manifestació de la Saviesa de Déu.

En els seus inicis com a monjo de Montserrat, i durant llargs anys, el Pare Oriol M. Diví va formar part de la comunitat de Tantur, a Jerusalem. Segons crec, aquest temps passat a Terra Santa el va marcar profundament. En la seva contemplació de Déu, a Jerusalem, devia sentir de tan a prop la veu fonda del Pare creador que s’havia revelat als patriarques bíblics, així com devia sentir de ben a prop la veu del Fill, el Mestre encarnat en la figura fraternal de Jesús, que en la seva jovenesa l’havia cridat des del llac de Galilea perquè el seguís.

Però en la contemplació de la Moreneta, igualment devia sentir la força, el calor i la inspiració espiritual de la Verge Mare i Domus aurea, com diu una de les lletanies dedicades a la Verge Maria. Crec interpretar aquesta Casa Daurada com l’estança al món de la Presència o Saviesa de Déu, com així es llegeix al Llibre dels Proverbis de Salomó (IX, 1): La Saviesa va edificar casa seva.

La Saviesa de Déu es vol fer present al món i ho fa a través nostre si som prou generosos i hospitalaris tot fent-li lloc apartant l’ego. Déu i la seva Presència es manifesten través de la llum del coneixement, de la ciència i l’art de la Veritat. Maria de Montserrat és una imatge d’aquesta Saviesa pura, materna, pròdiga en l’Amor incondicional que relliga i té cura de les ànimes i intermediària en tant que també és, com es diu en una altra de les lletanies dedicades a Maria, Janua Caeli, Porta del Cel, o pas entre la Terra i el Cel dels homes i les dones.

Aquests dies he meditat en totes aquestes figures que representen la realitat trinitària de Déu en el si de l’ànima humana i que, amb els anys, vaig anar veient en aquest monjo artista i d’espiritualitat tan contemplativa com d’acció efectiva. Agraeixo tan profundament les atencions rebudes pel P. Oriol, que van anar més enllà del camp exlibrístic per esdevenir font d’inspiració vital. Paternitat, maternitat i mestratge espirituals sempre van convergir amb tanta naturalitat i transparència en la persona amable, atenta, serena i harmoniosa del P. Oriol M. Diví.
 

dimarts, 1 de juliol del 2014

Ex-libris Comune di Francavilla al Mare

Reprodueixo la pàgina del catàleg on hi ha l'ex-libris, realitzat l'any 2002, dedicat al Comune di Francavilla al Mare, és a dir, a l'Ajuntament d'aquesta població marinera de la costa italiana.
A través de Joan-Lluís de Yebra, un dels promotors de la Biennale Internazionale di Grafica, juntament amb Antonio Grimaldi, vaig ser invitada a participar en la seva segona convocatòria, que en aquesta ocasió s'agermanava amb la població de Sant Carles de la Ràpita. Els ex-libris presentats havien de ser peces originals, de manera que del collage que vaig enviar només en tinc aquesta referència. La reproducció en el catàleg no té aquest color vermellós sinó un color sèpia. Tots els ex-libris del catàleg estan reproduïts en el mateix color sèpia.
En l'original, les fulles (que aquí tenen la funció de representar les onades) són autèntiques i, per tant, verdoses. En la composició el sol agafa un aire clàssic, com de marbre. En realitat, la composició va una mica més enllà perquè vol simbolitzar els quatre elements de la natura. Sostenint la composició, el terra o rètol amb les lletres que identifiquen l'ex-libris. El gran sol entronitzat simbolitza l'element foc. Les fulles, en principi element vegetal, aquí es transformen en figures de l'element líquid. L'element aire s'ha d'imaginar en l'espai que envolta i dóna 'aire' a la composició.
Les obres presentades en aquesta, i les altres Biennales que s'han anat fent, resten com a patrimoni de les ciutats convocants.