dissabte, 15 de novembre de 2014

Ex-libris Anna Akhmàtova

L'any 1998 es va celebrar el XXVII Congrés Internacional d'Exlibristes a la ciutat de Sant Petersburg. Jo no hi vaig anar, però vaig participar-hi amb l'edició artesana de la carpeta A SIS VEUS, una publicació que conté sis poemes/ex-libris que són homenatge a tres poetes russos i a tres poetes catalans. L'edició consta de 100 exemplars signats i numerats, dels quals només tinc el meu propi exemplar. Els poemes originals en català van ser traduïts al castellà per mi mateixa. La traducció a l'anglès va anar a càrrec de Montserrat Abelló. La traducció a l'alemany és obra de la meva filla, Cristina Oromí Costa. La traducció a l'italià és obra meva, però revisada per Francesco Ardolino. La traducció al francès va anar a càrrec de Montserrat Massó. L'edició s'acompanya d'un pròleg de Joan-Lluís de Yebra. L'ex-libris de la imatge respon a la poeta Anna Akhmàtova, així com el poema reproduït aquí sota. La gran Anna Akhmàtova no va ser ben vista pel règim estalinista. La seva és una història de terror. Tampoc no van ser vistos amb bons ulls els altres poetes homenatjats, als quals tinc en molta estima. Són la flor i nata de la millor poesia russa.

Anna Akhmàtova
 
No he estat pas jo
qui et prohibia resar.
Ans al contrari:
no gens lluny de tu
prou que t'hi animava...
 
Ara ja podem cantar
des de les arrels del paradís
que, a poc a poc,
anem recobrant.
 
Qui parla en aquest poema és una veu anònima, un rus anònim, tan maltractat com la pròpia Akhmàtova. Ara, des d'una altra època, li diu qua ja poden resar, i cantar, recobrar la veu.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada