diumenge, 31 de gener del 2016

Ex-libris Dani

L'any 1986 vaig dibuixar aquest ex-libris a nom del meu fill Daniel, Dani, com sempre l'hem anomenat. Va ser la il.lustració que va acompanyar la seva estampa de Primera Comunió. Si bé a alguns els pot semblar massa laica (aleshores el Dani, un noiet de 9 anys, es mirava amb admiració les aventures que tenien lloc a l'espai sideral, explorava el coneixement geogràfic de la Terra, llegia les aventures de Tin Tin i els llibres de Jules Verne, etc.), altres hi poden llegir la força de l'Amor (Déu, per als creients) que, com deia el Dant, mou el sol i les estrelles.

divendres, 29 de gener del 2016

Ex-libris Carles Riera i Albert

L'any 1986, i amb el número 118 de la meva llista, vaig dissenyar aquest ex-libris per a Carles Riera i Albert. Carles Riera va estar vinculat a la Crida, posteriorment a la Fundació Desenvolupament Comunitari, en les darreres eleccions del 27S a la Cup, en el mentrestant, no ho sé... Pacifista, sempre ha estat independentista en temps en què els independentistes es podien comptar amb els dits de les mans. Gairebé al centre de la il.lustració i en primer terme (darrere hi ha la silueta d'un bust masculí), hi ha quatre arbres que simbolitzen les quatre barres de l'escut català.

dijous, 28 de gener del 2016

Ex-libris Esperança i Salvador

Aquest ex-libris, dissenyat l'any 1986, és a nom del matrimoni format per Esperança Lera, que en més d'una ocasió va ser alumna dels meus tallers d'ex-libris, i de Salvador Martells, creador de l'Estudi MG de publicitat i disseny gràfic.

dimarts, 26 de gener del 2016

Ex-libris Oliveras - Verdaguer

Any 1986. Oliveras, secretari de l'advocada i política barcelonina Joaquima Alemany i Roca, aleshores Presidenta del Districte de l'Eixample barceloní, i posteriorment primera Presidenta de l'Institut Català de la Dona, em va encarregar l'ex-libris familiar. La seva esposa pertany a la família Verdaguer. Aquest ex-libris té volgudament un aire modernista.

dilluns, 25 de gener del 2016

Ex-libris Elisa Pino Lacosta

L'any 1988 vaig dissenyar aquest ex-libris a nom d'Elisa Pino Lacosta. Ha passat temps, d'ençà el 1988. De manera que no sempre recordo el moment en què em va ser fet l'encàrrec ni la idiosincràsia de la persona que el va encomanar. Amb tot, els elements que es distribueixen en l'ex-libris parlen per ells mateixos: afecció o dedicació a la ceràmica popular, mirada des del femení, transparència com a virtut.

diumenge, 24 de gener del 2016

Ex-libris Anna March

En la meva llista d'ex-libris n'hi ha bastants realitzats per a infants. Aquest és el de l'Anna March, que l'any 1982 devia tenir sis o set anys. Era una nena intrèpida de caràcter, tot i que sensible.

dissabte, 23 de gener del 2016

Ex-libris Maria Jesús - Josep

Aquest ex-libris, dissenyat l'any 1982, és a nom de Maria Jesús (Masoliver Ródenas) i Josep, la seva parella de la qual no sé el cognom. Aquesta relació no va reeixir. Però aquí hi ha l'ex-libris. Això passa. També els ex-libris són fruit del seu moment històric. D'aquí ve qui hi ha qui afirmi que d'ex-libris se n'ha de tenir més d'un, a la vida, i no em refereixo als col.leccionistes, que en tenen molts al seu nom amb la finalitat de l'intercanvi amb altres col.leccionistes, sinó a la gent que té una biblioteca personal. I és que amb els anys hi ha aspectes de la nostra personalitat que canvien, dades de la nostra biografia que es modifiquen, etc.

dijous, 21 de gener del 2016

Ex-libris Pere - Carmen

Aquest ex-libris matrimonial a nom de Pere (Canalias) i Carmen (Masoliver) està dibuixat l'any 1982 i és el número 32 de la meva llista. El disseny es basa en simetries i equilibris entre els elements en joc, molt d'aquesta època meva. La Carmen, vídua de fa molts anys i cosina del pare dels meus fills, és germana del crític Juan Antonio Masoliver Ródenas i neboda del periodista Juan Ramón Masoliver.

dimarts, 19 de gener del 2016

Ex-libris Isabel Oromí

Ex-libris a nom d'Isabel Oromí, cosina dels meus fills per la banda paterna. En el moment del disseny, l'any 1985, la Isabel era una noia molt joveneta. Va perdre el seu pare, Josep Oromí Masoliver, quan ella només tenia 18 anys. Com a mare de família, és possible que els seus fills tinguin ara la mateixa edat en què li vaig dibuixar l'ex-libris.

dilluns, 18 de gener del 2016

Ex-libris Mary-Ramon

Aquest ex-libris de parella a nom de Mary (Callejón) - Ramon (Font) és el número 27 de la meva llista d'ex-libris. Està dibuixat l'any 1981. A poc a poc vaig recuperant dissenys de primera hora.

dilluns, 11 de gener del 2016

Revista EX-LIBRIS 57

Aquests dies de festes, una bona quinzena!, als socis de l'ACE ens ha arribat el número 57 de la revista EX-LIBRIS. En coincidir la publicació amb el Nadal, al sumari trobem un article de Joan Roig i Montserrat, que ens parla dels ex-libris amb tema nadalenc de la seva col.lecció, i com els exlibristes acostumem a felicitar-nos el Nadal amb PF (Pour Féliciter), felicitacions que si bé s'il.lustren amb temes de Nadal no els trobem en exclusiva, ja que no tothom el celebra. A continuació, Marià Casas ofereix una crònica de la VII Biennal Internacional d'Ex-libris Contratalla 2015, amb una relació dels ex-libris guanyadors i finalistes. Vaig participar com a jurat d'aquesta convocatòria, que va assolir un gran nivell, tant de participació com artístic. La tria va ser laboriosa. Altres articles donen compliment a l'objectiu de la revista, que és la difusió del món de l'ex-libris, les seves creacions, els seus artistes. Així trobem un article sobre els ex-libris del reconegut artista austríac de l'ex-libris, Franz von Bayros; l'article: Descobrint Antoni Ollé Pinell, escrit amb motiu de la publicació del fons documental d'aquest artista de casa nostra, editat pel Consell Comarcal del Baix Penedès, signat per qui escriu aquests mots; l'interessant article La modernidad líquida, ex-libris y técnicas, signat per Esteve Escolar Turbany; l'article Ex-libris per il.lustrar "Llotja", amb els treballs dels alumnes d'Alícia Gallego, autora de la crònica; i Ex-libris del Modernisme i el Noucentisme a la Casa Masó, de Girona, signat pel director de la Fundació Rafael Masó, Jordi Falgàs, que parla d'aquesta exposició (que es clourà el proper 2 d'abril, encara sou a temps de visitar-la!). Un número molt complet, amb un gavadal d'il.lustracions que faran les delícies tant dels col.leccionistes com de la gent interessada en aquestes petites obres d'art com són els ex-libris. (L'ex-libris que il.lustra la coberta de la revista és de l'ucraïnès Serguey Kirnitskiy, a nom de Joan Roig i Montserrat)


dilluns, 4 de gener del 2016

Un article sobre tema exlibrístic publicat al número 292 de la Revista de Catalunya

Ja ho sabeu: l'any 1958, i a Barcelona, es va celebrar el VI Congrés Europeu d'Exlibris gràcies al treball i bons oficis de l'Asociación de Exlibristas de Barcelona. Aquest congrés va ser l'última oportunitat per als elements franquistes madrilenys d'aprofitar-se de la feina reeixida, feta pacientment i contra corrent per l'Associació d'Exlibristes de Barcelona (AEB), escriu Maria-Carme Illa i Munné en un interessantíssim article publicat al número 292 de la Revista de Catalunya, corresponent als mesos d'Octubre-Novembre-Desembre de 2015. 
En la seva crònica, Maria-Carme Illa explica els diversos i persistents intents de fagocitar l'associació barcelonina en favor de l'associació madrilenya. Aquest intent havia començat l'any 1946, tant bon punt va començar a reviscolar l'exlibrisme a Barcelona i també a València, una activitat cultural innocent, però que de seguida va ser seguida de petja per part de Madrid, que en volia l'exclusiva. Els avatars que l'AEB va haver de passar semblen una narració de Kafka, però així anaven les coses. 
Val a a dir que ara no van pas millor, entre el que en el que de forma genèrica en diem 'Madrid' i 'Barcelona', sempre topem amb pedres grosses pel camí. És clar que els entrebancs enforteixen i disparen la imaginació per resoldre problemes. A l'article de Maria-Carme Illa s'explica amb tot detall l'enginy dels exlibristes de l'època, que van haver de fer tots els papers de l'auca per reeixir. El congrés es va celebrar amb gran èxit, i de l'associació madrilenya no se n'ha sentit a parlar mai més. En realitat el que volien era apoderar-se de la feina i del prestigi assolit pels barcelonins de cara a les associacions europees, amb qui ja havien començat a establir llaços ferms. No se'n van sortir.