Acaba d'arribar a les mans dels socis de l'Associació Catalana d'Exlibristes el número 65 de la revista EX-LIBRIS. Es tracta d'un monogràfic amb un llarg text escrit per Marià Casas dedicat a la figura del gravador François Maréchal, nascut a l'any 1938 a Evreux, Normandia, i mort el 2018 a Madrid, on vivia des del 1963, casat amb una madrilenya. Va practicar en grau d'excel·lència totes les tècniques del gravat amb preferència per la calcografia i la xilografia. El seu art, inspirat i executat amb una tècnica impecable, li va valdre exposar a la Biblioteca Nacional de Madrid i a Calcografia Nacional. El 1991 va ser nomenat acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes San Fernando de Madrid. Va ser soci de l'ACE des de la seva fundació, l'any 1989.
Un apunt personal: l'última vegada que el vaig veure va ser l'any 2014 amb motiu del XXXI Congrés Internacional d'Exlibristes de la FISAE, que va tenir lloc a Tarragona. Hi va exposar, amb èxit, una mostra selecta de les seves realitzacions. L'havia conegut molts anys enrere en ocasió del Congrés celebrat a la ciutat holandesa d'Utrech (1988). De la mateixa manera que realitzava els seus ex-libris, amb traç tan segur com apassionat, em va dir no pas per tirar-me una floreta intranscendent, sinó per descriure el que ell en deia descripció psicològica, que la meva mirada era la d'una àguila. Deixo als lectors que treguin les seves pròpies conclusions. Jo no vaig interpretar la seva afirmació de manera immediata, però algunes vegades hi pensava. Més tard he comprès a què es referia. Havíem tingut una conversa que podríem qualificar de fondària. Era un home de vida interior intensa.
Un apunt personal: l'última vegada que el vaig veure va ser l'any 2014 amb motiu del XXXI Congrés Internacional d'Exlibristes de la FISAE, que va tenir lloc a Tarragona. Hi va exposar, amb èxit, una mostra selecta de les seves realitzacions. L'havia conegut molts anys enrere en ocasió del Congrés celebrat a la ciutat holandesa d'Utrech (1988). De la mateixa manera que realitzava els seus ex-libris, amb traç tan segur com apassionat, em va dir no pas per tirar-me una floreta intranscendent, sinó per descriure el que ell en deia descripció psicològica, que la meva mirada era la d'una àguila. Deixo als lectors que treguin les seves pròpies conclusions. Jo no vaig interpretar la seva afirmació de manera immediata, però algunes vegades hi pensava. Més tard he comprès a què es referia. Havíem tingut una conversa que podríem qualificar de fondària. Era un home de vida interior intensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada