dilluns, 11 d’agost del 2014

Ex-libris a nom de Conxita i Sebastià

Van sortint de l'armari, i no és una metàfora, capses amb exemplars d'ex-libris impresos, com aquest a nom de la parella Conxita i Sebastià, dissenyat l'any 1990. De molts ex-libris no en tinc cap exemplar imprès, ja que en lliurar el dibuix de l'ex-libris sovint no conec el camí que farà. Al principi de dibuixar ex-libris, vaig tenir la precaució de fer negatius fotogràfics dels originals, però ara s'han de revelar, i aquest procediment ja comença a ser una relíquia... Si vull posar ordre a tota la meva producció exlibrística, tinc molta feina per endavant. La vaig fent a poc a poc, ja que (com la majoria de dones, sigui dit de passada), faig tots els papers de l'auca, ja que no només tinc cura de la casa i escric, com sabeu, sinó que també em prenc estones per llegir (activitat que mai no he deixat de fer des que el meu pare me'n va ensenyar abans d'anar a l'escola) i, sobretot, per viure, vull dir, ser conscient que visc, que camino cap allà on vull anar. Arriba no fins on puguis, sinó fins on no puguis!, diu Nikos Kazantzakis, a la seva biografia espiritual, Carta al Greco. Doncs això.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada