Aquest ex-libris dedicat a Marina Tsvietàieva és el tercer de la carpeta A SIS VEUS. He escrit bastants articles sobre la figura de Marina Tsvietàieva, sempre corpresa per aquesta poeta i prosista immensa, al meu parer. Marina Tsvietàieva va ser especialment castigada per Stalin i el règim bolxevic, la seva biografia és un via crucis. Fins fa no gaire es deia que Marina Tsvietàieva (nascuda el 1892) s'havia llevat la vida l'any 1941, condemnada al pacte de la fam. Després que s'hagin anat destapant, una a una, les capses del KGB, sembla que hi ha raons fonamentades per creure que no es va matar sinó que la van matar. Sigui com sigui, tal com afirma l'estudiós Vitali Shentalinski, 'els escriptors constitueixen la consciència del poble rus'.
Aquest és el poema que acompanya l'ex-libris, que no només fa referència al seu nom, Marina, sinó també al seu ric món interior, de sentiments contrastats. L'aigua, l'oceà, simbolitzem el món de les agües profundes de la personalitat, i la de Marina Tsvietàieva era excèntrica, genial, fora del comú.
Marina Tsvietàieva
Beus del mar,
beus de l'aigua,
beus de l'alba
enmig de l'oceà...
I compareixes
com una perla,
en la nit,
amb el rostre amarat de peixos
d'escates brillants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada