diumenge, 29 de desembre del 2019

Ex-libris Cristina 40 anys amb el lema "quadratura del cercle"


Des del punt de vista de la matemàtica, la quadratura del cercle és un problema que no es pot resoldre amb la regla i el compàs. Ara bé: ni tan sols la naturalesa, que segueix les seves regles, si bé no sempre són visibles, no dóna res per impossible.
     
La intel·ligència de la naturalesa, que no cessa de renovar-se i d’evolucionar, s’expressa a través de diferents nivells, també mentals. De manera que el que no pot ser aconseguit mitjançant la geometria matemàtica, no podria ser-ho a través de la poesia imaginativa? Aquest és el camí emprat en el disseny d’aquest ex-libris que se salta totes les normes amb la intenció, gens amagada cal dir, de proposar una nova via dins el seu camp.

No és aquesta la funció de l’Art? Trencar cànons per establir-ne de nous si pot?
     
En aquest ex-libris, que per primera vegada es dissenya per celebrar un aniversari: el quarantè aniversari de la Cristina, la dona jove a qui va dedicat l’ex-libris, s’ha dibuixat el quadrat emmarcant un cercle en l’interior del qual s’ha inclòs una forma quadrangular que tampoc no segueix el cànon del quadrat reglat i que es mostra en una filigrana que recorda les «neules» o papers retallats, guarniments típics de l’illa de Mallorca en temps de Nadal (cal recordar que l’aniversari és el dia 29 de desembre).
     
El grafisme resultant, si bé s’inspira en les formes geomètriques bàsiques del quadrat i del cercle, es presenta més aviat en la forma d’un mandala, una figura pròpia de la cultura budista que simbolitza tant la unitat com la complexitat de l’univers. En el grafisme d’un gran esquematisme visual, s’hi han incorporat unes fulles verdes, imatge d’una primavera sempre latent perquè és d’índole espiritual. El color verd és el color complementari del lila, color adoptat en la lluita feminista, que dibuixa el quadrat i el cercle amorosit pel rosa carn, el color dels afectes.
     
Només quan l’art pren alguna forma visionària, és a dir, sorgida del món imaginari, pot quadrar de forma creativa el cercle que la matemàtica lògica no pot quadrar. Per aquest motiu, ni els quadres estan realitzats de manera perfecta, amb tiralínies estrictes, ni tampoc el cercle. Una figura i l’altra és la mà qui les ha traçat. Una mà humana, no un robot o un programa informàtic. Artesania tradicional al servei de la poesia.
     
Cadascú de nosaltres és un univers. Així, doncs, aquest ex-libris amb el lema «quadratura del cercle» que evoca i exalta les quatre dècades d’un aniversari de naixença, és una imatge metafòrica de la quadratura del cercle possible, i, per tant, una figura de l’univers poètic que la personalitat de la Cristina conté.


dijous, 19 de desembre del 2019

Revista EX-LIBRIS número 66

Els socis de l'Associació Catalana d'Exlibristes acabem de rebre el número 66 de la revista EX-LIBRIS, el contingut de la qual farà les delícies dels estimadors de l'art de gravar, sigui quina sigui la tècnica emprada. Aquest número comença amb l'article: Mercè Insenser en la memòria, que signo jo mateixa. En aquest escrit es recorda l'amiga i l'exlibrista excel·lent que va ser. L'estil dels seus ex-libris és inconfusible. Com inconfusibles són els ex-libris de Ramon Borrell i Pla, un dels quals es reprodueix a la coberta de la revista. Josep-Lluís Albajar i Rovira en fa una glossa extensa. Tres són els articles dedicats a una exlibrista de tant nivell artístic com Josepa Colom i Sambola. En parlen: Xavier Soler Àvila i Marià Casas. D'interessant lectura resulta l'article titulat L'àngel de la paraula (Caminar i escriure), on es parla abastament d'Arthur Rimbaud, i en el qual es reprodueixen ex-libris dedicats al jove escriptor. Aquest número de la Revista inclou l'ampli reportatge signat per Joan Bauçà i Barceló del Fòrum Internacional d'Exlibristes 2019, en el qual també va tenir lloc l'Assemblea de socis de l'ACE. Finalment la Revista es clou amb el Catàleg de la IX Biennal Contratalla d'Ex-libris, amb la reproducció dels ex-libris guanyadors i seleccionats, així com el Premi d'Honor de la Biennal atorgat al reconegut exlibrista flamenc Frank-Ivo Van Damme

