Agraeixo l'invent de l'escàner, em facilita l'elaboració de les entrades d'aquest blog. Hi ha molts ex-libris dels quals no en conec el destí, és a dir, no sé si mai han estat impresos o no... En aquesta operació ordenadora que estic fent, estan sortint els dibuixos de les carpetes -reproduccions dels dibuixos en fotolits, etc.-, i aquí els teniu. No poden ser objecte de col.lecció, però sí que poden ser donats a conèixer. L'any 1987 em van encarregar dos ex-libris a nom de dues persones les quals estimaven i practicaven les arts marcials... Avui publico la imatge dissenyada a nom de Marco Barlocci. Demà publicaré la imatge a nom d'Alice Dessimone.
dissabte, 29 de novembre del 2014
Ex-libris Marco Barlocci
Etiquetes de comentaris:
ex-libris,
Marco Barlocci
divendres, 28 de novembre del 2014
Conferència: Els ex-libris, col.leccionisme i realització gràfica mitjançant el simbolisme
El dia 12 de febrer de l'any 1986, va tenir lloc la conferència-col.loqui: Els ex-libris, col.leccionisme i realització gràfica mitjançant el simbolisme. Els ponents van ser Rafael Masó Subirana i jo mateixa. Aquesta conferència-col.loqui estava emmarcada en l'exposició d'ex-libris meus que en aquell moment es podia visitar a la Sala Gaudí, de la Caixa de Barcelona. Com a exemples del llenguatge simbòlic emprat en el disseny dels ex-libris hi havia aquest a nom del pare de la psicoanàlisi, Sigmund Freud. La imatge representa el jove Èdip davant l'enigmàtica Esfinx...
Etiquetes de comentaris:
conferència,
exposició d'ex-libris,
Rafael Masó Subirana,
Sala Gaudí de la Caixa de Barcelona,
simbolisme en l'ex-libris,
Teresa Costa-Gramunt
dijous, 27 de novembre del 2014
Exposició d'ex-libris a la sala d'Art Pas Poc
Poc temps després d'haver conegut Rafael Masó Subirana, darrer president de l'Asociación de Exlibristas de Barcelona, vaig fer una exposició d'ex-libris a la petita sala d'Art que Masó tenia en un establiment a la seva casa de Cardedeu, i que regentava la seva esposa Nina. L'exposició va tenir lloc del 9 al 24 de novembre de 1985, ara fa... 29 anys! Pas poc, si se'm permet l'acudit. Per a l'avinentesa de la mostra vaig editar un tríptic, la primera cara del qual reprodueixo aquí. No ho he dit en altres ocasions, però molts dels trípics, cartells i invitacions de les meves exposicions, si no estan fets des de l'entitat organitzadora, estan dissenyats per mi. Aquesta vegada el disseny és meu, en el qual s'inclou la targeta de Pas Poc.
dimarts, 25 de novembre del 2014
Record de Rafael Masó Subirana
El 7 de febrer de l'any 2004 vaig publicar al setmanari L'Eco de Sitges, un article que duia per títol MYRURGIA, i que ara reprodueixo en record de Rafael Masó Subirana. L'ex-libris amb què l'encapçalo és d'Estiarte.
Amb la llum diamantina d’aquests dies de
gener, el dia 4 moria Rafael Masó Subirana, un gentelman dels que ja no en
queden. Era un home culte i sensible que havia estat l’últim president de l’Asociación de Exlibristas de Barcelona,
entitat fundada l’any 1951, i pràcticament extingida cap els anys setanta.
Amb motiu d’una de les meves exposicions
d’ex-libris, ja en els primers vuitanta, Rafael Masó hi va acudir de manera espontània, ja que jo no el coneixia. Duia
per a mi un sobre d’ex-libris al seu nom, que molt amablement em va fer a mans.
Era un gran col.leccionista d’aquestes petites peces, i havent llegit la
convocatòria d’exposició a la premsa, es va donar a conèixer com a tal. Des de
llavors, i durant els anys que encara vaig viure al carrer Provença, pels volts
de Nadal sempre m’arribava un obsequi de part d'ell: era un flascó de perfum de la casa Myrurgia. Rafael
Masó Subirana hi feia de relacions públiques, així com de conservador de les peces de
museu (nombrosos dissenys d’anuncis, de flascons, de propostes tipogràfiques,
etc.), que en més d’una ocasió m’havia mostrat, sempre amb la mateixa
veneració. Era parent d’Esteve
Monegal i Prat (1888-1970), que havia renunciat a la seva carrera com a
escultor noucentista (Eugeni d’Ors n’havia parlat amb admiració) per posar tota
la seva creativitat al servei de l’empresa familiar.
Només passar la porta de l’impressionant
edifici de la Myrurgia, tot ell inspirat per dins i per fora de l’atmosfera i
estètica de l’art déco, semblava que
entraves en una dimensió fora del temps. Les obres que esdevenen clàssiques
destil.len bellesa per més anys que passin. La fàbrica de perfums Myrurgia, un
clàssic de les essències, va tenir la seva època d’esplendor entre el 1916 i el
1936. Després de la guerra fratricida va sobreviure, però perdent bona part de la
projecció internacional que havia guanyat. Fins al punt d’haver estat
guardonada, l’any 1925, a
l’exposició d’arts decoratives de París.
Aquesta època d’or de la Myrurgia quedava
reflectida en l’originalitat i seducció d’aquells glamurosos envasos de vidre guardats en vitrines, així com en els
dissenys de capses de pòlvores (qui no recorda Maderas de Oriente?), que, amb un punt de lluentor als ulls, Rafael
Masó em mostrava tantes vegades com li vaig demanar. Ara, i fins a mitjans de
febrer, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es poden veure 200
d’aquestes obres sota el lema de Myrurgia
1916-1936. Bellesa i glamour.
Les peces, d’una modernitat exponent de
les dues primeres dècades del segle passat, però no exemptes d’aquest
classicisme que les fa perennes, provenen del fons artístic de la fàbrica Myrurgia,
de col.leccions particulars, però també del propi MNAC, gràcies a la
generositat de Rafael Masó Subirana, que va fer una donació personal al
Museu.
En la selecció de la mostra que s’exposa
per primera vegada en públic (on també s’inclouen algunes escultures de
Monegal), hi apareixen obres del dissenyador Eduard Jener i el seu fill, E.
Jener González, dels artistes Josep Obiols i Rafael Solanic, i dels fotògrafs
Josep Sala, Pere Català Pic, Ramon Batlles i Josep Massana entre altres, que
van treballar al voltant de l’espiritós Esteve
Monegal (un admirador de Wagner i lector dels clàssics grecs que esculpia,
pintava, dibuixava, escrivia poemes i fins i tot era intèrpret de violí) amb
l’objectiu de dotar els perfums Myrurgia d’una imatge de qualitat: l’estil del
disseny, inconfusible, que l’ha feta famosa.
Etiquetes de comentaris:
Esteve Monegal Prat,
Estiarte,
ex-libris,
Myrurgia,
Rafael Masó Subirana
dissabte, 22 de novembre del 2014
Ex-libris Univers Àgatha
Aquest és el darrer ex-libris de la meva llista (435), fet aquest any 2014. És a nom d'Univers Àgatha (http://www.universagatha.org), una entitat que dedica els seus esforços a donar a conèixer i a sensibilitzar la societat sobre l'autisme, un món desconegut i carregat de silencis, com diuen els promotors del Projecte Àgatha, el grup antecessor d'Univers Àgatha, i que el passat mes de març va publicar Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia (Viena Edicions). En aquest llibre s'hi recullen poemes de cent-cinquanta poetes per trencar el silenci envers el trastorn de l'autisme, i en el qual vaig participar amb aquest poema:
Ensenya'm
No sé si en sabré
dir res
Ensenya'm
d’unes aigües per
les quals no he navegat.
No sé si en sabré
dir res
d’una música de
la qual no en conec el so.
No sé si en sabré
dir res
d’un instant de
llum
de la qual encara
no m’han arribat les clarícies.
En el fil musical
sona Bach;
encomana una
sensació d’aurora, d’inici,
de descobriment.
Davant per
davant,
assegudes
en una taula
on el sol
d’octubre dibuixa tants enigmes,
ensenya’m,
Àgatha,
la cançó d’una
font desconeguda
que brilla com
una llàgrima oculta
en el teu cel
interior.
Etiquetes de comentaris:
ex-libris,
Projecte Àgatha,
Univers Àgatha
divendres, 21 de novembre del 2014
Pròleg A SIS VEUS, de Joan-Lluís de Yebra
L'any 1998, el professor Joan-Lluís de Yebra va signar el pròleg que acompanya els poemes/ex-libris de la carpeta A SIS VEUS, de la qual he anat donant notícia en les entrades anteriors. El reprodueixo a continuació, amb agraïment:
La claredat i la netedat amb què Teresa Costa-Gramunt es comunica amb els
espectadors i/o lectors ha estat una de les característiques principals de la
seva obra. Aquesta transparència comunicativa, tan formal com de contingut, en
gran part arrenca del període en què es dedicà de ple a la producció
d’ex-libris –de fet Teresa Costa-Gramunt és, juntament amb Oriol M. Diví,
l’artista de Catalunya que ha produït més ex-libris-; i és que en els ex-libris
artístics, com a marques d’identificació personal que són, no només és obligat
indicar el nom del destinatari, sinó que també és quasi inevitable incorporar
algun component iconogràfic que el singularitzi, la qual cosa exigeix la
utilització de missatges i símbols relativament nítids des del punt de vista
significatiu. Teresa Costa-Gramunt va desenvolupar, en aquest sentit, una
“escriptura” simbòlica pròpia que té molt a veure amb els poemes que ara ens
presenta.
A SIS VEUS, doncs, és un recull de poemes/ex-libris
que, amb independència del mitjà expressiu a què recorre, iconogràfic o
escriptural, es nodreix i explota una essència poètica personal tocada d’un
component espiritual molt notable. Val a dir que aquesta simetria expressiva
també és perceptible en altres estrats del recull, com l’origen de les figures
homenatjades –tres russes i tres catalanes- o la forma circular de cadascun
dels ex-libris, que en certa manera engloben i donen la clau de les idees
capitals de cadascun dels poemes; és com si Teresa Costa-Gramunt, en fi, ens
volgués suggerir els títols de cada peça en forma d’ex-libris.
Els poemes que tenim al davant actuen com a íntima resposta a les lectures
de l’obra dels poetes enaltits, la qual cosa evidencia fins a quin punt
l’autora s’ha endinsat en els sentiments de cadascun i del coratge que ha
tingut per encetar una mena de diàleg a dues bandes que, independentment de la
possibilitat de vida post mortem,
també ens té a nosaltres, els lectors, com a destinataris. En cap d’aquestes
converses, a excepció de la que estableix amb Palau i Fabre, no hi ha lloc a
rèplica si no recorrem, com ha fet Teresa Costa-Gramunt, a la presència ideal a
què acabo d’al.ludir, és per això que, en general, els pensaments que aboca
avalen idees, subratllen creences, aporten informacions o consells, etc. Quasi
sempre respectant la relació tu-jo i dirigint-se a tots ells, tret d’Agustí
Bartra, en temps present: “Ara ja podem cantar” li diu a Anna Akhmàtova;
“nosaltres podem veure les aigües”, a Josif Brodskij; “compareixes com una
perla”, a Marina Tsvetaeva; “També tu eres fet de mort i de somni” a Agustí
Bartra: “tu has volgut venir a mi”, a Màrius Torres o “Vés i guarda silenci” a
Palau i Fabre.
Teresa Costa-Gramunt, deia, ha aplicat als seus escrits part d’aquells
símbols concebuts al llarg dels anys per a les composicions il.lustrades; tot i
que, com he apuntat, els elements que impregnen els seus dissenys fan el mateix
paper que els mots que esquitxen els seus textos i, per tant, de sempre ha
trepitjat el mateix terreny: el de la poesia. L’aigua (mar, oceà, peixos,
perla…), l’univers (llum, alba, sol, nit, astres…), les flors (violetes,
roses…), l’amor (foc, infants, dona…), la religiositat (esperit, paradís,
oració…), etc. Són alguns exemples d’aquests signes emblemàtics que li han
servit per a connectar els quatre poetes i les dues poetesses amb qui ha volgut
departir. Imatges, metàfores, sinècdoques, metonímies, prosopopeies,
hipèrboles, pleonasmes i fins i tot alguna exclamació s’entremesclen en un discurs
dominat per un aparent pensament antitètic o adversatiu: prohibir-animar,
mirar-ser mirat, foc-aigua, llum (brillant sol…)-foscor (nit), etc. Que ens
remet a lectures puntuals que cada lector haurà d’anar descobrint, perquè
Teresa Costa-Gramunt també voldria que llegíssim –ella potser diria
“escoltéssim”-. Així, doncs, l’espiritualitat de Màrius Torres, compartida en
gran part pels poetes russos, tots tres perseguits pel règim estalinista, és tan
present en els poemes de Teresa Costa-Gramunt, com en els textos de Bartra,
especialment Cant corporal i L’arbre de foc, i de Palau i Fabre,
concretament Poemes de l’Alquimista i
L’aprenent de poeta.
Joan-Lluís de Yebra
dijous, 20 de novembre del 2014
Ex-libris Màrius Torres
Aquest ex-libris, el darrer de la sèrie A SIS VEUS, homenatja el poeta Màrius Torres. Crec poder afirmar que l'estela de Màrius Torres acompanya l'escriptura dels meus primers versos publicats a la plaquette, IN MEMORIAM, dedicada a Elisenda Oromí Masoliver, morta tan prematurament. Com el mateix Màrius Torres, que nascut Lleida l'any 1910, malalt de tuberculosi va morir l'any 1942 al sanatori de Puig d'Olena. Feia set anys que hi havia ingressat, i allà va escriure la seva obra poètica, una de les més metafísiques i espirituals de la poesia catalana de l'època, i potser de tots els temps. Enamorat de la també malalta Mercè Figueras, durant l'any 1937 va escriure la sèrie de poemes Cançons a Mahalta, d'un lirisme molt expressiu davant la impossibilitat de dur a terme aquell amor entre tots dos a causa de la malaltia. Aquest és el poema que vaig dedicar a Màrius Torres:
Màrius Torres
A l'abril
s'han acabat
les violetes.
I tu has volgut
venir a mi
en aquest dia de sol.
Darrere els vidres
de les escoles
els infants ens somriuen:
ens han salvat els versos.
I els astres.
I l'amor.
dimecres, 19 de novembre del 2014
Ex-libris Josep Palau i Fabre
Aquest és l'ex-libris dedicat a Josep Palau i Fabre, al qual visitàvem cada estiu al seu refugi de Llançà, i que ha estat dinant a casa nostra. Vaig apreciar molt aquest poeta que es tenia per 'alquimista' potser perquè admirava profundament Ramon Llull, i perquè la poesia és pura metamorfosi dels elements que l'inspiren. Només a Josep Palau i Fabre, nascut l'any 1917, vaig poder enviar la carpeta A SIS VEUS. Ell era aleshores l'únic poeta viu dels homenatjats. Va morir l'any 2008 havent complert un dels somnis de la seva vida: la creació de la Fundació Palau. Centre d'Art, a Caldes d'Estrac, on va poder hostatjar l'obra del seu pare i els 'picassos' que tenia. No hem d'oblidar que Palau i Fabre és un dels grans especialistes en l'obra de Picasso, a qui va conèixer i va admirar amb aquella passió que també caracteritza tota la seva polifacètica obra, que va des de la poesia, el conte, el teatre i l'assaig. Una colla d'amics de Palau i Fabre ens reunim cada any a Llançà, a finals d'agost, en recordatori de les visites que fèiem al mestre. En llegim l'obra i afectuosament en recordem anècdotes.
Josep Palau i Fabre
Has atiat la rosa
de l'amor
encenent el foc
que ni amb l'aigua
de tot l'univers
no pots apagar...
Vés i guarda silenci:
contempla la dona que dorm.
Etiquetes de comentaris:
A SIS VEUS,
Congrés Internacional d'Exlibristes de Sant Petersburg,
ex-libris,
Fundació Palau i Fabre,
Josep Palau i Fabre,
Picasso,
Ramon Llull
dimarts, 18 de novembre del 2014
Ex-libris Agustí Bartra
Aquest ex-libris a nom d'Agustí Bartra pertany a la carpeta A SIS VEUS. És el primer ex-libris en homenatge als poetes catalans i, com en els anteriors, la il.lustració (en aquest cas, bastant simbòlica: un sol ixent amb ales) es desenvolupa dins d'un cercle. Arran de la Guerra Civil Espanyola, Agustí Bartra va escriure una part molt important de la seva obra a l'exili mexicà. Nascut a Barcelona l'any 1908, va morir a Terrassa l'any 1982, la ciutat on va viure quan va tornar de l'exili, l'any 1970. La seva obra en poesia (i també en prosa), de profunditats oceàniques a nivell mític i simbòlic, ha estat mal llegida (i encara ara); o com diu Miquel Desclot al pròleg del llibre Sobre la poesia, d'Agustí Bartra (Editorial Laia, 1980), 'ha estat llegit amb les ulleres de sol posades'. En aquest llibre sobre el fet poètic, en el qual Bartra hi dedica moltes pàgines de reflexió, ell mateix afirma: La poesia no és pot explicar, és. A continuació, el poema que li vaig dedicar:
Agustí Bartra
També tu eres fet
de mort i de somni
quan contemplaves
la brusa de safrà de l'aurora...
Però has fet sortir
el sol enmig de la nit
quan escrivies un psalm
mirant vers la llum,
mirant vers els àngels.
dilluns, 17 de novembre del 2014
Ex-libris Marina Tsvietàieva
Aquest ex-libris dedicat a Marina Tsvietàieva és el tercer de la carpeta A SIS VEUS. He escrit bastants articles sobre la figura de Marina Tsvietàieva, sempre corpresa per aquesta poeta i prosista immensa, al meu parer. Marina Tsvietàieva va ser especialment castigada per Stalin i el règim bolxevic, la seva biografia és un via crucis. Fins fa no gaire es deia que Marina Tsvietàieva (nascuda el 1892) s'havia llevat la vida l'any 1941, condemnada al pacte de la fam. Després que s'hagin anat destapant, una a una, les capses del KGB, sembla que hi ha raons fonamentades per creure que no es va matar sinó que la van matar. Sigui com sigui, tal com afirma l'estudiós Vitali Shentalinski, 'els escriptors constitueixen la consciència del poble rus'.
Aquest és el poema que acompanya l'ex-libris, que no només fa referència al seu nom, Marina, sinó també al seu ric món interior, de sentiments contrastats. L'aigua, l'oceà, simbolitzem el món de les agües profundes de la personalitat, i la de Marina Tsvietàieva era excèntrica, genial, fora del comú.
Marina Tsvietàieva
Beus del mar,
beus de l'aigua,
beus de l'alba
enmig de l'oceà...
I compareixes
com una perla,
en la nit,
amb el rostre amarat de peixos
d'escates brillants.
diumenge, 16 de novembre del 2014
Ex-libris Joseph Brodsky
Aquest és l'ex-libris dedicat a Joseph Brodsky, en rus Ióssif Aleksàndrovitx Brodski. De família jueva, va néixer l'any 1940 a Leningrad, el nom que el règim soviètic va posar a la ciutat de Sant Petersburg. Va estar en un camp penitenciari a causa d'una acusació arbitrària qualsevol, com era habitual fer en aquell temps amb la gent que no es plegava al règim. Va morir prematurament a Nova York l'any 1996, tenia 56 anys. Va ser Premi Nobel de Literatura l'any 1987.
Joseph Brodsky
Oh, sí: un és allò que mira.
Però també és part
d'allò mirat.
Sí: les aigües reflecteixen
l'Esperit.
I nosaltres podem veure
les aigües.
dissabte, 15 de novembre del 2014
Ex-libris Anna Akhmàtova
L'any 1998 es va celebrar el XXVII Congrés Internacional d'Exlibristes a la ciutat de Sant Petersburg. Jo no hi vaig anar, però vaig participar-hi amb l'edició artesana de la carpeta A SIS VEUS, una publicació que conté sis poemes/ex-libris que són homenatge a tres poetes russos i a tres poetes catalans. L'edició consta de 100 exemplars signats i numerats, dels quals només tinc el meu propi exemplar. Els poemes originals en català van ser traduïts al castellà per mi mateixa. La traducció a l'anglès va anar a càrrec de Montserrat Abelló. La traducció a l'alemany és obra de la meva filla, Cristina Oromí Costa. La traducció a l'italià és obra meva, però revisada per Francesco Ardolino. La traducció al francès va anar a càrrec de Montserrat Massó. L'edició s'acompanya d'un pròleg de Joan-Lluís de Yebra. L'ex-libris de la imatge respon a la poeta Anna Akhmàtova, així com el poema reproduït aquí sota. La gran Anna Akhmàtova no va ser ben vista pel règim estalinista. La seva és una història de terror. Tampoc no van ser vistos amb bons ulls els altres poetes homenatjats, als quals tinc en molta estima. Són la flor i nata de la millor poesia russa.
Anna Akhmàtova
No he estat pas jo
qui et prohibia resar.
Ans al contrari:
no gens lluny de tu
prou que t'hi animava...
Ara ja podem cantar
des de les arrels del paradís
que, a poc a poc,
anem recobrant.
Qui parla en aquest poema és una veu anònima, un rus anònim, tan maltractat com la pròpia Akhmàtova. Ara, des d'una altra època, li diu qua ja poden resar, i cantar, recobrar la veu.
Etiquetes de comentaris:
A SIS VEUS,
Anna Akhmàtova,
Congrés Internacional d'Exlibristes de Sant Petersburg,
Cristina Oromí Costa,
ex-libris,
Francesco Ardolino,
Joan-lluís de Yebra,
Montserrat Abelló,
Montserrat Massó
dijous, 13 de novembre del 2014
Ex-libris de temes d'espiritualitat Oriol / Teresa
Aquest ex-libris realitzat l'any 2001, a nom de l'Oriol i meu, està destinat a marcar els llibres de temes d'espiritualitat. La il.lustració combina dos elements: un de simbologia general, el triangle, i un de concret, la grafia que respon a la paraula sànscrita, OM.
Etiquetes de comentaris:
ex-libris,
temes espiritualitat
dimecres, 12 de novembre del 2014
Ex-libris en record del viatge a Guadalajara, Mèxic, el novembre del 2000
No sóc gaire amant de presentar-me a concursos de res, d'ex-libris tampoc. Com a jurat que sóc d'alguns premis literaris sempre pateixo molt a l'hora d'escollir les obres perquè tenint present que el gust és molt subjectiu, sempre acostuma a imposar-se el més corrent, el més majoritari, poc procliu a les diferències, a l'excel.lència, a les aventures estètiques, a les sortides del cànon... En el cas dels ex-libris s'imposa la tècnica del gravat per damunt del disseny, la qual cosa escandalitza una mentalitat evolutiva. L'art és del seu temps, tot i que a vegades s'hi avanci! Cal esperar que les coses canviïn, també en aquest àmbit. Amb tot, alguna vegada m'he presentat a premis. El motiu sempre obeeix a un esperó personal, com en aquest cas, quan em vaig presentar a un concurs que es va convocar a Mèxic l'any 2001. Justament feia un any que hi havia estat, i em venia de gust fer un ex-libris en record de l'estada, tan plaent, a la famosa Feria Internacional del Libro de Guadalajara. El motiu del disseny de l'ex-libris és la figura estilitzada d'un colibrí, huitzílin en la llengua del lloc. El mètode d'execució és el paper retallat, tan del meu gust, sobretot des que he anat perdent visió i ja no puc fer aquells originals a la ploma, tan perfilats.
Etiquetes de comentaris:
concurs d'ex-libris
dimarts, 11 de novembre del 2014
Exposició d'ex-libris a Leningrad
Heu llegit bé: Exposició d'ex-libris a Leningrad. A la imatge, el cartell de la mostra d'ex-libris meus i d'Evgueni Bliumkin, que va tenir lloc al Club Miniatura gràfica el març de 1991. Aleshores Leningrad encara no havia recuperat l'antic nom de la ciutat: Sant Petersburg. La política té aquestes coses. El mur de Berlín encara no havia caigut (aquest dia 9 de novembre hem celebrat l'esdeveniment que ha canviat el mapa d'Europa), tot i que estava ben amenaçat, i no pas per cap exèrcit, sinó pel corc de la corrupció, la deshonestedat, la tirania, la manca de llibertat d'expressió. Però la llibertat, com l'aigua, sempre troba el seu camí. I, mentrestant, allà, aquí, a tot arreu, l'art sura... I és que el conreu de l'art és una necessitat que va més enllà dels corrents històrics i estètics: respon a una necessitat espiritual, es vol un enaltiment de l'ànima humana. La mostra d'ex-libris conjunta va ser una idea de l'artista gravador Evgueni Bliumkin, amb el qual intercanviava ex-libris. El cartell va ser també obra seva. Com a obsequi em va enviar l'original, que guardo amb estima. Està en castellà. Aleshores Catalunya i el català no devia pas entrar en el seu imaginari, no em va pas preguntar en quina llengua havia de fer-lo, és clar. Ara segur que seria diferent, tot i que li he perdut la pista.
Etiquetes de comentaris:
Evgueni Bliumkin,
exposició d'ex-libris,
Leningrad,
Sant Petersburg
dilluns, 10 de novembre del 2014
Ex-libris in memoriam Pepita Pallé
Aquest ex-libris, realitzat a llapis a principis de l'any 1999, va ser dissenyat en memòria de la gran col.leccionista d'ex-libris, Pepita Pallé, que havia mort el 26 de desembre de 1998. A sota reprodueixo l'article que vaig publicar al setmanari L'Hora del Garraf el 15 de gener de 1999. El motiu iconogràfic és un àngel, o potser fóra millor dir, una àngela.
PEPITA
PALLÉ, IN MEMORIAM
Josefa Pallé i Vachier va morir a Barcelona el dia 26 de
desembre de 1998: tenia vuitanta-set anys i va ser la responsable primera de la
meva veneració per Enric-Cristòfol Ricart abans que m’hi unissin vincles
familiars.
Quan
l’any 1985 vaig conèixer Joan-Lluís de Yebra –especialista en el repertori dels
ex-libris d’Alexandre de Riquer primer, i després en el repertori dels
ex-libris de Josep Triadó- a través de la seva amistat em va venir l’amistat amb dues
personalitats, importantíssimes, del món exlibrístic: el P. Oriol M. Diví,
artista gravador d’ex libris, i Pepita Pallé, mecenes i mestressa d’una de les
més valuoses col.leccions d’ex-libris en el que va de segle (XX).
Ja
fa anys que Pepita Pallé va fer donació d’aquest tresor artístic a la Reial Acadèmia de
Bones Lletres de Barcelona. D’aquest llegat en va tenir cura Carme Illa, qui el
va catalogar no només guiada per la seva provada professionalitat sinó que ho
va fer amb la consciència de qui sap valorar allò invisible que és al cor de
tota obra artística. Perquè la col.lecció d'ex-libris personals de Pepita Pallé era una col.lecció
singular: passaven a bastament del centenar els ex-libris que havia encarregat
a diversos artistes de tot el món amb un tema únic i característic: els àngels.
A la jove Pepita li agradaven els àngels de tal manera
que no només se’ls feia dibuixar o gravar sinó que s’escampaven, volàtils, per
tota la casa: la seva col.lecció d’àngels barrocs era impressionant. I els de
porcellana, i els de terracota, i els de guix, i els de fustes nobles... I els
mostrava als amics que la visitàvem, orgullosa.
Ella
em va indicar les primeres passes vers el món de l'ex-libris a exterior, que jo encara
desconeixia: de la seva mà em va venir la informació per poder assistir al
primer Congrés Internacional d’exlibristes que es celebra cada dos anys: l’últim
ha tingut lloc a la ciutat russa de Sant Petersburg. Pepita Pallé hi va anar
durant molts anys. I tenia un magnífic àlbum ple de dedicatòries dels millors
artistes del moment.
Quan
va néixer l’Associació Catalana d’Exlibristes l’any 1989 i vam decidir d’editar
una revista que recollís estudis, treballs i notícies que donessin continuïtat
a la història exlibrística iniciada a començaments del segle, vam decidir, de
mutu acord, il.lustrar la coberta amb un ex-libris dissenyat i gravat al boix
per Enric-Cristòfol Ricart, amic que la nostra Pepita
apreciava molt. Ricart la unia a aquella determinada sensibilitat mediterrània
i noucentista que ella sentia des del seu tarannà aristocràtic de dama medieval.
La Història s’escriu amb la relació dels fets, dels
noms i de les dades. Però dins de la Història hi batega el cor de les històries
personals entreteixides per uns fils invisibles que van connectant la gent... Aquestes paraules les vaig llegir el dia 18 de setembre a la Biblioteca Joan Oliva
i Milà amb motiu de la inauguració d’una exposició d’ex-libris organitzada per
celebrar els cinquanta anys de la mort d’un vilanoví també il.lustre: Víctor
Oliva i Sala.
En
efecte: ens anem trobant tots aquells que d’una manera o altra, tenim
interessos, sensibilitats comunes. Jo agraeixo a l’atzar haver conegut Pepita
Pallé qui, envoltada d’àngels, em va donar a conèixer moltes notícies del món
exlibrístic que llavors em
fascinava. I molts dels artistes que el feien i l’havien fet
possible com el nostre E.C. Ricart. Aquest record és un acte d’homenatge a tots
aquells que ens han precedit en l’esforç per fer de l’art i de la cultura un
aliment espiritual.
Etiquetes de comentaris:
Associació Catalana d'Exlibristes,
Biblioteca Joan Oliva i Milà,
Carme Illa,
Enric-Cristòfol Ricart,
ex-libris,
Joan-lluís de Yebra,
Josep Triadó,
Oriol M. Diví,
Pepita Pallé,
Víctor Oliva i Sala
diumenge, 9 de novembre del 2014
Ex-libris J.M. Parera i Romagosa
Aquest és el sisè ex-libris que clou la sèrie d'ex-libris dedicats als fragments de mosaics de Gaudí del Parc Güell. És a nom del pintor vilafranquí Josep Mª Parera Romagosa. L'oportunitat de publicar aquí aquesta sèrie ara és un homenatge a la seva persona i al seu art. Va morir l'any 1993. Massa aviat.
Etiquetes de comentaris:
ex-libris,
Gaudí,
Josep M. Parera Romagosa,
Parc Güell
dissabte, 8 de novembre del 2014
Ex-libris Teresa Costa i Gramunt
Aquest ex-libris és el cinquè de la sèrie de sis ex-libris dedicats als fragments dels mosaics de Gaudí al Parc Güell. És al meu nom, però aleshores encara no em posava el guionet entre els dos cognoms, aleshores encara no tenia el que se'n diu un 'nom de ploma', el nom que he anat consolidant a través de la meva carrera literària.
Etiquetes de comentaris:
ex-libris,
Gaudí,
Teresa Costa-Gramunt
divendres, 7 de novembre del 2014
Ex-libris Artur M. Da Mota Miranda
Aquest ex-libris és el quart de la sèrie de sis ex-libris dedicats als mosaics de Gaudí del Parc Güell. Tots estan realitzats l'any 1988. Aquest és a nom d'Artur Mário Da Mota Miranda, persona molt reconeguda i apreciada en el món de l'exlibrisme, com tots sabeu, i que vaig conèixer, com a tants dels amics exlibristes, al Congrés Internacional d'Exlibristes celebrat a la ciutat d'Utrecht. Aleshores el senyor Da Mota Miranda viatjava amb la senyora Luisa, la seva esposa, i de la qual guardo un dolç record.
dijous, 6 de novembre del 2014
Ex-libris Hannu Paalasmaa
Aquest és el tercer ex-libris de la sèrie dedicada als fragments dels mosaics de Gaudí del Parc Güell. Realitzat l'any 1988 és a nom de l'artista de l'ex-libris finlandès, Hannu Paalasmaa, que vaig conèixer al Congrés Internacional d'Exlibristes d'Utrecht, i que vaig reveure en congressos posteriors.
dimecres, 5 de novembre del 2014
Ex-libris Eugen F. Strobel-Matza
Aquest ex-libris realitzat l'any 1988 a nom d'Eugen F. Strobel-Matza, artista de l'ex-libris, és el segon de la sèrie dedicada als mosaics de Gaudí del Parc Güell. Vaig conèixer l'artista alemany F. Strobel-Matza al Congrés Internacional d'Exlibristes celebrat a la ciutat holandesa d'Utrecht.
dimarts, 4 de novembre del 2014
Ex-libris Hans Hornhaver mosaic Gaudí Parc Güell
Aquest és el segon ex-libris que vaig dibuixar l'any 1988 per a l'artista Hans Hornhaver. És el primer d'una sèrie de 6 ex-libris que reprodueixen mosaics -amb una concepció estilitzada i geomètrica!- de Gaudí al Parc Güell. Són el fruit d'uns apunts que vaig fer una jornada que amb el pintor de Vilafranca del Penedès, Josep M. Parera Romagosa, vam visitar el Parc Güell. El Josep M. va morir l'any 1993.
Etiquetes de comentaris:
ex-libris,
Gaudí,
Hans Hornhaver,
Josep M. Parera Romagosa,
Parc Güell
dilluns, 3 de novembre del 2014
Ex-libris Hans Hornhaver
És habitual que entre artistes de l'ex-libris es facin intercanvis. Aquest és el primer ex-libris que vaig dibuixar per a l'artista danès Hans Hornhaver, poc després de la recepció del seu al meu nom, l'any 1986. Amb en Hans ens vam conèixer al Congrés Internacional d'Exlibristes celebrat a la ciutat holandesa d'Utrecht. El motiu del seu era una típica construcció danesa, jo li vaig oferir un internacional motiu local...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)