Exlibris de la Neus Calpe

 

Aquest exlibris té moltes particularitats, fins i tot podria semblar estrafet. A la Neus Calpe la vaig conèixer en les classes de literatura catalana que donava el professor Ramon Cotrina. Em dol molt que ni l'un ni l'altra ja no siguin entre nosaltres, com ja no hi era el marit de la Neus en el temps que li vaig fer l'exlibris. La Neus era vídua i va voler que a l'exlibris hi poses la seva divisa: Sempre amor. La Neus tenia una floristeria i sabia guarnir molt bé els rams, però la flor que més li agradava era la mimosa, la flor que li regalava el seu marit tan bon punt floria al febrer. D'aquí ve la mà, que surt d'un núvol, en actitud d'ofrena d'un ramet de mimosa. Tot plegat composa una iconografia feta a l'estil pla del romànic, que no contempla perspectives, i quan vol destacar una cosa la incorpora lliurement al dibuix general, en aquest cas una mà. Així és com s'ha de llegir aquest exlibris que ja apareix numerat, encara que duu la meva signatura. Encara no havia ideat l'anagrama que vaig incorporar poc després als exlibris.

 

Exlibris de la biblioteca del Conde Perelada i exlibris de Miguel Mateu

Fa una bona colla d'anys, entre el 1998 i el 1999, ja que el llibre Castells habitats, d'Oriol Pi de Cabanyes, l'Editorial 62 el va publicar l'any 1999, vam visitar el castell de Perelada. La biblioteca, un veritable temple de llibres, em va impressionar molt per com sempre he cregut que una biblioteca ben nodrida és com una mena de cel a la terra. Hores d'ara sembla que el volum de llibres és de 100.000. Els llibres tenien el seu exlibris, dels quals me'n van donar aquests exemplars. No fa gaire temps, però, que em van escriure amb el prec d'informar a la direcció d'EXLIBRIS que la biblioteca del castell de Perelada es donava de baixa de la suscripció de la revista. Sap greu perquè, com en totes les associacions creades entre els anys 70 i 80, els socis s'estan fent grans, es moren i no hi ha relleu, i si biblioteques com la de Perelada es donen de baixa doncs... Sabeu quan costa, la suscripció anual que comprèn la recepció de dos números de la revista EXLIBRIS? 40 euros. Diria que per al castell de Perelada, als jardins del qual cada estiu té lloc el seu fastuós festival, això és com un cèntim que ni tan sols es plega de terra... L'excusa no és la despesa, però alguna cosa havien de dir. Em produeix tristesa pels valors materials que actualment prevalen per sobre dels valors culturals encara que en facin gala.  

Una exposició d'exlibris a Leningrad

Es pot organitzar una exposició d'exlibris a distància? I tant, que es pot. L'artista rus Eugueni Bliumkin ho va fer, i amb pocs mitjans. Per dur a terme aquesta exposició conjunta, a la qual vaig ser tan amablement invitada per l'Eugueni, vaig enviar-li per correu certificat els exlibris que potser ell mateix devia emmarcar, així com és l'autor d'aquest cartell del qual tinc l'original, ja que, un cop clausurada la mostra, me'l va enviar signat com a recordatori de l'esdeveniment. Així, doncs, ja ho sabeu: una representació escollida dels meus exlibris van exposar-se al costat d'una representació escollida dels exlibris d'Eugueni Bliumkin a Leningrad... És emotiu recordar episodis que tenen una mica de novel·lesc i de virtual, ja que puc ben dir que "he estat i no he estat a Leningrad".