dilluns, 28 d’octubre del 2019

Fòrum Internacional d'Exlibristes 2019


Dissabte 19 i diumenge 20 d'octubre de 2019 va tenir lloc a la ciutat de Tarragona el Fòrum Internacional d'Exlibristes 2019. El programa era ben atractiu, però jo només vaig poder assistir a l'assemblea de socis de l'Associació Catalana d'Exlibristes el diumenge al matí. A temps, però, per poder visitar l'exposició dels ex-libris guanyadors (Primer premi: Marius Martinescu, França; Segon premi: Hristo Kerin, Bulgària; Tercer premi: Josef Werner, Alemanya) i seleccionats de la IX Biennal Internacional d'Ex-libris Contratalla 2019 que s'exposaven en unes vitrines de la biblioteca de la Societat Arqueològica de Tarragona, el mateix lloc on es va fer l'assemblea. En la publicació de les obres premiades per la seva excel·lència (719 treballs presentats per 231 artistes d'arreu del món), mencions d'honor i seleccionades s'inclou la biografia i reproducció d'algunes obres del Premi d'Honor 2019 atorgat a Frank Ivo Van Damme. Aquest guardó premia la trajectòria d'un artista de l'ex-libris. Van Damme és un excel·lent gravador en diverses tècniques. Nascut l'any 1932 a Meksem, districte d'Anvers, sens dubte és mereixedor d'aquest reconeixement.



divendres, 25 d’octubre del 2019

Ex-libris Vall de Boí a nom de Cristina i Rubén

Opus 471: ex-libris Vall de Boí a nom de Cristina i Rubén, que hi viuen. El disseny es basa en una reinterpretació d'un fragment de Santa Maria de Taüll. Com en un vitrall, el disseny combina un fragment de la imatge real amb la incorporació de dues masses de color que evoquen els colors de l'orla que envolta el fragment de la pintura romànica. 
No és la primera vegada que dedico un ex-libris a un lloc: ho vaig fer l'any 1991, quan vaig dedicar un ex-libris al·legòric a cada comarca de Catalunya, treball que l'Institut Català de la Dona (avui Institut Català de les Dones) va publicar l'abril de 1992. Els dibuixos anaven acompanyats d'un poema o d'un text en prosa d'una escriptora nascuda o vinculada a la comarca.

dimecres, 2 d’octubre del 2019

Ex-libris Carla

Aquest ex-libris està dedicat a la meva néta Carla (Oromí Pubill). És el present personal que li vaig fer el dia 30 de setembre de 2019 en complir 8 anys. L'avinentesa ha coincidit amb el canvi de domicili: ara viu al Masnou. La iconografia de l'ex-libris reflecteix aquesta circumstància. Però les imatges van més enllà si fem una lectura simbòlica de la casa i del mar.

dimarts, 3 de setembre del 2019

Ex-libris del Dr. Josep M. Vilarrasa Coch

La Nora Vela ha tingut l'amabilitat d'enviar-me aquest ex-libris del Dr. Josep M. Vilarrasa Coch, que es va repartir ahir, dia 2 de setembre de 2019, juntament al seu recordatori de defunció. No sé que s'hagi fet alguna altra vegada, de manera que ho he trobat ben particular. No sabem qui és l'autor del dibuix. Tal vegada algun lector o lectora d'aquest blog ens pugui orientar.
Addenda. Ja sabem qui és l'autor de l'ex-libris: Joan Abelló. En ser-li preguntat, la filla del Dr. Vilarrasa li ha dit a la Nora Vela.

dilluns, 29 de juliol del 2019

Ex-libris en l'exposició La bibliofília a Catalunya


Els ex-libris no podien faltar en una exposició com La bibliofília a Catalunya. Des del 31 de maig i fins al 31 de juliol l'hem poguda visitar a la Biblioteca de Catalunya. Les comissàries de la mostra, Roser Pintó, directora de la Unitat Gràfica, i Núria Altarriba, de la Unitat Bibliogràfica, en el seu relat expositiu assenyalen que 'un dels principals tresors de les biblioteques són els llibres de bibliòfil'. Aquests llibres de bibliòfil, col·leccionats curosament, acostumen a acompanyar-se de l'ex-libris del propietari, com aquest de la fotografia a nom de Manuel Perdigó Cortés, obra de l'excel·lent gravadora Josepa Colom. Un ex-libris amb valor artístic, sens dubte, i d'ús convencional. Perquè en aquesta mostra, que desplega tants aspectes de la bibliofília, des de la més tradicional a la més experimental, en l'apartat que significativament ja duu el lema Experimentació, també es troben exemplars d'ex-libris objecte, és a dir, fora de la convenció, com aquest de la fotografia: una pintura de Modest Cuixart a nom de Walter Benjamin. Si encara no heu visitat aquesta exposició singular tan ben pensada com ben dissenyada, afanyeu-vos, encara hi sou a temps. 

