divendres, 15 de desembre de 2017

Ex-libris Anna - Pere

Ex-libris matrimonial a nom de la parella formada per Anna (Ruiz) i Pere (Martí), amb estudis de filologia ella, filosofia ell, i que dediquen tot el seu saber a la docència des de fa dècades, una vocació de pedra picada. Igualment són actius en el camp de la cultura a la ciutat on viuen, Vilafranca del Penedès. Aquest disseny amb la imatge de dos triangles complementaris és el número 461 de la meva llista d'obres.

dijous, 14 de desembre de 2017

Ex-libris Marta Pérez Sierra

Aquest ex-libris a nom de l'escriptora Marta Pérez Sierra (número 462 de la meva llista) té la seva particularitat en el fet que hi esdevé una cosa inèdita en el camp exlibrístic: la imatge s'inspira en el títol d'un llibre de poemes* de l'autora i, alhora, és el lema de l'ex-libris. Com diu el professor Joan Lluís de Yebra sobre el meu recorregut artístic en el món de l'ex-libris, m'agrada experimentar, obrir camins nous.
*Llavors, els peixos, de Marta Pérez i Sierra, acompanyat de les pintures de Jordi Vila i Llàcer. La Garúa Libros-Tanit, Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), 2017. 

dilluns, 11 de desembre de 2017

Ex-libris Alain Verjat

Ex-libris a nom del catedràtic de literatura francesa de la Universitat de Barcelona Alain Verjat, deixeble de Gilbert Durand i introductor dels estudis de l'Imaginari a Catalunya. L'ex-libris s'acompanya d'un lema que fa referència a la imatge de l'ex-libris, o a l'ex-libris hi ha reflectida la imatge del lema resolta gràficament de forma geomètrica, tanto monta, monta tanto. Aquest ex-libris és el número 463 de la meva llista d'obres.

dimecres, 6 de desembre de 2017

Ex-libris de Carles Riera

Aquest és l'ex-libris que l'any 1986 vaig dissenyar per a Carles Riera i Albert, avui candidat de la CUP per Barcelona. Carles Riera és home reposat, de fortes conviccions que fa mil anys que ja tenia quan jo el vaig conèixer de la mà de l'amic Quim Sicília, a qui vaig conèixer a la Universitat de la Pau que cada any es fa a Sant Cugat del Vallès. En aquell temps, Carles Riera era de la Crida a la Solidaritat en defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana, moviment que fa ser fundat al Paraninf de la Universitat de Barcelona el 18 de març de 1981. Sembla que no ens hàgim mogut de lloc, però han passat moltes coses i res no tornarà a ser igual després de l'1 d'octubre de 2017. L'ex-libris parla per ell mateix. M'emociona recuperar-lo perquè vivint i creant fem història, i la història té noms, alguns més visibles que els altres. Ara la de Carles Riera és més visible de cara als comicis del 21-D.

dijous, 19 d’octubre de 2017

Alexandre de Riquer i els ex-libris


Alexandre de Riquer (Calaf, 1856 – Palma, 1920) va ser l’introductor de l’exlibrisme modern a Catalunya. Figura central del Modernisme, Riquer va ser un dels màxims representants a Catalunya del Simbolisme europeu, tant en les arts plàstiques com en la poesia, com escriu el professor Eliseu Trenc* a Escrits sobre art (Universitat de Barcelona), d’Alexandre de Riquer, un volum que recull l’activitat intel·lectual d’aquest artista polifacètic, i fins ara ben desconeguda, tot i seu indubtable interès artístic, històric i cultural.
     
Havent sojornat a Londres els anys 1894 i 1906, i havent-se empeltat d’aquell ambient de les arts en efervescència que s’hi vivia, Alexandre de Riquer va encarnar l’ideal prerafaelita a casa nostra seguint la petja de William Morris i l’Arts and Crafts, un moviment artístic que pretenia ennoblir i embellir la vida de cada dia. És sota aquesta inspiració d’altura artística que en l’àmbit de les arts gràfiques es va impulsar i posar en valor un cartellisme més d’acord amb els temps moderns del canvi de segle, així com es va promoure l’actualització de les imatges tradicionals, sovint de matriu heràldica, dels ex-libris, tot convertint-los en peces artístiques, en petites obres del nou art, l’art modern, molt influït pel Simbolisme i el Japonisme.
     
Alexandre de Riquer, atret per l’encís i el camp d’experimentació que s’obria en el disseny d’aquests ex-libris moderns executats per artistes britànics de reconeguda categoria, va començar a dissenyar-ne ell mateix en un nombre respectable (142, segons el repertori complet elaborat pel professor Joan-Lluís de Yebra*). Al mateix temps, i a través de la publicació d’articles en revistes de prestigi, va divulgar el coneixement d’aquesta pràctica lligada als llibres i a la bibliofília. En aquests articles, escrits amb un gavadal d’informació (tenia una biblioteca ben nodrida de les publicacions més importants del moment), ressaltava la feina creativa dels artistes de més renom a Anglaterra, però també d’altres països europeus com ara Alemanya, Bèlgica, França i en menor grau, Itàlia. D’Espanya no esmenta artistes de l’exlibrisme, llevat d’ell mateix i els treballs d’un dels seus deixebles, Josep Triadó, tots dos catalans.
     
El primer article sobre ex-libris i exlibrisme el va publicar l’11 d’octubre de 1900 a la revista Joventut. Van seguir altres articles més llargs i molt complets: l’un publicat en castellà a La lectura (Madrid, desembre de 1902), i un altre publicat a la Revista gràfica del primer trimestre de 1907. La informació i criteri valoratiu que Alexandre de Riquer ofereix als lectors interessats en aquestes petites obres d’art constitueix un bon fris del nivell europeu que tenia l’exlibrisme de començaments del segle XX, així com el nivell de l’exlibrisme americà, al qual també fa referència en els seus escrits, esmentant característiques i noms rellevants, dels quals diu que estan plens de vida i d’idees inèdites. Entre uns i altres, van obrir els camins de l’exlibrisme artístic, tal com el coneixem, i que les noves fornades d’artistes a cavall del XX i el XXI ja estan qüestionant, com sembla ben lògic, i més amb la revolució tecnològica, digital, que permet tantes combinacions plàstiques, tants jocs visuals.


*Eliseu Trenc Ballester és autor d’Alexandre de Riquer (1856-1920), The British Connection in Catalan Modernism (Sheffield 1988, en col·laboració amb Alan Yates), la monografia més completa existent sobre Alexandre de Riquer (Barcelona 2000).
*Joan-Lluís de Yebra, Alexandre de Riquer i l’exlibrisme. Repertori complet dels seus ex-libris. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1983.

(article publicat a l'Eix Diari, 16 d'octubre de 2017)
  


diumenge, 13 d’agost de 2017

Ex-libris de Fidel Aguilar

Es dóna la circumstància que s'estan fent exposicions retrospectives d'artistes del nou-cents i, és clar, alguns d'ells havien fet ex-libris, com Fidel Aguilar (1894-1917), del qual es pot veure una antologia de la seva obra molt ben feta amb el títol d'Un meteorit fugaç (Fidel Aguilar va morir molt prematurament, amb només 22 anys). Aquesta exposició és a la Casa Pastors, de Girona, enfront mateix de la catedral. Paga la pena la visita. Els amants dels ex-libris faran festa amb la mostra d'ex-libris de Fidel Aguilar que s'hi exposen. ¿Què tenen, aquests ex-libris gravats als boix, que imanten la vista, tot i que la imatge és defectuosa, està presa amb el telèfon mòbil? Al catàleg editat per a l'ocasió es veu reproduïda amb tot detall l'esveltesa i claredat formal d'aquestes figures femenines que ens porten a l'imaginari de la Grècia clàssica, a l'esperit d'Atenea...

dijous, 10 d’agost de 2017

Els ex-libris d'Ismael Smith

El Museu Nacional d’Art de Catalunya està portant, amb encert, una tasca necessària i oportuna a l’hora de programar exposicions: la recuperació d’artistes catalans que havent gaudit d’una certa i merescuda fama als començaments de la seva carrera, amb el temps i la distància geogràfica havien anat entrant en la zona ombrívola de l’oblit per al gran públic. És el cas d’Ismael Smith Marí (Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972).
     
Des del passat 23 de juny, i fins al 17 de setembre de 2017, al MNAC es pot visitar l’exposició La bellesa i els monstres, una panoràmica de la vasta producció artística d’Ismael Smith, que va morir a l’altra costat de l’Atlàntic ingressat en un sanatori psiquiàtric en contra de la seva voluntat. Hi va estar intern onze anys.
     
A la vista de la seva obra i de la seva biografia, amb un final tràgic i dolorós, no és difícil pensar en la mena de sofriment difús que el deuria acompanyar tota la vida. De naturalesa hipersensible i inestable psíquicament, i agreujada amb els anys, és observable en els treballs d’Smith l’ambiguïtat sexual de les figures: els cossos feminitzats dels homes i els cossos masculinitzats de les dones. El seu art transgressor i inquietant de concepte, no pas de forma, no va acabar d’encaixar en l’estètica d’ordre i de mediterranisme que es va anar imposant en el nostre paisatge cultural. La personalitat atípica de les seves creacions, que també es van prodigar en el dibuix satíric, va fer que l’artista anés quedant al marge del ‘discurs oficial’, malgrat ser un dibuixant formidable més que no pas escultor, com ell pretenia, tot i que en aquesta exposició al MNAC hi destaquen algunes obres remarcables.
     
Ismael Smith va ser també un bon gravador, encara que aquesta faceta és la més desconeguda de la seva obra. En l’àmbit del gravat se li coneixen més d’una cinquantena d’ex-libris esplèndids, executats a Nova York. Ismael Smith hi va anar el 1919. En aquests ex-libris, de particular i excel.lent factura tècnica, tal com es pot observar en els exemplars exposats al MNAC, Ismael Smith, per altra banda un dandy amb una veta expressionista, hi mostra la traça d’un modernista-art déco que en molts moments recorda els ex-libris i il.lustracions del no menys atípic i igualment artista transgressor, l’anglès Aubrey Beardsley.

Tal com en l’estudi dels seus gravats i ex-libris exposa Enrique García Herraiz al llibre Ismael Smith grabador (publicat l’any 1989 per la Biblioteca de Catalunya i Calcografia Nacional de Madrid), Ismael Smith es va dedicar als ex-libris en els seus primers anys a Nova York amb un entusiasme potser ja fora de temps, ja que en aquell lloc i moment aquest gènere havia perdut popularitat. És una visió com qualsevol altra, ja que la majoria d’aquests ex-libris, executats amb un gran preciosisme i delicadesa de traç, estan dedicats a personalitats destacades de la ciutat dels grans edificis, així com a artistes i escriptors hispànics que en aquell moment hi vivien o hi havia anat a actuar, com ara Isaac Albéniz, Enrique Granados o Blasco Ibáñez. Com a exlibrista, Ismael Smith va aconseguir una certa fama a Amèrica, i actualment són diversos els museus americans que conserven col.leccions dels seus ex-libris. El cert és que els ex-libris d’Ismael Smith es distingeixen d’una hora lluny pel seu peculiar estil, de dibuix gràcil i net.

(article publicat a l'Eix Diari, 7 d'agost de 2017)