Abans d'ahir, 22 de desembre, ens va deixar a Barcelona la dibuixant, gravadora i pintora Conxa Ibáñez, nascuda a Canet de Mar l'any 1926. Treballadora entusiasta i incansable, en un moment determinat de la seva àmplia carrera artística va entrar al món de l'exlibrisme. Aquesta faceta és força desconeguda pel gran públic, si bé ja l'any 2006, al número 32 de la revista EX-LIBRIS, M.D. Muntané signava un article on recollia opinions de Conxa Ibáñez respecte del gravat i s'hi reproduïen vuit exlibris de la seva autoria. És interessant per al lector conèixer algunes de les opinions que sobre el gravat expressa Conxa Ibáñez: "La màgia del gravat és el seu misteri, perquè la seva complexa tècnica i els seus resultats, no sempre previsibles, es converteixen en un repte màgic". I també: "Potser la pintura és a la prosa allò que el gravat és a la poesia, perquè el gravat és també més intimista. I trobo que el gravat i la poesia fan i poden fer molt camí junts". Aquí no resisteixo exposar la col·laboració entre Conxa Ibáñez i jo en l'elaboració del meu llibre de poemes Treball de camp, que l'any 1999 va publicar l'editorial vilanovina El Cep i la Nansa. Jo hi vaig posar els poemes, Conxa Ibáñez els gravats que l'il·lustren, com el de la imatge. Gràcies, Conxa, per tot l'art que ens has donat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada