Ex-libris Leopoldi Mozart

Aquest ex-libris manuscrit pertany a Leopold Mozart (aquí signa Leopoldi), pare de W.A. Mozart. La fotografia no és molt bona, està presa d'amagat, a la casa on va néixer i a la casa on va viure Mozart (aquí és on vaig fer la foto) no està permès prendre fotos... Però, què no faria jo per documentar un ex-libris?

Ex-libris d'Emanuel Schikaneder

Aquest és l'ex-libris d'Emanuel Schikaneder, l'autor del text de l'òpera La flauta màgica, de Mozart. Fotografia feta d'amagat, cal dir, a la casa natal de Mozart a Salzburg. Hi vam ser el passat dijous, 13 de juliol. A Salzburg, una ciutat que té molts atractius, en té un de principal amb Mozart, patrimoni immaterial que dóna molt de rendiment com Dalí dóna molt de rendiment a Figueres. Així passa sovint. Mozart, com Dalí, va ser ben poc profeta a la seva terra. Va haver de marxar perquè no es va entendre amb amb el seu 'senyor', el Príncep Arquebisbe Hieronymus Colloredo. Mozart va morir a Viena a l'edat de 35 anys. La seva obra musical és immensa en quantitat i qualitat.

Ex-libris Laia

La Laia (González Martínez) és la germana petita de la Paula, la fillola de la meva filla Cristina.  La Laia va fer 6 anys aquest passat 5 de maig. Aquest és l'ex-libris dissenyat per a ella. He combinat diversos elements de la natura disposats en tres nivells. Com en la vida. 

Ex-libris Paula

Continuo a dissenyar ex-libris per a gent molt jove. La Paula (González Martínez), que el proper 18 de juliol farà 9 anys, aquest maig ha fet la Primera Comunió. El maig és temps de primavera, i també ella es troba a la primavera de la vida, d'aquí ve aquesta imatge amb dos ocells en diàleg damunt una branca tendra que la simbolitza. La meva filla Cristina és padrina de la Paula. Amb la seva mare, l'Anna Martínez, són amigues des de l'escola de primària, durant uns anys van fer ballet juntes, s'han tractat tota la vida. Qui té un amic o una amiga té un tresor. Tan cert.

Ex-libris Martí

Martí (Espinazo Pi de Cabanyes) té quatre anys i encara no sap llegir, però és un nen eixerit i murri, i li agraden molt les colles de diables, la seves festes de soroll i foc. D'aquí ve que en el seu ex-libris hi hagi la carota d'un diable que vol fer una gran por, però més aviat sembla una màscara de carnaval, la qual cosa també encaixa, ja que el noi és ciutadà de ple dret de Vilanova i la Geltrú.

Ex-libris Aleix

Aquest personatge és ben bé sortit de la imaginació. Si a nosaltres ens ha fet falta la imaginació per anar per la vida que ens ha tocat viure, encara els en caldrà més, a les noves generacions com la de l'Aleix (Pi de Cabanyes Navarro), nét gran d'Oriol Pi de Cabanyes, que va fer 7 anys a primers d'abril. No és l'ET, però podria ser-ne un cosí de vés a saber quines galàxies. Els viatges siderals aviat seran a l'ordre del dia i caldrà unes bones antenes per captar tot el que vagi venint. El noi aprofita tot el que se li ensenya i va més enllà. Fa moltes preguntes. Bona cosa. A la figura que il.lustra aquest ex-libris que li està dedicat no li surt fum del cap, és la flama de les idees, conceptes... La figura, com en un escut, s'acompanya de dues imatges simbòliques: el sol i la lluna.  

Ex-libris Júlia

Arriba el final de curs... En els anys de primària, els nens i les nenes aprofiten molt els dies d'escola, aprenen un munt de coses, sempre noves. Portaran a casa una pila de treballs, ara que ja saben llegir bastant, i també saben escriure una mica. Tenen molts llibres a les lleixes que els han regalat pares, avis, oncles, amics de la família. Per què no marcar-los amb un ex-libris fet pensant en ells, en elles?

La Júlia Espinazo Pi de Cabanyes és la néta gran d'Oriol Pi de Cabanyes. Va fer els 7 anys a finals de març. En l'ex-libris que li acabo de dissenyar s'hi expressa un món en evolució... A sota, un peix, a dalt, una estrella. I enmig del món una lluna... Tot molt simbòlic, tot i que ella, tan joveneta com és, encara no ho sàpiga. Tot vindrà.