Artistes contemporanis de l'ex-libris

   

Acaba d’aparèixer el volum número 24 de la publicació Contemporary Internacional Ex-libris Artists, que amb tanta cura edita a Portugal Artur Mário da Mota Miranda, amb l’ajuda d’Ana Maria Fernandes Amorim, col·laboradora en aquesta aventura artística i cultural que es proposa donar visibilitat a artistes contemporanis de l’ex-libris d’arreu del món.

     

En aquest volum són vint-i-cinc els autors que acompanyats d’un text introductori d’un estudiós de la matèria i alhora coneixedor de la trajectòria dels artistes, aquests mostren la seva obra en el camp de l’ex-libris. Les propostes creatives d’aquests vint-i-cinc participants són de qualitat molt remarcable. En la contemplació de les obres es fa palesa la necessitat de l’art, també en el nostre món atribolat, o precisament per això. La poesia és indispensable, però no sé ben bé per a què, deia Jean Cocteau. Just perquè la poesia i l’art no són indispensables són indispensables.

     

En aquest volum corresponent a l’any 2017 hi abunden artistes de Turquia, que des de fa uns anys han entrat amb empenta en aquest àmbit de la gràfica. Artistes russos, bielorussos, ucraïnesos, hongaresos, polonesos i romanesos també hi tenen força presència al costat d’artistes de països com França, Canadà, Espanya, Portugal i Brasil, amb una tradició consolidada en el disseny d’ex-libris. Per aquest motiu, en el conjunt de la publicació destaquen per la seva originalitat i vigor creatiu les personalitats artístiques de Wejdan Najah Alshamary, una artista d’Irak, Iram Wani, una artista de Pakistan, i Obiora Obieze, un artista plàstic nigerià. Amb tècniques de gravar ben apreses a l’hora de realitzar els seus treballs, aquests tres artistes ofereixen unes imatges molt atractives visualment. En la composició dels ex-libris incorporen elements de l’imaginari propi de les seves cultures, i això amb un llenguatge modern, trencador.

    

Així, a Contemporary International Ex-libris Artists trobem art en el qual preval la imaginació creativa que mai no cessa i que contradiu el pintor Mondrian: l’art desapareixerà tan bon punt la vida sigui més equilibrada. Com que a pesar dels avenços, sobretot científics i tècnics, la vida humana no s’equilibra, l’art, tan lligat al profund de la vida humana, continua sent necessari.

(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 29 de març de 2018)