dilluns, 31 d’agost del 2015

L'ACE, membre actiu de la FISAE, el setembre de 1990

Papers que es perden, papers que es troben. Ja se sap que quan un, una, ha canviat de casa de forma traumàtica passen aquestes coses. No he trobat l'original d'aquest article aparegut a La Vanguardia el 28 de setembre del 1990, però ha aparegut la fotocòpia que teniu aquí! En el primer apartat del seu davantal, Juan Ramón Masoliver dóna notícia de la fundació de l'Associació Catalana d'Exlibristes, de l'exposició que havia tingut lloc al Centre Cívic de Les Corts d'ex-libris de l'URSS, organitzada per l'ACE, i del XXIII Congrés Internacional d'Exlibristes que va tenir lloc a Mönchengladbach, Alemanya, on l'ACE va ser reconeguda com a membre actiu de la FISAE. Li vaig fer arribar la informació, i l'intel.lectual se'n va fer ressò. Com veieu, l'ex-libris que il.lustra l'article està dedicat a la Biblioteca Lenin, primer president de l'URSS. Coses del segle, paradoxes, ja que Juan Ramón Masoliver havia estat secretari, a la vila de Rapallo, Itàlia, del poeta Ezra Pound, que no amagava pas (ni Masoliver en aquell temps tampoc) les seves idees feixistes.

diumenge, 30 d’agost del 2015

Ex-libris Don-na

L'any 1987 vaig dibuixar l'ex-libris per a Don-na, Prisma Cultural, una entitat al servei de les dones amb inquietuds culturals i de formació. Don-na organitzava activitats amb una gran imaginació i eficàcia pedagògica i comunicativa. Aquest 1987 feia 11 anys de la fundació d'aquest espai cultural (que ho era també de fòrum i amistat entre les nombroses sòcies), el març del 1976. Aquest any 1976 van néixer tantes entitats, en aquest país! Tingueu present que el 20 del novembre de 1975 havia mort el dictador (el novembre del 2016 farà 40 anys!) i estàvem a l'alba de la democràcia. La direcció de Don-na va voler celebrar, com cada any, l'aniversari. A més de la festa (un sopar de gala), en aquesta ocasió es va presentar l'ex-libris que havia de marcar els llibres de la biblioteca, i que es va imprimir a la coberta del butlletí on cada mes l'entitat anunciava les activitats.

dissabte, 29 d’agost del 2015

Ex-libris Marta

Ex-libris número 147, dissenyat l'any 1987 a nom de Marta. La Marta era una formidable col.laboradora del Club Don-na que, entre altres activitats culturals, convocava de forma bianual el premi de Narrativa Don-na, que vaig guanyar l'any 1990 amb El vel d'Harmonia, i que l'Institut Català de les Dones va publicar l'any 1991. Està molt bé si no fos que el llibre no es va distribuir pels canals habituals, és a dir, no va ser a les llibreries, amb la qual cosa es pot dir que 'no va existir' per al públic. La mateixa Dolors Solà, que amb tanta intel.ligència comandava el Club Don-na, més d'una vegada m'havia dit que n'hauria de fer una segona edició. No sé, ja ho veurem. La Marta que inspira aquest ex-libris és una dona d'elegància exquisida, d'esperit inquiet i pensament àgil, amb estima pel seu país, bona amiga per a les seves amigues i sensible a la bellesa en totes les seves manifestacions.

divendres, 28 d’agost del 2015

Ex-libris Jan i Rosa

En aquest ex-libris, a nom de la parella Jan i Rosa, dissenyat l'any 1986, hi ha algú que dibuixa (en Jan). La finestra oberta significa una actitud curiosa i d'apertura mental, imprescindible per a adquirir coneixement, saviesa, que això és que evoca la figura del mussol, au companya d'Atenea (o de la Minerva romana). Cal veure en la figura de la torre una mena de fortalesa de l'esperit, i en l'arbre una figura d'allò humà que s'arrela, però que alhora creix expandint-se en les branques i en la voluntat d'enlairament. L'espiga és figura del treball i del seu fruit. El sol, imatge del poder de la vida, ho és també de la llum necessària per al discerniment.

dimarts, 25 d’agost del 2015

No és un ex-libris

L'escriptura d'aquest blog ha propiciat que faci també arqueologia de la meva trajectòria com a exlibrista. El vaivé de la vida m'ha fet perdre molts papers pel camí. Però no tots. Miraculosament van apareixent coses que no recordava, com ara aquesta targeta, trobada dins el sobre on hi ha el meu títol de graduada per l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, més coneguda com Llotja. La imatge que veieu no és un ex-libris, però podria considerar-se un 'antecedent'. Aquesta imatge il.lustra la targeta (ara tot s'envia per correu electrònic!) de l'empresa Fundiciones Cronit, S.A., on jo llavors treballava d'administrativa. En la targeta s'anuncien els dies de vacances d'estiu de l'any 1969. En aquest moment acabava de fer el primer curs d'especialitat en Disseny Gràfic (aleshores s'anomenava Publicitat). Gràcil dibuix que ja marca la meva tendència gràfica. Aquesta tendència, amb les seves variacions, perdura. En un text de l'any 1991, Joaquima Alemany, presidenta de l'Institut Català de les Dones, escrivia respecte dels meus ex-libris: sensibilitat, equilibri, exquisidesa, puresa gràfica, claredat de lectura, essencialitat formal, precisió compositiva. Amb la perspectiva del temps, m'adono que no hi ha retòrica, en aquestes paraules, sinó un exercici d'observació, d'objectivitat.

dilluns, 24 d’agost del 2015

Ex-libris Mario de Filippis (Verano)

Aquest és l'ex-libris dedicat a l'estiu de la sèrie de les estacions de l'any, a nom de Mario de Filippis. Va ser dissenyat l'any 1988. La sèrie de quatre ex-libris va ser publicada en el volum Primavera, Verano, Tardor, Hivern, així, amb el títol bilingüe, ja que anaven acompanyats de quatre poemes dels quals es pot llegir la doble versió català/castellà. D'aquest libretto, publicat el novembre de 1989 a Arezzo, Itàlia, se'n van fer 250 còpies, numerades.


dissabte, 22 d’agost del 2015

Ex-libris Mario de Filippis (Primavera)

Aquest ex-libris dedicat  a la primavera pertany a la sèrie de les quatre estacions. A nom de Mario de Filippis, és el primer que vaig dibuixar. Molts dels ex-libris dibuixats en aquesta època estan marcats pel gust de l'art déco, com en aquest cas. Aquí vaig fer filigranes en la composició general de l'ex-libris, ja que hi ha un quadrat i un triangle... Està signat l'any 1987. Aleshores encara no havia adoptat l'anagrama, com és costum que s'identifiquin els ex-libris.

dimecres, 19 d’agost del 2015

Ex-libris Mario de Filippis (Hivern)

Aquest ex-libris a nom de Mario de Filippis dedicat a l'hivern forma part de la sèrie publicada a la plaquette de la qual he donat notícia en l'apunt anterior. Respecte de la il.lustració d'aquest ex-libris voldria destacar la incorporació en el marc superior de la composició d'un quadrat de paper retallat: una neula, com en diuen a Mallorca d'aquests papers que es pengen del sostre o en els vidres de la finestra per les festes de Nadal. A casa, quan jo era infant, me'n va ensenyar la meva mare, de retallar mocadors, com en deia ella. No va ser fins molts anys més tard que vaig saber que aquesta pràctica artesanal era una pràctica tradicional a l'illa de Mallorca. Ara no sé.  

dimarts, 18 d’agost del 2015

Ex-libris Mario de Filippis (Tardor)

En el primer Congrés Internacional d'Exlibristes al qual vaig assistir, a la ciutat holandesa d'Utrecht, l'any 1986, vaig fer molts amics. Un d'aquests amics és Mario de Filippis, conegut col.leccionista italià que, com molts de vosaltres sabeu, viu a la bella ciutat d'Arezzo, a la Toscana. Mario de Filippis va invitar-me a fer un o més ex-libris al seu nom, amb el propòsit de publicar-los, com acostuma. No els vaig fer de seguida perquè la meva intenció era dedicar-li una sèrie. Aquesta sèrie finalment es va materialitzar en una publicació, tres anys després, que va coincidir, i no pas per casualitat, ho vaig voler així, amb una efemèride personal de l'amic: el seu cinquantè aniversari. En aquesta publicació s'hi reprodueix un ex-libris que evoca els seus 50 anys, que els complia l'any 1989. A continuació s'hi reprodueixen quatre poemes dedicats a les quatre estacions de l'any, en edició bilingüe: català/castellà, que s'alternen amb quatre ex-libris igualment dedicats a les quatre estacions de l'any, i de la qual en aquest apunt s'inclou l'ex-libris que evoca la tardor. Mario de Filippis encapçala aquesta plaquette amb les seves pròpies paraules, que algú li devia traduir de l'italià al castellà, i que ara jo trasllado al català:
Teresa Costa és ben coneguda en el món de l'ex-libris, aquests obscurs 'objectes del desig', com una artista subtil, hàbil i sensible. Realitza els seus treballs inconfusibles amb amor i amb obstinada escrupolositat. Els quatre ex-libris que la capaç amiga Teresa ha realitzat per a mi han estat duts a terme en un arc de temps de gairebé tres anys. La meva espera no ha quedat defraudada, oimés quan amb ells he rebut una sèrie de poemes que formen un marc digne al seu sensible treball artístic. La musicalitat dels versos van d'acord amb la càndida línia dels seus signes [en realitat, símbols] i somnis gràfics. Proveu de llegir [els poemes] escandint lentament les paraules; pareu-vos, després, a contemplar els seus dibuixos. Una estranya sensació de benestar us envairà a poc a poc amb un subtil i delicat rec de felicitat, com gotes de rosada que descendeixen fins al vostre cor. Gràcies, gràcies una vegada més, Teresa, per aquest do màgic que el teu art, la teva sensibilitat, ens saben regalar.
...estació sobre estació
seguint els meus somnis infants...
Mario de Filippis

dilluns, 17 d’agost del 2015

Ex-libris Nazim Hikmet

El poeta turc Nazim Hikmet Ran, més conegut com a Nazim Hikmet, va néixer a Tessalònica, Grècia (aleshores Grècia pertanyia a l'imperi otomà, com tan bé explica Nikos Katzanzakis en les memòries de la seva infantesa) el 15 de gener de 1902, per la qual cosa, l'any 2002 es va celebrar el centenari del seu naixement. Romànticament comunista (és una manera de dir que, a desgrat del dictador Stalin, amb el seu terrorisme, amb les seves purgues, amb els seus gulags, etc., va perseverar en aquesta fe) va morir a Moscou el 3 de juny de 1963. El poeta Hikmet, que era també un bon novel.lista, assagista i dramaturg, a Occident està considerat el poeta més important en llengua turca del segle XX. Amb motiu del centenari, l'associació turca d'exlibristes va convocar un concurs. No acostumo a presentar-me a cap concurs. La raó és que es privilegien els gravats, encara que siguin dolents. Sovint es veuen treballs força deficients que passen davant de bons dissenys, els jurats ni se'ls miren. I és que, siguem francs, el gravat té (o se li dóna) un valor crematístic superior a la impressió d'un disseny. Aquesta preferència que discrimina altres formes artístiques de presentar un ex-libris, és una qüestió econòmica, doncs, no artística, no estètica. Aquesta vegada, al marge de totes aquestes consideracions, vaig voler participar en aquesta convocatòria i dissenyar aquest ex-libris dedicat a un poeta de la sensibilitat lírica de Nazim Hikmet. El motiu, doncs, és literari. En la composició, disposada dins una forma circular, hi ha una cal.ligrafia àrab. La cultura musulmana, com la japonesa, dóna molt de valor a la cal.ligrafia i als conjunts cal.ligràfics, com en aquest cas.

diumenge, 16 d’agost del 2015

Ex-libris Pablo Sanz Guitián - M.Rosa Martínez Bayó

L'any 1987, el matrimoni format per Pablo Sanz Guitián i M.Rosa Martínez Bayó em van encarregar un ex-libris per a la seva biblioteca. Havien triat el tema que l'havia d'il.lustrar, segons les seves preferències: l'església romànica de Sant Climent de Taüll. Aquests dies hem estat a la Vall de Boí, hem fet el recorregut del patrimoni romànic de la Vall, hem visitat Sant Climent de Taüll. Una joia, una meravella. 

divendres, 14 d’agost del 2015

Ex-libris Joaquima Alemany

Aquest ex-libris, dissenyat l'any 1989, és a nom de Joaquima Alemany (Barcelona, 1942). Advocada i política catalana, va ser la primera Presidenta de l'Institut Català de les Dones (1989-1997). Vaig conèixer la Joaquima abans de ser-li encarregat crear l'Institut Català de les Dones. La vaig conèixer quan era Presidenta del districte de l'Eixample. Amb motiu d'haver dissenyat un ex-libris a nom d'Oliveras-Verdaguer, Oliveras, que era un col.laborador seu, li va fer arribar el quart volum de la Enciclopèdia editada per Artur M. da Mota Miranda, on hi ha l'article dedicat a la meva obra duta a terme fins aleshores. La Joaquima em va voler conèixer, doncs, per la meva tasca com a dissenyadora d'ex-libris! Més tard col.laboraria en diverses ocasions amb l'Institut Català de les Dones. Joaquima Alemany ha estat senadora a les Corts i diputada per Convergència al Parlament català. Dona molt activa en el camp polític i social, des del 1999 presideix l'Associació Dones per la Llibertat i Democràcia i és també Presidenta de l'entitat International Network of Liberal Women.

dijous, 13 d’agost del 2015

Ex-libris de l'Ariadna

Aquest ex-libris, dissenyat en l'època de les influències de l'art déco, és a nom d'una jove que havia vist créixer: l'Ariadna, filla dels artistes: Miquel (Truyols) Rocabruna, pintor i gravador, i la ceramista Núria Soley. L'Ariadna havia jugat amb els meus fills quan eren infants, en l'època que els oncles-avis per via paterna, Carlos Pelegrí (advocat que treballava a l'administració de la Sagrada Família) i Dolors Oromí (artista del tapís) ens rebien uns dies a l'estiu a la seva finca de Can Sors, a Palau-Solità.

dissabte, 8 d’agost del 2015

Ex-libris A.C.E.

Aquest ex-libris, dissenyat l'any 2001, és el segon ex-libris dedicat a l'A.C.E., la nostra Associació Catalana d'Exlibristes. Quan vaig arribar al número 400, vaig voler reservar-lo per fer-li una dedicatòria. El motiu de la il.lustració és la figura estilitzada d'un clavell, una flor molt apreciada en la meva infantesa, que em porta molts bons records de quan en veia un pom en els gerros que la meva mare posava a la taula del menjador, o quan en veia florir al jardí de la meva àvia, al poble.

divendres, 7 d’agost del 2015

Ex-libris Luis de Caralt

En el món de l'exlibrisme un, una, es pot trobar amb sorpreses, com aquest ex-libris a nom de l'editor Luis de Caralt. Buscant una traducció catalana d'El cementiri marí, de Paul Valéry, en vam trobar una, via internet, en un llibreter de Bilbao. La traducció era feta per Miquel Arimany i, per tant, fiable. L'edició d'aquest llibre, a càrrec de l'Editorial Gustau Gili, es va fer l'any 1970. En un tres i no res ens ha arribat a casa un preciós llibre amb les pàgines de paper de fil Munné, com s'especifica en els crèdits. L'edició, de 240 exemplars, no és venal i duu el número 182. Al revers de la primera pàgina hi figura aquest ex-libris, que m'ha deixat bocabadada, amb el yugo y las flechas. Inevitablement, la imatge porta a l'època franquista més reculada. El lema i la il.lustració, magnífica, fan pensar, i no poc. Els llibres que s'apilen cap amunt es poden interpretar a través del lema La fuerza de la razón, raó basada en la cultura, se suposa. Bé. Però per damunt d'aquesta raó n'hi ha una altra, en aquesta imatge, que es visualitza a través del casc militar que corona la pila de llibres: la raó (més aviat, la desraó) d'una guerra civil que va atorgar la victòria a la facció ajudada tècnicament i econòmicament pels dictadors Hitler i Mussolini, com anem sabent cada dia amb més precisió de dades a través de rigorosos treballs historiogràfics, nosaltres, la gent d'una generació a la qual se li ha ocultat la història tant com s'ha pogut. Però la veritat acaba per saber-se, i també sabem que les democràcies occidentals van girar la cara a la República i aquesta va haver de vendre's l'ànima, que a sobre va haver de pagar a preu d'or!, i buscar ajut a Stalin, un dictador igualment amb entranyes de diable. Aquesta és la trista història. Els vencedors de la Guerra Civil, anomenats 'nacionals', però en realitat la facció que es va aixecar en armes contra el govern de la República, legalment constituït, van imposar La razón de la fuerza. Tot plegat molt interessant com a estudi polític i sociològic si no fos que va costar tantes vides i tant de dolor, que va enterrar la democràcia per quatre dècades i va crear una mentalitat impositiva que no només va durar aquests quaranta anys sinó que encara dura. L'ex-libris, de bona factura, no va signat. Jo tampoc no l'hauria signat. Un, una, ha de guanyar-se la vida, però no plegar-se. Una anècdota gens frívola com a addenda: el llibre amb la traducció catalana de l'obra de Paul Valéry no estava obert, i, per tant, no estava llegit, ni tan sols fullejat. Arribats aquí ens podríem preguntar com és que aquest llibre va anar a parar a Bilbao. El posseïdor del llibre o la família, en un moment o altre se'n va desfer. A partir d'aquí podem fabular, fer una novel.la sobre la història del llibre. Encuriosida per saber més dades de l'editor Caralt, he entrat a google per trobar informació. Luis de Caralt Borrell va nèixer en una família benestant barcelonina el 1916, va ser falangista i a la postguerra va exercir de regidor de la ciutat de Barcelona. A la postguerra, i fins i tot més enllà, ho sabem també els nascuts els anys cinquanta, la razón de la fuerza era imperativa. Ho diu la història, i l'ex-libris, mirall d'una època, ho reflecteix.   

dijous, 6 d’agost del 2015

Exposició a Sant Sadurní d'Anoia, setembre 1985

Amb motiu de les festes majors, s'acostuma a poder visitar exposicions. Per les Fires i Festes de l'any 1985 a Sant Sadurní d'Anoia, va tenir lloc aquesta primera mostra d'ex-libris a la vila, com s'indica en el cartell. Aquesta població és molt estimada per mi, ja que la meva mare és nascuda en un dels seus veïnats, Can Benet de la Prua, el paradís de la meva infantesa. L'exposició va tenir lloc entre el 6 i l'11 de setembre a les Escoles de Formació Professional, de la Plaça Nova. Algú va tenir la idea de fer posar en el cartell: Vine a descobrir què és, els ex-libris, és clar. Ara m'adono que d'aquesta exposició en farà trenta anys al setembre! Al pastís, doncs, hi haurem de posar 30 espelmes.
Al cartell hi ha una reproducció ampliada de la mida original d'un ex-libris a nom de J.J. Bacallado. Juan José Bacallado (La Laguna, Tenerife, 1939) era company de l'aleshores cunyat meu, el professor i també investigador Pedro Oromí Masoliver (catedràtic i doctorat en Biologia), ambdós professors a la Universitat de La Laguna, Tenerife. 
He tingut curiositat per esbrinar l'itinerari d'aquest professor de Zoologia, i he quedat parada. El seu currículum, que es pot consultar a la pàgina de l'Academia Canaria de la Lengua, fa impressió. Director del Museo de Ciencias Naturales de Tenerife, en el moment de redactar-se aquest currículum era professor titular de Biologia Animal i director del Projecte Galápagos: Patrimonio de La Humanidad i director del Projecte Internacional Macaronesia 2000, i...etc. El nombre de publicacions i articles ressenyats és monumental, el professor Bacallado és una eminència.

dimecres, 5 d’agost del 2015

Exposició d'ex-libris a l'Oficina de Benestar Social del Poble Nou

Entre el maig i el juny del 1988 vaig fer una exposició a l'Oficina del Camp de l'Arpa, del Servei d'Orientació de Benestar Social. Aquesta Oficina estava regentada per Iolanda Maurici, amb qui de seguida vam lligar caps i vam fer amistat. L'any següent, ella mateixa em va posar en contacte amb l'Oficina del Poble Nou, on es va organitzar una exposició que va tenir lloc des del 6 de febrer fins al 19 de febrer de 1989. El dia 16 de febrer vaig oferir una conferència pública sobre els ex-libris. El cartell el van confeccionar des de l'Oficina mateixa, fent una composició d'elements que inclou un retall de premsa signat per Rosario Fontova, periodista cultural d'El Periódico.

dimarts, 4 d’agost del 2015

Ex-libris a El racó del bibliòfil de la revista Xarxa

Al número 7 de la revista Xarxa, corresponent a l'abril del 1988, es va publicar aquest 'anunci', si en podem dir així, del què és un ex-libris i quina és la seva utilitat. No recordo qui es va posar en contacte amb mi per redactar aquesta petita notícia, per a la qual vaig donar dades. He guardat molts papers, que ara van sortint. Però no vaig tenir la precaució d'apuntar en algun lloc aquests detalls que ara em servirien per acotar amb més precisió aquestes anotacions.

dilluns, 3 d’agost del 2015

Exposició a la Sala d'art Eduard Junyent, a Vic

El dia 10 d'octubre de 1986 va aparèixer aquesta petita crònica al diari Ausona de Vic. No va signada, però qui la va escriure denota tenir bastants coneixements sobre el tema exlibrístic, i d'haver-se fixat bé en les explicacions, i en alguna de les expressions que vaig fer servir a l'hora de la presentació de la mostra que va tenir lloc l'octubre de 1986, a la Sala d'art Monsenyor Eduard Junyent, de la Caixa d'Estalvis Comarcal de Manlleu, avui també desapareguda.
Una de les moltes coses bones que van esdevenir-se en aquell temps en què em vaig dedicar intensament a fer exposicions d'ex-libris, és la gent que vaig conèixer. A Vic, amb motiu d'aquesta exposició, vaig fer amistat amb Joan Sunyol i Genís (1922-2014), escriptor i poeta. A les lleixes de la biblioteca de casa hi ha tots els seus llibres. Era nét del poeta i novel.lista Martí Genís i Aguilar, i pare del també reconegut poeta Víctor Sunyol. Cada any ens enviàvem les Nadales respectives, amb un poema. Tot i que Joan Sunyol va morir el 8 de març de 2014, la seva esposa, Montserrat Costa, va tenir la delicadesa d'enviar-me la Nadala.   

diumenge, 2 d’agost del 2015

Exposició d'ex-libris a l'Aula de Cultura, d'Igualada

D'aquesta exposició a Igualada, a l'Aula de Cultura de la Caixa Penedès (temps passats que no tornaran, com aquesta Caixa desapareguda en lamentables condicions), en vaig parlar en un altre moment. Si ara hi torno és perquè entre els meus papers han aparegut dos comentaris que van sortir a la premsa amb motiu de l'exposició. Un a Igualada (14 de maig de 1986), signat amb les inicials A.Cb., on es parla de l'efecte d'una llarga galeria de personatges a l'hora de contemplar l'exposició d'ex-libris. Ben trobada la comparació, ja que els ex-libris no deixen de ser retrats dels posseïdors, tot i que esquemàtics, és clar. Us estalvio els elogis a la mostra, com us estalvio els de l'altre article publicat a La Veu de l'Anoia (9 de maig de 1986). L'autor o autora, perquè no va signat, al final de la crònica dóna una idea: demanar a l'artista un ex-libris per a les publicacions de l'Ajuntament, de manera que aquestes es poguessin identificar, d'un sol cop de vista, més enllà de l'escut de la ciutat, potser massa vist... Ja us podeu imaginar que aquesta comanda no es va realitzar. Els Ajuntaments estan per altres coses, aleshores i ara.

dissabte, 1 d’agost del 2015

Exposició a la llibreria Cinc d'Oros

El dia 1 de juliol de 1985 apareixia aquesta notícia a El Periódico. La notícia, però, no és exacta, ja que no era una col.lecció d'ex-libris el que es mostrava en l'exposició sinó una col.lecció dels meus ex-libris, és a dir, fets per mi. Una de les gràcies que tenia aquesta exposició és que, a més dels que es van penjar en les parets, hi havia ex-libris emmarcats entre els llibres de l'aparador. Feia molt bonic! En la presentació, en aquesta ocasió em va acompanyar Robert Rodergas, famós publicitari, que estava encantat amb les meves obretes. La llibreria Cinc d'Oros ja no existeix, va tancar les portes el 2002. La crisi de les llibreries fa temps que va començar. El que passa és que ara és més visible, potser perquè en general ens sentim en un fi d'època. Tal vegada perquè ho és. Més val que ens hi anem fent, doncs, i busquem la manera de fer art i cultura en el llenguatge que sigui i amb les tècniques que ens vinguin a les mans.