dissabte, 28 de febrer del 2015

Ex-libris Reinhild Brüchert-Arndt

L'any 1989 vaig dibuixar aquest ex-libris a nom de Reinhild Brüchert-Arndt, Reinhild Arndt de soltera. Ja sabeu que, en casar-se, en molts llocs les dones perden el seu nom de soltera, i Reinhild va decidir aquesta fòrmula de síntesi. La senyora Brüchert-Arndt en aquesta època era la presidenta de l'associació alemanya d'exlibristes, la Deutchen Exlibris-Gesellschaft. El motiu que il.lustra l'ex-libris és ben gràfic: la riquesa està en la natura, també en el seu aspecte més humil.

dijous, 26 de febrer del 2015

Exposició d'ex-libris a l'espai del restaurant La riera

Aquesta orla modernista que deixa espai per incloure un menú en l'espai en blanc, la vaig trobar, com la de l'anterior exposició a l'oficina de Benestar Social del Camp de l'Arpa, en un llibre que reproduïa orles. El menú, ja ho veieu, són ex-libris 'a la carta'. Vaig exposar-ne uns quants a l'espai del restaurant vegetarià La riera, des del dia 16 d'octubre de 1989 fins al dia de Reis de 1990. Que sovint m'he divertit fent exposicions en els llocs més impensats (unes parets en blanc sempre són una temptació, i més si et conviden a omplir-les, com és el cas), no en tingueu cap dubte.

Exposició d'ex-libris a l'Oficina del Camp de l'Arpa, de Benestar Social

Vaig fer unes quantes exposicions d'ex-libris en oficines de Benestar Social, a rel d'una primera exposició que vaig fer a l'oficina del Camp de l'Arpa, situada uns quants carrers més enllà del meu domicili d'aleshores, al carrer Provença 534. Aquí teniu el cartell de la segona exposició que hi vaig dur a terme entre el 10 i el 22 de desembre del 1989. La primera va ser l'any 1988. Amb la jove que regentava amb molt de dinamisme i esperit de servei aquesta oficina del Camp de l'Arpa, la Iolanda Maurici, farà tres o quatre anys que ens vam retrobar, ja que treballa a Vilanova i la Geltrú, al Centre Cívic de Mar, i viu a Sant Pere de Ribes. El món és petit, i no és una metàfora, almenys el món on ens movem. La plantilla del cartell permetia un disseny específic en la part superior, per a cada exposició el seu. A mi aquesta vegada em va plaure d'imitar una orla d'estil entre modernista i art déco. Fins i tot, amb la Iolanda, vam inventar un lema per a la mostra d'ex-libris, uns objectes artístics ben desconeguts per a la majoria de visitants de l'exposició, tot i que en va tenir molts. 

dimecres, 25 de febrer del 2015

Ex-libris Mª Assumpta Romeu Alemany

Pels voltants de Sant Jordi, del 18 al 27 d'abril de l'any 1986, vaig fer una exposició d'ex-libris a la Sala d'Exposicions de La Caixa, de Sant Sadurní d'Anoia. L'activitat es va desenvolupar en el marc de dinamització cultural que duien a terme les Biblioteques de la Caixa de Pensions.  El mateix dia 18, dia de la inauguració, vaig donar una conferència sobre el tema. Tant una cosa com l'altra la va organitzar amb molta cura la bibliotecària Mª Assumpta Romeu Alemany, propietària d'aquest ex-libris al seu nom. Un temps després vaig saber que aquesta jove havia mort. Em va saber molt de greu.

dilluns, 23 de febrer del 2015

Ex-libris in memoriam Elisenda (Oromí Masoliver)

L'any 1989 vaig confeccionar aquest ex-libris in memoriam d'Elisenda Oromí Masoliver (1959-1988). El perfil d'Elisenda (que en l'ex-libris apareix envoltat d'una orla estil modernista), havia il.lustrat la portada d'una plaquette que vaig publicar, el gener de l'any 1989, quan va fer un any de la mort d'aquesta jove que va ser cunyada meva. Aquesta plaquette de sis poemes dedicats a Elisenda va ser la meva primera publicació en aquest gènere.  

diumenge, 22 de febrer del 2015

Ex-libris Carmina (Bernat)

Aquest és l'ex-libris de la Carmina Bernat. La il.lustració, que respon a la professió de la Carmina, està realitzat en un espai que dibuixa un triangle, les lletres del nom són inventades, no responen a cap model cal.ligràfic, la impressió serigràfica, a dues tintes, és molt potent, en negre i carmí...

dissabte, 21 de febrer del 2015

Ex-libris Belen Bernat

Al mateix temps que Francesc Bernat i Sigalés m'encarregava el seu ex-libris, em va demanar de dissenyar també un ex-libris per a les seves filles, Belen i Carmina. Aquí es reprodueix l'ex-libris de la Belen Bernat, imprès en serigrafia a tres tintes: rosa, plata i negre per al dibuix.

divendres, 20 de febrer del 2015

Ex-libris Francesc Bernat i Sigalés

L'any 1990, el col.leccionista i soci de l'Associació Catalana d'Exlibristes, Francesc Bernat i Sigalés (1933-2010) em va encarregar el seu ex-libris. Va fer-se'l imprimir en serigrafia a dues tintes: color marró i color teula pujat. Amb gran entusiasme havia continuat la col.lecció heretada del seu avi matern, del qual va escriure'n un retrat: Retrat d'un col.leccionista: Bartomeu Sigalés i Ponsà (1875-1948), publicat a la revista EX-LIBRIS número 4. És un ex-libris figuratiu, tot i que de dibuix estilitzat, com acostumo a fer. 

dijous, 19 de febrer del 2015

Ex-libris Joan Graells

També Joan Graells, de Calaf, m'havia demanat de fer-li un ex-libris. Joan Graells és col.leccionista i soci de l'Associació Catalana d'Exlibristes. La composició d'aquest ex-libris presenta les lletres inicials del seu nom, realitzades amb un color fred i un de calent, volent significar de manera simbòlica l'equilibri (yin/yang) de les forces de la natura.  

dimecres, 18 de febrer del 2015

Ex-libris Artemio Ejarque

Artemio Ejarque, col.leccionista i soci de l'Associació Catalana d'Exlibristes, fa temps que m'havia demanat que li dissenyés un ex-libris. És el primer ex-libris realitzat aquest 2015. El motiu, posat en escena de manera sòbria, sintètica, és un arbre que sembla que presenti dues capçades. La inferior vindria a descriure l'element natural. La superior vindria a descriure l'element cultural. Metafísicament parlant, no som això, els humans? L'arbre té molts simbolismes. Des del simbolisme bíblic de l'arbre de la ciència, del discerniment o l'arbre del Bé i del Mal, fins a la figura de l'arbre com a element axial que uneix terra i cel. Hi ha també arbres mítics, com l'arbre de Gernika, o el nostre Pi de les Tres Branques, o les ceibes a l'illa de Cuba, arbres considerats sagrats segons les creences afrocubanes. La càbala jueva presenta la figura esquemàtica d'un arbre (l'arbre sefiròtic), com a mapa espiritual de l'ànima en el seu recorregut ascendent des de les arrels (Malkut) fins arribar a la capçada, i en sentit descendent Déu (Keter) atorgant els seus dons a la humanitat.   

dimarts, 17 de febrer del 2015

Ex-libris F. Barbachano

El 16 de novembre de 1985, a la Revista del Vallès va aparèixer una nota bastant llarga, que incloïa la reproducció d'un ex-libris meu. Duia per títol: Ex-libris a Cardedeu. En efecte: aquells dies exposava a la sala de Pas Poc, propietat de la família de l'últim president de l'Asociación de Exlibristas de Barcelona, Rafael Masó Subirana. Qui signava l'article era Francesc Barbachano, titular d'aquest ex-libris dissenyat l'any 1987, amb el lema poesía eres tú.
Francesc, o Francisco Barbachano Rabella, segons la seva biografia va néixer al barri barceloní de Les Corts en plena guerra civil. Amb el pseudònim de Manuel del Campo ha dedicat molta energia al món del teatre i de la locució radiofònica (una vegada, per aquests mateixos anys, recordo que em va convidar a recitar en un dels seus programes radiofònics). L'últim recital que Francisco Barbachano ha realitzat va ser el solemne recital de comiat que es va celebrar a Cunit el dia 2 de juny de 2012. En aquest esdeveniment (que va tenir dues rèpliques, a Barcelona i a Cardedeu), Francisco Barbachano, que té diversos llibres de poemes publicats, es va acomiadar de la seva vida professional, com a actor i com a rapsoda. Totes aquestes dates, que ignorava, les he trobades al seu blog: https://barbachano.wordpress.com


dilluns, 16 de febrer del 2015

Ex-libris Marta Pessarrodona

Aquest ex-libris dissenyat l'any 1989 pertany a Marta Pessarrodona i Artigues. Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) és una personalitat en el món de les lletres catalanes. Poeta, narradora, crítica literària i articulista, també conrea l'escriptura assagística i el gènere biogràfic. Vaig conèixer la Marta en una activitat organitzada pel club Don-na, de feliç memòria, entre altres raons, i és de pes, perquè vaig guanyar el premi Don-na de literatura de l'any 1990, que convocava aquesta entitat tan activa, al capdavant del qual hi havia Dolors Solà. Per aquesta època Marta Pessarrodona comandava la Comissió Internacional per la Difusió de la Cultura Catalana. Marta Pessarrodona tenia l'amabilitat de convidar-me (algun dia s'haurà de parlar de la molt bona feina que va fer aquesta Comissió). En una de les magnífiques conferències que s'hi van donar (estan publicades en diversos volums), vaig conèixer Oriol Pi de Cabanyes. Era el març de 1992. La resta d'aquesta història, que va esdevenir tan personal, ja la coneixeu. L'ex-libris, en format vertical, presenta el dibuix perfilat d'una venus naixent de les aigües dels versos de Marta Pessarrodona.

divendres, 13 de febrer del 2015

Ex-libris O(riol) Pi de Cabanyes

Aquest ex-libris a nom d'O(riol) Pi de Cabanyes és un exemple d'ex-libris 'parlant', o marca parlant. Dins de la inicial del nom (O) hi ha un pi i a sota la silueta de dues cabanyes per significar el plural del cognom. L'autor d'aquesta marca pràcticament manuscrita i realitzada a tinta, és el pintor i dibuixant Pau Roig i Estradé (Vilanova i la Geltrú,1914-1994). Trobareu àmplia informació de la trajectòria d'aquest artista pintor al Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú, de Francesc X. Puig Rovira (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003). Hi ha també un Retrat de Pau Roig i Estradé, publicat l'any 2002 per l'Ajuntament de la ciutat, que es pot trobar a la Xarxa. L'autor d'aquest opuscle és Joan Callejón i Cabrera, amb la col.laboració de Francesc Mestres.

dijous, 12 de febrer del 2015

Ex-libris Torrents - Dinarés

Ex-libris a nom de Torrents - Dinarés, dissenyat l'any 1988. En l'espai gràfic s'hi combinen les lletres inicials dels cognoms amb dos elements iconogràfics: l'un simbolitza el fruit del treball (les espigues) i l'altre és un element propi de la professió química.
En les crítiques que guardo de les meves exposicions, en la valoració dels meus treballs molt sovint es coincideix a destacar 'la claredat expositiva', o la 'síntesi gràfica', o 'l'harmonia' a l'hora de distribuir els elements o objectes que es combinen en l'espai gràfic, ja siguin elements reals o simbòlics.
Vol la casualitat que en aquests moments estigui immersa en la lectura d'un llibre que recomano a qui hi pugui estar interessat: Grafología y Diseño Gráfico Publicitario. La intersección entre dos caminos (Ediciones Obelisco) del psicòleg i grafòleg Manuel J. Moreno. Ja sabeu que jo també tinc estudis de psicologia i de grafologia, i que vaig graduar-me en disseny gràfic quan aquesta disciplina tot just començava el seus camins acadèmics. De manera que per força l'estudi de Manuel J. Moreno m'interessa especialment. Al respecte, anoto aquí un criteri del doctor Moreno que s'inspira en un text de Carl G. Jung. Diu Jung: Un veu les coses tal com és ell. Que aplicat al camp del dibuix i la composició pot traduir-se: Un dibuixa i compon tal com és ell.
Dit de manera senzilla: si un és clar dibuixa clar i fins i tot deixa molts espais en blanc, i si un és embarbussat dibuixa embarbussat i a vegades presentant un horror vacui. Això val també en el camp de la grafologia: escrivim com som, ja que no escrivim amb la mà sinó a través dels impulsos del cervell, com ja va dir la pionera de la grafologia al nostre país, Matilde Ras. D'aquí ve que puguin establir-se lligams entre psicologia, grafologia, disseny gràfic, il.lustració. 
En el camp de la literatura, i aquesta tesi sí que l'he desenvolupada en diversos articles, passa una cosa semblant: escrivim en funció del que som, que inclou el nivell conscient i el nivell inconscient de la persona, així com escrivim des dels nostres referents familiars i socials, de la nostra sensibilitat estètica, sensibilitat espiritual, del nostre nivell cultural, de les nostres idees i creences, etc.
En vista de les obres i de la mateixa experiència creativa, tot això són reflexions bàsiques sobre la pròpia creativitat i professió, en meu cas desdoblades en el camp de la gràfica i en el camp de la literatura. Desdoblament quant a disciplines creatives, no pas quant a la personalitat, que a tot arreu es manifesta des d'un mateix ésser. D'aquí vénen els veïnatges entre l'una i l'altra.   
    

dimecres, 11 de febrer del 2015

Ex-libris Joan Ferrer (i Llobet)

Aquest ex-libris, a nom de Joan Ferrer, va ser dissenyat l'any 1987. Joan Ferrer i Llobet va ser el Subdirector General d'Artesania una bona colla d'anys. En una carpeta encara guardo el carnet d'Artesana. Vaig col.laborar amb aquesta Subdirecció General d'Artesania de la Generalitat de Catalunya en algunes ocasions. Una d'aquestes ocasions va ser la participació en l'exposició Gravat i dibuix, que va inaugurar-se el dia 14 d'abril de 1987 al Centre Permanent d'Artesania (Passeig de Gràcia, 55). Entre les activitats organitzades al voltant de la mostra, el dia 28 d'abril de 1987 vaig donar una conferència amb el títol Ex-libris: orígens, història i simbologia. La il.lustració d'aquest ex-libris evoca el poder creador de la mà.

dimarts, 10 de febrer del 2015

Ex-libris Josep Mª Altimir

L'any 1989 vaig dibuixar a tinta aquest ex-libris (número 229 de la meva llista) a nom de Josep Mª Altimir. En un joc d'equilibris, en la composició hi ha elements distintius de la seva professió de farmacèutic. En el món de l'exlibrisme hi deu haver centenars, milers d'ex-libris propietat de farmacèutics.
La confecció d'aquest blog -agraeixo que els fills hi hagin insistit, mare, s'ha de veure el que has fet!- em va donant perspectiva, en efecte, de la meva trajectòria. Una cosa que ja no puc fer com abans, i ho he anat repetint, és aquests originals tan perfectes, amb aquells estris que es feien servir anys enrere, rotrings, en deien, no sé si encara són vius. N'hi havia de diferents mides. Segons el que s'havia de fer es triava una punta més fina o una punta més gruixuda. Era hàbil, en això. Vaig aprendre aquesta manera de treballar els originals preparats per a imprimir a l'estudi de publicitat Parera, on vaig treballar al llarg de tres anys, i vaig continuar l'ofici a les gràfiques Roder, i encara a Publicitària Catalana. Tot això abans de casar-me i ser mare. Després vaig treballar free lance, així podia tenir cura de la mainada.

diumenge, 8 de febrer del 2015

Ex-libris Pep Duran

L'any 1992, amics de Pep Duran em van encarregar un ex-libris al seu nom. En Pep Duran (Josep Lluís Duran Oller) va ser fundador de la famosa llibreria Robafaves de Mataró. Sempre hi ha estat vinculat, com sempre ha estat un home molt actiu: traginer de contes, com li agrada que li diguin, s'hi dedica amb veritable vocació. Coneixedor com és de llibres per a infants i joves, actua, doncs, com a educador especialitzat i terapeuta quan convé. Tot això i més ho trobareu al seu web: www.pepduran.weebly.com

dissabte, 7 de febrer del 2015

Ex-libris Estel

L'any 1996, amb molt de misteri una persona propera em va demanar que dissenyés un ex-libris per a una dona de nom Estel... La imatge parla per ella mateixa.

divendres, 6 de febrer del 2015

Ex-libris d'en Jacint Morè i Mont

Aquest ex-libris a nom d'en Jacint Morè i Mont, realitzat l'any 1995, és una 'marca parlant', o un 'ex-libris parlant'. Això simplement vol dir que els elements que componen l'ex-libris es refereixen al nom i cognoms del posseïdor d'aquesta marca de biblioteca. Només hi ha un element afegit: la senyera. En la composició s'hi pot observar un gust per la geometria i per la síntesi iconogràfica, tendències que vaig iniciar fa temps. Amb tot, mai no han estat absents ja des de les primeres composicions.

dijous, 5 de febrer del 2015

Ex-libris Mercuri Castellà i Satorra

Aquest ex-libris a nom de Mercuri Castellà i Satorra va ser dibuixat l'any 1988. El tema de la il.lustració, central en una composició rectangular vertical, és molt gràfic: expressa l'actitud concentrada en l'estudi a la manera renaixentista per part del propietari de l'ex-libris.

dimarts, 3 de febrer del 2015

Ex-libris In Memoriam Mercedes de Prat

Vaig dissenyar aquest ex-libris l'any 1998. L'original és bastant gran, ja que havia de ser exposat amb motiu de l'homenatge que es va fer a Mercè de Prat, més coneguda com a Mercedes de Prat, crec entendre, i és una opinió personal, pel seu matrimoni amb Cesáreo Rodríguez-Aguilera. He de dir per sorpresa meva, i encara amb escàndol, que ni Mercè de Prat ni Mercedes de Prat no tenen cap article a la Viquipèdia. Tan sols figura com la 'poetisa casada con Cesáreo Rodríguez-Aguilera' en l'entrada del marit. Així estem, encara. A continuació reprodueixo la versió que vaig publicar al meu llibre Dona i art o la dansa de Lilâ (Cossetània Edicions, 2010) de l'article publicat al diari Avui el 27 de gener de 1998.


Mercè de Prat, ‘in memoriam’

De Mercè de Prat en vaig sentir a parlar per primera vegada a través de Dolors Oromí, una artista del tapís molt coratjosa que ha sembrat de propostes estètiques ben originals l’art de Penèlope a casa nostra. Anaven en tren direcció a Lleó. I en un moment donat del viatge, Mercè de Prat va començar a animar tothom perquè es fes el propòsit d’escriure algun vers... ¿Potser volia un trànsit més creatiu entre els viatgers?

Ara he sabut que Mercè de Prat, que anava per cantant de lied, que era diplomada en psicologia i mestra ceramista, que havia fet periodisme i que havia traduït Rainer Maria Rilke de l’alemany i Max Jacob del francès, també havia escrit poesia. Un lloc entremig –prologat per M. Aurèlia Capmany- ara se’ns presenta com un reflex del seu activíssim itinerari vital.

D’aquest viatge existencial ens en va parlar amb emoció el poeta i crític d’art José Corredor-Matheos –que havia conegut Mercè de Prat l’any 1953- amb motiu de l’exposició homenatge que hem organitzat el grup Dones Artistes Som 7, conjuntament amb l’Institut Català de la Dona. Mots que tenen vida pròpia, va dir Corredor-Matheos, tot referint-se als seus poemes, mots que ara ens la recorden.

Mercè de Prat havia cofundat, l’any 1959, els Salons Femenins d’Art Actual, en els quals algunes de les components del grup Dones artistes som 7 havien participat. Perquè si bé ara l’activitat artística de la dona és reconeguda sense tants prejudicis sexistes, anys enrere no era d’aquesta forma ni de bon tros: la tasca creativa femenina ha avançat, entre altres raons, per la gosadia de moltes de aquelles dones pioneres, així com gràcies a animadores culturals com ara Mercè de Prat.

Una de les activitats més rellevants de la Mercè va ser, precisament, la de crítica d’art publicant els seus treballs –rigorosos i cultes- en les més prestigioses revistes d’aquest àmbit creatiu. No fa gaire llegia en un seu pròleg a l’exposició que el novembre passat feia a Jaén la pintora d’harmonies paisatgístiques Conxa Ibàñez: L’art és una de les poques coses que ens salva de la vulgaritat.

En efecte. En el seu llibre Textos de estética taoísta, Lluís Racionero escriu que l’art, avui, està mancat de criteris estètics d’avaluació: tot s’hi val; i qualsevol es creu amb qualitats per expressar-se, la confusió és immensa i la banalitat ineluctable. Així ho havia percebut Mercè de Prat. Per aquesta raó va promocionar i patrocinar un premi com el DONART. Premi que s’ha vist prestigiat per la qualitat artística de les dones que l’han guanyat.

Fets de la vida quotidiana són manifestació d’algun sentiment, d’alguna idea que els agullona. Algunes persones converteixen en música, en poesia o en expressions plàstiques com la pintura aquests sentiments, aquestes idees. Així, l’obra d’art constitueix la manifestació sensible d’allò que de més sagrat tenim al nostre interior i que busca manifestar-se. Mercè de Prat, amb la seva nodrida –i nodridora- vida dedicada a la creació en tantes de les seves facetes, ha estat un model de vida creativa. Reconèixer-ho no és només un acte de justícia: és també un primer gest d’agraïment.


 

dilluns, 2 de febrer del 2015

Ex-libris Eloina Vélez y José Manuel Gulias

Aquest ex-libris matrimonial, o de parella, està dissenyat l'any 2002. El motiu de la il.lustració, realitzat a tinta, és ben explícit: projecte comú, volant en la mateixa direcció...