A petició de J. Miguel Madrid, l'any 1988 vaig realitzar aquest ex-libris a nom de la seva llibreria.
dilluns, 28 de juliol del 2014
diumenge, 27 de juliol del 2014
Ex-libris a nom de Núria
Aquest ex-libris, realitzat l'any 1988 a nom de Núria, respon a la meva època experimental 'art déco'.
dimarts, 22 de juliol del 2014
Ex-libris Laia (Baucells Móra)
Quan vaig dissenyar l'ex-libris per a la Laia, filla de l'amiga Mercè Móra, era una adolescent a qui agradava el teatre i la música. A finals d'agost de 1990, amb la Mercè i el seu germà Josep vam viatjar en cotxe fins a la ciutat alemanya de Mönchengladbach per assistir al Internationaler Exlibris Congres.
Etiquetes de comentaris:
ex-libris Laia (Baucells Móra)
dilluns, 21 de juliol del 2014
Ex-libris CIO Bibliothèque
L'any 1991 vaig realitzar aquest ex-libris responent a una convocatòria del Comitè Internacional Olímpic per a la biblioteca que en el seu moment va crear Samaranch. Crec recordar que la participació va ser elevada, de manera que aquesta biblioteca compta amb un bon nombre d'ex-libris amb les seves credencials, realitzats per exlibristes d'arreu del món.
Etiquetes de comentaris:
ex-libris per a la biblioteca del COI
divendres, 18 de juliol del 2014
Enric Cluselles i Albertí (1914-2014)
Ahir, 17 de juliol de 2014, va morir el dibuixant i gravador Enric Cluselles i Albertí. Amb 99 anys era a les portes de complir un segle de vida. Artista polifacètic, conegut amb el pseudònim "nyerra", va gravar el primer ex-libris l'any 1934. Ha treballat gairebé fins fa un any, segons sabem, i amb l'entusiasme que li era característic. L'any 2009 l'Associació Catalana d'Exlibristes li va fer un homenatge i li va dedicar un monogràfic de la revista EX-LIBRIS (número 41), on es fa un repas exhaustiu de la seva trajectòria.
(En la il.lustració, l'ex-libris gravat el 2006 a nom de Víctor Oliva Pascuet, membre fundador de l'Associació Catalana d'Exlibristes)
dijous, 17 de juliol del 2014
Ex-libris Josep Navarro i Montaner (Barranquí)
Aquests dies es parla molt d'Europa, i més que se'n parlarà. L'any 1990 vaig dissenyar aquest ex-libris a nom de Josep Navarro i Montaner, de sobrenom Barranquí. La il.lustració es refereix al mite d'Europa, que va ser objecte d'un concurs internacional d'ex-libris organitzat conjuntament per tres museus, un danès i els altres dos alemanys: Frederikshavn Kunstmuseum, Stadtgeschivhiche Museen Nürnberg i Oberhausmusuem Passau. L'any 1991 es va editar un magnífic catàleg que reprodueix els ex-libris guanyadors i seleccionats. A la pàgina 91 hi ha aquest meu, de línies succintes, contingut, estilitzat.
Etiquetes de comentaris:
ex-libris,
Josep Navarro i Montaner,
mite d'Europa
dimarts, 15 de juliol del 2014
Ex-libris Anna Maria
Aquest ex-libris va ser realitzat l'any 1987 per a l'Anna Maria, que treballava a Autopistas (ara Abertis). I dic treballava perquè ja deu estar feliçment jubilada.
En aquesta època experimentava en l'estètica art déco, que sempre m'ha agradat molt.
dilluns, 14 de juliol del 2014
Exposició d'ex-libris a la Biblioteca Víctor Balaguer
El dia 27 de febrer de 1988, i fins al 13 de març (data del meu aniversari), vaig inaugurar una exposició d'ex-libris a la Biblioteca Víctor Balaguer, avui Biblioteca Joan Oliva, de Vilanova i la Geltrú. Aleshores no podia saber que vindria a viure a aquesta ciutat el 24 de juny de 1993... Aquesta exposició va ser l'últim acte organitzat per la senyora Teresa Basora abans de jubilar-se de bibliotecària, que ho era també, i amb mà ferma segons he sabut després, de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.
El dia 11 de març de 1988 va sortir al Diari de Vilanova (on ara col.laboro cada setmana amb un article d'opinió a la meva columna, Aires del segle!) un llarg article elaborat per una jove periodista, Elvira Vázquez. L'ex-libris que il.lustra la invitació és a nom de la senyora Hildegard Pungs, una col.leccionista d'ex-libris alemanya que vaig conèixer l'estiu de 1986 al Congrés Internacional d'Exlibristes celebrat a la ciutat holandesa d'Utrecht.
Etiquetes de comentaris:
Biblioteca Joan Oliva,
Biblioteca Museu Víctor Balaguer,
Biblioteca Víctor Balaguer,
exposició d'ex-libris,
Hildegard Pungs,
Vilanova i la Geltrú
diumenge, 13 de juliol del 2014
Ex-libris Centres Cívics
El juliol de 1990 va inaugurar-se al Centre Cívic Bon Pastor l'exposició Ex-libris a través del temps, de la qual vaig tenir cura, i que després va itinerar per diversos Centres Cívics de Barcelona: al setembre/octubre de 1990 va ser al Centre Cívic Trinitat Vella; al novembre de 1990 va ser al Centre Cívic La Bàscula; al desembre de 1990 va ser al Centre cívic Sant Martí de Provençals; i a l'abril de 1991 va ser al Centre Cívic Torre Llobeta. A petició de la direcció dels Centres Cívics, vaig dissenyar aquest ex-libris per a l'ocasió.
dissabte, 12 de juliol del 2014
Ex-libris de Rosa Bisbe
L'any 1990 vaig dissenyar aquest ex-libris per a Rosa Bisbe. Aleshores encara tenia vista per fer el traç del dibuix a tinta ben definit! La Rosa Bisbe és una reconeguda dissenyadora de joies. Moltes de les seves col.leccions són solidàries amb projectes d'ajuda a l'Índia.
Etiquetes de comentaris:
ex-libris de Rosa Bisbe
dijous, 10 de juliol del 2014
Exposició d'Ex-libris a Moià el setembre de 1986
Començada al Born de Barcelona, anem seguint la Ruta 1714. El diumenge 6 de juliol vam ser a Moià. Vam visitar la Casa Museu Rafael Casanova. En aquesta casa pairal del segle XVI va néixer el conseller en cap que va tenir un paper tan important durant el llarg setge de Barcelona que va acabar amb la rendició l'11 de setembre de 1714. Passejant pels carrers de Moià, tot i els canvis que s'hi han produït, recordo la meva estada en aquesta població. Va ser al setembre de 1986 amb motiu de l'exposició d'ex-libris que hi vaig fer. (A dalt, el fulletó que anuncia l'exposició)
Etiquetes de comentaris:
Casa Museu Rafael Casanova,
exposició d'ex-libris,
Moià,
Ruta 1714
dimarts, 8 de juliol del 2014
Ex-libris de Frederic Mauri al meu nom
Els ex–libris de
Frederic Mauri, pintor i dibuixant excel.lent de les Terres de l’Ebre,
presenten una simbologia subtil, poètica i molt suggestiva.
Una de les
característiques dels ex-libris moderns, és a dir, dels ex-libris sorgits
després de la
Revolució Francesa i que van substituir els ex–libris
heràldics (amb unes pautes que deixaven poc marge a la imaginació creativa
llevat dels ornaments), és el simbolisme que a vegades s’empra en la seva
concepció.
De manera resumida
podríem dir que el símbol és una expressió que es fa visible, en aquest cas, en
la plàstica, d’una realitat interior i, per tant, immaterial. A vegades aquesta
realitat immaterial es presenta molt clara i la dicció del seu símbol també ho
és. Tant que molts símbols, expressions profundes de la naturalesa humana, ho
són més enllà de la cultura que l’han generat: són símbols universals,
compartits per tothom.
En analitzar els
somnis, Carl Gustav Jung es va adonar de la recurrència d’algunes imatges: a
aquestes imatges arquetípiques em refereixo quan parlo de símbols universals.
Un símbol universal és, per exemple, un mandala, present en la iconografia de
totes les religions. En la nostra tradició cristiana, els mandales es fan
efectius realment i simbòlicament en les rosasses que, com un gran ull còsmic,
il.luminen tantes esglésies i catedrals.
Els símbols recurrents són reconeixibles
perquè al llarg dels segles han anat acumulant un significat. Tot i que aquest
significat s’ampliï fins a l’infinit, ja que la ment humana és dinàmica,
creativa. La imatge d’un ull en una pintura o en un gravat, per exemple, diu
tantes coses.
L’ex-libris, tot i
el seu tamany reduït, o precisament per això mateix, és un format fantàstic per
acollir imatges simbòliques que diguin molt en poc espai. A vegades una sola
imatge ho diu tot. Una imatge que en una lectura apressada, poc aprofundida,
fins i tot pot passar per una imatge simplement narrativa. No deixa de ser-ho,
però la imatge, qualsevol imatge, sempre va més enllà en la seva interpretació.
Igual que la vida, que pot viure’s en prosa o en vers, com deia Santiago
Rusiñol, que de simbolisme en sabia un niu. Altra cosa no són els seus famosos
quadres de jardins: quadres que han d’interpretar-se, que han de llegir-se
simbòlicament més enllà de l’anècdota d’un jardí pintat.
A rel d’un comentari meu a la premsa sobre la
publicació dels primers cent ex–libris de Frederic Mauri (Centre Picasso
d’Orta, 2002), amb la seva proverbial generositat l’artista em va enviar un
ex–libris al meu nom. Després hi ha hagut una segona publicació, ampliada a 174
ex-libris (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009), on es reprodueix
aquest disseny que porta el número 153.
Al respecte, Manel Ollé, expert en els
ex–libris de Frederic Mauri, fa aquest comentari, tot interprentant la
iconografia que s’hi veu: “Una dona mira un llibre apaïsat col.locat damunt una
taula on també hi ha ex-libris. La llum, modelant-ne la figura, li dóna volum
i, a part dels tres eixos de l’estructura es crea un ambient interior que
contrasta amb la foscor de la porta lateral esquerra oberta. Un tractament molt
encertat de la llum creant intimitat. Teresa Costa-Gramunt
és professora, escriptora i exlibrista.” Crec que no es pot descriure de millor
manera aquest ex-libris.
Ho he dit en altres
ocasions: els artistes són visionaris. Ho torno a afirmar aquí perquè en la
concepció d’aquest ex-libris, Frederic Mauri va veure-hi més enllà de la informació
que pogués tenir sobre mi, i que potser li va ser facilitada per l’amiga
escriptora Teresa d’Arenys. Durant molts anys, Teresa d’Arenys va viure a Horta
de Sant Joan, a la Terra
Alta, on encara hi té una casa amb el també excel.lent pintor
Enric Maass.
Com a escriptora
m’he volgut significar preferentment com a poeta, però també m’he donat a
l’escriptura d’això que l’acadèmia en diu la literatura del jo. És a dir, amb
base autobiogràfica. Gràcies al contrast entre la llum i l’ombra, l’atmosfera
que embolcalla la figura que mira el llibre expressa un moment de gran
intimitat: expressa molt bé el moment de l’escriptura d’algú que treballa des
del propi taller interior, mirant d’extreure de la pròpia mina, no sense
l’esforç per donar-ho a llum, allò que ha de constituir-se en un llibre.
Aquest treball,
pura alquímia vital, no és possible sense passar el dintell que va de la foscor
a la llum, de travessar la porta de la ignorància fins a un cert desvetllament
de la consciència, de passar de l’inconscient fins a fer-lo més o menys
conscient. I sempre amb el treball perseverant de polir la pedra basta que som
fins a escairar-la i fer-la útil per a la construcció d’una obra que alhora que
és personal sigui universal. És a dir: apta perquè els lectors s’hi puguin
identificar, ja que res del que és humà no ens pot ser aliè.
Aquesta imatge pot ser estilitzada encara més
i ser llegida en una sola imatge simbòlica, arquetípica: la d’algú -cadascú de
nosaltres- en la tasca d’esforçar-se per aprendre del seu propi treball, sempre
situat entre la llum i l’ombra de l’existència, sempre tenallat entre les
pròpies contradiccions fins aconseguir de donar una unitat de sentit a la
pròpia vida. En l’ex–libris de Frederic Mauri aquesta volguda unitat de sentit
se simbolitza en la imatge del llibre obert que la figura contempla, perquè mai
res no està explicat ni assolit del tot.
La imatge d’aquest
ex–libris dedicat és serena, amable, la qual cosa agraeixo vivament perquè em
sembla significativa. Vull llegir en aquesta imatge l’instint que m’empeny a
trobar l’harmonia oculta de les coses sense mai aconseguir-ho de tot, és clar,
els humans som amb tants límits. Però el fet que en aquest ex–libris, Frederic
Mauri, tot veient-me amb el que em sembla una gran intuïció creativa, hagi
volgut que hi respiri el meu desig per l’harmonia i la llum simbòliques que tot
ho unifiquen, és un altre do que cal agrair. I així ho faig.
(aquest article va
ser publicat a la
revista EX-LIBRIS número 49)
Etiquetes de comentaris:
ex-libris,
Frederic Mauri,
Manel Ollé
dimecres, 2 de juliol del 2014
Ex-libris d'Oriol M. Diví al meu nom
El P. Oriol M. Diví va iniciar el seu camí cap a la llum el març de 2013. Aquest és l'ex-libris que anys enrere havia gravat al meu nom. A continuació reprodueixo el text que vaig escriure en memòria seva, i que va ser publicat a la revista EX-LIBRIS número 51:
El Pare Oriol M.
Diví va morir a aquella hora màgica i fronterera entre dues llums. Era la nit
del 19 al 20 de març del 2013, amb l’entrada de la primavera. M’agrada veure en
aquesta circumstància temporal del seu traspàs el símbol de la primavera de
llum i vigor pasqual, que ara viu la seva ànima sensible com l’aire fi i càlid
dels primers dies de l’equinocci.
El febrer passat
havia complert 89 anys i en feia 55 que era monjo de Montserrat. Era un
referent en el món de l’exlibrisme català. També ho era fronteres enllà, on la
seva obra era igualment apreciada i celebrada.
Del seu art
exquisit com a gravador d’ex-libris n’he parlat en tants escrits. És per aquest
motiu que aquí voldria referir-me a la percepció que, durant els molts anys
d’amistat, m’havia fet de l’espiritualitat del Pare Oriol: humil, temprada,
elegant i lluminosa com la mateixa gràcia de Déu que ell sempre va reconèixer
haver rebut.
Encara afegiré,
però, un distintiu que el van fer mestre de vida plena en l’ànima de tanta
gent: l’exercici d’una paternitat espiritual en els qui alguna vegada li vam
sol.licitar consell. Consell que, juntament a una opinió recte i afinada, es
manifestava amb el to matern i comprensiu de la Verge Bruna. En
l’espiritualitat madura, serena, equilibrada i exemplar del Pare Oriol M. Diví
sempre em va semblar que hi confluïa amb una gran harmonia Déu i la seva
Presència, Manifestació de la Saviesa de Déu.
En els seus inicis
com a monjo de Montserrat, i durant llargs anys, el Pare Oriol M. Diví va
formar part de la comunitat de Tantur, a Jerusalem. Segons crec, aquest temps
passat a Terra Santa el va marcar profundament. En la seva contemplació de Déu,
a Jerusalem, devia sentir de tan a prop la veu fonda del Pare creador que
s’havia revelat als patriarques bíblics, així com devia sentir de ben a prop la
veu del Fill, el Mestre encarnat en la figura fraternal de Jesús, que en la
seva jovenesa l’havia cridat des del llac de Galilea perquè el seguís.
Però en la
contemplació de la Moreneta, igualment devia sentir la força, el calor i la
inspiració espiritual de la
Verge Mare i Domus
aurea, com diu una de les lletanies dedicades a la Verge Maria. Crec
interpretar aquesta Casa Daurada com l’estança al món de la Presència o Saviesa
de Déu, com així es llegeix al Llibre dels Proverbis de Salomó (IX, 1): La Saviesa va edificar casa seva.
La Saviesa de Déu
es vol fer present al món i ho fa a través nostre si som prou generosos i
hospitalaris tot fent-li lloc apartant l’ego. Déu i la seva Presència es
manifesten través de la llum del coneixement, de la ciència i l’art de la
Veritat. Maria de Montserrat és una imatge d’aquesta Saviesa pura, materna,
pròdiga en l’Amor incondicional que relliga i té cura de les ànimes i
intermediària en tant que també és, com es diu en una altra de les lletanies
dedicades a Maria, Janua Caeli, Porta
del Cel, o pas entre la Terra i el Cel dels homes i les dones.
Aquests dies he
meditat en totes aquestes figures que representen la realitat trinitària de Déu
en el si de l’ànima humana i que, amb els anys, vaig anar veient en aquest
monjo artista i d’espiritualitat tan contemplativa com d’acció efectiva.
Agraeixo tan profundament les atencions rebudes pel P. Oriol, que van anar més
enllà del camp exlibrístic per esdevenir font d’inspiració vital. Paternitat,
maternitat i mestratge espirituals sempre van convergir amb tanta naturalitat i
transparència en la persona amable, atenta, serena i harmoniosa del P. Oriol M.
Diví.
Etiquetes de comentaris:
ex-libris,
Maria de Montserrat,
Montserrat,
Oriol M. Diví,
Tantur (Jerusalem)
dimarts, 1 de juliol del 2014
Ex-libris Comune di Francavilla al Mare
Reprodueixo la pàgina del catàleg on hi ha l'ex-libris, realitzat l'any 2002, dedicat al Comune di Francavilla al Mare, és a dir, a l'Ajuntament d'aquesta població marinera de la costa italiana.
A través de Joan-Lluís de Yebra, un dels promotors de la Biennale Internazionale di Grafica, juntament amb Antonio Grimaldi, vaig ser invitada a participar en la seva segona convocatòria, que en aquesta ocasió s'agermanava amb la població de Sant Carles de la Ràpita. Els ex-libris presentats havien de ser peces originals, de manera que del collage que vaig enviar només en tinc aquesta referència. La reproducció en el catàleg no té aquest color vermellós sinó un color sèpia. Tots els ex-libris del catàleg estan reproduïts en el mateix color sèpia.
En l'original, les fulles (que aquí tenen la funció de representar les onades) són autèntiques i, per tant, verdoses. En la composició el sol agafa un aire clàssic, com de marbre. En realitat, la composició va una mica més enllà perquè vol simbolitzar els quatre elements de la natura. Sostenint la composició, el terra o rètol amb les lletres que identifiquen l'ex-libris. El gran sol entronitzat simbolitza l'element foc. Les fulles, en principi element vegetal, aquí es transformen en figures de l'element líquid. L'element aire s'ha d'imaginar en l'espai que envolta i dóna 'aire' a la composició.
Les obres presentades en aquesta, i les altres Biennales que s'han anat fent, resten com a patrimoni de les ciutats convocants.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)