L'exlibris d'Stefan Zweig

L'any 1902 (en algun altre lloc figura la data de 1900) l'artista austrohongarès Efraim-Moses Lilien, del qual es diu que va ser el primer artista sionista (quan el sionisme no era el que és ara, sinó que era una utopia), va realitzar aquest exlibris d'aire modernista i simbolista per a Stefan Zweig, grandíssim novel·lista i escriptor no només de biografies com la de la reina Maria Antonieta sinó de personalitats no tan conegudes, si bé de vida igualment interessant, com la poeta romàntica Marceline Desbordes-Valmores. Stefan Zweig (Viena, Àustria,1881 - Petròpolis, Brasil, 1942) és un autor dels més estimats de la culta literatura centreeuropea que davant la possibilitat d'un futur dominat pel Tercer Reich, el seu nazisme i antisemitisme, va decidir suicidar-se. 

L'exlibris del Dr. Moisès Broggi

Aquest exlibris a nom del Dr. Moisès Broggi és una xilografia realitzada pel P. Oriol M. Diví a Tantur, Jerusalem, l'any 1975, segons ho va escriure el mateix P. Oriol. Moisès Broggi i Vallès, nascut el 1908, va morir el 2012. Tenia 104 anys i era pacifista i independentista. Va escriure les seves memòries, que fan de tan bon llegir: era un home reflexiu, savi en tantes ciències, i, sobretot, tan humà. A mi em va salvar la vida. Criatureta amb la cama trencada als tretze mesos, les males cures van fer que es gangrenés. El doctor Broggi va escatar la carn malmesa fins a l'os... Cantava mentre m'operava. Beneït sigui l'home bondadós que un cop per setmana operava gratuïtament a qui no ho podia pagar. 

Lligams i confluències

Tal com diu aquesta invitació, vaig exposar una tria dels meus exlibris en aquest Ostal d'Occitánia Azalais, a la ciutat de Castras. Com sabeu, Azalais és el nom d'una trobairitz de la qual he parlat en més d'una ocasió al llarg del meu camí com a escriptora per considerar-la una admirada creadora en la genealogia d'escriptores. La invitació diu que parlaré de la meva obra en conjunt: com a dissenyadora d'exlibris i com a escriptora. Així va ser gràcies a la invitació de l'amic Joan Thomàs, vinculat a l'Institut d'Estudis Occitans, que vaig conèixer de la mà de Josep Arasa. Així es van teixint belles i fèrtils complicitats. En aquesta ocasió vaig conèixer en un sopar organitzat per Joan Thomàs en una taula de quatre, al professor de la universitat de Tolosa, Joan Claret i Solé, el germà gran dels germans Claret i Serra: el periodista Andreu i els músics Lluís i Gerard. Joan Claret, defensor de la cultura catalana i president del Casal Català de Tolosa, defensava també l'occità.Vaig quedar fascinada pel capteniment d'un home que, nascut el 1932, va morir massa jove, l'any 2001. En la seva memòria, l'any 2007 es va donar el seu nom a l'Ostal d'Occitánia. Aquell vespre de desembre de 1994, a través d'una conversa que anava molt a fons dels temes que vam exposar durant la vetllada, de seguida vaig saber que els nostres pensaments confluïen en un riu d'aigües humanistes. El camí de l'art i l'escriptura a vegades procura la coneixença de grans persones que han treballat perquè el món sigui un lloc amb aquelles qualitats humanes que fa que no perdem l'esperança.

Una foto 'històrica'

 

Si anem a mirar, totes les fotografies són històriques des del moment en què passen anys i esdeveniments que les fan entranyables, com aquesta imatge en què ens veiem tres persones que fa poc que s'han conegut i ja han començat a establir amistat. Al meu costat hi ha el gran col·leccionista d'ex-libris, Mario de Filippis, que vaig saber que ens va deixar l'estiu del 2018. Davant hi tinc l'artista Hans Hornhaver, que ens està fent una explicació molt interessant, es dedueix pel posat d'escolta atenta que fem els seus oïdors. La fotografia està presa un dels dies en què va tenir lloc, a la ciutat holandesa d'Utrecht, el Congrés Internacional d'Exlibristes 1988. Va ser el meu primer congrés, una experiència iniciàtica de la qual faig memòria al llibre Elogi de l'exlibris. Memòries i reflexions (Voliana Edicions), que ja és en premsa!

Revista EX-LIBRIS número 73

Amb alegria rebo el número 73 de la revista EX-LIBRIS, portaveu de l'Associació Catalana d'Exlibristes. En aquest número s'hi poden llegir dos articles que tenen com a objectiu commemorar els 50 anys de la mort d'Ismael Smith i Marí (Barcelona, 1886 - Withe Plains, Nova York, 1972). L'historiador de l'art Xavier Soler Àvila signa un llarg i molt ben documentat article sobre aquest artista que per la seva personalitat complexa ha estat objecte d'inspiració de la novel·la Les altures, de Sebastià Portell. El que signo jo té com a objectiu focalitzar l'estil inconfusible dels exlibris amb què Smith es va prodigar a Nova York. A continuació es pot llegir l'interessantíssim l'article del president de l'ACE, Marià Casas, dedicat als exlibris de Josep Royo, que va col·laborar amb Joan Miró en la confecció dels seus tapissos. Els exlibris de Royo són d'una gran originalitat expressiva i amb ànim, com diu ell mateix, de modernitzar l'estètica d'aquestes petites obres. Resulta sorprenent l'article en el qual Marià Casas exposa una novetat en el camp de la xilografia: en l'article titulat El cor de la fusta, Casas informa d'una tècnica que revoluciona l'art de gravar... amb una talladora làser! No sé pas si això agradarà als col·leccionistes, amants, és clar, de les tècniques manuals, tradicionals. Veurem. En aquest volum també hi ha un article que referencia un personatge de l'exlibrisme valencià: Nicolau Primitiu Gómez Serrano (Sueca, 1877 - València, 1971), així com referencia la tasca de col·leccionista de Vicente Martínez Yuste. I encara podem trobar, al detall, una explicació de l'exlibris obra de Josep Triadó a nom de Frederich J. Miracle, en el qual s'il·lustra el moment històric en què s'està aixecant l'església de Nostra Senyora del Miracle de Tarragona. En el text de presentació d'aquest número 73 de la revista, Marià Casas anuncia un esdeveniment de gran envergadura: la nostra Associació Catalana d'Exlibristes ha estat escollida  per a organitzar el XL Congrés Internacional d'Exlibristes de la F.I.S.A.E. Es celebrarà a Palma de Mallorca l'octubre de 2024 amb la col·laboració dels nostres consocis més actius a l'illa: Alejandro Ysasi, Manuel Ripoll i Joan Bauçà. Comencem a fer guardiola, companys: hi hem d'anar tots! 

 

Exlibris temàtic, obra de l'hongarès Lázló Fest Jr.

 

Els motius d'il·lustració d'un exlibris no sempre responen a trets personals de la persona a la qual va dirigit. Els motius visuals poden obeir a una temàtica determinada, com en aquest cas. En la imatge d'aquest exlibris obra de l'artista hongarès Lázló Fest Jr. destinat a Krajcsi Tiborné cal veure'hi una singular interpretació gràfica de l'episodi de la concepció de Jesús, moment inaugural que dona lloc al cicle de Nadal que es clou avui, amb els Mags d'Orient als peus de l'Infant diví.  

Projectes que s'han fet realitat

 

Vaig trobant meravelles, que són aquelles coses que un dia vaig guardar i que ara apareixen per donar testimoni de projectes que, com aquest, s'han fet realitat. Es tracta del plec dels fulls originals que integren la publicació Ex-libris al·legòrics a les 41 comarques de Catalunya, que van acompanyats de textos -en poesia o en prosa- d'escriptores nadiues de cada comarca. Aquest llibre el va publicar l'Institut Català de la Dona (ara Institut Català de les Dones) l'abril de l'any 1992 a la col·lecció Testimonis Dona i societat. S'acompanya d'un pròleg de Joaquima Alemany, aleshores presidenta de l'ICD. He rellegit les paraules que vaig escriure en el meu pròleg i no puc deixar d'anotar aquí els quatre versets lliures amb què el corono: Anihilant el drac/ de la por/ es badarà la rosa/ del bon juí. Era una proclama i un desig. Encara no s'ha manifestat en plenitud. Però hi continuo confiant. 

Exlibris de Llorenç Brunet a nom de Joseph Monsalvatje

Hi ha exlibris de tipus humorístic, satíric o de denuncia, amb intenció social i política com ara aquest de la imatge. Llorenç Brunet va dibuixar aquest exlibris l'any 1918 a nom del col·leccionista Joseph Monsatvatje i feia notar la força que calia fer per 'moure Catalunya': l'unió fa la força, va escriure en el lema. Fa més d'un segle i encara som aquí, no pas fent força plegats sinó que els interessos polítics d'una part de l'independentisme ha baixat del carro i s'ha apuntat a allò tan vell, i fracassat mil vegades, d'apuntalar Espanya per comptes de Catalunya. 

Una exposició d'exlibris que va tenir lloc l'octubre / novembre de 1986

 

Quan es posen en ordre papers i imatges generats tot al llarg i ample d'una activitat artística sorgeixen records gràfics com aquesta fotografia feta amb motiu d'una exposició d'exlibris en la modesta sala del Foment Martinenc. L'entitat, que tenia a dos carrers de casa meva i a la qual anava sovint, l'octubre de l'any 1986 complia 110 anys. El president del Foment Martinenc va convidar l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, a la celebració de l'efemèride. Algú va prendre aquesta fotografia en el moment de la visita a la mostra de la qual han passat... 37 anys!