Ex-libris Luis de Caralt

En el món de l'exlibrisme un, una, es pot trobar amb sorpreses, com aquest ex-libris a nom de l'editor Luis de Caralt. Buscant una traducció catalana d'El cementiri marí, de Paul Valéry, en vam trobar una, via internet, en un llibreter de Bilbao. La traducció era feta per Miquel Arimany i, per tant, fiable. L'edició d'aquest llibre, a càrrec de l'Editorial Gustau Gili, es va fer l'any 1970. En un tres i no res ens ha arribat a casa un preciós llibre amb les pàgines de paper de fil Munné, com s'especifica en els crèdits. L'edició, de 240 exemplars, no és venal i duu el número 182. Al revers de la primera pàgina hi figura aquest ex-libris, que m'ha deixat bocabadada, amb el yugo y las flechas. Inevitablement, la imatge porta a l'època franquista més reculada. El lema i la il.lustració, magnífica, fan pensar, i no poc. Els llibres que s'apilen cap amunt es poden interpretar a través del lema La fuerza de la razón, raó basada en la cultura, se suposa. Bé. Però per damunt d'aquesta raó n'hi ha una altra, en aquesta imatge, que es visualitza a través del casc militar que corona la pila de llibres: la raó (més aviat, la desraó) d'una guerra civil que va atorgar la victòria a la facció ajudada tècnicament i econòmicament pels dictadors Hitler i Mussolini, com anem sabent cada dia amb més precisió de dades a través de rigorosos treballs historiogràfics, nosaltres, la gent d'una generació a la qual se li ha ocultat la història tant com s'ha pogut. Però la veritat acaba per saber-se, i també sabem que les democràcies occidentals van girar la cara a la República i aquesta va haver de vendre's l'ànima, que a sobre va haver de pagar a preu d'or!, i buscar ajut a Stalin, un dictador igualment amb entranyes de diable. Aquesta és la trista història. Els vencedors de la Guerra Civil, anomenats 'nacionals', però en realitat la facció que es va aixecar en armes contra el govern de la República, legalment constituït, van imposar La razón de la fuerza. Tot plegat molt interessant com a estudi polític i sociològic si no fos que va costar tantes vides i tant de dolor, que va enterrar la democràcia per quatre dècades i va crear una mentalitat impositiva que no només va durar aquests quaranta anys sinó que encara dura. L'ex-libris, de bona factura, no va signat. Jo tampoc no l'hauria signat. Un, una, ha de guanyar-se la vida, però no plegar-se. Una anècdota gens frívola com a addenda: el llibre amb la traducció catalana de l'obra de Paul Valéry no estava obert, i, per tant, no estava llegit, ni tan sols fullejat. Arribats aquí ens podríem preguntar com és que aquest llibre va anar a parar a Bilbao. El posseïdor del llibre o la família, en un moment o altre se'n va desfer. A partir d'aquí podem fabular, fer una novel.la sobre la història del llibre. Encuriosida per saber més dades de l'editor Caralt, he entrat a google per trobar informació. Luis de Caralt Borrell va nèixer en una família benestant barcelonina el 1916, va ser falangista i a la postguerra va exercir de regidor de la ciutat de Barcelona. A la postguerra, i fins i tot més enllà, ho sabem també els nascuts els anys cinquanta, la razón de la fuerza era imperativa. Ho diu la història, i l'ex-libris, mirall d'una època, ho reflecteix.