diumenge, 29 de desembre del 2019

Ex-libris Cristina 40 anys amb el lema "quadratura del cercle"


Des del punt de vista de la matemàtica, la quadratura del cercle és un problema que no es pot resoldre amb la regla i el compàs. Ara bé: ni tan sols la naturalesa, que segueix les seves regles, si bé no sempre són visibles, no dóna res per impossible.
     
La intel·ligència de la naturalesa, que no cessa de renovar-se i d’evolucionar, s’expressa a través de diferents nivells, també mentals. De manera que el que no pot ser aconseguit mitjançant la geometria matemàtica, no podria ser-ho a través de la poesia imaginativa? Aquest és el camí emprat en el disseny d’aquest ex-libris que se salta totes les normes amb la intenció, gens amagada cal dir, de proposar una nova via dins el seu camp.

No és aquesta la funció de l’Art? Trencar cànons per establir-ne de nous si pot?
     
En aquest ex-libris, que per primera vegada es dissenya per celebrar un aniversari: el quarantè aniversari de la Cristina, la dona jove a qui va dedicat l’ex-libris, s’ha dibuixat el quadrat emmarcant un cercle en l’interior del qual s’ha inclòs una forma quadrangular que tampoc no segueix el cànon del quadrat reglat i que es mostra en una filigrana que recorda les «neules» o papers retallats, guarniments típics de l’illa de Mallorca en temps de Nadal (cal recordar que l’aniversari és el dia 29 de desembre).
     
El grafisme resultant, si bé s’inspira en les formes geomètriques bàsiques del quadrat i del cercle, es presenta més aviat en la forma d’un mandala, una figura pròpia de la cultura budista que simbolitza tant la unitat com la complexitat de l’univers. En el grafisme d’un gran esquematisme visual, s’hi han incorporat unes fulles verdes, imatge d’una primavera sempre latent perquè és d’índole espiritual. El color verd és el color complementari del lila, color adoptat en la lluita feminista, que dibuixa el quadrat i el cercle amorosit pel rosa carn, el color dels afectes.
     
Només quan l’art pren alguna forma visionària, és a dir, sorgida del món imaginari, pot quadrar de forma creativa el cercle que la matemàtica lògica no pot quadrar. Per aquest motiu, ni els quadres estan realitzats de manera perfecta, amb tiralínies estrictes, ni tampoc el cercle. Una figura i l’altra és la mà qui les ha traçat. Una mà humana, no un robot o un programa informàtic. Artesania tradicional al servei de la poesia.
     
Cadascú de nosaltres és un univers. Així, doncs, aquest ex-libris amb el lema «quadratura del cercle» que evoca i exalta les quatre dècades d’un aniversari de naixença, és una imatge metafòrica de la quadratura del cercle possible, i, per tant, una figura de l’univers poètic que la personalitat de la Cristina conté.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada