dijous, 26 de juny de 2014

Un regal de Mercè Insenser


Amb motiu de la celebració de la festa de Sant Jordi (2007), han pogut veure’s exposats a la llibreria Ma’at ex-libris dissenyats per Mercè Insenser per a Alfred Bosch, Salvador Giner, Ramon Solsona, Jordi Virallonga, Leonora Milà, Carme Dastis, etc. Les marques de biblioteca o ex-libris senyalen la propietat dels llibres, ja sigui d’un particular o d’un col.lectiu. Senyalen llibres impresos tal com els coneixem ara. Però en el seu moment també havien distingit incunables i, encara, llibres enrotllats com els que nodrien les biblioteques de Roma, Grècia i el vell Egipte. El primer ex-libris conegut va pertànyer a la reina Tiyi, esposa del faraó Amenhotep III (es pot veure al British Museum).

L’ex-libris antic comença en forma cal.ligràfica amb un nom, un lema o amb una il.lustració: un segell o un escut de família. L’ex-libris modern inicia el seu periple a partir de la revolució francesa, quan es fa necessari substituir l’heràldica per unes imatges al.legòriques. A partir d’aquest fet històric comença una època d’or per a l’exlibrisme, ja que els artistes se les han d’enginyar per fer un retrat del propietari dels llibres mitjançant la combinació de figures que descriguin la seva professió, les seves afeccions i algun tret personal que el distingeixi.

Tant la iconografia dels ex-libris com els diversos estils amb què han estats concebuts fins ara, han caminat en paral.lel als moviments artístics que s’han anat succeint al llarg dels últims tres-cents anys. A l’hora d’estudiar els artistes de l’ex–libris cal tenir ben present les modes i estètiques més sobresortints de cada època.

Però els nostres són uns temps eclèctics, sense una jerarquia clara, amb uns cànons estètics oberts i flexibles. Un temps on els corrents artístics a vegades duren el que dura una tempesta, no en va ens trobem immersos en la dinàmica del zàping. Però com que tota realitat té dues cares, l’avantatge dels nostres dies és que enmig de tant maremàgnum floreixen les individualitats. El creador contemporani s’expansiona sense traves, té llibertat per desenvolupar un llenguatge artístic, un estil singular.

És en aquest context de llibertat expressiva que cal contemplar l’obra exlibrística de Mercè Insenser, que compta amb una sòlida formació en gravat i sistemes d’estampació, alhora que ha realitzat estudis de procediments pictòrics. La primera cosa que cal ressaltar dels ex-libris de Mercè Insenser –actual secretària de l’Associació Catalana d’Exlibristes que uns pocs vam fundar l’any 1989- és la claredat expositiva (tal com és el seu tarannà) del tema escollit sense renunciar al repte de l’experimentació tècnica. Insenser realitza tot un procés creatiu i d’artesania que s’inicia en la talla xilogràfica i continua amb l’estampació, sovint a dos colors i buscant modificar matisos tonals i textures a cada exemplar.

Les imatges que combina Mercè Insenser en les seves obres acostumen a referir-se a l’activitat creadora dels propietaris de l’ex–libris. Així, la majoria de les seves creacions tenen com a motiu central els llibres. I és que Insenser ha dissenyat bastants ex-libris per a la gent que escrivim. Els ex-libris solen poder-se llegir en funció de la personalitat del destinatari que els ha de fer servir per a singularitzar els exemplars de la seva biblioteca. Vet aquí una interpretació del simbolisme de l’emotiva marca per a llibres que temps enrere Mercè Insenser va dibuixar per a mi. Amb una àgil i dinàmica execució tècnica, els objectes que de forma expressionista componen aquest meu ex-libris, són presentats navegant en les aigües del mar (que es pot interpretar com el mar de l’existència), alhora que s’enlairen amb ingravidesa llibres i lletres que poblen el cel a manera de planetes i estrelles. A mi em sembla una metàfora dels universos que l’escriptura crea a partir de la vida.

(aquest article es va publicar el maig de 2007 al Diari de Vilanova, i el vaig incloure al llibre Dona i art, o la dansa de Lilâ (Cossetània Edicions, 2010). Com acostumo a fer, parlo de l'ex-libris en general i en particular. La pedagogia en aquest camp és sempre necessària, poca gent sap el que és un ex-libris, encara!)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada