dijous, 19 d’octubre de 2017

Alexandre de Riquer i els ex-libris


Alexandre de Riquer (Calaf, 1856 – Palma, 1920) va ser l’introductor de l’exlibrisme modern a Catalunya. Figura central del Modernisme, Riquer va ser un dels màxims representants a Catalunya del Simbolisme europeu, tant en les arts plàstiques com en la poesia, com escriu el professor Eliseu Trenc* a Escrits sobre art (Universitat de Barcelona), d’Alexandre de Riquer, un volum que recull l’activitat intel·lectual d’aquest artista polifacètic, i fins ara ben desconeguda, tot i seu indubtable interès artístic, històric i cultural.
     
Havent sojornat a Londres els anys 1894 i 1906, i havent-se empeltat d’aquell ambient de les arts en efervescència que s’hi vivia, Alexandre de Riquer va encarnar l’ideal prerafaelita a casa nostra seguint la petja de William Morris i l’Arts and Crafts, un moviment artístic que pretenia ennoblir i embellir la vida de cada dia. És sota aquesta inspiració d’altura artística que en l’àmbit de les arts gràfiques es va impulsar i posar en valor un cartellisme més d’acord amb els temps moderns del canvi de segle, així com es va promoure l’actualització de les imatges tradicionals, sovint de matriu heràldica, dels ex-libris, tot convertint-los en peces artístiques, en petites obres del nou art, l’art modern, molt influït pel Simbolisme i el Japonisme.
     
Alexandre de Riquer, atret per l’encís i el camp d’experimentació que s’obria en el disseny d’aquests ex-libris moderns executats per artistes britànics de reconeguda categoria, va començar a dissenyar-ne ell mateix en un nombre respectable (142, segons el repertori complet elaborat pel professor Joan-Lluís de Yebra*). Al mateix temps, i a través de la publicació d’articles en revistes de prestigi, va divulgar el coneixement d’aquesta pràctica lligada als llibres i a la bibliofília. En aquests articles, escrits amb un gavadal d’informació (tenia una biblioteca ben nodrida de les publicacions més importants del moment), ressaltava la feina creativa dels artistes de més renom a Anglaterra, però també d’altres països europeus com ara Alemanya, Bèlgica, França i en menor grau, Itàlia. D’Espanya no esmenta artistes de l’exlibrisme, llevat d’ell mateix i els treballs d’un dels seus deixebles, Josep Triadó, tots dos catalans.
     
El primer article sobre ex-libris i exlibrisme el va publicar l’11 d’octubre de 1900 a la revista Joventut. Van seguir altres articles més llargs i molt complets: l’un publicat en castellà a La lectura (Madrid, desembre de 1902), i un altre publicat a la Revista gràfica del primer trimestre de 1907. La informació i criteri valoratiu que Alexandre de Riquer ofereix als lectors interessats en aquestes petites obres d’art constitueix un bon fris del nivell europeu que tenia l’exlibrisme de començaments del segle XX, així com el nivell de l’exlibrisme americà, al qual també fa referència en els seus escrits, esmentant característiques i noms rellevants, dels quals diu que estan plens de vida i d’idees inèdites. Entre uns i altres, van obrir els camins de l’exlibrisme artístic, tal com el coneixem, i que les noves fornades d’artistes a cavall del XX i el XXI ja estan qüestionant, com sembla ben lògic, i més amb la revolució tecnològica, digital, que permet tantes combinacions plàstiques, tants jocs visuals.


*Eliseu Trenc Ballester és autor d’Alexandre de Riquer (1856-1920), The British Connection in Catalan Modernism (Sheffield 1988, en col·laboració amb Alan Yates), la monografia més completa existent sobre Alexandre de Riquer (Barcelona 2000).
*Joan-Lluís de Yebra, Alexandre de Riquer i l’exlibrisme. Repertori complet dels seus ex-libris. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1983.

(article publicat a l'Eix Diari, 16 d'octubre de 2017)
  


diumenge, 13 d’agost de 2017

Ex-libris de Fidel Aguilar

Es dóna la circumstància que s'estan fent exposicions retrospectives d'artistes del nou-cents i, és clar, alguns d'ells havien fet ex-libris, com Fidel Aguilar (1894-1917), del qual es pot veure una antologia de la seva obra molt ben feta amb el títol d'Un meteorit fugaç (Fidel Aguilar va morir molt prematurament, amb només 22 anys). Aquesta exposició és a la Casa Pastors, de Girona, enfront mateix de la catedral. Paga la pena la visita. Els amants dels ex-libris faran festa amb la mostra d'ex-libris de Fidel Aguilar que s'hi exposen. ¿Què tenen, aquests ex-libris gravats als boix, que imanten la vista, tot i que la imatge és defectuosa, està presa amb el telèfon mòbil? Al catàleg editat per a l'ocasió es veu reproduïda amb tot detall l'esveltesa i claredat formal d'aquestes figures femenines que ens porten a l'imaginari de la Grècia clàssica, a l'esperit d'Atenea...

dijous, 10 d’agost de 2017

Els ex-libris d'Ismael Smith

El Museu Nacional d’Art de Catalunya està portant, amb encert, una tasca necessària i oportuna a l’hora de programar exposicions: la recuperació d’artistes catalans que havent gaudit d’una certa i merescuda fama als començaments de la seva carrera, amb el temps i la distància geogràfica havien anat entrant en la zona ombrívola de l’oblit per al gran públic. És el cas d’Ismael Smith Marí (Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972).
     
Des del passat 23 de juny, i fins al 17 de setembre de 2017, al MNAC es pot visitar l’exposició La bellesa i els monstres, una panoràmica de la vasta producció artística d’Ismael Smith, que va morir a l’altra costat de l’Atlàntic ingressat en un sanatori psiquiàtric en contra de la seva voluntat. Hi va estar intern onze anys.
     
A la vista de la seva obra i de la seva biografia, amb un final tràgic i dolorós, no és difícil pensar en la mena de sofriment difús que el deuria acompanyar tota la vida. De naturalesa hipersensible i inestable psíquicament, i agreujada amb els anys, és observable en els treballs d’Smith l’ambiguïtat sexual de les figures: els cossos feminitzats dels homes i els cossos masculinitzats de les dones. El seu art transgressor i inquietant de concepte, no pas de forma, no va acabar d’encaixar en l’estètica d’ordre i de mediterranisme que es va anar imposant en el nostre paisatge cultural. La personalitat atípica de les seves creacions, que també es van prodigar en el dibuix satíric, va fer que l’artista anés quedant al marge del ‘discurs oficial’, malgrat ser un dibuixant formidable més que no pas escultor, com ell pretenia, tot i que en aquesta exposició al MNAC hi destaquen algunes obres remarcables.
     
Ismael Smith va ser també un bon gravador, encara que aquesta faceta és la més desconeguda de la seva obra. En l’àmbit del gravat se li coneixen més d’una cinquantena d’ex-libris esplèndids, executats a Nova York. Ismael Smith hi va anar el 1919. En aquests ex-libris, de particular i excel.lent factura tècnica, tal com es pot observar en els exemplars exposats al MNAC, Ismael Smith, per altra banda un dandy amb una veta expressionista, hi mostra la traça d’un modernista-art déco que en molts moments recorda els ex-libris i il.lustracions del no menys atípic i igualment artista transgressor, l’anglès Aubrey Beardsley.

Tal com en l’estudi dels seus gravats i ex-libris exposa Enrique García Herraiz al llibre Ismael Smith grabador (publicat l’any 1989 per la Biblioteca de Catalunya i Calcografia Nacional de Madrid), Ismael Smith es va dedicar als ex-libris en els seus primers anys a Nova York amb un entusiasme potser ja fora de temps, ja que en aquell lloc i moment aquest gènere havia perdut popularitat. És una visió com qualsevol altra, ja que la majoria d’aquests ex-libris, executats amb un gran preciosisme i delicadesa de traç, estan dedicats a personalitats destacades de la ciutat dels grans edificis, així com a artistes i escriptors hispànics que en aquell moment hi vivien o hi havia anat a actuar, com ara Isaac Albéniz, Enrique Granados o Blasco Ibáñez. Com a exlibrista, Ismael Smith va aconseguir una certa fama a Amèrica, i actualment són diversos els museus americans que conserven col.leccions dels seus ex-libris. El cert és que els ex-libris d’Ismael Smith es distingeixen d’una hora lluny pel seu peculiar estil, de dibuix gràcil i net.

(article publicat a l'Eix Diari, 7 d'agost de 2017) 

divendres, 28 de juliol de 2017

Ex-libris Leopoldi Mozart

Aquest ex-libris manuscrit pertany a Leopold Mozart (aquí signa Leopoldi), pare de W.A. Mozart. La fotografia no és molt bona, està presa d'amagat, a la casa on va néixer i a la casa on va viure Mozart (aquí és on vaig fer la foto) no està permès prendre fotos... Però, què no faria jo per documentar un ex-libris?

dijous, 27 de juliol de 2017

Ex-libris d'Emanuel Schikaneder

Aquest és l'ex-libris d'Emanuel Schikaneder, l'autor del text de l'òpera La flauta màgica, de Mozart. Fotografia feta d'amagat, cal dir, a la casa natal de Mozart a Salzburg. Hi vam ser el passat dijous, 13 de juliol. A Salzburg, una ciutat que té molts atractius, en té un de principal amb Mozart, patrimoni immaterial que dóna molt de rendiment com Dalí dóna molt de rendiment a Figueres. Així passa sovint. Mozart, com Dalí, va ser ben poc profeta a la seva terra. Va haver de marxar perquè no es va entendre amb amb el seu 'senyor', el Príncep Arquebisbe Hieronymus Colloredo. Mozart va morir a Viena a l'edat de 35 anys. La seva obra musical és immensa en quantitat i qualitat.

dimecres, 7 de juny de 2017

Ex-libris Laia

La Laia (González Martínez) és la germana petita de la Paula, la fillola de la meva filla Cristina.  La Laia va fer 6 anys aquest passat 5 de maig. Aquest és l'ex-libris dissenyat per a ella. He combinat diversos elements de la natura disposats en tres nivells. Com en la vida. 

Ex-libris Paula

Continuo a dissenyar ex-libris per a gent molt jove. La Paula (González Martínez), que el proper 18 de juliol farà 9 anys, aquest maig ha fet la Primera Comunió. El maig és temps de primavera, i també ella es troba a la primavera de la vida, d'aquí ve aquesta imatge amb dos ocells en diàleg damunt una branca tendra que la simbolitza. La meva filla Cristina és padrina de la Paula. Amb la seva mare, l'Anna Martínez, són amigues des de l'escola de primària, durant uns anys van fer ballet juntes, s'han tractat tota la vida. Qui té un amic o una amiga té un tresor. Tan cert.