Aquest és l'ex-libris dedicat a Josep Palau i Fabre, al qual visitàvem cada estiu al seu refugi de Llançà, i que ha estat dinant a casa nostra. Vaig apreciar molt aquest poeta que es tenia per 'alquimista' potser perquè admirava profundament Ramon Llull, i perquè la poesia és pura metamorfosi dels elements que l'inspiren. Només a Josep Palau i Fabre, nascut l'any 1917, vaig poder enviar la carpeta A SIS VEUS. Ell era aleshores l'únic poeta viu dels homenatjats. Va morir l'any 2008 havent complert un dels somnis de la seva vida: la creació de la Fundació Palau. Centre d'Art, a Caldes d'Estrac, on va poder hostatjar l'obra del seu pare i els 'picassos' que tenia. No hem d'oblidar que Palau i Fabre és un dels grans especialistes en l'obra de Picasso, a qui va conèixer i va admirar amb aquella passió que també caracteritza tota la seva polifacètica obra, que va des de la poesia, el conte, el teatre i l'assaig. Una colla d'amics de Palau i Fabre ens reunim cada any a Llançà, a finals d'agost, en recordatori de les visites que fèiem al mestre. En llegim l'obra i afectuosament en recordem anècdotes.
Josep Palau i Fabre
Has atiat la rosa
de l'amor
encenent el foc
que ni amb l'aigua
de tot l'univers
no pots apagar...
Vés i guarda silenci:
contempla la dona que dorm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada