dijous, 10 d’agost de 2017

Els ex-libris d'Ismael Smith

El Museu Nacional d’Art de Catalunya està portant, amb encert, una tasca necessària i oportuna a l’hora de programar exposicions: la recuperació d’artistes catalans que havent gaudit d’una certa i merescuda fama als començaments de la seva carrera, amb el temps i la distància geogràfica havien anat entrant en la zona ombrívola de l’oblit per al gran públic. És el cas d’Ismael Smith Marí (Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972).
     
Des del passat 23 de juny, i fins al 17 de setembre de 2017, al MNAC es pot visitar l’exposició La bellesa i els monstres, una panoràmica de la vasta producció artística d’Ismael Smith, que va morir a l’altra costat de l’Atlàntic ingressat en un sanatori psiquiàtric en contra de la seva voluntat. Hi va estar intern onze anys.
     
A la vista de la seva obra i de la seva biografia, amb un final tràgic i dolorós, no és difícil pensar en la mena de sofriment difús que el deuria acompanyar tota la vida. De naturalesa hipersensible i inestable psíquicament, i agreujada amb els anys, és observable en els treballs d’Smith l’ambiguïtat sexual de les figures: els cossos feminitzats dels homes i els cossos masculinitzats de les dones. El seu art transgressor i inquietant de concepte, no pas de forma, no va acabar d’encaixar en l’estètica d’ordre i de mediterranisme que es va anar imposant en el nostre paisatge cultural. La personalitat atípica de les seves creacions, que també es van prodigar en el dibuix satíric, va fer que l’artista anés quedant al marge del ‘discurs oficial’, malgrat ser un dibuixant formidable més que no pas escultor, com ell pretenia, tot i que en aquesta exposició al MNAC hi destaquen algunes obres remarcables.
     
Ismael Smith va ser també un bon gravador, encara que aquesta faceta és la més desconeguda de la seva obra. En l’àmbit del gravat se li coneixen més d’una cinquantena d’ex-libris esplèndids, executats a Nova York. Ismael Smith hi va anar el 1919. En aquests ex-libris, de particular i excel.lent factura tècnica, tal com es pot observar en els exemplars exposats al MNAC, Ismael Smith, per altra banda un dandy amb una veta expressionista, hi mostra la traça d’un modernista-art déco que en molts moments recorda els ex-libris i il.lustracions del no menys atípic i igualment artista transgressor, l’anglès Aubrey Beardsley.

Tal com en l’estudi dels seus gravats i ex-libris exposa Enrique García Herraiz al llibre Ismael Smith grabador (publicat l’any 1989 per la Biblioteca de Catalunya i Calcografia Nacional de Madrid), Ismael Smith es va dedicar als ex-libris en els seus primers anys a Nova York amb un entusiasme potser ja fora de temps, ja que en aquell lloc i moment aquest gènere havia perdut popularitat. És una visió com qualsevol altra, ja que la majoria d’aquests ex-libris, executats amb un gran preciosisme i delicadesa de traç, estan dedicats a personalitats destacades de la ciutat dels grans edificis, així com a artistes i escriptors hispànics que en aquell moment hi vivien o hi havia anat a actuar, com ara Isaac Albéniz, Enrique Granados o Blasco Ibáñez. Com a exlibrista, Ismael Smith va aconseguir una certa fama a Amèrica, i actualment són diversos els museus americans que conserven col.leccions dels seus ex-libris. El cert és que els ex-libris d’Ismael Smith es distingeixen d’una hora lluny pel seu peculiar estil, de dibuix gràcil i net.

(article publicat a l'Eix Diari, 7 d'agost de 2017) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada