Aquest ex-libris, el darrer de la sèrie A SIS VEUS, homenatja el poeta Màrius Torres. Crec poder afirmar que l'estela de Màrius Torres acompanya l'escriptura dels meus primers versos publicats a la plaquette, IN MEMORIAM, dedicada a Elisenda Oromí Masoliver, morta tan prematurament. Com el mateix Màrius Torres, que nascut Lleida l'any 1910, malalt de tuberculosi va morir l'any 1942 al sanatori de Puig d'Olena. Feia set anys que hi havia ingressat, i allà va escriure la seva obra poètica, una de les més metafísiques i espirituals de la poesia catalana de l'època, i potser de tots els temps. Enamorat de la també malalta Mercè Figueras, durant l'any 1937 va escriure la sèrie de poemes Cançons a Mahalta, d'un lirisme molt expressiu davant la impossibilitat de dur a terme aquell amor entre tots dos a causa de la malaltia. Aquest és el poema que vaig dedicar a Màrius Torres:
Màrius Torres
A l'abril
s'han acabat
les violetes.
I tu has volgut
venir a mi
en aquest dia de sol.
Darrere els vidres
de les escoles
els infants ens somriuen:
ens han salvat els versos.
I els astres.
I l'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada