Ex-libris in memoriam Pepita Pallé

Aquest ex-libris, realitzat a llapis a principis de l'any 1999, va ser dissenyat en memòria de la gran col.leccionista d'ex-libris, Pepita Pallé, que havia mort el 26 de desembre de 1998. A sota reprodueixo l'article que vaig publicar al setmanari L'Hora del Garraf el 15 de gener de 1999. El motiu iconogràfic és un àngel, o potser fóra millor dir, una àngela. 

PEPITA PALLÉ, IN MEMORIAM

Josefa Pallé i Vachier va morir a Barcelona el dia 26 de desembre de 1998: tenia vuitanta-set anys i va ser la responsable primera de la meva veneració per Enric-Cristòfol Ricart abans que m’hi unissin vincles familiars.

Quan l’any 1985 vaig conèixer Joan-Lluís de Yebra –especialista en el repertori dels ex-libris d’Alexandre de Riquer primer, i després en el repertori dels ex-libris de Josep Triadó- a través de la seva amistat em va venir l’amistat amb dues personalitats, importantíssimes, del món exlibrístic: el P. Oriol M. Diví, artista gravador d’ex libris, i Pepita Pallé, mecenes i mestressa d’una de les més valuoses col.leccions d’ex-libris en el que va de segle (XX).

Ja fa anys que Pepita Pallé va fer donació d’aquest tresor artístic a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. D’aquest llegat en va tenir cura Carme Illa, qui el va catalogar no només guiada per la seva provada professionalitat sinó que ho va fer amb la consciència de qui sap valorar allò invisible que és al cor de tota obra artística. Perquè la col.lecció d'ex-libris personals de Pepita Pallé era una col.lecció singular: passaven a bastament del centenar els ex-libris que havia encarregat a diversos artistes de tot el món amb un tema únic i característic: els àngels.

A la jove Pepita li agradaven els àngels de tal manera que no només se’ls feia dibuixar o gravar sinó que s’escampaven, volàtils, per tota la casa: la seva col.lecció d’àngels barrocs era impressionant. I els de porcellana, i els de terracota, i els de guix, i els de fustes nobles... I els mostrava als amics que la visitàvem, orgullosa.

Ella em va indicar les primeres passes vers el món de l'ex-libris a exterior, que jo encara desconeixia: de la seva mà em va venir la informació per poder assistir al primer Congrés Internacional d’exlibristes que es celebra cada dos anys: l’últim ha tingut lloc a la ciutat russa de Sant Petersburg. Pepita Pallé hi va anar durant molts anys. I tenia un magnífic àlbum ple de dedicatòries dels millors artistes del moment.

Quan va néixer l’Associació Catalana d’Exlibristes l’any 1989 i vam decidir d’editar una revista que recollís estudis, treballs i notícies que donessin continuïtat a la història exlibrística iniciada a començaments del segle, vam decidir, de mutu acord, il.lustrar la coberta amb un ex-libris dissenyat i gravat al boix per Enric-Cristòfol Ricart, amic que la nostra Pepita apreciava molt. Ricart la unia a aquella determinada sensibilitat mediterrània i noucentista que ella sentia des del seu tarannà aristocràtic de dama medieval.

    

La Història s’escriu amb la relació dels fets, dels noms i de les dades. Però dins de la Història hi batega el cor de les històries personals entreteixides per uns fils invisibles que van connectant la gent... Aquestes paraules les vaig llegir el dia 18 de setembre a la Biblioteca Joan Oliva i Milà amb motiu de la inauguració d’una exposició d’ex-libris organitzada per celebrar els cinquanta anys de la mort d’un vilanoví també il.lustre: Víctor Oliva i Sala.

En efecte: ens anem trobant tots aquells que d’una manera o altra, tenim interessos, sensibilitats comunes. Jo agraeixo a l’atzar haver conegut Pepita Pallé qui, envoltada d’àngels, em va donar a conèixer moltes notícies del món exlibrístic que llavors em fascinava. I molts dels artistes que el feien i l’havien fet possible com el nostre E.C. Ricart. Aquest record és un acte d’homenatge a tots aquells que ens han precedit en l’esforç per fer de l’art i de la cultura un aliment espiritual.