Exlibris Cèsar Martinell

 

En la visita a l'exposició El Penedès amb ulls de Gaudí que fins al juny tindrà lloc a la Capella de Sant Pelegrí del Vinseum, a Vilafranca del Penedès, en una de les vitrines s'exhibeix l'exlibris de caire simbòlic que Cèsar Martinell va dissenyar per a ell mateix. 

En tant que arquitecte, Cèsar Martinell va tenir tractes amb Gaudí i com a historiador de l'art va ser un dels primers a escriure sobre el genial arquitecte de qui aquest any 2026 es commemoren amb gran solemnitat els cent anys de la seva mort. 

L'autor de la primera biografia de Gaudí, però, va ser el vilanoví Josep Francesc Ràfols, arquitecte, pintor, historiador de l'art i autor del Diccionari Biogràfic d'Artistes de Catalunya. Havent treballat en les obres de la Sagrada Família i, per tant, d'haver establert una relació estreta amb Gaudí, és de lamentar que en l'exposició El Penedès amb ulls de Gaudí no se'n faci un esment explícit, ja que es tracta d'una mostra que pretén abarcar la relació que Gaudí va tenir amb el Penedès eixamplat si en podem dir així, com és la seva vinculació a través de la construcció (amb Francesc Berenguer, tal com darrerement s'ha establert l'autoria) del Celler Güell en el terme municipal de Sitges, per encàrrec d'Eusebi Güell, un del seus mecenes més importants. Hi ha biaixos expositius que no s'entenen, o si s'entenen encara és pitjor per l'oblit interessat que representen.

Myroslava Kopcha

 

  A través de la newsletter número 530 de la FISAE (federació d’associacions d’exlibristes d’arreu del món), el seu impulsor i editor, el danès Klaus Rödel, ens informa, dolgut, de la mort d’una jove i prometedora artista ucraïnesa: Myroslava Kopcha.

     En un mitjà de comunicació ucraïnès llegeixo que l’artista i soldat Myroslava Kopcha va morir en una missió de combat que l’havia dut a la frontera amb Rússia, a la regió de Txernihiv. Hi va morir juntament amb un company. Myra, que així és com era anomenada per la família i amics, tenia 25 anys. Com a gravadora, pintora, dissenyadora i il·lustradora era coneguda amb el nom d’Akira. El disseny d’exlibris havia atret la seva creativitat i ja n’havia fet uns quants amb el seu estil remarcable.

     Myroslava Kopcha va néixer a Berezhany, a la regió de Ternopil, però va passar la major part de la seva vida a Lviv. Diuen els qui van conèixer i estimar la jove Myra que per a ella «l’art era una manera singular de veure el món, i el servei era un deure que es prenia molt seriosament». Segons Halyna Kopcha, la mare que la plora, Myra «sabia combinar l’art i la lluita i veia bellesa en tot».

     Myroslava Kopcha va servir com a soldat voluntari en una unitat de reconeixement aeri que es dedicava a la vigilància i recopilació de dades des de l’aire. La seva devoció per Ucraïna era tan gran com era gran el seu esperit d’artista. En l’article necrològic, publicat el dia 13 de desembre de 2025, a poc més de dues setmanes de la mort de Myroslava Kopcha, es llegeix: «La llum que la Myra desprenia s’expandia tothora al front: va conservar intacta la sensibilitat per la bellesa i percebia llum fins i tot enmig de tanta foscor».

     Foscor, morts i tant dolor com el que veiem en les imatges que arriben a intermitències, segons l’actualitat informativa, tant del front com de les ciutats ucraïneses bombardejades i saquejades. Ara farà quatre anys de l’inici de la invasió russa a Ucraïna i fa mal al cor saber que s’han sacrificat tantes vides com la de Myroslava Kopcha de la qual se’n recorda «la creativitat i el coratge que la va convertir en una llum en la fosca de la guerra», tal com va repetint l’escriptor de l’article que li fa homenatge, i encara afegeix que «el seu record inspira perquè la llum de l’art viu en cadascun de nosaltres quan arriba el moment de defensar un futur millor». L’art no és només un fet estètic sinó també, i sobretot, un fet moral, és a dir: un fruit de l’esperit.

(article publicat al diari digital Eix Diari, 4 de gener de 2026)