dilluns, 29 de juliol de 2019

Ex-libris en l'exposició La bibliofília a Catalunya


Els ex-libris no podien faltar en una exposició com La bibliofília a Catalunya. Des del 31 de maig i fins al 31 de juliol l'hem poguda visitar a la Biblioteca de Catalunya. Les comissàries de la mostra, Roser Pintó, directora de la Unitat Gràfica, i Núria Altarriba, de la Unitat Bibliogràfica, en el seu relat expositiu assenyalen que 'un dels principals tresors de les biblioteques són els llibres de bibliòfil'. Aquests llibres de bibliòfil, col·leccionats curosament, acostumen a acompanyar-se de l'ex-libris del propietari, com aquest de la fotografia a nom de Manuel Perdigó Cortés, obra de l'excel·lent gravadora Josepa Colom. Un ex-libris amb valor artístic, sens dubte, i d'ús convencional. Perquè en aquesta mostra, que desplega tants aspectes de la bibliofília, des de la més tradicional a la més experimental, en l'apartat que significativament ja duu el lema Experimentació, també es troben exemplars d'ex-libris objecte, és a dir, fora de la convenció, com aquest de la fotografia: una pintura de Modest Cuixart a nom de Walter Benjamin. Si encara no heu visitat aquesta exposició singular tan ben pensada com ben dissenyada, afanyeu-vos, encara hi sou a temps. 

dimecres, 3 de juliol de 2019

El número 65 d'EX-LIBRIS dedicat a François Maréchal

Acaba d'arribar a les mans dels socis de l'Associació Catalana d'Exlibristes el número 65 de la revista EX-LIBRIS. Es tracta d'un monogràfic amb un llarg text escrit per Marià Casas dedicat a la figura del gravador François Maréchal, nascut a l'any 1938 a Evreux, Normandia, i mort el 2018 a Madrid, on vivia des del 1963, casat amb una madrilenya. Va practicar en grau d'excel·lència totes les tècniques del gravat amb preferència per la calcografia i la xilografia. El seu art, inspirat i executat amb una tècnica impecable, li va valdre exposar a la Biblioteca Nacional de Madrid i a Calcografia Nacional. El 1991 va ser nomenat acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes San Fernando de Madrid. Va ser soci de l'ACE des de la seva fundació, l'any 1989.
Un apunt personal: l'última vegada que el vaig veure va ser l'any 2014 amb motiu del XXXI Congrés Internacional d'Exlibristes de la FISAE, que va tenir lloc a Tarragona. Hi va exposar, amb èxit, una mostra selecta de les seves realitzacions. L'havia conegut molts anys enrere en ocasió del Congrés celebrat a la ciutat holandesa d'Utrech (1988). De la mateixa manera que realitzava els seus ex-libris, amb traç tan segur com apassionat, em va dir no pas per tirar-me una floreta intranscendent, sinó per descriure el que ell en deia descripció psicològica, que la meva mirada era la d'una àguila. Deixo als lectors que treguin les seves pròpies conclusions. Jo no vaig interpretar la seva afirmació de manera immediata, però algunes vegades hi pensava. Més tard he comprès a què es referia. Havíem tingut una conversa que podríem qualificar de fondària. Era un home de vida interior intensa.

dimarts, 2 de juliol de 2019

Mercè Insenser, in memoriam


     
Flors blanques, moltes flors blanques acompanyaven avui tarda (1 de juliol de 2019) el taüt de fusta clara. Molta gent, una gernació dins i fora de la sala de comiats del tanatori, hem acompanyat la cerimònia de comiat de Mercè Insenser Farré, nascuda a Vilafranca del Penedès l’any 1954. Després d’una llarga malaltia ens va deixar el passat dia 28 de juny de 2019 a Vilanova i la Geltrú, on la Mercè ha estat esposa, mare, àvia, amiga. Aquest dia el mar, que ella estimava tant, estava serè com el seu ànim. Ens ho ha deixat escrit en una carta dirigida a la família i els amics impresa en una esquela preparada amb tota cura: Potser ha arribat el moment de dir adéu! Estic tranquil·la, serena... ara tinc ganes de volar. Bella imatge d’un esperit que s’eleva.    
     
La Mercè, de caràcter expansiu, va ser una artista del gravat. La seva obra reflecteix, així, en present, perquè mai no deixarà de reflectir-la, la seva personalitat lluminosa i gens adotzenada. Respectuosa amb la tècnica mil·lenària del gravat, tenia les seves pròpies idees. Al seu web podem llegir les seves reflexions al respecte: Com que vinc del món de la pintura, els meus gravats són molt pictòrics. M’agrada molt fer monotips o gravats únics i jugar molt amb la tinta i els papers. El gravat ha estat per a mi un mitjà d’expansió i d’alliberament en el sentit que, en principi, tota l’ortodòxia del gravat em semblava asfixiant. Ben aviat vaig anar experimentat l’alquímia del gravat i ràpidament vaig quedar-ne fascinada. He fet estudis de procediments pictòrics a l’escola de Llotja a Barcelona i a l’Escola d’Art de Tarragona. També sóc tècnica superior de gravat i sistemes d’estampació a l’Escola d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú. He realitzat diferents cursos de perfeccionament de gravat al Centre de Gravat d’Encamp a Andorra. Actualment sóc secretària de l’Associació Catalana d’Exlibristes.
     
Sí, durant un temps ben fructífer Mercè Insenser va ser secretària de l’Associació Catalana d’Exlibristes que vaig col·laborar a fundar l’any 1989, i que continua activa i dinàmica sota la presidència de Marià Casas. Els ex-libris, doncs, van ser el nexe d’unió d’una avinentesa que s’ha mantingut en el temps fornint una amistat. Vam riure molt, amb la Mercè, quina joia poder dir-ho. La gent que riu fa feliç. Ens ha quedat pendent la realització d’un llibre d’artista amb textos on la mar –sempre la mar- hi és present. Ella havia de fer els gravats que havien d’establir un diàleg entre el text i la il·lustració amb el seu inconfusible estil, com amb el seu estil tan personal va fer el meu ex-libris que vaig descriure a Un regal de Mercè Insenser, un article publicat al Diari de Vilanova (11 de maig de 2007) i posteriorment inclòs al llibre Dona i art o la dansa de Lilâ (Cossetània edicions, 2010).
     
Vivim amb les absències dels altres, m’agradaria estar més amb vosaltres... si més no en el vostre cor... Hi seràs, Mercè, a la memòria del cor cada vegada que contempli l’ex-libris que, emmarcat, tinc al peu de les escales de casa, i les pujo tantes vegades al dia, les escales. Gràcies pel teu regal.

(article publicat a l'Eix Diari, 2 de juliol de 2019. A la fotografia: Mercè Insenser, Marc-Ignasi Corral i jo mateixa en una assemblea exlibrista)

dissabte, 29 de juny de 2019

Mercè Insenser, in memoriam

Ahir, dia 28 de juny de 2019, ens va deixar la Mercè Insenser, d'origen vilafranquí i vilanoví per estima. Una artista del gravat i bona exlibrista com ja sabeu i podeu veure en aquest ex-libris al meu nom. Va ser secretària de la nostra Associació Catalana d'exlibristes, on va fer molt bona feina. Mercè: ens ha quedat pendent aquell llibre que havíem de fer plegades, un llibre d'artista com el que tu eres de manera tan vital com delicada. Et trobaré a faltar molt, molt.

dimecres, 9 de gener de 2019

Revista EX-LIBRIS número 64

Quan arriba per correu la Revista EX-LIBRIS el meu cor sempre fa festa. Estimo aquest fruit de l'Associació Catalana d'Exlibristes pel que té de novetat i de continuïtat al mateix temps en el camp de l'exlibrisme. En aquest número 64 s'hi poden llegir dos articles dedicats a Llorenç Brunet i Forroll (Badalona, 1873- Barcelona, 1939). En el primer, el nostre president, Marià Casas Hierro, fa una presentació exhaustiva de la seva activitat creativa tot fent èmfasi en la creació d'ex-libris dels quals se'n reprodueixen prou com per fer-nos una idea del seu estil, sovint caricaturesc, i que enllaça amb el segon article que signa Josep M. Cadena en el qual es parla precisament d'aquest aspecte distintiu de la seva obra. Tot seguit trobem un article de Josep-Lluís Albajar sobre aquest mag de les arts del llibre que va ser Joaquim Figuerola Fernández (Barcelona, 1854 - La Garriga, 1918). Els seus ex-libris de gust modernista francament es fan mirar. En un altre article, el nostre consoci Frederic Girós Tomàs ens presenta els seus ex-libris realitzats en aquesta meravellosa tècnica que és la xilografia. En una entrevista a càrrec de Vicenç Furió, l'artista gallega Yolanda Carbajales explica com grava els seus ex-libris a la manera negra, una tècnica delicada i ja gairebé exòtica, que ella realitza amb excel·lència. En l'apartat d'esdeveniments trobem un bon reportatge del viatge de Marià Casas a Portugal on va visitar l'Academia Portuguesa d'Ex-libris. Viatge a nivell acadèmic i institucional que va donar els seus fruits i més que en donarà, ja que es preveu l'organització d'actes conjunts. Una bella flor culmina aquest ram exlibrístic: l'assistència al 37è. Congrés de la FISAE que va tenir lloc a Praga entre el 28 d'agost i el 2 de setembre. De casa nostra hi van assistir Marià Casas, Artemio Ejarque i qui signa la crònica, Joan Bauçà i Barceló. No cal dir que en la descripció dels esdeveniments que es van celebrar: actes institucionals, reunions, visites a les exposicions d'ex-libris i passejos per la ciutat, aviat ens hi hem situat amb la imaginació i el record, ja que encara tinc als ulls les coloracions estivals de la bella ciutat txeca quan hi vam ser, la màgia del seu castell i la bellesa serena del monestir de Strahov, on va tenir lloc la recepció de benvinguda del congrés internacional que reuneix exlibristes de tot el món. Al final de la seva crònica, Joan Bauçà informa de les properes convocatòries. L'any 2020 el congrés de la FISAE es celebrarà a Cambridge, Anglaterra, i el 2022 es celebrarà a San Francisco, Califòrnia. Ja podem anar fent bossa que dos anys, i fins i tot quatre anys, passen volant! 

divendres, 2 de novembre de 2018

Ex-libris de la biblioteca de Raimon Panikkar a la Universitat de Girona

No us perdeu la visita a l'exposició Kosmos Panikkar que amb motiu del centenari d'aquest gran savi té lloc al Palau Robert de Barcelona. En algunes vitrines es troben exemplars de la biblioteca personal de Raimon Panikkar que en un fons especial custodia la Universitat de Girona. En aquestes imatges preses durant la visita s'hi veu l'ex-libris a nom de Raimon Panikkar que marquen els llibres. Com a curiositat vaig fotografiar d'a prop el llibre que el Premi Nobel de Literatura Octavio Paz dedica a Raimon Panikkar.

diumenge, 19 d’agost de 2018

Ex-libris Jesús Rex Feliu

Aquest és l'ex-libris per al Jesús Rex Feliu. Pessebrista excel·lent, és bon coneixedor dels textos bíblics. La figura que espontàniament em venia al cap quan pensava en l'elaboració del seu ex-libris era aquesta: la combinació de la imatge d'una fosca tempesta, del diluvi mític en el qual, però, ja s'endevina la vida en estat naixent en la forma d'aquest ocell amb la branca d'olivera al bec que simbolitza la pau. Tant en la història com en el mite, la vida humana és així.