Fa molts, moltíssims anys (1983), que la mare de l'artista de la ceràmica, Maria Àngels Domingo Laplana, més coneguda com Madola, en va encarregar el seu ex-libris, realitzat com ho feia en aquella època: a ploma i amb formes estilitzades. I com que el món sovint se'ns presenta tan proper, més endavant va passar el que explico en el text que reprodueixo a continuació, escrit amb motiu d'una exposició que Madola va fer al Fòrum Berger Balaguer, de Vilafranca del Penedès (2006), i que vaig incloure al meu llibre Dona i art o la dansa de Lilâ (Cossetània, 2010):
"El desembre de 1990
vaig viure un esdeveniment que em va capgirar la vida: vaig guanyar la quarta
convocatòria del premi Don-na amb El vel
d’Harmonia. El guardó, que en aquells temps inaugurals només era la
publicació del llibre!, va venir acompanyat d’una obra artística realitzada per
la ceramista
Madola. L’obra és una peça que reprodueix un llibre, i que
sempre tinc a la vista per la metàfora visual que em representa.
Madola (nom
artístic de la barcelonina
Maria Àngels Domingo Laplana) és una artista amb un
currículum gens convencional. Aquesta peça seva, de tacte rugós i pesant perquè
és massissa, s’allunya molt de la imatge ornamental de gerros, bols i flascons:
més aviat sembla una escultura tot i que no deixa de ser una obra realitzada en
ceràmica.
Madola va aprendre
el vell ofici de modelar el fang, de donar volum a les peces, de pintar-les i
de coure-les –l’art d’inventar noves formes el portava a dins!- a l’Escola
Massana amb Josep Llorens Artigas, un creador de prestigi internacional
vinculat a Picasso i Miró (amb els quals va col.laborar estretament tot
prestant-los la seva tècnica, el seu saber i la seva passió artística).
Sota els efectes
del foc a diferents graus de temperatura, les terres refractàries i els òxids
prenen unes textures i unes coloracions molt grates a la desperta imaginació
artística de Madola. Per això hi experimenta. Aquests experiments en tècnica
ceràmica (que en alguns moments poden recordar la sobrietat del raku japonès), donen lloc a objectes
volumètrics com el llibre que ara tinc al davant i que devia ser l’inici d’una
predilecció: convertir la imatge dels llibres en peces ceràmiques la visió de
les quals suggerissin el plaer de la lectura i del coneixement.
Per aquesta
característica que rememora uns moments tan únics –tan místics, anava a dir-
com són els moments de plena immersió en la lectura, l’artista hi torna de
manera intermitent. Ara, al Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca, i amb el títol
Escrits de taller 2004-2006, Madola
ens ofereix les seves darreres investigacions-experimentacions ceràmiques amb
uns llibres de sòlida configuració (el paper no pesa com la ceràmica) estesos
estratègicament damunt de taules metàl.liques.
L’evolució artística
de Madola és evident. Els actuals llibres ceràmics de l’artista responen a un
major domini de la seva tècnica, però també de la seva imaginació espaial,
conceptual, sensible. El meu llibre-talismà és una peça ben creativa, però amb
els anys l’ofici de Madola s’ha superat de forma notable: els llibres ara
espargits per la sala d’exposicions tenen un gran magnetisme fruit de la seva
sensibilitat tàctil, càlida, emotiva.
El periodista Pep Forns ho resum d’aquesta
manera: “Les ceràmiques de Madola tenen la capacitat de commoure”. En efecte.
En la contemplació d’aquestes peces, tot i veure-hi la seva especificitat
material, l’espectador també se sent impregnat d’una fantasia: el desig de
submergir-se en un món escrit que la lectura revalida.
Aquesta exposició
s’havia pensat per a l’any 2005 –Any del Llibre i la Lectura-. La mostra
arriba un any després, però aquesta circumstància és irrellevant. Juntament amb
altres interessants propostes creatives (valentes, de gran format), l’autora fa
anys que treballa el tema del llibre ceràmic com a artefacte artístic. Per
intemporal, no li passa el temps. Per aquesta raó va perfeccionant el seu art
fins a produir les presents meravelles."
Si us ve de gust saber més coses d'aquesta artista extraordinària, podeu visitar la seva pàgina web: www.madola.com
