dilluns, 23 de gener de 2023

Lligams i confluències


Tal com diu aquesta invitació, vaig exposar una tria dels meus exlibris en aquest Ostal d'Occitánia Azalais, a la ciutat de Castras. Com sabeu, Azalais és el nom d'una trobairitz de la qual he parlat en més d'una ocasió al llarg del meu camí com a escriptora per considerar-la una admirada creadora en la genealogia d'escriptores. La invitació diu que parlaré de la meva obra en conjunt: com a dissenyadora d'exlibris i com a escriptora. Així va ser gràcies a la invitació de l'amic Joan Thomàs, vinculat a l'Institut d'Estudis Occitans, que vaig conèixer de la mà de Josep Arasa. Així es van teixint belles i fèrtils complicitats. En aquesta ocasió vaig conèixer en un sopar organitzat per Joan Thomàs en una taula de quatre, al professor de la universitat de Tolosa, Joan Claret i Solé, el germà gran dels germans Claret i Serra: el periodista Andreu i els músics Lluís i Gerard. Joan Claret, defensor de la cultura catalana i president del Casal Català de Tolosa, defensava també l'occità.Vaig quedar fascinada pel capteniment d'un home que, nascut el 1932, va morir massa jove, l'any 2001. En la seva memòria, l'any 2007 es va donar el seu nom a l'Ostal d'Occitánia. Aquell vespre de desembre de 1994, a través d'una conversa que anava molt a fons dels temes que vam exposar durant la vetllada, de seguida vaig saber que els nostres pensaments confluïen en un riu d'aigües humanistes. El camí de l'art i l'escriptura a vegades procura la coneixença de grans persones que han treballat perquè el món sigui un lloc amb aquelles qualitats humanes que fa que no perdem l'esperança.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada