Aquest exlibris té moltes particularitats, fins i tot podria semblar estrafet. A la Neus Calpe la vaig conèixer en les classes de literatura catalana que donava el professor Ramon Cotrina. Em dol molt que ni l'un ni l'altra ja no siguin entre nosaltres, com ja no hi era el marit de la Neus en el temps que li vaig fer l'exlibris. La Neus era vídua i va voler que a l'exlibris hi poses la seva divisa: Sempre amor. La Neus tenia una floristeria i sabia guarnir molt bé els rams, però la flor que més li agradava era la mimosa, la flor que li regalava el seu marit tan bon punt floria al febrer. D'aquí ve la mà, que surt d'un núvol, en actitud d'ofrena d'un ramet de mimosa. Tot plegat composa una iconografia feta a l'estil pla del romànic, que no contempla perspectives, i quan vol destacar una cosa la incorpora lliurement al dibuix general, en aquest cas una mà. Així és com s'ha de llegir aquest exlibris que ja apareix numerat, encara que duu la meva signatura. Encara no havia ideat l'anagrama que vaig incorporar poc després als exlibris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada