dilluns, 21 de desembre del 2015

Ex-libris Emília i Josep

Aquest és el darrer ex-libris dissenyat aquest any 2015 (almenys per ara). Està dedicat al meu germà Josep i a la meva cunyada Emília. Les caplletres dels seus noms, entrellaçades. Al mig, una estrella, tot recordant el Dante quan diu que és la força poderosa de l'amor la que crea el sol (una estrella) i les estrelles...

dijous, 17 de desembre del 2015

Ex-libris Anna i Àngel

Com l'anterior, aquest ex-libris és dels darrers que he fet aquest any 2015. Està dedicat a la parella Anna i Àngel, pares de la petita Alana (algun dia n'hi hauré de fer algun). L'Anna és la meva neboda, filla del meu germà Josep. Em fa l'efecte que els elements que el componen són molt gràfics.

dilluns, 14 de desembre del 2015

Ex-libris Elisenda i Xavier

Abans d'acabar l'any 2015 he dissenyat tres ex-libris. Seran un regal trobat sota la manta que embolcalla el Tió de Nadal? Els marcs amb l'ex-libris es desembolicaran per la festa de Reis? Perquè es tracta de regals. Aquest ex-libris de la imatge està dedicat a una parella jove: el meu nebot Xavier (que ja en té uns quants al seu nom, dissenyats en diferents èpoques) i la seva companya Elisenda.

dimarts, 8 de desembre del 2015

Ex-libris ADA

Avui la meva amiga Immaculada Verdú, Ada, hauria celebrat el dia del seu sant. L'Ada, que va morir tan jove, de càncer, a trenta-tres anys, va deixar una petja forta en la meva vida de noia jove. Té el seu monument o altar literari al meu llibre El vel d'Harmonia (1991). Ella és una de les personificacions de les tres gràcies que van teixir el vel d'Harmonia en les seves noces amb Cadmo. Les meves tres gràcies són tres dones que vaig estimar molt i que ja no hi són. A El vel d'Harmonia, Ada és presenta amb el nom d'Eufrosine. L'ex-libris va ser dibuixat l'any 1982 i en la meva llista d'obres ocupa el número 36.

dijous, 3 de desembre del 2015

Ex-libris Enric - Mª José

Aquest ex-libris (dibuixat a tinta l'any 1984) de la parella conformada per Enric i Mª José, en el qual hi ha la imatge d'un bosc i d'un sol radiant, inclou la figura d'un gos, el seu animal de companyia. La papallona hi és per evocar un permanent esperit primaveral que presideixi les seves vides.

dilluns, 30 de novembre del 2015

Ex-libris Montserrat i Xavier

Aquest ex-libris matrimonial és a nom de la parella formada per Montserrat i Xavier. Està dibuixat l'any 1985, és a dir, ara fa 30 anys! Tot i que es podria dir que tinc un estil, és evident que els meus dissenys han evolucionat. Aquesta és una època (en realitat, en totes) en què buscava un equilibri entre els blancs i els negres, entre els plens i els buits, entre el classicisme i la modernitat de la proposta gràfica... En fi.

dijous, 26 de novembre del 2015

Ex-libris Josep Maria Rodés

L'any 1984 vaig dibuixar aquest ex-libris a nom de Jesús Maria Rodés (Tortosa, 1945). Vaig conèixer el Jesús, un lluitador antifranquista, com li agradava de dir, en la primera convocatòria de la Universitat de la Pau, que es fa el mes de juliol a Sant Cugat del Vallès. Actualment professor emèrit de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb currículum acadèmic i professional de molta envergadura, en aquell moment era el director General de l'Escola de Policia de Catalunya  (organisme autònom adscrit al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya). Ho va ser des del 1988 fins al 1994.

dijous, 19 de novembre del 2015

Ex-libris Quorum

L'any 1985 vaig exposar els meus ex-libris a la Galeria d'art Quorum, de Sant Cugat del Vallès. L'ex-libris que es veu a la il.lustració està reproduït gràcies a un mètode fantàstic: he trobat un establiment que m'està escanejant, és a dir, digitalitzant, els negatius dels primers dibuixos que vaig fer... Sort que tenia aquests negatius! No de tots els dibuixos, però. No obstant això, a poc a poc vaig recuperant material per a l'arxiu.
Sembla que actualment aquesta galeria d'art ja no existeix, però en aquells anys era un espai cultural molt dinàmic, obert a les ciències, a les arts, a la música, a la literatura. Un artista molt actiu de l'època, el vilanoví Armand Cardona Torrandell, i al qual en els darrers anys he dedicat una pila d'articles sobre la seva obra personalíssima, hi va exposar entre el desembre de 1983 i el gener de 1984.

dimecres, 18 de novembre del 2015

Ex-libris Madola

Fa molts, moltíssims anys (1983), que la mare de l'artista de la ceràmica, Maria Àngels Domingo Laplana, més coneguda com Madola, en va encarregar el seu ex-libris, realitzat com ho feia en aquella època: a ploma i amb formes estilitzades. I com que el món sovint se'ns presenta tan proper, més endavant va passar el que explico en el text que reprodueixo a continuació, escrit amb motiu d'una exposició que Madola va fer al Fòrum Berger Balaguer, de Vilafranca del Penedès (2006), i que vaig incloure al meu llibre Dona i art o la dansa de Lilâ (Cossetània, 2010):

"El desembre de 1990 vaig viure un esdeveniment que em va capgirar la vida: vaig guanyar la quarta convocatòria del premi Don-na amb El vel d’Harmonia. El guardó, que en aquells temps inaugurals només era la publicació del llibre!, va venir acompanyat d’una obra artística realitzada per la ceramista Madola. L’obra és una peça que reprodueix un llibre, i que sempre tinc a la vista per la metàfora visual que em representa.

Madola (nom artístic de la barcelonina Maria Àngels Domingo Laplana) és una artista amb un currículum gens convencional. Aquesta peça seva, de tacte rugós i pesant perquè és massissa, s’allunya molt de la imatge ornamental de gerros, bols i flascons: més aviat sembla una escultura tot i que no deixa de ser una obra realitzada en ceràmica.

Madola va aprendre el vell ofici de modelar el fang, de donar volum a les peces, de pintar-les i de coure-les –l’art d’inventar noves formes el portava a dins!- a l’Escola Massana amb Josep Llorens Artigas, un creador de prestigi internacional vinculat a Picasso i Miró (amb els quals va col.laborar estretament tot prestant-los la seva tècnica, el seu saber i la seva passió artística).

Sota els efectes del foc a diferents graus de temperatura, les terres refractàries i els òxids prenen unes textures i unes coloracions molt grates a la desperta imaginació artística de Madola. Per això hi experimenta. Aquests experiments en tècnica ceràmica (que en alguns moments poden recordar la sobrietat del raku japonès), donen lloc a objectes volumètrics com el llibre que ara tinc al davant i que devia ser l’inici d’una predilecció: convertir la imatge dels llibres en peces ceràmiques la visió de les quals suggerissin el plaer de la lectura i del coneixement.

Per aquesta característica que rememora uns moments tan únics –tan místics, anava a dir- com són els moments de plena immersió en la lectura, l’artista hi torna de manera intermitent. Ara, al Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca, i amb el títol Escrits de taller 2004-2006, Madola ens ofereix les seves darreres investigacions-experimentacions ceràmiques amb uns llibres de sòlida configuració (el paper no pesa com la ceràmica) estesos estratègicament damunt de taules metàl.liques.

L’evolució artística de Madola és evident. Els actuals llibres ceràmics de l’artista responen a un major domini de la seva tècnica, però també de la seva imaginació espaial, conceptual, sensible. El meu llibre-talismà és una peça ben creativa, però amb els anys l’ofici de Madola s’ha superat de forma notable: els llibres ara espargits per la sala d’exposicions tenen un gran magnetisme fruit de la seva sensibilitat tàctil, càlida, emotiva.

El periodista Pep Forns ho resum d’aquesta manera: “Les ceràmiques de Madola tenen la capacitat de commoure”. En efecte. En la contemplació d’aquestes peces, tot i veure-hi la seva especificitat material, l’espectador també se sent impregnat d’una fantasia: el desig de submergir-se en un món escrit que la lectura revalida.

Aquesta exposició s’havia pensat per a l’any 2005 –Any del Llibre i la Lectura-. La mostra arriba un any després, però aquesta circumstància és irrellevant. Juntament amb altres interessants propostes creatives (valentes, de gran format), l’autora fa anys que treballa el tema del llibre ceràmic com a artefacte artístic. Per intemporal, no li passa el temps. Per aquesta raó va perfeccionant el seu art fins a produir les presents meravelles."

Si us ve de gust saber més coses d'aquesta artista extraordinària, podeu visitar la seva pàgina web: www.madola.com


dimarts, 10 de novembre del 2015

Ex-libris Dulcinea, la dama del Quixot

A partir de l'amable suggeriment del nostre president, Marià Casas, d'escriure un text amb un tema relacionat amb el Quixot, i que porta el títol Dulcinea inspiradora i ex-libris cervantins, i que s'ha de publicar en un temps no massa llunyà en el catàleg d'una exposició dedicada als ex-libris cervantins, em venia molt de gust participar-hi també amb un ex-libris acabat de sortir del forn, com aquest, que, casualment, i això no estava previst!, duu el número 444. L'ex-libris incorpora un text del mateix Quixot, que he traduït: Per a mi va néixer don Quixot. Són paraules posades en boca de la dama Dulcinea. És a dir: Dulcinea inspiradora, base de la tesi del meu text.

dilluns, 2 de novembre del 2015

Ex-libris Montserrat Schmid

L'ex-libris a nom de Montserrat Schmid, sòcia de l'ACE, és el darrer que he dissenyat. Els motius tenen relació amb el món del vi. La segona imatge és més del seu gust, amb els colors marró. Finalment, però, serà en blau, tal com m'acaba d'informar.
M'ha agradat fer aquest ex-libris, ja que el paisatge de la meva infantesa és l'Alt Penedès, ja sabeu, una zona vitivinícola per excel.lència. La meva mare és filla de Sant Sadurní d'Anoia.

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Ex-libris Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat

Del 14 d'abril al 22 de maig de 1988 vaig fer una exposició d'ex-libris al Museu de l'Hospitalet de Llobregat. Un temps després vaig dissenyar aquest ex-libris amb l'emblema de la ciutat: la figura d'una medusa. Això té el seu sentit. Les primeres restes materials d'una certa importància trobades a L'Hospitalet daten del segle IV abans de Crist. Corresponen a la cultura ibèrica, encara que s'han trobat proves de presència humana durant el Paleolític i el Neolític a la vall del riu Llobregat. Però com que la cultura es sedimenta per capes, a L'Hospitalet també s'han trobat nombroses restes de l'estada dels romans, a partir del segle II abans de Crist, com el Cap de Medusa, una peça d'ús funerari l'original de la qual es troba al Museu Arqueològic de Barcelona. Vet aquí, doncs, aquesta personal reinterpretació d'el Cap de Medusa, aquí, un bust.

dimecres, 21 d’octubre del 2015

Ex-libris Lluís Coll

L'any 1990 vaig dissenyar aquest ex-libris a nom de Lluís Coll. En el centre d'un rectangle hi ha perfilat un bust masculí. Al voltant d'aquesta figura es distribueixen imatges de la professió i afeccions de Lluís Coll.

dilluns, 19 d’octubre del 2015

Ex-libris Margot Schmitz

Aquest ex-libris està dissenyat i imprès l'any 1986. És a nom de Margot Schmitz, col.leccionista que vivia a Colònia (Alemanya). Va morir fa uns quants anys.

dijous, 15 d’octubre del 2015

Ex-libris Sagués-Gabarró

L'original imprès de l'ex-libris a nom de Sagués-Gabarró fa goig, ja que l'arc es veu daurat, tal com era l'encàrrec: una impressió a tres tintes. Els objectes de la il.lustració estan emmarcats per una sanefa en la qual hi ha una agulla de cosir. Segur que identifica algú amb aquest ofici o afecció. Ho remarco perquè l'agulla no és tan visible com els altres elements que componen aquest ex-libris familiar dibuixat l'any 1987.

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Ex-libris Gabriele D'Annunzio Cittá Di Pescara

L'any 1988, la ciutat italiana de Pescara, ciutat nadiua de Gabriele D'Annunzio (1863-1938), va convocar un concurs dedicat a la seva figura. El motiu era la commemoració dels cinquanta anys de la seva mort. L'aura literària de Gabriele D'Annunzio, lligada al moviment modernista, queda molt tocada per les seves idees polítiques d'ordre feixista. Fa de mal llegir, doncs, D'Annunzio, si el lector no separa una cosa de l'altra. En aquell temps jo acabava de llegir Novelle della Pescara, un conjunt de narracions on la ciutat de Pescara té protagonisme. D'aquí ve que, saltant per damunt d'aquesta filiació política de l'escriptor, decidís participar en aquest concurs, en el qual vaig incloure un fragment procedent d'aquest llibre que l'autor va publicar l'any 1902. 

dijous, 8 d’octubre del 2015

Ex-libris Rafael Oromí

Vaig fer diversos ex-libris a nom del meu primer marit, Rafael Oromí. Aquest és de l'any 1989.

dimarts, 29 de setembre del 2015

Ex-libris Roig-Torremorell

Any 1986. Em recordo agafant el tren, via Sitges. Havia rebut una trucada d'aquesta vila. Una veu masculina demanava de veure'ns (ei, no penseu malament!), treballava totes les hores del dia i no li anava gaire bé, desplaçar-se, de manera que si a mi no m'importava... Volia un ex-libris. No vaig anar a Sitges sola, no és que pensés malament, però per si de cas. A l'adreça indicada hi havia Finques Roig. Aquest ex-libris familiar, on la iconografia parla bastant d'una mirada solar de l'existència, porta un lema en llatí, que ve a significar: Déu és tot, o Déu ho és tot.

diumenge, 27 de setembre del 2015

Ex-libris Emília - Josep

Aquest és el segon ex-libris que vaig dissenyar a nom del meu germà Josep i la meva cunyada Emília. El primer que els vaig dedicar era familiar, hi vaig posar els primers cognoms de cadascú: Costa - Bueso. 'Tanto monta, monta tanto', ve a dir aquest nou disseny, i parla a través d'aquesta carta imaginària on les figures dels cavallers van acompanyades no de copes, d'oros, d'espases o de bastos, sinó d'una màquina d'escriure elèctrica i d'un d'ordinador, que ara ja es veuen com peces de museu. I és que l'ex-libris és de l'any 1986, l'any vinent farà 30 anys!

dijous, 24 de setembre del 2015

Ex-libris Daniel Oromí Costa

El Daniel -a casa li diem Dani i ell s'identifica molt amb aquest nom- i la Cristina, els meus fills, tenen diversos ex-libris. Aquest del Dani està dibuixat l'any 1987, quan tenia 10 anys. Molts llibres d'aquesta època estan marcats amb aquest ex-libris, també llibres escolars i diccionaris. A casa conservo, més ben dit, no es mou de la meva taula de treball per la seva utilitat, el Diccionari de sinònims i antònims, de S. Pey i Estrany, editat per Teide. La novena edició és d'aquest mateix any 1987. L'exemplar, atrotinat de tan fer-lo servir, està marcat amb aquest ex-libris.

dilluns, 21 de setembre del 2015

Ex-libris Ex-musicis Neus Moly i Martí

 
L'amiga Neus Moly i Martí, que tenia una intel.ligència superior, un fons espiritual de gran calat, i que va morir tan prematurament, l'any 1985 em va demanar de fer-li el seu ex-libris ex-musicis, ja que volia utilitzar la mateixa imatge per marcar llibres i partitures. En la imatge d'aquest ex-libris ex-musicis hi ha elements que fan referència als seus cognoms, convertint-se així en el que s'anomena una 'marca parlant'. A la Viquipèdia es diu que la Neus (Barcelona, 1944-2005) va ser una pedagoga, feminista i esperantista catalana. Es va doctorar amb el pedagog Alexandre Sanvisens i Marfull i es va especialitzar en pedagogia cibernètica. La seva tesi va dur per títol Llenguage, pedagogia i cibernètica. Aspectes pedagògico-cibernètics de l'ambigüitat lingüística (1988). Va ser presidenta de l'Associació Catalana d'Esperanto (1999-2002). Com a representant d'aquesta organització va ser membre de la junta de govern de la Focir. També va ser membre de l'Akademio Internacia de la Sciencoj i va participar a diferents congressos internacionals sobre cibernètica. Juntament amb el seu marit, el també esperantista Ramon Perera i Perera, va ser durant molts anys la responsable de la secció d'esperanto del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, així com professora als cursos multinivell d'aquesta llengua. També va ser professora diversos anys a la Universitat Catalana d'Estiu.


dissabte, 19 de setembre del 2015

Ex-libris Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia

Del 18 al 27 d'abril del 1986 vaig inaugurar una exposició d'ex-libris a la Sala d'Exposicions de la Caixa de Pensions, organitzada per la Biblioteca de la Caixa de Pensions de Sant Sadurní d'Anoia. El mateix dia 18 vaig donar una conferència sobre ex-libris. El dia de la cloenda de la mostra va tenir lloc la donació d'un ex-libris a nom de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. El vaig fer a mans a l'alcalde d'aquell moment, Marcel Gabarró.

divendres, 18 de setembre del 2015

Ex-libris Ximena Cruz López de Heredia

Any 1987. La Ximena Cruz López de Heredia em demana que li dissenyi el seu ex-libris. Li agrada llegir i escriure, i li agrada pintar i cosir. La Ximena és una dona sensible i amb caràcter.

dimarts, 15 de setembre del 2015

Ex-libris Paz Hoyos

Una tarda de l'any 1990 va venir a visitar-me la Paz Hoyos. Volia que li dissenyés un ex-libris. Tenia al davant una dona jove, intrèpida, viatgera per mig món i amant de les cultures orientals: la cultura musulmana, l'egípcia, la xinesa. En tenia grans coneixements.

dilluns, 14 de setembre del 2015

Ex-libris Àngels i Pere

L'any 1986, l'Àngels Cardús em va demanar el disseny d'un ex-libris per a ella i el seu marit. Són habituals els ex-libris matrimonials, de parella, familiars. L'Àngels té orígens al Penedès, d'aquí venen les imatges dels pàmpols i el raïm. Les seves afeccions: la música, la literatura, la pesca artesanal.

dimecres, 9 de setembre del 2015

Ex-libris Àngels i Antoni, Àngel de la Llum

Vaig dedicar aquest ex-libris a l'Àngels Rovira, terapeuta d'ànimes, i al seu company de vida, l'Antoni. La seva unió és un Àngel de Llum.

dimarts, 8 de setembre del 2015

Ex-libris Teresa Costa, Àngel del Somriure

La imatge ingràvida que us deia... L'Àngel del Somriure, del qual vaig triar el patronatge, és medicina pura... Proveu de somriure a algú que fa cara d'enfadat, o que presenta un rostre trist... Immediatament els canviarà la cara, i us somriuran ells també. Un antídot al mal humor, però també a la tristesa de l'ànima i fins i tot a la indiferència.

dilluns, 7 de setembre del 2015

Ex-libris Oriol M. Diví, Àngel de la Suavitat

Al P. Oriol M. Diví, que va col.laborar en la carpeta Àngels amb un text, li vaig dedicar l'Àngel de la Suavitat. Així era el Pare Diví: suau en les formes i d'esperit subtil, gràcil. Aquests ex-libris que conformen la carpeta Àngels estan impresos en dos fulls: el dibuix perfilat, realitzat a tinta, està imprès sobre paper vegetal, i, per tant, és transparent; l'altre full paper, de fons blanc, és la impressió de l'original realitzat amb llapis de colors. La superposició de les dues estampes dóna com a resultat una imatge ingràvida.

diumenge, 6 de setembre del 2015

Ex-libris Encarna, Àngel de la Bondat

L'Encarna és l'esposa del professor Francesc Orenes, el primer president de l'Associació Catalana d'Exlibristes i impulsor de la revista Ex-libris. De manera molt graciosa, segons conta en Francesc i jo mateixa li he sentit a dir, l'Encarna voldria ser un ex-libris! És clar. El seu senyor marit hi ha dedicat incomptables hores i afanys, a aquestes petites obres d'art... Quan vaig confeccionar la carpeta Àngels li vaig dedicar l'Àngel de la Bondat, els qui la coneixeu sabeu que ho és.

dissabte, 5 de setembre del 2015

Ex-libris Mercè Móra, Àngel de la Confiança

A la primavera del 1991, coincidint amb el meu 40è. aniversari i celebrant-lo així, vaig confeccionar i editar la carpeta Àngels. Aquests 'àngels' tenen la fesomia humana d'alguns amics als quals els vaig dedicar un ex-libris. Aquest que veieu és l'Àngel de la Confiança i està dedicat a la Mercè Móra, una amiga amb la qual vam tenir moltes complicitats en un moment delicat de les nostres trajectòries vitals. La Mercè va estudiar cuina i pastisseria i avui dia és una pedagoga excel.lent del seu art. Amb la Mercè vaig viatjar en cotxe fins a la ciutat alemanya de Münchengladbach per assistir al Congrés Internacional d'Exlibristes que s'hi va celebrar l'estiu del 1990. 

divendres, 4 de setembre del 2015

Ex-libris Brauli

L'any 1990, algú em va demanar de fer un ex-libris per a Brauli. En la il.lustració de l'ex-libris hi ha un sol i una lluna conjugats, com volent indicar l'equilibri entre els dos pols de la naturalesa, el femení i el masculí que conformen la realitat, i de la qual no ens podem pas sostraure, tot en la vida depèn d'aquesta conjunció de forces. La musa es perfila en un cel estrellat que evoca la infinitud. Damunt de la llegenda ex-libris i el nom de Brauli hi ha un llibre obert, que indica una actitud positiva i entusiasta envers el coneixement.

dijous, 3 de setembre del 2015

Ex-libris Soler-Mañé

L'any 1988, un jove Albert Soler em va demanar de dissenyar el seu ex-libris familiar, Soler-Mañé, amb el lema en llatí, que traduït al català vindria a ser: Som com nans muntats a les espatlles de gegants. Com volent dir, o així ho interpreto, que mentre aprenem -i la vida sencera és una via d'aprenentatge- som éssers en procés, inacabats, però amb el desig d'enfilar-se -per aprendre'n!- dels savis, o gegants de l'esperit. L'Albert Soler és especialista en literatura catalana medieval. En sentireu a parlar l'any vinent, del professor Soler, amb motiu de l'any Ramon Llull, ja que coneix bé el nostre doctor il.luminat, un gegant de l'esperit.

dimecres, 2 de setembre del 2015

Fulletó ex-libris, amb el Petit Diccionari Personal de Símbols i Al.legories

Aquí teniu un muntatge visual de dues cares del fulletó de mà, el tercer de la sèrie, que vaig editar amb el propòsit didàctic d'informar de manera general sobre el tema dels ex-libris i sobre la meva feina com a creadora d'ex-libris en particular. A dalt hi ha la primera cara de presentació, eminentment visual. A l'interior hi ha un text amb tres apartats: Ex-libris, Origen i Actualització, i Realització. A sota del text hi ha la reproducció de quatre ex-libris, amb una explicació del seu significat. A la part del darrere hi ha el Petit Diccionari Personal de Símbols i Al.legories, que veieu aquí. Finalment, en la pàgina dels crèdits hi ha el meu nom, adreça i telèfon, juntament amb el logo MC Martells/Costa. Us explico aquesta darrera circumstància. La renovació visual d'aquest fulletó, que havia tingut dues edicions anteriors fetes per mi, pràcticament és idea de l'amic publicitari Salvador Martells que, atenció, va ser qui em va regalar l'exemplar, estimadíssim!, que tinc del Diccionari de Símbols de Juan-Eduardo Cirlot. Me'l va regalar (ho sé perquè està dedicat) pel Nadal del 1987 (Editorial Labor, 1979, 3ª edició). El meu Petit Diccionari és, doncs, un diccionari intuïtiu, autodidacte, que se'm va ocórrer de confeccionar en el mateix fet de dissenyar ex-libris, en veure la necessitat de fer correspondre els conceptes amb una imatge que en suggerís el significat...

dimarts, 1 de setembre del 2015

Ex-libris a través del temps, 4 exposicions

                                                                      
L'any 1990 vaig iniciar un seguit d'exposicions itinerants que amb el lema Ex-libris a través del temps van tenir lloc al Centre Cívic Trinitat Vella (octubre 1990), Centre Cívic La Bàscula (novembre 1990), Centre Cívic Torre Llobeta (abril 1991) i Centre Cívic Bon Pastor (juliol 1991). En la primera part de la mostra s'exposaven ex-libris de diferents èpoques (procedents de la meva col.lecció) i en la segona part ex-libris de la meva creació. En totes quatre ocasions vaig oferir una conferència sobre el tema per tal de fer-ne el màxim de difusió. La direcció dels Centres Cívics de Barcelona va editar els fulletons de mà que veieu a la imatge, a més d'uns cartells igualment vistosos. A l'interior dels fulletons hi havia un text amb tres apartats: Ex-libris, Origen i actualització i Realització. A més del meu currículum i un resum de les exposicions realitzades, es va incloure el Petit Diccionari de Símbols i Al.legories que ja havia editat, temps enrere, en altres fulletons a fi i efecte d'orientar l'espectador en la lectura dels meus ex-libris.

dilluns, 31 d’agost del 2015

L'ACE, membre actiu de la FISAE, el setembre de 1990

Papers que es perden, papers que es troben. Ja se sap que quan un, una, ha canviat de casa de forma traumàtica passen aquestes coses. No he trobat l'original d'aquest article aparegut a La Vanguardia el 28 de setembre del 1990, però ha aparegut la fotocòpia que teniu aquí! En el primer apartat del seu davantal, Juan Ramón Masoliver dóna notícia de la fundació de l'Associació Catalana d'Exlibristes, de l'exposició que havia tingut lloc al Centre Cívic de Les Corts d'ex-libris de l'URSS, organitzada per l'ACE, i del XXIII Congrés Internacional d'Exlibristes que va tenir lloc a Mönchengladbach, Alemanya, on l'ACE va ser reconeguda com a membre actiu de la FISAE. Li vaig fer arribar la informació, i l'intel.lectual se'n va fer ressò. Com veieu, l'ex-libris que il.lustra l'article està dedicat a la Biblioteca Lenin, primer president de l'URSS. Coses del segle, paradoxes, ja que Juan Ramón Masoliver havia estat secretari, a la vila de Rapallo, Itàlia, del poeta Ezra Pound, que no amagava pas (ni Masoliver en aquell temps tampoc) les seves idees feixistes.

diumenge, 30 d’agost del 2015

Ex-libris Don-na

L'any 1987 vaig dibuixar l'ex-libris per a Don-na, Prisma Cultural, una entitat al servei de les dones amb inquietuds culturals i de formació. Don-na organitzava activitats amb una gran imaginació i eficàcia pedagògica i comunicativa. Aquest 1987 feia 11 anys de la fundació d'aquest espai cultural (que ho era també de fòrum i amistat entre les nombroses sòcies), el març del 1976. Aquest any 1976 van néixer tantes entitats, en aquest país! Tingueu present que el 20 del novembre de 1975 havia mort el dictador (el novembre del 2016 farà 40 anys!) i estàvem a l'alba de la democràcia. La direcció de Don-na va voler celebrar, com cada any, l'aniversari. A més de la festa (un sopar de gala), en aquesta ocasió es va presentar l'ex-libris que havia de marcar els llibres de la biblioteca, i que es va imprimir a la coberta del butlletí on cada mes l'entitat anunciava les activitats.

dissabte, 29 d’agost del 2015

Ex-libris Marta

Ex-libris número 147, dissenyat l'any 1987 a nom de Marta. La Marta era una formidable col.laboradora del Club Don-na que, entre altres activitats culturals, convocava de forma bianual el premi de Narrativa Don-na, que vaig guanyar l'any 1990 amb El vel d'Harmonia, i que l'Institut Català de les Dones va publicar l'any 1991. Està molt bé si no fos que el llibre no es va distribuir pels canals habituals, és a dir, no va ser a les llibreries, amb la qual cosa es pot dir que 'no va existir' per al públic. La mateixa Dolors Solà, que amb tanta intel.ligència comandava el Club Don-na, més d'una vegada m'havia dit que n'hauria de fer una segona edició. No sé, ja ho veurem. La Marta que inspira aquest ex-libris és una dona d'elegància exquisida, d'esperit inquiet i pensament àgil, amb estima pel seu país, bona amiga per a les seves amigues i sensible a la bellesa en totes les seves manifestacions.

divendres, 28 d’agost del 2015

Ex-libris Jan i Rosa

En aquest ex-libris, a nom de la parella Jan i Rosa, dissenyat l'any 1986, hi ha algú que dibuixa (en Jan). La finestra oberta significa una actitud curiosa i d'apertura mental, imprescindible per a adquirir coneixement, saviesa, que això és que evoca la figura del mussol, au companya d'Atenea (o de la Minerva romana). Cal veure en la figura de la torre una mena de fortalesa de l'esperit, i en l'arbre una figura d'allò humà que s'arrela, però que alhora creix expandint-se en les branques i en la voluntat d'enlairament. L'espiga és figura del treball i del seu fruit. El sol, imatge del poder de la vida, ho és també de la llum necessària per al discerniment.

dimarts, 25 d’agost del 2015

No és un ex-libris

L'escriptura d'aquest blog ha propiciat que faci també arqueologia de la meva trajectòria com a exlibrista. El vaivé de la vida m'ha fet perdre molts papers pel camí. Però no tots. Miraculosament van apareixent coses que no recordava, com ara aquesta targeta, trobada dins el sobre on hi ha el meu títol de graduada per l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, més coneguda com Llotja. La imatge que veieu no és un ex-libris, però podria considerar-se un 'antecedent'. Aquesta imatge il.lustra la targeta (ara tot s'envia per correu electrònic!) de l'empresa Fundiciones Cronit, S.A., on jo llavors treballava d'administrativa. En la targeta s'anuncien els dies de vacances d'estiu de l'any 1969. En aquest moment acabava de fer el primer curs d'especialitat en Disseny Gràfic (aleshores s'anomenava Publicitat). Gràcil dibuix que ja marca la meva tendència gràfica. Aquesta tendència, amb les seves variacions, perdura. En un text de l'any 1991, Joaquima Alemany, presidenta de l'Institut Català de les Dones, escrivia respecte dels meus ex-libris: sensibilitat, equilibri, exquisidesa, puresa gràfica, claredat de lectura, essencialitat formal, precisió compositiva. Amb la perspectiva del temps, m'adono que no hi ha retòrica, en aquestes paraules, sinó un exercici d'observació, d'objectivitat.

dilluns, 24 d’agost del 2015

Ex-libris Mario de Filippis (Verano)

Aquest és l'ex-libris dedicat a l'estiu de la sèrie de les estacions de l'any, a nom de Mario de Filippis. Va ser dissenyat l'any 1988. La sèrie de quatre ex-libris va ser publicada en el volum Primavera, Verano, Tardor, Hivern, així, amb el títol bilingüe, ja que anaven acompanyats de quatre poemes dels quals es pot llegir la doble versió català/castellà. D'aquest libretto, publicat el novembre de 1989 a Arezzo, Itàlia, se'n van fer 250 còpies, numerades.


dissabte, 22 d’agost del 2015

Ex-libris Mario de Filippis (Primavera)

Aquest ex-libris dedicat  a la primavera pertany a la sèrie de les quatre estacions. A nom de Mario de Filippis, és el primer que vaig dibuixar. Molts dels ex-libris dibuixats en aquesta època estan marcats pel gust de l'art déco, com en aquest cas. Aquí vaig fer filigranes en la composició general de l'ex-libris, ja que hi ha un quadrat i un triangle... Està signat l'any 1987. Aleshores encara no havia adoptat l'anagrama, com és costum que s'identifiquin els ex-libris.

dimecres, 19 d’agost del 2015

Ex-libris Mario de Filippis (Hivern)

Aquest ex-libris a nom de Mario de Filippis dedicat a l'hivern forma part de la sèrie publicada a la plaquette de la qual he donat notícia en l'apunt anterior. Respecte de la il.lustració d'aquest ex-libris voldria destacar la incorporació en el marc superior de la composició d'un quadrat de paper retallat: una neula, com en diuen a Mallorca d'aquests papers que es pengen del sostre o en els vidres de la finestra per les festes de Nadal. A casa, quan jo era infant, me'n va ensenyar la meva mare, de retallar mocadors, com en deia ella. No va ser fins molts anys més tard que vaig saber que aquesta pràctica artesanal era una pràctica tradicional a l'illa de Mallorca. Ara no sé.  

dimarts, 18 d’agost del 2015

Ex-libris Mario de Filippis (Tardor)

En el primer Congrés Internacional d'Exlibristes al qual vaig assistir, a la ciutat holandesa d'Utrecht, l'any 1986, vaig fer molts amics. Un d'aquests amics és Mario de Filippis, conegut col.leccionista italià que, com molts de vosaltres sabeu, viu a la bella ciutat d'Arezzo, a la Toscana. Mario de Filippis va invitar-me a fer un o més ex-libris al seu nom, amb el propòsit de publicar-los, com acostuma. No els vaig fer de seguida perquè la meva intenció era dedicar-li una sèrie. Aquesta sèrie finalment es va materialitzar en una publicació, tres anys després, que va coincidir, i no pas per casualitat, ho vaig voler així, amb una efemèride personal de l'amic: el seu cinquantè aniversari. En aquesta publicació s'hi reprodueix un ex-libris que evoca els seus 50 anys, que els complia l'any 1989. A continuació s'hi reprodueixen quatre poemes dedicats a les quatre estacions de l'any, en edició bilingüe: català/castellà, que s'alternen amb quatre ex-libris igualment dedicats a les quatre estacions de l'any, i de la qual en aquest apunt s'inclou l'ex-libris que evoca la tardor. Mario de Filippis encapçala aquesta plaquette amb les seves pròpies paraules, que algú li devia traduir de l'italià al castellà, i que ara jo trasllado al català:
Teresa Costa és ben coneguda en el món de l'ex-libris, aquests obscurs 'objectes del desig', com una artista subtil, hàbil i sensible. Realitza els seus treballs inconfusibles amb amor i amb obstinada escrupolositat. Els quatre ex-libris que la capaç amiga Teresa ha realitzat per a mi han estat duts a terme en un arc de temps de gairebé tres anys. La meva espera no ha quedat defraudada, oimés quan amb ells he rebut una sèrie de poemes que formen un marc digne al seu sensible treball artístic. La musicalitat dels versos van d'acord amb la càndida línia dels seus signes [en realitat, símbols] i somnis gràfics. Proveu de llegir [els poemes] escandint lentament les paraules; pareu-vos, després, a contemplar els seus dibuixos. Una estranya sensació de benestar us envairà a poc a poc amb un subtil i delicat rec de felicitat, com gotes de rosada que descendeixen fins al vostre cor. Gràcies, gràcies una vegada més, Teresa, per aquest do màgic que el teu art, la teva sensibilitat, ens saben regalar.
...estació sobre estació
seguint els meus somnis infants...
Mario de Filippis

dilluns, 17 d’agost del 2015

Ex-libris Nazim Hikmet

El poeta turc Nazim Hikmet Ran, més conegut com a Nazim Hikmet, va néixer a Tessalònica, Grècia (aleshores Grècia pertanyia a l'imperi otomà, com tan bé explica Nikos Katzanzakis en les memòries de la seva infantesa) el 15 de gener de 1902, per la qual cosa, l'any 2002 es va celebrar el centenari del seu naixement. Romànticament comunista (és una manera de dir que, a desgrat del dictador Stalin, amb el seu terrorisme, amb les seves purgues, amb els seus gulags, etc., va perseverar en aquesta fe) va morir a Moscou el 3 de juny de 1963. El poeta Hikmet, que era també un bon novel.lista, assagista i dramaturg, a Occident està considerat el poeta més important en llengua turca del segle XX. Amb motiu del centenari, l'associació turca d'exlibristes va convocar un concurs. No acostumo a presentar-me a cap concurs. La raó és que es privilegien els gravats, encara que siguin dolents. Sovint es veuen treballs força deficients que passen davant de bons dissenys, els jurats ni se'ls miren. I és que, siguem francs, el gravat té (o se li dóna) un valor crematístic superior a la impressió d'un disseny. Aquesta preferència que discrimina altres formes artístiques de presentar un ex-libris, és una qüestió econòmica, doncs, no artística, no estètica. Aquesta vegada, al marge de totes aquestes consideracions, vaig voler participar en aquesta convocatòria i dissenyar aquest ex-libris dedicat a un poeta de la sensibilitat lírica de Nazim Hikmet. El motiu, doncs, és literari. En la composició, disposada dins una forma circular, hi ha una cal.ligrafia àrab. La cultura musulmana, com la japonesa, dóna molt de valor a la cal.ligrafia i als conjunts cal.ligràfics, com en aquest cas.

diumenge, 16 d’agost del 2015

Ex-libris Pablo Sanz Guitián - M.Rosa Martínez Bayó

L'any 1987, el matrimoni format per Pablo Sanz Guitián i M.Rosa Martínez Bayó em van encarregar un ex-libris per a la seva biblioteca. Havien triat el tema que l'havia d'il.lustrar, segons les seves preferències: l'església romànica de Sant Climent de Taüll. Aquests dies hem estat a la Vall de Boí, hem fet el recorregut del patrimoni romànic de la Vall, hem visitat Sant Climent de Taüll. Una joia, una meravella. 

divendres, 14 d’agost del 2015

Ex-libris Joaquima Alemany

Aquest ex-libris, dissenyat l'any 1989, és a nom de Joaquima Alemany (Barcelona, 1942). Advocada i política catalana, va ser la primera Presidenta de l'Institut Català de les Dones (1989-1997). Vaig conèixer la Joaquima abans de ser-li encarregat crear l'Institut Català de les Dones. La vaig conèixer quan era Presidenta del districte de l'Eixample. Amb motiu d'haver dissenyat un ex-libris a nom d'Oliveras-Verdaguer, Oliveras, que era un col.laborador seu, li va fer arribar el quart volum de la Enciclopèdia editada per Artur M. da Mota Miranda, on hi ha l'article dedicat a la meva obra duta a terme fins aleshores. La Joaquima em va voler conèixer, doncs, per la meva tasca com a dissenyadora d'ex-libris! Més tard col.laboraria en diverses ocasions amb l'Institut Català de les Dones. Joaquima Alemany ha estat senadora a les Corts i diputada per Convergència al Parlament català. Dona molt activa en el camp polític i social, des del 1999 presideix l'Associació Dones per la Llibertat i Democràcia i és també Presidenta de l'entitat International Network of Liberal Women.

dijous, 13 d’agost del 2015

Ex-libris de l'Ariadna

Aquest ex-libris, dissenyat en l'època de les influències de l'art déco, és a nom d'una jove que havia vist créixer: l'Ariadna, filla dels artistes: Miquel (Truyols) Rocabruna, pintor i gravador, i la ceramista Núria Soley. L'Ariadna havia jugat amb els meus fills quan eren infants, en l'època que els oncles-avis per via paterna, Carlos Pelegrí (advocat que treballava a l'administració de la Sagrada Família) i Dolors Oromí (artista del tapís) ens rebien uns dies a l'estiu a la seva finca de Can Sors, a Palau-Solità.