dimecres, 3 de juliol del 2019

El número 65 d'EX-LIBRIS dedicat a François Maréchal

Acaba d'arribar a les mans dels socis de l'Associació Catalana d'Exlibristes el número 65 de la revista EX-LIBRIS. Es tracta d'un monogràfic amb un llarg text escrit per Marià Casas dedicat a la figura del gravador François Maréchal, nascut a l'any 1938 a Evreux, Normandia, i mort el 2018 a Madrid, on vivia des del 1963, casat amb una madrilenya. Va practicar en grau d'excel·lència totes les tècniques del gravat amb preferència per la calcografia i la xilografia. El seu art, inspirat i executat amb una tècnica impecable, li va valdre exposar a la Biblioteca Nacional de Madrid i a Calcografia Nacional. El 1991 va ser nomenat acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes San Fernando de Madrid. Va ser soci de l'ACE des de la seva fundació, l'any 1989.
Un apunt personal: l'última vegada que el vaig veure va ser l'any 2014 amb motiu del XXXI Congrés Internacional d'Exlibristes de la FISAE, que va tenir lloc a Tarragona. Hi va exposar, amb èxit, una mostra selecta de les seves realitzacions. L'havia conegut molts anys enrere en ocasió del Congrés celebrat a la ciutat holandesa d'Utrech (1988). De la mateixa manera que realitzava els seus ex-libris, amb traç tan segur com apassionat, em va dir no pas per tirar-me una floreta intranscendent, sinó per descriure el que ell en deia descripció psicològica, que la meva mirada era la d'una àguila. Deixo als lectors que treguin les seves pròpies conclusions. Jo no vaig interpretar la seva afirmació de manera immediata, però algunes vegades hi pensava. Més tard he comprès a què es referia. Havíem tingut una conversa que podríem qualificar de fondària. Era un home de vida interior intensa.

dimarts, 2 de juliol del 2019

Mercè Insenser, in memoriam


     
Flors blanques, moltes flors blanques acompanyaven avui tarda (1 de juliol de 2019) el taüt de fusta clara. Molta gent, una gernació dins i fora de la sala de comiats del tanatori, hem acompanyat la cerimònia de comiat de Mercè Insenser Farré, nascuda a Vilafranca del Penedès l’any 1954. Després d’una llarga malaltia ens va deixar el passat dia 28 de juny de 2019 a Vilanova i la Geltrú, on la Mercè ha estat esposa, mare, àvia, amiga. Aquest dia el mar, que ella estimava tant, estava serè com el seu ànim. Ens ho ha deixat escrit en una carta dirigida a la família i els amics impresa en una esquela preparada amb tota cura: Potser ha arribat el moment de dir adéu! Estic tranquil·la, serena... ara tinc ganes de volar. Bella imatge d’un esperit que s’eleva.    
     
La Mercè, de caràcter expansiu, va ser una artista del gravat. La seva obra reflecteix, així, en present, perquè mai no deixarà de reflectir-la, la seva personalitat lluminosa i gens adotzenada. Respectuosa amb la tècnica mil·lenària del gravat, tenia les seves pròpies idees. Al seu web podem llegir les seves reflexions al respecte: Com que vinc del món de la pintura, els meus gravats són molt pictòrics. M’agrada molt fer monotips o gravats únics i jugar molt amb la tinta i els papers. El gravat ha estat per a mi un mitjà d’expansió i d’alliberament en el sentit que, en principi, tota l’ortodòxia del gravat em semblava asfixiant. Ben aviat vaig anar experimentat l’alquímia del gravat i ràpidament vaig quedar-ne fascinada. He fet estudis de procediments pictòrics a l’escola de Llotja a Barcelona i a l’Escola d’Art de Tarragona. També sóc tècnica superior de gravat i sistemes d’estampació a l’Escola d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú. He realitzat diferents cursos de perfeccionament de gravat al Centre de Gravat d’Encamp a Andorra. Actualment sóc secretària de l’Associació Catalana d’Exlibristes.
     
Sí, durant un temps ben fructífer Mercè Insenser va ser secretària de l’Associació Catalana d’Exlibristes que vaig col·laborar a fundar l’any 1989, i que continua activa i dinàmica sota la presidència de Marià Casas. Els ex-libris, doncs, van ser el nexe d’unió d’una avinentesa que s’ha mantingut en el temps fornint una amistat. Vam riure molt, amb la Mercè, quina joia poder dir-ho. La gent que riu fa feliç. Ens ha quedat pendent la realització d’un llibre d’artista amb textos on la mar –sempre la mar- hi és present. Ella havia de fer els gravats que havien d’establir un diàleg entre el text i la il·lustració amb el seu inconfusible estil, com amb el seu estil tan personal va fer el meu ex-libris que vaig descriure a Un regal de Mercè Insenser, un article publicat al Diari de Vilanova (11 de maig de 2007) i posteriorment inclòs al llibre Dona i art o la dansa de Lilâ (Cossetània edicions, 2010).
     
Vivim amb les absències dels altres, m’agradaria estar més amb vosaltres... si més no en el vostre cor... Hi seràs, Mercè, a la memòria del cor cada vegada que contempli l’ex-libris que, emmarcat, tinc al peu de les escales de casa, i les pujo tantes vegades al dia, les escales. Gràcies pel teu regal.

(article publicat a l'Eix Diari, 2 de juliol de 2019. A la fotografia: Mercè Insenser, Marc-Ignasi Corral i jo mateixa en una assemblea exlibrista)

dissabte, 29 de juny del 2019

Mercè Insenser, in memoriam

Ahir, dia 28 de juny de 2019, ens va deixar la Mercè Insenser, d'origen vilafranquí i vilanoví per estima. Una artista del gravat i bona exlibrista com ja sabeu i podeu veure en aquest ex-libris al meu nom. Va ser secretària de la nostra Associació Catalana d'exlibristes, on va fer molt bona feina. Mercè: ens ha quedat pendent aquell llibre que havíem de fer plegades, un llibre d'artista com el que tu eres de manera tan vital com delicada. Et trobaré a faltar molt, molt.

dimecres, 9 de gener del 2019

Revista EX-LIBRIS número 64

Quan arriba per correu la Revista EX-LIBRIS el meu cor sempre fa festa. Estimo aquest fruit de l'Associació Catalana d'Exlibristes pel que té de novetat i de continuïtat al mateix temps en el camp de l'exlibrisme. En aquest número 64 s'hi poden llegir dos articles dedicats a Llorenç Brunet i Forroll (Badalona, 1873- Barcelona, 1939). En el primer, el nostre president, Marià Casas Hierro, fa una presentació exhaustiva de la seva activitat creativa tot fent èmfasi en la creació d'ex-libris dels quals se'n reprodueixen prou com per fer-nos una idea del seu estil, sovint caricaturesc, i que enllaça amb el segon article que signa Josep M. Cadena en el qual es parla precisament d'aquest aspecte distintiu de la seva obra. Tot seguit trobem un article de Josep-Lluís Albajar sobre aquest mag de les arts del llibre que va ser Joaquim Figuerola Fernández (Barcelona, 1854 - La Garriga, 1918). Els seus ex-libris de gust modernista francament es fan mirar. En un altre article, el nostre consoci Frederic Girós Tomàs ens presenta els seus ex-libris realitzats en aquesta meravellosa tècnica que és la xilografia. En una entrevista a càrrec de Vicenç Furió, l'artista gallega Yolanda Carbajales explica com grava els seus ex-libris a la manera negra, una tècnica delicada i ja gairebé exòtica, que ella realitza amb excel·lència. En l'apartat d'esdeveniments trobem un bon reportatge del viatge de Marià Casas a Portugal on va visitar l'Academia Portuguesa d'Ex-libris. Viatge a nivell acadèmic i institucional que va donar els seus fruits i més que en donarà, ja que es preveu l'organització d'actes conjunts. Una bella flor culmina aquest ram exlibrístic: l'assistència al 37è. Congrés de la FISAE que va tenir lloc a Praga entre el 28 d'agost i el 2 de setembre. De casa nostra hi van assistir Marià Casas, Artemio Ejarque i qui signa la crònica, Joan Bauçà i Barceló. No cal dir que en la descripció dels esdeveniments que es van celebrar: actes institucionals, reunions, visites a les exposicions d'ex-libris i passejos per la ciutat, aviat ens hi hem situat amb la imaginació i el record, ja que encara tinc als ulls les coloracions estivals de la bella ciutat txeca quan hi vam ser, la màgia del seu castell i la bellesa serena del monestir de Strahov, on va tenir lloc la recepció de benvinguda del congrés internacional que reuneix exlibristes de tot el món. Al final de la seva crònica, Joan Bauçà informa de les properes convocatòries. L'any 2020 el congrés de la FISAE es celebrarà a Cambridge, Anglaterra, i el 2022 es celebrarà a San Francisco, Califòrnia. Ja podem anar fent bossa que dos anys, i fins i tot quatre anys, passen volant!