D'aquesta exposició a Igualada, a l'Aula de Cultura de la Caixa Penedès (temps passats que no tornaran, com aquesta Caixa desapareguda en lamentables condicions), en vaig parlar en un altre moment. Si ara hi torno és perquè entre els meus papers han aparegut dos comentaris que van sortir a la premsa amb motiu de l'exposició. Un a Igualada (14 de maig de 1986), signat amb les inicials A.Cb., on es parla de l'efecte d'una llarga galeria de personatges a l'hora de contemplar l'exposició d'ex-libris. Ben trobada la comparació, ja que els ex-libris no deixen de ser retrats dels posseïdors, tot i que esquemàtics, és clar. Us estalvio els elogis a la mostra, com us estalvio els de l'altre article publicat a La Veu de l'Anoia (9 de maig de 1986). L'autor o autora, perquè no va signat, al final de la crònica dóna una idea: demanar a l'artista un ex-libris per a les publicacions de l'Ajuntament, de manera que aquestes es poguessin identificar, d'un sol cop de vista, més enllà de l'escut de la ciutat, potser massa vist... Ja us podeu imaginar que aquesta comanda no es va realitzar. Els Ajuntaments estan per altres coses, aleshores i ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada