dimarts, 25 d’agost de 2015

No és un ex-libris

L'escriptura d'aquest blog ha propiciat que faci també arqueologia de la meva trajectòria com a exlibrista. El vaivé de la vida m'ha fet perdre molts papers pel camí. Però no tots. Miraculosament van apareixent coses que no recordava, com ara aquesta targeta, trobada dins el sobre on hi ha el meu títol de graduada per l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, més coneguda com Llotja. La imatge que veieu no és un ex-libris, però podria considerar-se un 'antecedent'. Aquesta imatge il.lustra la targeta (ara tot s'envia per correu electrònic!) de l'empresa Fundiciones Cronit, S.A., on jo llavors treballava d'administrativa. En la targeta s'anuncien els dies de vacances d'estiu de l'any 1969. En aquest moment acabava de fer el primer curs d'especialitat en Disseny Gràfic (aleshores s'anomenava Publicitat). Gràcil dibuix que ja marca la meva tendència gràfica. Aquesta tendència, amb les seves variacions, perdura. En un text de l'any 1991, Joaquima Alemany, presidenta de l'Institut Català de les Dones, escrivia respecte dels meus ex-libris: sensibilitat, equilibri, exquisidesa, puresa gràfica, claredat de lectura, essencialitat formal, precisió compositiva. Amb la perspectiva del temps, m'adono que no hi ha retòrica, en aquestes paraules, sinó un exercici d'observació, d'objectivitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada