Exlibris dissenyat per l'artista txeca Katerina Vitecková

D'aquest exlibris dissenyat en els anys 90 per l'artista txeca Katerina Vitecková (1931) m'agrada tot: la claredat formal, el dibuix simple, però de simbologia tan significativa, els colors pastel amb què es presenta aquesta litografia. Trobo en un apunt aquesta definició de l'obra de Katerina Vitecková: "La simplificació de la forma, el treball perfecte amb els colors i el dibuix simple en el pla són característics de l'autora". L'exposició neta de les imatges permet gaudir de la contemplació serena d'aquest exlibris la iconografia del qual podria interpretar-se com un símbol de pau. 

Exlibris obra de l'ucraïnès Genady Pugachevsky

 

L'estudiós Luc Van den Briele signa un article al número 15 de l'Enciclopaedia bio-biographical of the art of the contemporary ex-libris, publicat l'any 1994, en el qual parla de l'obra gràfica de l'artista ucraïnès Arkady Pugachevsky, nascut el 1937, i del seu fill Genady, nascut l'any 1966, que va iniciar-se en l'art de l'exlibris l'any 1990. Ignoro si he escrit bé els noms en grafia catalana, ja que els he extret del text publicat en francès. Miro més referències i en aquest moment (1994) pare i fill vivien a Kiív. No puc deixar de pensar en la seva sort com a artistes i com a persones arran d'aquesta tragèdia humanitària que és la guerra de Rússia contra Ucraïna que aviat farà un any que va començar. Van den Briele elogia especialment la traça del jove Genady, una obra del qual reprodueixo en la imatge.

Exlibris abstracte de l'austríaca Karoline Riha

 

Un exlibris abstracte surt del marc conceptual del que és un exlibris. Això no obstant, per què no dissenyar un exlibris que no vulgui dir res, que simplement sigui una imatge com aquest exlibris obra de l'austríaca Karoline Riha? L'autora se l'ha fet per a ella mateixa. Per tant, és una manera de dir: jo m'expresso així i aquesta és la marca per als meus llibres. Una altra cosa seria un encàrrec en el qual hi hauria d'haver algun element que distingís el propietari de l'exlibris.

Exlibris de Li Ping

Hi ha imatges que valen per elles mateixes i no necessiten gaires o cap explicació. És el cas de la màscara que il·lustra aquest exlibris a nom de Li Ping per a ell mateix. La força de la taca vermella és colossal. L'artista xinès la va realitzar l'any 1979, ara fa, doncs, 43 anys. La seva modernitat-intemporalitat és extraordinària. A mi m'agrada especialment per la seva suprema essencialitat. En els crèdits no s'especifica la tècnica, podria ser una xilografia, però per mi que es tracta de paper retallat, una tècnica ben tradicional a la Xina que aquí es visualitza en una manifestació ben moderna.

Conxa Ibáñez exlibrista

 

Abans d'ahir, 22 de desembre, ens va deixar a Barcelona la dibuixant, gravadora i pintora Conxa Ibáñez, nascuda a Canet de Mar l'any 1926. Treballadora entusiasta i incansable, en un moment determinat de la seva àmplia carrera artística va entrar al món de l'exlibrisme. Aquesta faceta és força desconeguda pel gran públic, si bé ja l'any 2006, al número 32 de la revista EX-LIBRIS, M.D. Muntané signava un article on recollia opinions de Conxa Ibáñez respecte del gravat i s'hi reproduïen vuit exlibris de la seva autoria. És interessant per al lector conèixer algunes de les opinions que sobre el gravat expressa Conxa Ibáñez: "La màgia del gravat és el seu misteri, perquè la seva complexa tècnica i els seus resultats, no sempre previsibles, es converteixen en un repte màgic". I també: "Potser la pintura és a la prosa allò que el gravat és a la poesia, perquè el gravat és també més intimista. I trobo que el gravat i la poesia fan i poden fer molt camí junts". Aquí no resisteixo exposar la col·laboració entre Conxa Ibáñez i jo en l'elaboració del meu llibre de poemes Treball de camp, que l'any 1999 va publicar l'editorial vilanovina El Cep i la Nansa. Jo hi vaig posar els poemes, Conxa Ibáñez els gravats que l'il·lustren, com el de la imatge. Gràcies, Conxa, per tot l'art que ens has donat.  

Exlibris de Josep Guinovart a nom de Joaquim Molas

Encara que no anés signat, possiblement molts de vosaltres reconeixeríeu l'autor d'aquest exlibris a nom de l'escriptor, historiador de la literatura i professor universitari Joaquim Molas (Barcelona, 1930-2015): el dibuixant, pintor i gravador Josep Guinovart. D'estil inconfusible, aquest exlibris de factura tan diàfana s'explica gràficament per ell mateix.

Exlibris de Joan Estiarte a nom de Pau Casals

 

Rafael Masó i Subirana (1926-2004), president de l'Asociación de Exlibristas de Barcelona (associació fundada l'any 1951), va encarregar al sotspresident de l'AEB, l'artista Joan Estiarte Samsó (1901-1986), un exlibris per al músic Pau Casals, que el va agrair en una carta signada a Puerto Rico el dia 5 d'octubre de l'any 1968. D'aquesta efemèride se'n va fer memòria quaranta anys després, l'any 2008, a la revista EX-LIBRIS número 39.

Un exlibris dedicat al xilògraf E.C. Ricart per part del xilògraf A.I. Kalashnikov

Els qui ens dediquem a alguna forma de creació, dediquem més temps, tot el temps!, a fer obres que no pas a posar en ordre tot el material que aquesta activitat genera, com és natural. Però ve un dia que ho has d'anar fent per allò de que si no ho fas tu algú ho farà per tu sense els teus referents, o no ho farà ningú, que encara és pitjor... Amb aquest propòsit vaig començar aquest blog i ara, a poc a poc, a posar ordre a l'arxiu, i és així com van apareixent meravelles una darrera l'altra. En aquest cas, la meravella no ha sorgit pròpiament del meu arxiu, sinó de l'arxiu d'Oriol Pi de Cabanyes. 

Amb motiu de l'edició del número 4/5 d'EX-LIBRIS. Quaderns d'Investigació Exlibrística, revista dirigida per Joan-Lluís de Yebra, un dels fundadors de l'Associació Catalana d'Exlibristes (ACE), estava dedicada a la personalitat artística del xilògraf Enric-Cristòfol Ricart. A la pàgina 27 de la revista hi ha aquest exlibris dedicat a E.C. Ricart alhora que a la revista. L'autor és el reconegudíssim xilògraf Anatoly Ivanovich Kalashnikov, autor de més de mil exlibris, el primer dels quals data de l'any 1953. Nascut a Moscou l'any 1930, va morir a la mateixa capital de Rússia l'any 2007. Els seus exlibris són peces molt cobejades pels col·leccionistes amants d'aquestes obres de petit format. L'exlibris de la imatge respon a la típica estètica de Kalashnikov, el seu personal estil tan reconegut i apreciat a Occident, si bé durant el règim soviètic va ser titllat de "massa modern", encara que, en realitat, l'autor poc s'aparta d'un cert cubisme i constructivisme abstracte, que també va aplicar als segells de correus que va dissenyar.

Exlibris d'André Breton dissenyat per Salvador Dalí

Segons l'estudiosa Germaine Meyer-Noirel*, en aquest petit gravat calcogràfic (4,5 x 6 cm.) realitzat al voltant de l'any 1930, Salvador Dalí hi va representar l'animal fetitxe de l'escriptor surrealista André Breton. La imatge figura que és un ós formiguer, tal com es llegeix a l'interior de la corda: "André Breton, le Tamanoir". A cop d'ull, però, la imatge recorda molt "el gran cap de la pintura daliniana El gran masturbador", com va escriure el professor Francesc Orenes en un article sobre aquest exlibris en el número 30 de la revista EX-LIBRIS (Gener/Juny 2004). Aquest exlibris, del qual se sap que realment va ser usat per Breton per marcar els seus llibres, té interès per la relació entre Dalí i Breton en aquesta època. He escrit en altres ocasions que a través de l'exlibrisme no només es pot resseguir la història de l'art sinó també la història cultural que ens ha afaiçonat a través dels segles.

*Germaine Meyer-Noirel (1919-2008) va ser presidenta de l'Association française pour la connaissance de l'ex-libris. 

Exlibris a nom del poeta Salvat Papaseit

 

Estic posant en ordre el meu material exlibrístic. Al número 4 de la revista EX-LIBRIS (Gener/Juny 1991) hi ha un article extens sobre la col·lecció d'exlibris Riquer-Triadó del Museu de les arts gràfiques a càrrec de les aleshores doctorandes Roser Masip i Roser Piñol. Entre les il·lustracions he trobat l'exlibris (un dibuix a la ploma realitzat l'any 1920) a nom de J. Salvat Papaseit*, d'autor desconegut, tal vegada Xavier Nogués, com s'apunta? Com sigui, una petita joia que m'emociona consignar aquí, en aquest blog que anomeno Elogi de l'exlibris.

*sembla que el nom correcte és: Salvat Papasseit

Ex-libris d'Ismael Smith a nom de Juan Riaño y Gayangos

 

El Juny/Desembre de 1989, la recent nascuda Associació Catalana d'Exlibristes, de la qual com ja he escrit en altres posts vaig ser membre fundador, va publicar el número 1 de la revista EX-LIBRIS. En aquest número, el president de l'ACE, Francesc Orenes i Navarro (que ens va deixar aquest passat abril de 2022), va publicar l'article: D'on venim, on som i cap a on volem anar o una visió panoràmica de l'exlibrisme modern català. Un article fundacional. Per il·lustrar aquest escrit històric que fa un repàs de les tres associacions d'exlibristes que ens han precedit i els artistes que en cada època hi han tingut un paper, s'hi reprodueixen exlibris de diferents artistes destacats, com ara aquest exlibris a nom de Juan Riaño y Gayangos, l'autor del qual és Ismael Smith. Darrerament, i amb justícia poètica, ja que l'escriptor Sebastià Portell a Les altures hi novel·la la seva trajectòria vital, s'ha fet la descoberta d'aquest artista de vida trasbalsada arran de l'oportuna exposició que va tenir lloc al MNAC (Juny-Setembre 2017). A propòsit dels seus exlibris, vaig publicar un article a l'Eix Diari: 

https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/72218/els-ex-libris-dismael-smith.html 

Exlibris Any Guillem Viladot

 

El proper dia 15 de desembre, Pagès editors ens ha convidat, a tots els autors i autores de la casa, a la seva festa de Nadal i acomiadament de l'any 2022 amb una vetllada dedicada a l'escriptor Guillem Viladot. 

Guillem Viladot ha tingut el seu Any de commemoració del seu naixement, que ha ajudat a fer més visible la seva pròdiga i enlluernadora creativitat tant en el camp de la literatura com de la plàstica. Entre els articles i conferències que he dedicat a l'amic, ara l'acompanyo d'un exlibris.