dimarts, 18 d’agost de 2015

Ex-libris Mario de Filippis (Tardor)

En el primer Congrés Internacional d'Exlibristes al qual vaig assistir, a la ciutat holandesa d'Utrecht, l'any 1986, vaig fer molts amics. Un d'aquests amics és Mario de Filippis, conegut col.leccionista italià que, com molts de vosaltres sabeu, viu a la bella ciutat d'Arezzo, a la Toscana. Mario de Filippis va invitar-me a fer un o més ex-libris al seu nom, amb el propòsit de publicar-los, com acostuma. No els vaig fer de seguida perquè la meva intenció era dedicar-li una sèrie. Aquesta sèrie finalment es va materialitzar en una publicació, tres anys després, que va coincidir, i no pas per casualitat, ho vaig voler així, amb una efemèride personal de l'amic: el seu cinquantè aniversari. En aquesta publicació s'hi reprodueix un ex-libris que evoca els seus 50 anys, que els complia l'any 1989. A continuació s'hi reprodueixen quatre poemes dedicats a les quatre estacions de l'any, en edició bilingüe: català/castellà, que s'alternen amb quatre ex-libris igualment dedicats a les quatre estacions de l'any, i de la qual en aquest apunt s'inclou l'ex-libris que evoca la tardor. Mario de Filippis encapçala aquesta plaquette amb les seves pròpies paraules, que algú li devia traduir de l'italià al castellà, i que ara jo trasllado al català:
Teresa Costa és ben coneguda en el món de l'ex-libris, aquests obscurs 'objectes del desig', com una artista subtil, hàbil i sensible. Realitza els seus treballs inconfusibles amb amor i amb obstinada escrupolositat. Els quatre ex-libris que la capaç amiga Teresa ha realitzat per a mi han estat duts a terme en un arc de temps de gairebé tres anys. La meva espera no ha quedat defraudada, oimés quan amb ells he rebut una sèrie de poemes que formen un marc digne al seu sensible treball artístic. La musicalitat dels versos van d'acord amb la càndida línia dels seus signes [en realitat, símbols] i somnis gràfics. Proveu de llegir [els poemes] escandint lentament les paraules; pareu-vos, després, a contemplar els seus dibuixos. Una estranya sensació de benestar us envairà a poc a poc amb un subtil i delicat rec de felicitat, com gotes de rosada que descendeixen fins al vostre cor. Gràcies, gràcies una vegada més, Teresa, per aquest do màgic que el teu art, la teva sensibilitat, ens saben regalar.
...estació sobre estació
seguint els meus somnis infants...
Mario de Filippis

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada