dimecres, 23 d’octubre del 2024

Exlibris de l'artista plàstic Toshio Kajiyama


En la FISAE Newsletter 423 hi ha un article dedicat al treball exlibrístic de l'artista plàstic Toshio Kajiyama, nascut l'any 1935 a Kameido, Tokyo. L'any 1963 va viatjar a Europa. A la tornada va iniciar la seva activitat professional com a artista visual. El seu primer llibre il·lustrat data de l'any 1967. El seu estil, diuen els crítics, respon a l'expressionisme abstracte dels anys cinquanta. És molt habitual en l'art contemporani practicat a Orient trencar sense trencar amb la tradició, i aquest exlibris n'és una mostra.

dijous, 26 de setembre del 2024

Exlibris 2n. Premi Hommage à trois dedicat a Joan Salvat-Papasseit


Amb aquest exlibris litogràfic a nom de Joan Salvat-Papasseit, Maria Shedrina (Sant Petersburg) va obtenir el 2n. Premi Hommage à trois dedicat al centenari del poeta Joan Salvat-Papasseit, i del qual escriu Roser Pintó (Associació Internacional Duana de les Arts - AIDA : "La litografia de Maria Shedrina presenta una gavina, que és un ocell de paper, que evoca el mar i els límits amb les ales plegades com una serralada". Formar part del jurat del premi és un privilegi.

divendres, 16 d’agost del 2024

Exlibris guanyador del concurs d'exlibris "Exlibris per la Pau"

 

Després d'una llarga deliberació, el jurat del Concurs d’ex-libris «Ex-libris per la Pau» celebrat en el marc del XL Congrés Internacional d'Exlibristes FISAE – Palma 2024, un cop examinats els 550 treballs presentats per més de 250 artistes, ha acordat per unanimitat premiar el treball de Li Yifang, de Xina, que podeu veure en la imatge que uneix una bona qualitat en la tècnica del gravat al costat del concepte que en la seva expressió gràfica parla per ell mateix. Felicitacions. 

dimecres, 19 de juny del 2024

Exlibris de la reina egípcia Tiyi


 

L’exlibris, mot llatí que vol dir «dels llibres de...», o, «d’entre els llibres de...», que primer va ser manuscrit en els incunables i posteriorment imprès amb la invenció de la impremta, ha estat sempre lligat a les arts i a les lletres des de la seva mateixa concepció com a marca identificativa, o segell de distinció, del propietari, o propietària, d’un llibre o d’una biblioteca. I dic propietària no pas per fer cap desdoblament de gènere verbal sinó perquè és justament una dona qui és a l’inici de la història dels exlibris com a marca de propietat dels llibres, de fet, de rotlles de papirus.

Diu la història de l’exlibrisme, que aquí, a Catalunya, amb el Modernisme vam tenir un Segle d’Or per les meravelloses creacions artístiques que es van fer amb Alexandre de Riquer al capdavant, que el primer exlibris que es coneix és una marca-segell de la biblioteca d’Amenofis III, faraó de la dinastia XVIII d’Egipte. Fa un temps, però, que se sap que la marca reial en realitat era de la seva esposa, la reina Tiyi, escrit també Tiy, que en càlids dies de primavera com el d’avui llegia sota l’ombra d’un sicòmor en el seu palau de Malkata, que tenia un llac artificial. El fabulós palau va ser un regal d’Amenofis III a la seva primera esposa, ja que el faraó Amenofis, o Amenhotep, com també és conegut aquest monarca, es va casar diverses vegades.

La reina Tiyi, que no era de sang reial però sí que era de sang noble, va néixer l’any 1398 a. C. Tiyi era una dona culta. Els seus pares que, com ella, van ser momificats, i fins i tot enterrats a la Vall dels Reis (no tothom era momificat, a Egipte, tan sols ho van ser els personatges importants), eren Yuya, sacerdot del temple de Min, i Tuya, la seva mare, era la superiora del mateix temple. Min era un déu de la fertilitat.

La reina Tiyi té biografia pròpia també per haver estat mare d’Amenofis IV, el futur faraó Akhenaton, que va revolucionar el panteó religiós egipci en considerar Aton un déu únic. Aton era un déu solar representat amb llargs raig acabats amb l’ankh, la creu de la vida.

La iconografia de Tiyi la presenta com una dona de faccions regulars, harmòniques, com es pot observar en els bustos que d’aquesta reina es conserven al Museu del Louvre, de París, i al Museu Egipci de Berlín. 

La marca-segell egípcia, antecedent de l’exlibris com a segell identificatiu en aquest cas de la reina Tiyi, consisteix en una plaqueta de terra cuita esmaltada en color blau cel i amb unes inscripcions jeroglífiques en blau més fosc. Se’n pot admirar un exemplar, d’aquesta plaqueta, i em va emocionar molt veure-la, en una vitrina de la secció egípcia del British Museum de Londres.

     Una reproducció en dibuix d’aquesta marca de biblioteca que pertanyia a la reina Tiyi figura en tots els llibres d’història de l’exlibris com a antecedent de les marques de propietat de llibres i biblioteques. Cal posar de relleu les virtuts intel·lectuals i culturals de les nostres avantpassades, sovint silenciades: la reina Tiyi, que va viure tants segles enrere, si bé mirant la seva efígie sembla que ens parli, en la seva qualitat de gran lectora va tenir un segell de propietat: el primer exlibris conegut per la seva funció de marcar les capses que contenien els rotlles de papirus que nodrien la biblioteca reial.

(article publicat a El Matí, 19 de juny de 2024)

dissabte, 4 de maig del 2024

Revista EX-LIBRIS número 78

 

Quan arriba per correu l'exemplar de la Revista EX-LIBRIS sempre és un goig. Aquest número 78 és un monogràfic dedicat als aiguaforts elaborat per Marià Casas Hierro. El president de l'ACE és un enamorat del gravat calcogràfic per diversos motius que convergeixen en la bellesa dels gravats en una planxa de metall, una tècnica que es va iniciar al segle XV, i que ha tingut figures tan rellevants com Piranese, Doré, Rembrandt, Durer, Goya... i en proximitat Alexandre de Riquer o Ismael Smith, i els més moderns Picasso o Tàpies. 

En el seu estudi, en el qual Marià Casas Hierro inclou una bona explicació de l'art de gravar, fa un repàs de les firmes que han destacat en aquest art, sobretot en el camp de l'exlibrisme, ja que els col·leccionistes d'exlibris aprecien per damunt de totes les tècniques les del gravat calcogràfic. Al final del seu treball, que s'il·lustra amb una molt variada reproducció d'exlibris, inclou exlibris de la seva autoria: aiguaforts en els quals hi reconeixem el seu estil inconfusible.

divendres, 29 de març del 2024

Exlibris per la Pau - Palma 2024

 

En el marc del XL Congrés de la FISAE, que tindrà lloc a Palma de Mallorca entre els dies 1 i 6 d'octubre de 2024, l'Associació Catalana d'Exlibristes, organitzadora d'aquest congrés internacional, ha convocat un concurs internacional d'exlibris amb el lema Exlibris per la Pau. La tècnica és lliure, la qual cosa em permet partcipar-hi, ja que en els concursos d'aquesta índole sovint es limita als gravats. 

dissabte, 24 de febrer del 2024

Exlibris Antoni Munné-Jordà


Ahir, dia 23 de febrer de 2024, va ser presentada la convocatòria de la II Beca d'Estudis Literaris Fons Antoni Munné-Jordà de ciència-ficció de Vilanova i la Geltrú. Que un cartell porti com a il·lustració l'exlibris d'Antoni Munné-Jordà és una bona notícia encara que l'obra no sigui una obra d'art, si bé compleix la seva funció: marcar els llibres de l'extensa biblioteca de l'autor, en aquest cas, sobre ciència-ficció, on és un referent en aquest camp. El dibuix on una ploma fa de vela, és obra de l'il·lustrador Joma. Aquesta beca està propiciada per l'editorial El Cep i la Nansa, el mecenatge "Imma i Josep" i l'escriptor Antoni Munné-Jordà amb la voluntat de posar de relleu, estudiant-la, la literatura escrita en català dels gèneres anomenats fantàstics, especulatius o mimètics.