dilluns, 30 de novembre del 2015

Ex-libris Montserrat i Xavier

Aquest ex-libris matrimonial és a nom de la parella formada per Montserrat i Xavier. Està dibuixat l'any 1985, és a dir, ara fa 30 anys! Tot i que es podria dir que tinc un estil, és evident que els meus dissenys han evolucionat. Aquesta és una època (en realitat, en totes) en què buscava un equilibri entre els blancs i els negres, entre els plens i els buits, entre el classicisme i la modernitat de la proposta gràfica... En fi.

dijous, 26 de novembre del 2015

Ex-libris Josep Maria Rodés

L'any 1984 vaig dibuixar aquest ex-libris a nom de Jesús Maria Rodés (Tortosa, 1945). Vaig conèixer el Jesús, un lluitador antifranquista, com li agradava de dir, en la primera convocatòria de la Universitat de la Pau, que es fa el mes de juliol a Sant Cugat del Vallès. Actualment professor emèrit de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb currículum acadèmic i professional de molta envergadura, en aquell moment era el director General de l'Escola de Policia de Catalunya  (organisme autònom adscrit al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya). Ho va ser des del 1988 fins al 1994.

dijous, 19 de novembre del 2015

Ex-libris Quorum

L'any 1985 vaig exposar els meus ex-libris a la Galeria d'art Quorum, de Sant Cugat del Vallès. L'ex-libris que es veu a la il.lustració està reproduït gràcies a un mètode fantàstic: he trobat un establiment que m'està escanejant, és a dir, digitalitzant, els negatius dels primers dibuixos que vaig fer... Sort que tenia aquests negatius! No de tots els dibuixos, però. No obstant això, a poc a poc vaig recuperant material per a l'arxiu.
Sembla que actualment aquesta galeria d'art ja no existeix, però en aquells anys era un espai cultural molt dinàmic, obert a les ciències, a les arts, a la música, a la literatura. Un artista molt actiu de l'època, el vilanoví Armand Cardona Torrandell, i al qual en els darrers anys he dedicat una pila d'articles sobre la seva obra personalíssima, hi va exposar entre el desembre de 1983 i el gener de 1984.

dimecres, 18 de novembre del 2015

Ex-libris Madola

Fa molts, moltíssims anys (1983), que la mare de l'artista de la ceràmica, Maria Àngels Domingo Laplana, més coneguda com Madola, en va encarregar el seu ex-libris, realitzat com ho feia en aquella època: a ploma i amb formes estilitzades. I com que el món sovint se'ns presenta tan proper, més endavant va passar el que explico en el text que reprodueixo a continuació, escrit amb motiu d'una exposició que Madola va fer al Fòrum Berger Balaguer, de Vilafranca del Penedès (2006), i que vaig incloure al meu llibre Dona i art o la dansa de Lilâ (Cossetània, 2010):

"El desembre de 1990 vaig viure un esdeveniment que em va capgirar la vida: vaig guanyar la quarta convocatòria del premi Don-na amb El vel d’Harmonia. El guardó, que en aquells temps inaugurals només era la publicació del llibre!, va venir acompanyat d’una obra artística realitzada per la ceramista Madola. L’obra és una peça que reprodueix un llibre, i que sempre tinc a la vista per la metàfora visual que em representa.

Madola (nom artístic de la barcelonina Maria Àngels Domingo Laplana) és una artista amb un currículum gens convencional. Aquesta peça seva, de tacte rugós i pesant perquè és massissa, s’allunya molt de la imatge ornamental de gerros, bols i flascons: més aviat sembla una escultura tot i que no deixa de ser una obra realitzada en ceràmica.

Madola va aprendre el vell ofici de modelar el fang, de donar volum a les peces, de pintar-les i de coure-les –l’art d’inventar noves formes el portava a dins!- a l’Escola Massana amb Josep Llorens Artigas, un creador de prestigi internacional vinculat a Picasso i Miró (amb els quals va col.laborar estretament tot prestant-los la seva tècnica, el seu saber i la seva passió artística).

Sota els efectes del foc a diferents graus de temperatura, les terres refractàries i els òxids prenen unes textures i unes coloracions molt grates a la desperta imaginació artística de Madola. Per això hi experimenta. Aquests experiments en tècnica ceràmica (que en alguns moments poden recordar la sobrietat del raku japonès), donen lloc a objectes volumètrics com el llibre que ara tinc al davant i que devia ser l’inici d’una predilecció: convertir la imatge dels llibres en peces ceràmiques la visió de les quals suggerissin el plaer de la lectura i del coneixement.

Per aquesta característica que rememora uns moments tan únics –tan místics, anava a dir- com són els moments de plena immersió en la lectura, l’artista hi torna de manera intermitent. Ara, al Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca, i amb el títol Escrits de taller 2004-2006, Madola ens ofereix les seves darreres investigacions-experimentacions ceràmiques amb uns llibres de sòlida configuració (el paper no pesa com la ceràmica) estesos estratègicament damunt de taules metàl.liques.

L’evolució artística de Madola és evident. Els actuals llibres ceràmics de l’artista responen a un major domini de la seva tècnica, però també de la seva imaginació espaial, conceptual, sensible. El meu llibre-talismà és una peça ben creativa, però amb els anys l’ofici de Madola s’ha superat de forma notable: els llibres ara espargits per la sala d’exposicions tenen un gran magnetisme fruit de la seva sensibilitat tàctil, càlida, emotiva.

El periodista Pep Forns ho resum d’aquesta manera: “Les ceràmiques de Madola tenen la capacitat de commoure”. En efecte. En la contemplació d’aquestes peces, tot i veure-hi la seva especificitat material, l’espectador també se sent impregnat d’una fantasia: el desig de submergir-se en un món escrit que la lectura revalida.

Aquesta exposició s’havia pensat per a l’any 2005 –Any del Llibre i la Lectura-. La mostra arriba un any després, però aquesta circumstància és irrellevant. Juntament amb altres interessants propostes creatives (valentes, de gran format), l’autora fa anys que treballa el tema del llibre ceràmic com a artefacte artístic. Per intemporal, no li passa el temps. Per aquesta raó va perfeccionant el seu art fins a produir les presents meravelles."

Si us ve de gust saber més coses d'aquesta artista extraordinària, podeu visitar la seva pàgina web: www.madola.com


dimarts, 10 de novembre del 2015

Ex-libris Dulcinea, la dama del Quixot

A partir de l'amable suggeriment del nostre president, Marià Casas, d'escriure un text amb un tema relacionat amb el Quixot, i que porta el títol Dulcinea inspiradora i ex-libris cervantins, i que s'ha de publicar en un temps no massa llunyà en el catàleg d'una exposició dedicada als ex-libris cervantins, em venia molt de gust participar-hi també amb un ex-libris acabat de sortir del forn, com aquest, que, casualment, i això no estava previst!, duu el número 444. L'ex-libris incorpora un text del mateix Quixot, que he traduït: Per a mi va néixer don Quixot. Són paraules posades en boca de la dama Dulcinea. És a dir: Dulcinea inspiradora, base de la tesi del meu text.

dilluns, 2 de novembre del 2015

Ex-libris Montserrat Schmid

L'ex-libris a nom de Montserrat Schmid, sòcia de l'ACE, és el darrer que he dissenyat. Els motius tenen relació amb el món del vi. La segona imatge és més del seu gust, amb els colors marró. Finalment, però, serà en blau, tal com m'acaba d'informar.
M'ha agradat fer aquest ex-libris, ja que el paisatge de la meva infantesa és l'Alt Penedès, ja sabeu, una zona vitivinícola per excel.lència. La meva mare és filla de Sant Sadurní d'Anoia.