Ex-libris Jesús Rex Feliu

Aquest és l'ex-libris per al Jesús Rex Feliu. Pessebrista excel·lent, és bon coneixedor dels textos bíblics. La figura que espontàniament em venia al cap quan pensava en l'elaboració del seu ex-libris era aquesta: la combinació de la imatge d'una fosca tempesta, del diluvi mític en el qual, però, ja s'endevina la vida en estat naixent en la forma d'aquest ocell amb la branca d'olivera al bec que simbolitza la pau. Tant en la història com en el mite, la vida humana és així. 

Ex-libris Fèlix González Romero

Feia temps que Jesús Rex, un dels pessebristes més imaginatius i delicats que tenim a Vilanova i la Geltrú, m'havia demanat el seu ex-libris i el d'un seu amic, Fèlix González Romero, doctor en filosofia, professor d'IES i de la Universitat. Tenia aquesta imatge al cap fins que l'he realitzada. Es tracta d'una figura antropomòrfica que es compon de tres portes que són símbol de tres estadis que van del material al psíquic i a l'espiritual. La porta de l'entrada és la més fosca: no sabem qui som, però a mesura que ens fem preguntes anem entrant en la comprensió del món i de l'existència a través del fet de conèixer-nos a nosaltres mateixos. El lema Scio te figurava a la porta d'entrada del temple de Delfos.

Ex-libris de la Biblioteca de Brescia

La imatge d'aquest ex-libris està enganxada, o impresa, a la porta de vidre de la Biblioteca de la ciutat italiana de Brescia. Aquí no ho he vist mai i en la nostra visita aquest 8 d'agost em va sorprendre molt gratament aquesta consideració per l'ex-libris identificatiu d'aquest establiment cultural. 

Ex-libris de Gabriele d'Annunzio

Des de la bella ciutat de Brescia, el dia 9 d'agost vam atansar-nos a la riba del llac Garda, on volíem visitar Il Vittoriale degli Italiani, l'indret on va viure els seus últims anys l'escriptor Gabriele D'Annunzio, i que l'any 1930 va donar a l'estat italià. Hi va morir el dimarts de Carnaval de l'any 1938. A les seves exèquies catòliques, transfigurades en un veritable sagramental, hi va assistir el Duce en persona, membres del seu govern, així com membres de la noblesa italiana, familiars, amics i admiradors incondicionals. D'Annunzio, la seva complexa, rara i escandalosa personalitat en tants sentits personals i polítics, no deixa ningú indiferent, i els indrets que componen el complex anomenat Il Vittoriale degli Italiani la reflecteixen a bastament. Al respecte, va escriure: Tot el que hi ha aquí mostra la petja del meu estil en el sentit que jo vull donar al meu estil. En un dels espais visitables, hi ha el museu anomenat D'Annunzio segreto, on s'exhibeixen vestits i sabates de tots temps, barrets i perfums, i tota mena d'objectes personals de l'escriptor que tenia com a divisa: Només es té el que s'ha estimat. En una de les vitrines, juntament a algun dels seus papers personals, hi ha unes estampes amb el seu ex-libris.