divendres, 12 de gener de 2018

Ex-libris Joan Roig

Feia temps que tenia aquest ex-libris al cap. Finalment l'he realitzat, i no pas perquè presentés dificultat. He volgut fer-lo coincidir amb l'article que s'acaba de publicar al número 62 de la revista EX-LIBRIS, dedicat a la trajectòria humana i espiritual de Joan Roig i Montserrat, i que signa M. Carme Illa Munné. És el número 462 de la meva llista. Està pensat per aquest mossèn d'Ulldemolins, amb qui fa tants anys que ens coneixem i soci veteraníssim de l'Associació Catalana d'Exlibristes. Com a exlibrista i com a gogista aprecia molt el gravat, sobretot el gravat al boix. Aquesta imatge no és un gravat sinó un disseny en el meu estil més pur i que en aquest cas respon també a la imatge de senzillesa que tinc de Joan Roig. En aquest ex-libris simplement hi ha una creu grega (Joan Roig estima molt les icones gregues) i la figura d'un ocell, una figura espiritual i simbòlica, com la mateixa creu.

dijous, 11 de gener de 2018

Ex-libris filosòfic de Jordi Ramírez

Aquest és el primer ex-libris que dissenyo aquest 2018. És el número 461 de la llista, i és a nom de Jordi Ramírez, professor de filosofia i autor d'un bon nombre de llibres on l'autor assaja diversos conceptes filosòfics, alguns lligats al cinema. De feia dies que tenia aquesta imatge al cap... La realitat és blanca i negra com el dia i la nit, i vermella de vida i passió, i verda i líquida, i canviant com la natura... La realitat tampoc no és una quadrícula encara que la vulguem apamar, sempre s'escapa per alguna banda. En aquesta composició, centrada en el present, una franja va cap a l'esquerra (el passat) i l'altra cap a la dreta (el futur) segons la teoria de l'espai de Max Pulver. El tronc central apareix obert en l'espai en blanc (que mira al futur) on hi ha el nom de Jordi Ramírez. Coses que penso i dibuixo.

divendres, 15 de desembre de 2017

Ex-libris Anna - Pere

Ex-libris matrimonial a nom de la parella formada per Anna (Ruiz) i Pere (Martí), amb estudis de filologia ella, filosofia ell, i que dediquen tot el seu saber a la docència des de fa dècades, una vocació de pedra picada. Igualment són actius en el camp de la cultura a la ciutat on viuen, Vilafranca del Penedès. Aquest disseny amb la imatge de dos triangles complementaris és el número 461 de la meva llista d'obres.

dijous, 14 de desembre de 2017

Ex-libris Marta Pérez Sierra

Aquest ex-libris a nom de l'escriptora Marta Pérez Sierra (número 462 de la meva llista) té la seva particularitat en el fet que hi esdevé una cosa inèdita en el camp exlibrístic: la imatge s'inspira en el títol d'un llibre de poemes* de l'autora i, alhora, és el lema de l'ex-libris. Com diu el professor Joan Lluís de Yebra sobre el meu recorregut artístic en el món de l'ex-libris, m'agrada experimentar, obrir camins nous.
*Llavors, els peixos, de Marta Pérez i Sierra, acompanyat de les pintures de Jordi Vila i Llàcer. La Garúa Libros-Tanit, Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), 2017. 

dilluns, 11 de desembre de 2017

Ex-libris Alain Verjat

Ex-libris a nom del catedràtic de literatura francesa de la Universitat de Barcelona Alain Verjat, deixeble de Gilbert Durand i introductor dels estudis de l'Imaginari a Catalunya. L'ex-libris s'acompanya d'un lema que fa referència a la imatge de l'ex-libris, o a l'ex-libris hi ha reflectida la imatge del lema resolta gràficament de forma geomètrica, tanto monta, monta tanto. Aquest ex-libris és el número 463 de la meva llista d'obres.

dimecres, 6 de desembre de 2017

Ex-libris de Carles Riera

Aquest és l'ex-libris que l'any 1986 vaig dissenyar per a Carles Riera i Albert, avui candidat de la CUP per Barcelona. Carles Riera és home reposat, de fortes conviccions que fa mil anys que ja tenia quan jo el vaig conèixer de la mà de l'amic Quim Sicília, a qui vaig conèixer a la Universitat de la Pau que cada any es fa a Sant Cugat del Vallès. En aquell temps, Carles Riera era de la Crida a la Solidaritat en defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana, moviment que fa ser fundat al Paraninf de la Universitat de Barcelona el 18 de març de 1981. Sembla que no ens hàgim mogut de lloc, però han passat moltes coses i res no tornarà a ser igual després de l'1 d'octubre de 2017. L'ex-libris parla per ell mateix. M'emociona recuperar-lo perquè vivint i creant fem història, i la història té noms, alguns més visibles que els altres. Ara la de Carles Riera és més visible de cara als comicis del 21-D.

dijous, 19 d’octubre de 2017

Alexandre de Riquer i els ex-libris


Alexandre de Riquer (Calaf, 1856 – Palma, 1920) va ser l’introductor de l’exlibrisme modern a Catalunya. Figura central del Modernisme, Riquer va ser un dels màxims representants a Catalunya del Simbolisme europeu, tant en les arts plàstiques com en la poesia, com escriu el professor Eliseu Trenc* a Escrits sobre art (Universitat de Barcelona), d’Alexandre de Riquer, un volum que recull l’activitat intel·lectual d’aquest artista polifacètic, i fins ara ben desconeguda, tot i seu indubtable interès artístic, històric i cultural.
     
Havent sojornat a Londres els anys 1894 i 1906, i havent-se empeltat d’aquell ambient de les arts en efervescència que s’hi vivia, Alexandre de Riquer va encarnar l’ideal prerafaelita a casa nostra seguint la petja de William Morris i l’Arts and Crafts, un moviment artístic que pretenia ennoblir i embellir la vida de cada dia. És sota aquesta inspiració d’altura artística que en l’àmbit de les arts gràfiques es va impulsar i posar en valor un cartellisme més d’acord amb els temps moderns del canvi de segle, així com es va promoure l’actualització de les imatges tradicionals, sovint de matriu heràldica, dels ex-libris, tot convertint-los en peces artístiques, en petites obres del nou art, l’art modern, molt influït pel Simbolisme i el Japonisme.
     
Alexandre de Riquer, atret per l’encís i el camp d’experimentació que s’obria en el disseny d’aquests ex-libris moderns executats per artistes britànics de reconeguda categoria, va començar a dissenyar-ne ell mateix en un nombre respectable (142, segons el repertori complet elaborat pel professor Joan-Lluís de Yebra*). Al mateix temps, i a través de la publicació d’articles en revistes de prestigi, va divulgar el coneixement d’aquesta pràctica lligada als llibres i a la bibliofília. En aquests articles, escrits amb un gavadal d’informació (tenia una biblioteca ben nodrida de les publicacions més importants del moment), ressaltava la feina creativa dels artistes de més renom a Anglaterra, però també d’altres països europeus com ara Alemanya, Bèlgica, França i en menor grau, Itàlia. D’Espanya no esmenta artistes de l’exlibrisme, llevat d’ell mateix i els treballs d’un dels seus deixebles, Josep Triadó, tots dos catalans.
     
El primer article sobre ex-libris i exlibrisme el va publicar l’11 d’octubre de 1900 a la revista Joventut. Van seguir altres articles més llargs i molt complets: l’un publicat en castellà a La lectura (Madrid, desembre de 1902), i un altre publicat a la Revista gràfica del primer trimestre de 1907. La informació i criteri valoratiu que Alexandre de Riquer ofereix als lectors interessats en aquestes petites obres d’art constitueix un bon fris del nivell europeu que tenia l’exlibrisme de començaments del segle XX, així com el nivell de l’exlibrisme americà, al qual també fa referència en els seus escrits, esmentant característiques i noms rellevants, dels quals diu que estan plens de vida i d’idees inèdites. Entre uns i altres, van obrir els camins de l’exlibrisme artístic, tal com el coneixem, i que les noves fornades d’artistes a cavall del XX i el XXI ja estan qüestionant, com sembla ben lògic, i més amb la revolució tecnològica, digital, que permet tantes combinacions plàstiques, tants jocs visuals.


*Eliseu Trenc Ballester és autor d’Alexandre de Riquer (1856-1920), The British Connection in Catalan Modernism (Sheffield 1988, en col·laboració amb Alan Yates), la monografia més completa existent sobre Alexandre de Riquer (Barcelona 2000).
*Joan-Lluís de Yebra, Alexandre de Riquer i l’exlibrisme. Repertori complet dels seus ex-libris. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1983.

(article publicat a l'Eix Diari, 16 d'octubre de 2017)