Don Quixot

En paral.lel a l’esplèndida exposició Quixots de paper (que es pot veure fins al 24 d’abril al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona), i amb motiu de la celebració del Fòrum Internacional d’Exlibristes 2016 (que acaba de celebrar-se a Vila-seca i Tarragona els passats dies 8, 9 i 10 d’abril), s’ha editat un número especial de la revista Ex-libris, portaveu de l’Associació Catalana d’Exlibristes. Els treballs acadèmics i els ex-libris que s’hi publiquen s’afegeixen a l’extensa i nodrida bibliografia dels ex-libris cervantins, molt estimats pels col.leccionistes.

En aquest número s’hi poden trobar textos de Marià Casas Hierro, (president de l’ACE), i d’especialistes reconeguts en aquest camp de la gràfica com M. Vicente Sànchez Moltó, Pere Maragall i Mira, Gian Carlo Torre, Enrique Villagrasa, Pedro Antonio Heras Caballero i José María Fernández Gutiérrez. La meva aportació a aquesta panoràmica històrica, literària i artística dedicada al cavaller don Quixot i a Miguel de Cervantes és el text Dulcinea inspiradora i ex-libris cervantins. El text té dues parts. En la primera trobem el simbolisme de la dama que inspira Miguel de Cervantes a l’hora d’escriure el Quixot, que no és altra que la mateixa Saviesa del salmista projectada en la figura de Dulcinea, i que al final d’aquesta novel.la fa dir al seu autor: Per a mi tota sola va néixer don Quixot, i jo per a ell; ell va saber obrar i jo escriure; tots dos som un. Així, doncs, la Saviesa-Dulcinea és la inspiradora d’una de les més grans novel.les de tots els temps, amb la contrapartida de la seva cara grollera en el personatge d’Aldonça. La segona part del text es refereix a la varietat formal (que travessa tots els estils artístics) de la iconografia cervantina en els ex-libris. Iconografia que pot emparentar-se amb els ex-libris jordians.

Tant l’exposició Quixots de paper, con l’edició de la revista Ex-libris, com la celebració del Fòrum Internacional d’Exlibristes 2016, han d’emmarcar-se en la commemoració dels 400 anys de la mort de Cervantes, i el no menys important recordatori, el passat 2015, dels 400 anys de l’edició, el 1615, d’El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, que amplia la primera part, publicada el 1605, amb el títol d’El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha.

(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 15 d'abril de 2016. A la imatge, un ex-libris de B.E. Tarlakazan, present a l'exposició Quixots de paper, sel.leccionat per al concurs d'ex-libris amb tema cervantí)